“LLEIXA”
Es tracta d’un prestatge normalment fet d’obra i adossat a una paret, habitualment la de damunt la pica de la cuina, que servia per deixar-hi els atuells de cuina i la vaixella. També podem trobar una lleixa a la campana de les llars de foc. A les sales de les cases també solia haver-hi un armari encastat a la paret, de vegades en una raconada, amb lleixes d’obra i portes amb vidres on es guardava la vaixella de mudar i el vidre delicat.
És una paraula derivada del verb “lleixar” que era la forma antiga de l’actual verb deixar, format afegint-hi la preposició de que solia dur al davant. La paraula ve del verb llatí “laxare” que volia dir afluixar, derivat de l’adjectiu “laxus” per referir-se a les coses fluixes. Ara ja sabeu també d’on ve el mot “laxant”.
“Després d’eixugar-los detingudament amb el drap, va anar posant els plats i els gots a la lleixa de sobre la pica.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada