divendres, 15 d’abril del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 70!!!

“ANDRÒMINA”

Es diu dels estris o mobles atrotinats o que han esdevingut inútils. En fi allò que anomenem “trastos” i que resulta prou correcte, perquè si no com anomenaríem els espais destinats a les andròmines? Androminers?
De totes maneres, no em digueu que no és molt més bonica aquesta paraula esdrúixola i ben diferent de la terminologia castellana que ens acabarà fagocitant.
Resulta que no se sap del cert el seu origen, però hi ha qui diu que és una adaptació una mica potinera del terme Andròmeda protagonista mitològica d’una història tan fantàstica i reconsagradament complicada que resultava difícil d’explicar per la seva complexitat. Us recordaré l’embolic, a veure si me’n surto:
Es veu que els pares d’Andròmeda (Cefeu i Casiopea) van ser castigats perquè ella es creia la més bella de les Nereides i aquestes, geloses de mena, van demanar a Posidó que les vengés. El déu va provocar inundacions a Etiòpia, el seu país, i va enviar el monstre Cetus (d'aquí ve el terme "cetaci") a destruir les seves terres. El Rei Defeu va consultar un oracle i li va dir que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí per evitar el càstig de tot el poble. Andròmeda va acabar lligada a una roca a disposició de Cetus. Quan Perseu tornava de matar la Medusa volant amb les seves sandàlies alades, va veure Andròmeda i se’n va enamorar. Va baixar per parlar amb els seus pares i els va demanar de casar-se amb ella si derrotava el monstre. Perseu va matar el monstre gràcies al cap de Medusa que tot i morta convertia en pedra tot el que la mirava. Perseu es va casar amb Andròmeda, però Fineu (l’antic promès de la noia) no li va posar fàcils les coses i va haver de tornar a fer servir el cap de Medusa per convertir en pedra Fineu i la colla que li volien fer la pell. Perseu finalment es va endur Andròmeda a Argos, i van ser feliços i no van menjar anissos perquè encara no existien, però van tenir diversos fills i una filla. Ja ho veieu, un embolic considerable.
I... “se non è vero, è ben trovato”, que dirien els italians.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada