ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 69

“ESTIRAGANYAR”

Aquí a Osona fem desaparèixer la segona vocal neutra i diem “estirganyar”. Vol dir deformar una cosa tot estirant-la, i es fa servir sobretot parlant de la roba.
El mot deriva del verb “estirar” que ve del verb “tirare” de l’argot militar romà que es referia al fet de llançar fletxes. Ara bé, per què a “estirar” se li ha afegit “ganyar” és una incògnita, segurament és un afegit expressiu per donar-li més força.
“Fes el favor de treure’t el jersei sense estirar-lo pel coll, que l’estiraganyaràs.”