dimecres, 5 d’octubre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 139

“ESQUINÇAR”

Vol dir trencar, fer trossos i s’aplica quan es refereix a una roba, un paper, una pell, un múscul...
Aquest mot ve del llatí vulgar “exquintiare” que significava partir en cinc parts o trossos, i era derivat de “quintus” (cinquè), en el sentit de fer a bocins una cosa fins arribar al cinquè fragment.
“En ajupir-se va sentir com se li esquinçava la part de darrere dels pantalons i va córrer a tapar-se el cul amb les mans.”

dimarts, 4 d’octubre de 2022

“ESCOTORIT”

Es diu de qui té agilitat mental, que és intel·ligent, despert, ràpid per entendre les coses, i sap aprofitar aquestes qualitats.
Aquest mot ve del llatí “excauterire”, derivat de “cauterium”, l’eina que els cirurgians aplicaven roenta de foc per cauteritzar ferides. Cauteritzar significa tancar, per tant “excauterire” sortir del tancament. En català antic era “escaltrit” i va donar lloc a “escoterit” fins que al segle XV trobem que Eiximenis la fa servir amb la forma “escotorit”. Amb tanta història al darrere, no l’hauríem de perdre.
“És una noia ben escotorida. Sort en tindrem en aquesta classe, perquè la resta tiren a ensopits”

dilluns, 3 d’octubre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 137

“DESFICI”

S’anomena d’aquesta manera l’agitació deguda a un mal físic o moral, i també a l’estat de neguit provocat per un desig violent.
M’agrada l’etimologia d’aquest mot perquè es pot explicar tot un procés de segles. La paraula ve del llatí “defectio –ionis” que significava abatiment i feblesa. Això va donar nom a l’antic “defeci” al qual s’afegí una essa (“desfeci”) influïda pel verb desfer. El darrer canvi de la “e” per una “i” va ser degut a metafonia de la darrera lletra del mot que li va encomanar el so. Vet aquí la novel·la completa.
“El movia un desfici fora de mida. El metge que el va visitar, en no trobar-li cap malaltia física, va atribuir el seu estat a alguna angoixa vital impossible de determinar mentre ell no es decidís a explicar-la.”

diumenge, 2 d’octubre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 136

“CLOFOLLA”

És l’embolcall llenyós dels fruits secs: ametlles, avellanes, castanyes... És perfectament correcte dir-ne closca i clova, però “clofolla” té una sonoritat especial i el mot s’està perdent. El verb derivat que significa llevar la clofolla és “esclofollar”.
Suposo que l’origen del mot l’hem d’anar a buscar en el mot cèltic “knoua” (nou) i es va acomodar al romanç “clova”.
“Sense trencanous no sé pas com ens ho parem treure la clofolla de les ametlles.”

dissabte, 1 d’octubre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 135

“CEBALLOT”

És el nom que es dona a cada un dels grifolls (grills) nascut d’una ceba, el que ara tothom en diu “calçot”, que era un mot completament desconegut a Osona fins que es van posar de moda les calçotades. Jo recordo els homes de casa esmorzar cada dia ceballots amanits.
És un derivat de “ceba” que ve del llatí “cepa –ae”, nom que donaven a aquesta planta de la família de les liliàcies.
Es tracta d'una planta biennal que no treu la tija recta (trompa) amb una umbel·la de flors blanques fins el segon any.
“Si enterres una ceba, aconseguiràs un manat de ceballots.”

divendres, 30 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 134

“CAPÇANA”

De la gorra de cop, peça rodona de palla o altre tipus de fibra vegetal utilitzada per infants de curta edat quan aprenen a caminar per evitar rebre cops al cap, aquí en dèiem “capçana”. Tots els que ja tenim una edat n’havíem dut de petits, quan apreníem a caminar i moure’ns amb més llibertat de la que els pares sobreprotectors actuals atorguen als seus fills.
Ve del mot llatí vulgar “capitiana” que volia dir relativa al cap.
“Porta el cap ple de nyanyos. Vols dir que no li hauríem de posar una capçana?”

dijous, 29 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 133

“BÀNUA” (VÀNOA)

Ara ens hem acostumat a dir-ne vànova perquè sembla més correcte, però a casa sempre se n’havia dir “bànua”. Es tracta d’un cobrellit d’abric i d’ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i que de vegades està guarnit de serrell. Els anomenats "nòrdics" les han arraconat.
És una paraula d’origen incert, fins i tot he trobat que podria ser oriental, de l’Iran, però no us ho sabria assegurar.
“Quan arribaven els mesos més freds de l’hivern, afegíem un edredó pel damunt de la bànua.”

dimecres, 28 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 132

“CANALLA”

Tot i que un “canalla” és una persona capaç de cometre els actes més reprovables que ens puguem imaginar, nosaltres ho fem servir com a sinònim de mainada, per referir-nos al conjunt de criatures, d’infants. Recordeu que a la plana en diem “canaia”.
La paraula procedeix del llatí “canis –e”, que es referia a gos. Antigament “canalla” es referia a un conjunt de gossos (actualment “canilla”) i suposo que se li va aplicar el sentit figurat pel xivarri i la cridòria d’uns i altres.
“Quan hagi sortit tota la canalla, escombrarem l’aula, però abans ens tocarà recollir tot l’escampall de joguines.”

dimarts, 27 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 131

“ARRIAT”

Diem d’algú que és arriat quan mostra determinació, confiança en sí mateix i no li costa prendre decisions.
La paraula és el participi del verb “arriar” que significa estimular un animal a seguir o accelerar el pas. Sovint es feia amb l’expressió “arri!”, tot i que també es feien servir les xurriaques.
La paraula ve de l’antic “arrear” i prové del castellà. El canvi de la "e" per la "i" s’hauria produït a partir del crit “arri!”
“Aquesta noia que hem llogat se la veu prou arriada. Aviat la podrem deixar sola a càrrec de la botiga.”

dilluns, 26 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 130

“GAIRE”

Aquest quantitatiu és un altre mot sense correspondència en castellà. Com que és exclusiu de la llengua catalana l’acabarem perdent.
La paraula ve del germànic “waigaro” que significa “amb prou feines”, “a la força”.
L’hauríem de fer servir darrere de l’adverbi “no”, darrere de la preposició “sense”, en frases interrogatives i condicionals. En lloc d’això ens hem acostumat a usar “massa” i “molt”. Comproveu que els presentadors dels TN, per exemple, ja l’han exclosa del seu vocabulari.
“No corria gaire” en lloc de “No corria molt.”
“Ho fa sense gaire il·lusió” en lloc de “Ho fa sense massa il·lusió”
“Que hi ha gaire gent?” en lloc de “Que hi ha molta gent?”
“Si hi ha gaire xivarri, me’n torno a casa.” en lloc de “Si hi ha molt xivarri, me’n torno a casa”.

diumenge, 25 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 129

“PAS”

És un adverbi que fem servir per reforçar les frases negatives i que en el llenguatge estàndard dels mitjans de comunicació ja ha desaparegut.
Ve del llatí “passus –i” que significava “pas”, i va anar prenent funció d’adverbi com “gota”, “gens” o “cap”.
El francès el manté molt viu (“Ne me quitte pas” de Jacques Brel) i nosaltres hauríem de fer per manera de no perdre’l com estem fent amb la doble negació que és tan nostra (“Mai no en tindrem prou!” ara ja s’ha convertit en “Mai en tindrem prou.”)
“No em diguis pas res més. Amb això en tinc prou i de sobres.”

dissabte, 24 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 128

“CALDRE”

És una paraula genuïna de la nostra llengua que no té equivalència en castellà i han de recórrer a locucions verbals (més d’un mot).
Significa ser necessari, convenir molt, ser urgent.
Ve del verb llatí “calere” que significava “ser o estar calent”. En el parlar occidental es fa servir encara la forma “caler”.
“Cal que vinguis immediatament, nosaltres no podem prendre cap decisió per resoldre aquest conflicte.”

divendres, 23 de setembre de 2022

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE CALLDETENES

L'Espardenya Teatre és un grup que duc al cor d'ençà que van estrenar la meva obra "Penombres" ara ja fa dotze anys. 

Molt content d'haver pogut donar-los un cop de mà amb el guió de la representació que ahir al vespre van fer a la plaça 11 de Setembre i que va servir de pregó de la Festa Major de Calldetenes. 




ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 127

“DELER”

Tot i que ara ens pot semblar una mica massa culte, es tracta d’un mot perfectament acceptat en llenguatge col·loquial. Significa desig, anhel, passió que es posa per aconseguir alguna cosa. Segurament es fa servir més el verb "delir-se" quan parlem que algú "es delia" per una cosa que li agradava molt.
Ve del llatí vulgar “delerium" i procedia del clàssic “delírium” (deliri). De la mateixa arrel llatina venen termes com adelerat, delejar, delerós i delirar.
“Només el movia el deler de poder retrobar-se amb la Maria, a qui feia més de dos anys que no veia, d’ençà que havia fugit a França aquell febrer del 39.”

dimecres, 21 de setembre de 2022

“TROMPIS”

Només s’utilitza en la locució verbal “de trompis” i significa anar per terra a causa d’una ensopegada.
La paraula trompis la vam adquirir del castellà i és un derivat de “trompa”, instrument musical de vent el nom del qual té un origen onomatopeic (imitació del so). Podria ser que per similitud a “tomballons” (trompicones), o sigui donar voltes com les del tub de la trompa.
“Si no vigiles on poses els peus acabaràs anat de trompis”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 125

“AVENIR-SE”

El seu significat pot ser el d’acceptar, acordar, però també coincidir en gustos, opinions, manera de fer...
La paraula prové del verb llatí “avenire” que significava “arribar”.
“S’han avingut a fer els que nosaltres proposàvem, per tant convindrà gratificar-los d’alguna manera.”
“Aquells dos s’avenen tant que no m’estranyaria que acabessin junts.”

dimarts, 20 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 124

“GANSAIA”

Del fil d’empalomar també en podem dir “gansaia”. Es tracta d’un fil més gruixut que el de cosir i més prim que el que entenem com a cordill.
També se’n deien gansaies de les nanses o orelletes de les espardenyes per on es passava la veta.
La paraula ve del germànic “wind” que denominava el vent, però també el gos llebrer o corredor; afegint-hi “sail” amb que es referien a una corda. En sentit estricte: cordes de menar gossos, però més endavant també s’aplicava a les de lligar les veles de les naus.
“Porta’m un parell de pams de gansaia que vull mirar si puc tornar a cosir la nansa en aquesta senalla.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 123

“MURRI”

El fem servir sobretot en el sentit de picardiós, sagaç i hàbil per aconseguir el que vol, tot i que també pot tenir el significat de taciturn, esquerp, sorrut i malcarat.
La paraula ve de l’expressió onomatopeica “murru” que es referia al “morro” (pronuncieu “murru” i veureu el que feu amb els llavis).
“En Miquel és prou murri per sortir-se sempre amb la seva, i encara et farà pensar que ho has decidit tu.”

diumenge, 18 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 122

“ENREVEIXINAR-SE”

Aquest verb s’aplica al fet que una cosa flexible o laxa es torni rígida. En cert sentit figurat també pot indicar que algú que estava pioc s’eixoriveix. Encara hi ha un altre sentit figurat per dir que algú s’emprenya.
És un mot derivat de “reveixí” que es refereix a una mata o floc de cabells que creixen en direcció contrària a la normal. La mateixa paraula també es refereix al típic repeló que apareix al costat de les ungles de les mans.
“En sortir de la piscina, tenia els mugrons d’allò més enreveixinats, i en veure que la miràvem va córrer a tapar-se els pits amb les mans.”
“Quan va sentir que parlaven malament del seu germà es va enreveixinar com una mala cosa.”

divendres, 16 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 121

“MARRINXA”

El mot es fa servir en l’expressió “fer marrinxa” que significa beure excessivament.
El registre col·loquial de la nostra llengua està ple d’expressions sinònimes, totes elles amb intenció eufemística de dissimulació de la realitat: anar gat, agafar puces, agafar un pet, agafar una bufa, portar una mantellina, agafar una merda, agafar una mona, agafar una paperina, agafar una pinya, agafar una pítima, agafar una trompa, agafar una turca...
Tot i que he furgat en tots els racons possibles, no he aconseguit trobar l’origen d’aquest mot que es troba molt més estès del que podríem pensar. Per tant, us parlaré de la darrera expressió, que té el seu origen en les grans embriagueses que agafaven els turcs: malgrat que l’Alcorà prohibeix l’alcohol, es veu que mesclaven el consum d’aiguardent i d’opi amb resultats absolutament espectaculars.

“Cada dia, en plegar de treballar, passava per la taverna i feia la marrinxa fins a l’hora de sopar. Arribava a casa més torrat que un cep.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 120

“ANAR DE 21 BOTÓ”

Significa anar molt mudat.
Amades explica que l’origen d’aquesta expressió l’hem d’anar a cercar en els vestits de gala dels serenos, que tenien tres rengleres de botons de 7 cadascuna, és a dir, 21 en total (jo només he trobat una imatge amb dues rengleres). A més, tindria un to irònic, perquè la ciutadania pensava que l’uniforme era desproporcionat respecte del càrrec i ho deien fent-ne certa mofa.
“Els diumenges tocava posar-se de vint-i-un botó per anar a missa. Era l’únic dia de la setmana que ens mudàvem.”

dimecres, 14 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 119

“PAIAT”

Diem que es munta un “paiat” quan hi ha rebombori, trifulga a crits. És un mot exclusiu de la Plana de Vic, on pronunciem la “ll” com a “i” (ioditzem).
Per tant, cal suposar que la paraula deu ser “pallat”, del verb pallar derivat de palla. El seu significat és tapar amb palla i també donar palla al bestiar.
Ara bé, com és que hem arribat a donar-li aquest significat figurat tan diferent? Quina analogia (semblança) tenen els dos significats és un complet misteri. Si algú troba el desllorigador, li agrairé que m’ho faci saber.
“Quan vaig entrar a classe hi havia un paiat de mil dimonis: criatures empaitant-se, alguns d’enfilats a les taules, tots cridant i celebrant que el mestre estava malalt. En vaig tenir prou amb un cop de porta una mica sorollós perquè tothom corregués a seure al seu lloc.”

dimarts, 13 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 118

"GARRATIBAT"

En sentit propi significa quedar amb les cames rígides, immòbil, però és més freqüent el seu sentit figurat: estupefacte, esbalaït.
És un mot compost de “garra”, del cèltic “garra” (pota) i “tibar”, una simplificació d’estibar que en principi volia dir omplir, embotir.
“En sentir aquella notícia vaig quedar garratibat. No m’ho podia creure!”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 117

“MALA GANYA”

Sempre dins l’expressió “tenir mala ganya”, que a Osona la fem servir bàsicament per dir que no té bon aspecte, que no és agradable de mirar.
El mot "ganya" ve de l'occità "gaunha" per combinació amb el prerromà "galta" i el castellà "galla" que més endavant va evolucionar cap a "agalla", tot amb el mateix significat que el nostre.   
L’expressió s’ha d’entendre en sentit figurat i fa referència a les ganyes dels peixos, que és on cal mirar per comprovar si són frescos. Com més vermelles les ganyes, més garantia que fa poc que són fora de l’aigua.
“El gènere que tenien exposat tenia tanta mala ganya que hem preferit anar en una altra botiga.”

dilluns, 12 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 116

“TANOCA”

Quan apliquem aquest mot a una persona és per indicar que es tracta d’un babau, d’un curt d’enteniment.
Segurament ve de l’occità “tanocco –oque” nom amb què es designava un tros de fusta. Però també pot venir del cèltic “tannos” amb què es coneixia el roure. En tot cas sempre parlem de fusta per allò de ser dur de cap, obtús, toix...
“Era tan tanoca que tothom el feia beure a galet i s’empassava totes les guatlles que li fotien.”

diumenge, 11 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 115

“ENSOPIT”

És un sinònim d’endormiscat, tot i que també es pot referir a un acte o un lloc amb poca animació o diversió.
És el participi del verb ensopir, i ve del llatí “sōpīre” que tenia el mateix significat. Hi ha altres mots de la mateixa família que mantenen el mateix significat: sopor, soporífic, sòpit...
“Tot sol tantes hores, em vaig ensopint, ensopint, i al final no tinc ganes de fer res.”
“Quan vam arribar i vam veure aquell ambient tan ensopit, vam preferir anar en una altra festa.”

divendres, 9 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 114

“MALAGUANYAT”

Es fa servir sobretot per lamentar que una cosa no s’hagi aprofitat o que s’hagi perdut abans d’hora.
És un mot compost de l’adverbi antic “mala” i del verb “guanyar” (guanyar malament, en sentit estricte). Sembla que guanyar ve del germànic “waidanjan” que significava treballar la terra amb el conreu, obtenir aliments. Pel que fa a “mala”, s’hi ha aplicat amb el mateix sentit que en l’expressió “en mala hora”.
“Malaguanyat el temps que hem dedicat a preparar-li la festa d’aniversari. No ens n’ha sentit cap grat!”.

dijous, 8 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 113

“PRIMMIRAT”

És sinònim de meticulós, es fa servir amb el sentit d’exigent en l’acompliment de normes i l’execució de tasques.
És una paraula composta del verb mirar i l’adjectiu prim que s’aplica en sentit figurat en l’expressió “mirar prim”, però sobretot en la versió negativa “no mirar prim”.
“La senyoreta és molt primmirada i et farà repetir aquest text. No veus que el tens ple d’errors i taques de tinta?”

dimecres, 7 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 112

“ESBARRIAR”

Vol dir treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la, també es fa servir amb el sentit d’escampar coses aplegades, ordenades. En sentit figurat la usem per referir-nos a algú que no hi toca del tot.
És molt probable que vingui de l’àrab “barrî” que significa afores, forà, allunyat. Segur que hi va tenir alguna influència un mot semblant com “esgarriar”.
“He deixat la finestra oberta i la ventada m’ha esbarriat tots els papers que tenia damunt la taula.”
“Quina llàstima! Ha acabat amb el cap ben esbarriat. No toca ni quarts ni hores.”

dimarts, 6 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 111

“XEFLIS”

Ens referim amb aquest nom a un àpat abundós, especialment quan serveix per celebrar alguna cosa.
La paraula segurament és d’origen expressiu, però podria haver tingut influència del verb “xafar” referint-se al procés d’elaboració de determinats aliments, o potser del mot “xef” (cap de cuina) que en gascó s’anomenava “chèfis”.
“Es nota que només tenen un fill per casar, perquè han fet un xeflis d’upa!”

dilluns, 5 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 110

Ahir en Josep Font me la va tornar a recordar i feia dies que la tenia al calaix:

“TRAPAUS”

Són els estris, les pertinences personals.
Aquesta paraula es fa servir, sobretot, en la frase feta “agafar els trapaus” que vol dir anar-se’n, tocar el dos.
No està gaire clar d’on ve aquest mot, però en Joan Coromines considera que es deu tractar d’un antic ús de l’imperatiu “trapau!” (atrapeu!) com si diguéssim “afanyeu-vos que els heu d’atrapar”. Era una expressió molt corrent en el món dels tapers de Palafrugell, els qui treballaven el suro per fer-ne taps.
“Agafa els trapaus i fot el camp que no et vull veure mai més!”

diumenge, 4 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 109

“ENFERRITJAT”

Diem que estan enferritjades quan dues peces metàl·liques queden travades una dins de l’altra, o quan un mecanisme queda encallat per l’acció de la pols o la humitat que l’ha rovellat.
És una paraula que s’està perdent en benefici d’altres com encallat, clavat, bloquejat que no tenen la preciosa sonoritat d’aquesta.
La paraula és derivada de ferritja nom amb què es designa les petites partícules metàl·liques que surten de llimar o serrar una peça metàl·lica.
La paraula ve del llatí “ferrigo –iginis” que ja tenia aquest significat.
“Mira a veure si pots obrir aquest pany. Em sembla que s’ha enferritjat i s’ha de fer molta força.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 108

“MICARELLA”

És un derivat afectiu del mot mica, que vol dir poqueta cosa.
Ve del llatí vulgar “micca” que significava partícula. En català el vam adoptar amb la mateixa fonètica i en castellà i portuguès van canviar el so velar sord fent-lo sonor: “miga”
“Res, amb aquesta micarella ja en tindré prou, no cal que me’n posis més.”

dissabte, 3 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 107

“BRILLO!”

Exclamació per a demanar que algú s’afanyi, per a exigir-li rapidesa en l’acció; briu. Podria semblar un castellanisme afegit sense miraments, però és perfectament correcta.
La paraula ve de “briós” (animós) i una ultracorrecció li va afegir “ll” per influència de “brillar”, que ve de l’italià “brillare” i té un origen expressiu.
“Apa vinga, brillo, que farem tard!”
“Amb aquests aires no acabaràs fins la setmana que ve. Una mica de brillo!”


dijous, 1 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 106


“XAUP-A”

L’he sentit moltes vegades a casa i no hi ha manera que trobi el seu origen perquè no existeix en cap dels diccionaris de referència que tinc a mà, o sigui que si algú em pot donar alguna idea serà molt benvinguda. Només he trobat “xaupa” a la Conca de Barberà, on la fan servir com a sinònim d’aixada, però això em sembla no té cap relació amb el que m’interessa.
En tot cas, un “xaup” és una persona poc destra, tot i que també es fa servir per dir que camina com si anés a aixafar terrossos.
“Era tan xaup que no se li podia encarregar cap feina una mica delicada.”

dimecres, 31 d’agost de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 105

“BOTZINAR”

Significa rondinar, queixar-se murmurant.
La paraula és derivada de “botzina” i ve del llatí “bucina –ae” que era el nom que rebia el corn que tocaven els pastors i caçadors.
“No li va agradar gens que li trenquessin la girada i es va passar tota l’estona de sopar botzinant, fins que la mare li va clavar un clatellot i es va haver acabat la murga.”

dimarts, 30 d’agost de 2022

“CAGAMANDÚRRIES”


Es refereix a una persona de poc seny, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera.
Paraula composta de “cagar” i “bandúrria”, un instrument de corda pinçada que molts coneixereu per la seva relació amb les tunes estudiantils.
La paraula bandúrria ens ha arribat del castellà però el seu origen és el llatí “pandurium” que venia del grec “pandoûra”, una mena d’instrument musical de corda pinçada.
“Com pot ser que encara et refiïs d’aquell cagamandúrries?”

dilluns, 29 d’agost de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 103

“BATEROLA”



És sinònim d’extravagància, ocurrència, però també de fal·lera o capritx.
És una paraula derivada del verb “batre” a la qual s’ha afegit el sufix –ola, però no em demaneu la raó per la qual ha adquirit aquest nou significat, perquè resulta un misteri.
“Havent sopat ens va sorprendre a tots amb la baterola de sortir a caminar a plena nit i sense lots.”
“Quan li agafa una baterola, no hi ha manera de fer-lo entrar en raó fins que no l’aconsegueix.”

diumenge, 28 d’agost de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 102

“ESCARRANSIT”

En sentit propi vol dir escanyolit, migrat, poc fet, que no ha tingut el desenvolupament que calia. En sentit figurat també el fem servir per referir-nos a una persona mesquina, poc generosa.
La paraula és una variació del mot “esquinància” que és una malaltia força contagiosa del bestiar equí (cavalls, mules, rucs). La paraula ve del grec “kynágkhe” composta de “kíon” (gos) i “ágkho”, (escanyar). Segur que la paraula “ranci” també hi té alguna influència.
“La seva filla petita ja tenia quinze anys, pel cap baix, però era tan escarransida que amb prou feines n’aparentava deu.”
“Són tan escarransits que han de tenir els duros a cabassades. Has vist que l’home només ha deixat dos rals a la safata?”

dissabte, 27 d’agost de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 101

Encetem la segona temporada de la sèrie amb el mot:

“BERTRANADA”

Per bertranada s’entén una bajanada, una ximpleria.
La paraula és derivada de Bertran, que era un nom molt freqüent entre els pagesos del Pirineu. Ara estalviarem fer cap mena de comentari relatiu al seu tarannà, perquè seria poc correcte.
Nosaltres farem referència a en Joan Amades que atribueix la paraula a Pau Bertran, un hereu acabalat de la Vall d’en Bac. Es veu que, sense escoltar cap consell de la família, va tenir la mala idea de casar-se amb una pubilla de Barcelona que el va arruïnar. Va ser ell qui va cometre la primera bertranada.
“Quan ja ho teníem tot lligat per tirar endavant el negoci de les conserves, va sortir amb la bertranada que ell se’n desdeia perquè volia posar una botiga de paraigües.”


diumenge, 21 d’agost de 2022

PREMIS LITERARIS VALL DE SÓLLER

Em fa molta il·lusió fer-vos saber que m'han concedit el premi "Joan Marquès Arbona" de relats en l'edició dels Premis Literaris de Sóller d'aquest any.
L'obra premiada consisteix en un recull de 19 relats aplegats sota el títol "Maleïda pandèmia" que l'any vinent publicarà Documenta Balear. La impossibilitat de la meva presència en l'acte de lliurament del premi ha motivat que els fes arribar aquesta nota d'agraïment: 


El meu desig fora poder ser present en aquest acte, però malauradament això no ha estat possible. Permeteu-me almenys, i com a acte de descàrrec, que us faci arribar quatre mots d’agraïment i algunes breus consideracions al voltant de l’obra que m’heu premiat.
En primer lloc, vull deixar palès el meu més sincer agraïment pel premi que avui m’atorgueu i que per a mi té un valor i un significat doblement importants. En primer lloc, rebre el reconeixement d’un premi sempre resulta il·lusionant, i em motiva a seguir en aquesta tasca d’escriptura que la jubilació del meu ofici de mestre m’ha permès convertir en principal. D’altra banda, que una persona del Principat o del País Valencià rebi un premi literari a Ses Illes, que una persona mallorquina obtingui un guardó en un certamen literari a Catalunya o al País Valencià, o bé que una persona valenciana sigui premiada i reconeguda a les Balears o al Principat, és una demostració objectiva de la unitat d’una llengua que alguns s’entesten en voler fraccionar amb la perversa intenció d’acabar fent-la desaparèixer. Caldrà la ferma fraternitat de totes les persones catalanoparlants per enfrontar-nos a l’actual retrocés en l’ús de la nostra llengua, que desitjaríem poder revertir.
Pel que fa als relats que avui teniu la gentilesa de premiar-me, us faré cinc cèntims de com es van gestar i com s’han anat desenvolupant fins a convertir-se en un recull que conté 19 contes, el nombre dels quals ja us podeu imaginar que no és fortuït, ben al contrari.
A mitjan març de 2020 em vaig trobar confinat a casa, si fa no fa com tots vosaltres, amb més hores per omplir que no pas activitats per poder fer-les passadores, per tant em vaig proposar el repte d’escriure un microrelat diari, activitat que va tenir fidel continuïtat durant prop de dos mesos. De la cinquantena llarga de textos que en van sortir, en vaig triar 19, els vaig reescriure i ampliar amb la finalitat de convertir-los en relats amb un argument una mica més extens, i els vaig agrupar sota el títol “Maleïda pandèmia”. L’únic que els uneix, a banda d’una certa tirada a la fantasia, la ironia i l’absurditat, característiques molt presents en l’obra de Pere Calders, un dels meus referents en narrativa, és l’ambientació dels fets dins un confinament que mai no m’havia imaginat que pogués arribar a viure.
Preneu-los com una mena d’exercici en el meu etern procés d’aprenentatge de l’ofici d’escriptor, i en tot cas, considereu-los una crònica un xic estrafolària d’un temps que ens va desconcertar a tots i del qual encara ara no n’hem acabat de pair les conseqüències.
Reitero el meu més sincer agraïment per aquest guardó i, si ho trobeu escaient, prenc el compromís de ser present aquesta primavera vinent a l’acte de presentació de les publicacions d’aquests premis. Potser d’aquesta manera sabreu disculpar la meva absència en una jornada tan important per a tots vosaltres.
Una abraçada intensa des d’Osona, al cor del Principat.

diumenge, 5 de juny de 2022

32è PREMI DE NARRATIVA BREU D'ARTESA DE SEGRE

Avui he anat fins a Artesa de Segre a recollir el premi que han decidit atorgar-me en la 8a categoria, la que correspon a majors de 60 anys. No cal dir que m'ha fet molta il·lusió perquè ara portava una bona temporada de secada i un guardó d'aquest tipus sempre motiva a seguir escrivint. El meu agraïment a l'Ajuntament i als responsables de la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, organitzadors del certamen.

  

diumenge, 15 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 100

“BALDEIO”

Acabo aquesta sèrie amb un mot és una entranyable castellanada. Es fa servir dins l’expressió “fer un baldeio”, que significa netejar a cop d’aigua, però també es fa servir en general amb el sentit de fer neteja general, “fer dissabte”, que és el que toca avui a casa tot i que és dilluns
La paraula ens ha arribat del castellà “baldeo”, que té el mateix significat i que és derivada de “balde” (cubell). No té origen romànic, per tant pot ser que vingués d’algun terme visigot.
“Després de tota una setmana tenint a casa els segadors, ens havíem de passar un parell de dies fent baldeio general.”

Fins aquí aquesta sèrie que vaig començar fa més de tres mesos. Em queden al calaix alguns mots (“BERTRANADA”, “ESCARRANSIT”, “XAUP”, “BATEROLA”, “BOTZINAR”, “BRILLO!”...), però els desaré al calaix per si algun dia em ve la baterola de fer un segon lliurament. Demà compartiré el primer capítol d'una nova novel·la.

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 99

“PAMPALLUGUES”

Noses, llums, etc., que impedeixen intermitentment la visió, com passa quan es tanquen i obren els ulls repetidament o quan un llum fa intermitència irregular.
És probable que la paraula vingui del grec “pompholýga” que és el cas acusatiu (complement directe modern) del mot “pomphólyx –ygos” amb què es designava una bombolla.
“No et passis tantes hores davant la pantalla de l’ordinador si no vols que els ulls et facin pampallugues.”

divendres, 13 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 98

“GRIMÈGIA”

Recordo que a casa deien “garimegia” amb la segona g pronunciada com la jota castellana.
Per grimègia s’entén comèdia, barrila, expressió teatralitzada, exagerada, en general qualsevol cosa que allargui innecessàriament un procés.
L’origen de la paraula el trobem en el terme italià “grimeggia” (barrila, broma)
“No em vinguis amb grimègies que no estic per brocs, avui.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 97

“BARRIGAR”

És sinònim de furgar, però només ho apliquem als porcs i, per tant, als senglars, que utilitzen el morro per remoure la terra a la recerca d’arrels i tubercles.
De fet també es fa servir en sentit figurat quan volem expressar que un lloc està molt desendreçat, per exemple en el cas d’un llit desfet.
Ve del cèltic “bodigare” (moure el morro) que l’occità transforma en “bosigar” i arriba al català antic amb la forma “borrigar” perquè hi afegeixen el concepte “barra” referit a mandíbula.
“Els senglars han tornat a barrigar a l’hort i s’han fotut totes les patates. Ja et vaig dir que el tancat elèctric no serviria de res.”

dijous, 12 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 96

“ENGANDALLAR”

És una de les paraules que a la plana pronunciem amb “i” (“engandaiar”). Significa preparar adequadament per poder realitzar alguna acció, però em sembla que la fem servir sobretot amb el sentit d’empolainar-se, endiumenjar-se.
“Vam engandaiar la sala per a la feinada que ens queia al damunt. La matança del porc era tasca de tota la família durant una jornada sencera. Vam cobrir la taula llarga amb els draps d’estam per anar-hi posant la carn a mesura desosséssim...”
“Es van engandaiar com si haguessin d’anar a casament. Feia temps que parlaven de fer-se una foto de tota la família per poder-la posar a la sala.”

dimarts, 10 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 95

“NYICRIS”

Es fa servir amb dos sentits diferents però relacionats: per referir-nos a una persona escarransida, escanyolida (dos altres mots que estem perdent), malaltissa; i també ho apliquem a qui menja poc perquè no troba res bo.
És possible que sigui una deformació popular del terme llatí “nichil” que volia dir “no res” i els estudiants medievals aplicaven per referir-se als febles. El més segur és que es tracti d’un mot d’origen expressiu, sense etimologia prèvia.
“Era tan nyicris que amb quinze anys acabats de complir encara cabia a la roba del seu germà petit que en tenia poc més de vuit.”
“No siguis nyicris i acaba’t el que t’han posat al plat.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 94

“FLOSTI”

(A proposta de la Margarida Rifà.)
No el trobareu al diccionari. És un mot inventat que permet omplir un forat lingüístic, quan no trobem un nom adient per referir-nos-hi. Sol ser un objecte rar, de dubtosa utilitat, del qual en desconeixem la funció o fins i tot el seu nom. Pot tenir la mateixa utilitat que el “daixonses” i el “dallonses”.
La seva procedència és un complet misteri, però assemblant-se tant al terme “fòtil” diria que és una adaptació popular i modificada d’aquest mot, que l’he arribat a sentir fins i tot com a eufemisme (dissimulació) de penis.
“Porta el flosti aquell que vam trobar l’altre dia endreçant les golfes. A veure si l’avi ens sap dir què coi és!”
“Dona’m aquell flosti d’allà al costat de l’aigüera, que no hi arribo i no puc deixar anar la clau anglesa.”

diumenge, 8 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 93

“AFETGEGAR”

Aplicar força cap avall sobre alguna cosa. A Osona tendim a fer el so de “tg” com si fos “tx”, per tant segur que heu sentit “afetxegar”.
L’única cosa segura és que es tracta d’una paraula derivada de fetge que se li ha afegit el sufix –egar com a recurs expressiu per donar-li més força. Heu vist mai com peixen els ànecs amb un embut i els afetgeguen el menjar coll avall? I amb quina finalitat? Què li passa al fetge del pobre animal? Traieu conclusions de l’origen del significat vosaltres mateixos.
“Va afetgegar tota la roba a la maleta de qualsevol manera, però per poder tancar la cremallera va haver de treure’n una jaqueta gruixuda que es volia endur per si feia fred.”

dissabte, 7 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 92

“ATRACALLAR”

A Osona diem “atracaiar” i el fem servir per referir-nos a escometre algú de mala manera, fins i tot ofendre’l amb paraules sense donar-li opció de rèplica.
Aquest mot estar format per la fusió dels verbs “atracar” i “callar”
“La nena es va empuntegar amb unes cassoles de la parada de terrissa, i l’home em va atracallar d’una manera que no vaig saber què contestar-li. De poc va anar que no acabo havent-li de comprar la ditxosa cassola!”

divendres, 6 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 91

“MALANDANDO”

Es diu de les persones que no són gaire de fiar, i era una paraula molt utilitzada a Osona que ara ja pràcticament no se sent enlloc.
Tot i que podria semblar un barbarisme arreplegat de la llengua castellana, no hi ha cap terme semblant al Diccionario de la Real Academia de la Lengua, per tant hem d’entendre que és una creació catalana que apareix al diccionari Alcover-Moll.
“Com vols que algú et doni feina? No veus que només tens tractes amb malandandos i al poble els tenen tots clissats!”
(Com que veig que us agraden les fotos antigues i no en trobo cap per il·lustrar el mot d'avui, us deixo amb aquest carrer d'en Verdaguer desconegut. Posem que abans no hi havia tants "malandandos" com ara!)

dijous, 5 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 90

“FERMAR”

Es fa servir amb el sentit de subjectar amb una corda o una cadena una bèstia o una cosa a una estaca o una anella perquè no pugui anar-se’n o moure’s.
És derivat de l’adjectiu ferm que ve del llatí “firmus”
“Feia goig de veure la renglera d’animals fermats a les argolles del Portalet els dissabtes al matí.”

L'Arxiu Comarcal em va cedir aquesta imatge per a la presentació del llibre "Arrels de pedra". El mercat de bestiar del dissabte al matí a començaments del segle passat.  

dimecres, 4 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 89

“XACRA”

Res a veure amb "txakra", cada un dels nuclis d'energia que el ioga identifica en el nostre cos.
El nostre cas és més prosaic: tant pot referir-se a alguna seqüela d’una malaltia com a patologies i deficiències físiques per causa de l’edat. I consti que sé de què parlo!
La paraula ve de l’àrab “xáka” que significa queixa o mal físic, un derivat del verb “xákà” que significa “queixar-se” i és possible que se li afegís una “r” per influència d’un altre nom com “nafra”.
“Aquesta malaltia vírica que anomenem covid, sembla que a algunes persones els deixa un munt de xacres.”
“El dia que les xacres de l’edat m’impedeixin anar amb bicicleta, ja em podeu anar cavant el sot.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 88

“CARALLOT”

Es diu d’una persona aturada, amb poca capacitat de reacció, badoca, ximple, de qui qualsevol es pot aprofitar. En tot cas, evitem fer servir el barbarisme “gilipolles” que vindria a tenir més o menys el mateix significat.
És un derivat de “carall” (penis) que es fa servir com a expressió de sorpresa, d’estranyesa, d’admiració o de contrarietat. Proveu de pronunciar-ho (carai!, a la Plana) amb entonació i actitud diverses i veureu com canvia el seu significat. De fet és el mateix que passa amb el mot “collons”, que és el més polisèmic de la nostra llengua.
La paraula ve del llatí vulgar “characulus” que es referia a un pal, però segur que devia tenir una base ibera.
“Com vols que et cregui, tros de carallot? Només de veure’t aquesta cara d’encantat ja et fotria un parell de plantofades.”

dilluns, 2 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 87

“BAUP/BAUBA”

Expressió oral molt de la Plana per conversió de la “l” en “u”. La forma escrita és “balb-a” i significa que es té dificultat per fer els moviments propis d’un òrgan, la llengua, les mans, els peus. Es diu sobretot en el cas de les mans poc sensibles a causa del fred.
La paraula prové del llatí “balbus” (tartamut) i primer es va aplicar només a qui tenia dificultats per parlar, però més endavant s’hi van afegir les dificultats de tacte pel fred.
“Deixa’m posar prop de la llar de foc que tinc les mans balbes amb aquesta glaçada que hi ha.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 86

“APARROQUIAR-SE”

Quan algú s’ha apropiat d’alguna cosa diem que se n’ha aparroquiat, sobretot si el dret que hi tenia es podria considerar més que dubtós.
És un derivat de parròquia, un mot que ve del grec “paroikia” que significava veïnat, proximitat. Fixeu-vos que aquesta terminologia encara es fa servir en l'organització administrativa d'Andorra com a sinònim de municipi: té 7 parròquies.
“Veig que ja t’has aparroquiat del millor seient. Amb raó tenies tanta pressa per arribar d’hora.”

diumenge, 1 de maig de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 85

“ROMANÇOS”

Només el fem servir en plural per referir-nos a històries que pretenen endarrerir el que realment ens interessa.
Es tracta d’un significat pejoratiu extret de “romanç”, que ve del llatí “romanice” (a la manera romana), l’apliquem a les llengües de les nacions romanitzades i més endavant a les obres literàries senzilles escrites en llengua romànica, de tipus narratiu i fàcils de comprendre. Eren històries inventades per entretenir la gent, d’aquí en ve el sentit pejoratiu.
“No em vinguis amb romanços i ves al gra, que no tenim tot el dia per decidir per on hem de tirar.”
Us deixo amb una mica de cultura de Països Catalans: "Romanç de cec" del grup valencià Al Tall.



divendres, 29 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 84

“XERICAR” (XERRICAR)

És el que fan els ocells petits al niu, però nosaltres ho apliquem al soroll dels grinyols i sorolls estridents de fregament metàl·lic. Amb aquest darrer significat també hi ha la paraula “xerricar” que significa fer “xerrics” (el sorolls metàl·lics esmentats).
“Haurem de posar oli a les frontisses de la porta perquè xeriquen (o xerriquen) de mala manera.”
Les dues paraules tenen un origen onomatopeic (imitació del so).
Pel que fa al mot “xerricar” encara té un altre significat diferent: beure a galet fent xerrics (soroll d’empassar líquid amb la llengua en contacte amb el paladar).
“Amaga el porró que a en Manel li agrada xerricar; llavors se li desferma la llengua i no hi ha qui l’aturi.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 83

“ANDERRIS”

El fem servir nomes en la seva forma plural i per referir-nos a un conjunt d’estris inútils, andròmines, trastos, impediments.
És possible que sigui d’origen preindoeuropeu, molt probablement de l'euskera, però no he aconseguit cap informació fiable en aquest sentit.
En tot cas, es tracta d’un mot que pràcticament ha desaparegut de la nostra parla i que ja havia quedat molt restringit sobretot a ambients de pagès.
“Algun dia haurem de buidar les golfes. Estan tan plenes d’anderris que no t’hi pots moure. Déu nos en guard que haguéssim d’anar-hi a buscar alguna cosa!”

dijous, 28 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 82

“LLEIXA”

Es tracta d’un prestatge normalment fet d’obra i adossat a una paret, habitualment la de damunt la pica de la cuina, que servia per deixar-hi els atuells de cuina i la vaixella. També podem trobar una lleixa a la campana de les llars de foc. A les sales de les cases també solia haver-hi un armari encastat a la paret, de vegades en una raconada, amb lleixes d’obra i portes amb vidres on es guardava la vaixella de mudar i el vidre delicat.
És una paraula derivada del verb “lleixar” que era la forma antiga de l’actual verb deixar, format afegint-hi la preposició de que solia dur al davant. La paraula ve del verb llatí “laxare” que volia dir afluixar, derivat de l’adjectiu “laxus” per referir-se a les coses fluixes. Ara ja sabeu també d’on ve el mot “laxant”.
“Després d’eixugar-los detingudament amb el drap, va anar posant els plats i els gots a la lleixa de sobre la pica.”

dimecres, 27 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 81

“FATO”

Es fa servir “fato” per referir-se a l’equipatge que es porta, però més genèricament conjunt de coses en general, articles de comerç en una botiga, els ingredients per preparar un plat...
Els segadors, que s’agrupaven en quadrilles i anaven segant de casa en casa, duien tot el “fato” que els calia en un cabàs de palma lligat a l’esquena i consistia en un esclopet (protecció de la mà), la pedra d’esmolar, l’ungüent de la serp (per curar ferides), alguna peça de roba, el garrot de lligar garbes, i el volant amb l’arquet de protecció penjat al muscle.
L’origen de la paraula és prou curiós: pot venir de l’aragonès “fato” (en castellà “hatillo”), del germànic “fat” (vestir-se) o de l’àrab “hazz” (porció que toca a cadascú). Segurament, essent la nostra una llengua romànica té més relació amb la primera que amb les altres.
“A Fussimanya tenen fama de posar molt de fato en tots els plats. Feines tens a acabar-te’ls.”

dimarts, 26 d’abril de 2022

ARQUEROLOGIA FILOLÒGICA, 80

(Cada cop més a prop de la fita de 100)

“ESCLOPET”

És una altra paraula extingida per desaparició de l’objecte que designava i que ja només podreu veure als museus, com l’Ecomuseu del Colomer.
Un esclopet no és un esclop petit (que potser tampoc no sabeu què és) es tracta d’una protecció de fusta que els segadors es posaven a la mà amb què ajeien una mica el blat abans de clavar el cop de volant (falç) per segar-lo.
Tenia forma una mica afuada amb un forat just abans del pic i es fermava al canell amb un cordill. D’aquesta manera quan el volant patia alguna “reblincada” (una altra paraula d’Osona), si arribava a la mà no la feria.
“–Pro què collons et pensaves que feies? Com se t’ha acudit fer anar el volant del dimoni sense l’esclopet a la mà? Mira que t’ho he dit mil cops. “ (“Crònica en blanc i negre” Cap 1911).


dilluns, 25 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 79

“VENCILL”

