BIOBIBLIOGRAFIA



Vaig néixer a Vic l’any 1955 i vaig fer els estudis primaris al col·legi dels Maristes, un edifici que actualment acull la Biblioteca Joan Triadú. Vés a saber si la predestinació de l'edifici va influir en la meva vocació tardana d'escriptor. Vaig estudiar el batxillerat al col·legi La Salle de Manlleu, el COU a l'Institut Jaume Callís i vaig aprendre a fer de mestre a l'Escola Universitària de la UAB a Sant Cugat. Treballo de professor de llengua i literatura catalanes a l’Escola Vedruna de Tona des de fa una trentena llarga d’anys.

Vaig iniciar-me en l’aventura d’escriure amb una colla de reculls poètics amb els quals vaig obtenir alguns premis en certàmens literaris d’arreu de Catalunya. Aquest fet em va animar a insistir en la producció poètica fins que vaig adonar-me que em començava a plagiar a mi mateix. Entre els anys 2000 i 2005 vaig arribar a confegir més d’una dotzena de poemaris, la majoria dels quals podeu trobar-los al web www.xtec.cat/~jroca124 .

Vaig començar a escriure relats curts, un gènere en què em vaig anar sentint cada vegada més còmode, i vaig abandonar temporalment la producció poètica. Un recull d’aquestes narracions curtes va ser publicat per l’Editorial Emboscall amb el títol “Entrebancs i Capgirells”.

L’any 2007 vaig veure publicada la meva primera narració llarga: “Demà encara volaran les orenetes”. Es tractava d’una novel·la juvenil publicada per l’Editorial Barcanova amb la qual pretenia posar en pràctica tot allò que he aconseguit aprendre dels seus alumnes.

El mateix any 2007 vaig obtenir el Premi de Novel·la Curta Ciutat de Mollerussa amb l’obra: “Aquell capvespre”, publicada per Pagès Editors.

Un bon amic i company de feina, actor i director teatral, Pep Simon, feia temps que m’animava a escriure una obra de teatre. Malgrat el repte que això significava, l’any 2008 vaig emprendre la redacció de “Penombres”, una peça dramàtica curta que vaig viure com un autèntic i apassionant procés d’aprenentatge, i amb la qual vaig obtenir el premi "Inicia't" de Badalona. Els bons amics de "L'Espardenya Teatre" de Calldetenes m'han permès veure-la representada dalt d'un escenari: l'estrena va ser el mes de maig passat.

A hores perdudes (o guanyades, depèn de com es consideri), segueixo cultivant el gènere narratiu. Tinc enllestida una altra novel·la juvenil, que un dia o altre somnio poder veure a les llibreries. Actualment em trobo en ple repte de polir i donar les darreres pinzellades a una novel·la llarga, una tasca que m'imaginava complexa, però no tant com la realitat m'ha acabat demostrant.

I la poesia? Ves per on!, no he pogut veure un llibre de poemes propis fins que no m'he engrescat en el projecte de Setzevents, una editorial diferent que m'ha permès publicar "Concert per a ploma i veus trencades" l'any 2009.

El desembre de 2010 va sortir "Verdeta volia volar", un conte infantil il·lustrat per la Montse Vilaró, una companya de feina que es va afegir al projecte amb tota la il·lusió del món i que hi va dedicar més hores que el propi autor del text. L'Editorial que es va avenir a publicar el llibre és El Toll.

El desembre de 2011 es publica "Arrels de pedra", una novel·la  extensa que parla del món de pagès, dels masovers i dels amos, de l'abandonament progressiu d'un paisatge domesticat a força de segles de treball dur i al qual ara la nostra societat dóna l'esquena i només valora per a platxèria de turisme rural.

El desembre de 2014 surt a la llum la darrera novel·la, "Caramels de menta", un relat d'èpica quotidiana que relata l'especial relació d'una noieta d'11 anys amb la seva besàvia a qui diagnostiquen Alzheimer.

El novembre de 2016 rebo el Premi Miquelet de Teatre a València per l'obra "Cota 705", que retrata la crua realitat d'una trinxera durant la Batalla de l'Ebre a la Serra de Pàndols.

El desembre de 2017 es publica "Bon viatge, Blaveta!", un conte infantil il·lustrat per l'Alba Roca, exalumna que exerceix de mestre de música i també il·lustradora.

El desembre de 2018 rebo el premi de narrativa Món Rural per la meva novel·la "Olor de resclosit", on retrato el procés de retorn a la vida de pagès d'una parella de mitjana edat.

retrat-003.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada