UNA CELEBRACIÓ IMPORTANT PER A LA MEVA ESCOLA

Hem replantat l'olivera que 1998 va arrelar-hi per celebrar el 125è aniversari de l'Escola Vedruna-Tona. En aquella ocasió va coincidir amb la primera pedra del nou edifici. Ara, 17 anys després, ja tenim l'edifici pagat. Ha estat un acte d'agraïment a tantes i tantes persones que han col·laborat amb les seves aportacions a la Fundació Paula Delpuig per fer-ho possible. He refet el poema que vaig escriure per a la primera ocasió i l'ha llegit la Fina Pujol amb acompanyament d'en Miquel Guiteras a la guitarra. Ha resultat un acte senzill i emotiu.

L’arrel, l’escorça i el brancatge (2015)

Has tornar a arrelar en aquest indret,

curull d’essències i petjades mil·lenàries,

i vetllaràs el trepig dels més menuts

amb mirada complaent d’anciana venerable.

D’aquest teu cos humil i tan robust,

ferit pel sol i el vent, per les tempestes i glaçades,

temps ha en vam fer, als peus d’aquest casal,

imatge perdurable d’una escola centenària.

Avui retornes per mostrar-nos el camí,

per dir-nos que venim de molt enrere,

que ens adrecem més lluny que els nostres somnis

i que ens caldrà el teu tremp en la tresquera.

I esdevindrà la teva ombra un bell recer

per guaitar el cel entre modestes fulles retallades.

Protegiràs els nostres xics del sol roent

i acolliràs tothom qui estimi la pau i la paraula.

Juny de 2015