Un record afectuós per a la Montse i en Xevi de l’Ecomuseu del Colomer, posant en valor la feina d’explicar el procés de cultiu del blat que fèiem any rere any als nois i noies de 1r d’ESO de l’Escola Vedruna de Tona.
Hi ha paraules condemnades a l’oblit per desaparició física de l’objecte que designaven. Aquesta n’és una. Fa més de mig segle que no se sega a mà, que no es fan garbes, feixos de blat lligats amb un vencill format amb dos manats de cames de la mateixa planta nuats amb l’ajut d’un garrot.
Ara el procés, que abans durava cosa d’un mes, es fa amb una màquina de segar i batre directament al camp, i en cosa de poques hores fa la feina de tota una quadrilla de segadors que anaven a jornal, i també de la màquina de batre, una baluerna sorollosa que es plantava a l’era i separava el gra de la palla.
Si no hi ha garbes, no hi ha vencill, vet-ho aquí, per tant ha passat a la història i ens haurem de conformar amb guardar-ne el record.

diumenge, 24 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 78

"PELLUCAR”

Vol dir menjar en petites quantitats, a pessics, de mica en mica. Recordo haver-ho sentit molt a casa i em sembla recordar que hi afegien la comparació “com una gallina”. I té tot el sentit del món perquè un dels sinònims de la paraula és “picar”.
És curiós aquest mot perquè el seu origen és un complet misteri i no he sabut trobar cap indici de la seva etimologia. Per tant, m’invento una teoria i avall: a les cases de pagès era costum de donar a les gallines les triadures del menjar, les “peles” de les patates per exemple. El sufix "ucar", intueixo que és un afegitó procedent del verb "menjucar" que significa el mateix que "menjotejar": menjar poc i sense gana.
“No m’estranya que facis aquesta fila de desnerit: tu no menges, només pelluques.”

divendres, 22 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 77

“ACOTXAR”

Vol dir fer que la roba abrigui bé, especialment la del llit a l’hora d’anar a dormir.
“Acotxa bé el nen, que fa fred; de la manera com es mou, d’aquí a poca estona estarà per damunt del llit.”
La paraula sembla que ve del francès “coucher” (ficar al llit), en tot cas la referència més antiga del mot seria del llatí “collocare”, del qual també en deriva el verb “colgar” que es fa servir en el sentit d’anar a dormir. (“Me’n vaig a colgar”)

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 76

“A DOJO”

És la forma col·loquial de l’expressió “a doll”, que significa a raig fet, en gran abundància. Allò que hauria de fer la pluja a la Plana per mantenir la mitjana de pluviositat, que hauria d'estar a 240 mm i només arribem a la meitat. 
“Tants anys havent d’anar a buscar l’aigua a la font, i en teníem a dojo a sota casa. Tant de bo haguéssim fet el pou abans!”
L’expressió vé del lígur “a doggio”, que significa sense interrupció. En la seva forma italiana es diu “doppio”, que ve del llatí “duplus”.

dijous, 21 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 75

“TOU”

Aquesta paraula usada com a sinònim de “pilot”, amb el sentit de quantitat, és ben curiosa. Feia anys que no la sentia i la vaig escoltar de boca de la nostra carnissera que és relativament jove, un fet que em va fer il·lusió perquè demostra que a la Plana de Vic la llengua segueix ben viva.
Sembla que es fa servir molt també al Vallès, al Penedès i a Eivissa, per tant té una distribució ben curiosa. Tot i que he furgat en diferents racons per saber-ne l’origen, no he trobat res que aporti cinc cèntims de llum. Un bon misteri!
En tot cas, quan vegeu molta quantitat d’alguna cosa, no us estalvieu de dir que n’hi ha “un tou”.
“Mira que només fa tres anys que vam plantar aquest cirerer, i ja fa un bon tou de cireres!”

dimecres, 20 d’abril de 2022

ENAMORATS DEL TEMPS


Avui s'ha presentat el llibre "Enamorats del temps", una iniciativa editorial de El 9 Nou. La presentació ha anat a càrrec d'en Dani Ramírez, meteoròleg de TV3, que ha parlat de les característiques especials de la nostra comarca. El llibre és una creació col·lectiva de meteoròlegs, periodistes, fotògrafs i escriptors d'Osona. Sóc un dels quatre escriptors que hi hem aportat un text per introduir cada una de les estacions, en el meu cas la tardor, que trobo que s'adiu força a la meva actual etapa vital. Però el que realment cal destacar del llibre és l'enorme qualitat i l'espectacularitat de les imatges. 

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 74

“GALDÓS”
És un terme que encara es fa servir força i me l’ha recordat la M. Rosa Cerda. Serveix per expressar que una cosa que s’esperava que fos bonica, correcta, ben feta, ha acabat resultant lletja, mal feta, dolenta, bruta... És per aquesta raó que pot semblar que es fa servir de manera irònica tot i que només en fem ús de forma negativa.
“Tothom esperava que la seva intervenció seria lluïda, tal i com pertoca a una persona de la seva condició, però al final va fer un discurs ben galdós. És allò que diem, que un mal dia el pot tenir qualsevol.”
Podria ser que el nom vingués de l’euskera “galdua” que vol dir perdut o fet malbé, al qual s’hi ha afegit part del terme “gaudiós” que significa satisfactori, agradable. Això explicaria els dos sentits contradictoris.

dimarts, 19 d’abril de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 73

“TORNA”

La torna era allò que es donava per acabar de fer el pes, quan la mercaderia que es comprava no arribava al que demanava el client. Jo encara recordo la torna del pa quan anàvem amb la coixinera a buscar el pa de tota la setmana al forn de la carretera de Roda. De vegades em donaven un llonguet!
Ara ja no es pesa el pa, per tant es dona per entès que el pes de cada peça és exactament el que et diuen.
Recordo una obra de teatre dels Joglars: “La torna”. Feia referència a l’execució a Tarragona del polonès Heinz Chez que va esdevenir una mena de “torna” de contingut polític que complementava i pretenia desviar l’atenció de l’assassinat amb garrot vil de Salvador Puig Antic, una de les darreres fuetades dels franquisme. Era el 1977 i en Boadella va acabar a la cangrí. Qui l’ha vist i qui el veu!
“M’agradava anar a comprar el pa amb la mare, perquè la Maria del forn sempre em donava un crostó de torna que de vegades encara era una mica calent i feia una olor que no oblidaré mai.”