“VENCILL”
Un record afectuós per a la Montse i en Xevi de l’Ecomuseu del Colomer, posant en valor la feina d’explicar el procés de cultiu del blat que fèiem any rere any als nois i noies de 1r d’ESO de l’Escola Vedruna de Tona.
Hi ha paraules condemnades a l’oblit per desaparició física de l’objecte que designaven. Aquesta n’és una. Fa més de mig segle que no se sega a mà, que no es fan garbes, feixos de blat lligats amb un vencill format amb dos manats de cames de la mateixa planta nuats amb l’ajut d’un garrot.
Ara el procés, que abans durava cosa d’un mes, es fa amb una màquina de segar i batre directament al camp, i en cosa de poques hores fa la feina de tota una quadrilla de segadors que anaven a jornal, i també de la màquina de batre, una baluerna sorollosa que es plantava a l’era i separava el gra de la palla.
Si no hi ha garbes, no hi ha vencill, vet-ho aquí, per tant ha passat a la història i ens haurem de conformar amb guardar-ne el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada