BUFAR I FER AMPOLLES

Es diu d’una activitat que resulta molt senzilla i fàcil de realitzar. Aquesta expressió encara es fa servir molt, però m’ha semblat divertit explicar-la.
L’origen és l’ofici de vidrier, per a qui això de fer ampolles era la feina més simple. Penseu en la diferència que hi ha amb fer un porró, un setrill... Des del segle II aC a la Xina i Egipte ja fabricaven ampolles pel sistema de bufament que hem vist als nostres artesans. Consisteix a bufar amb la boca per un tub de més d’un metre, a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós; seguidament es posa en un motlle fins aconseguir que s’emmotlli perfectament amb les seves parets. Es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba el coll de l’ampolla. Al segle I dC va passar a Itàlia i va revolucionar definitivament la indústria del vidre.
“De la manera que en tens el cul pelat, aquesta feina per a tu serà bufar i fer ampolles.”

AI SENYOR, TANTA ROBA I TAN POC SABÓ, (I TAN NETA QUE LA VOLEN)!

Aquest refrany, la majoria de vegades amb la cua afegida que he posat entre parèntesis, és una exclamació que es pronuncia quan ens referim a tasques molestes, feixugues, amb entrebancs, i poc agraïdes.
 
La Montserrat Roig va escriure un primer recull de narracions amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català l’any 1970 i el va titular “Molta roba i poc sabó” amb un subtítol que feia “i tan neta que la volen”. Aprofito per retre un homenatge a aquesta magnífica escriptora i activista que vam perdre massa d’hora.
 
“Quan va veure aquella muntanya de llibres per classificar i catalogar, va exclamar: -Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó!”

ANAR A ESCAMPAR LA BOIRA

Aquesta frase feta tan popular i tan idònia per a la comarca d’Osona significa marxar, sortir a esbargir-se i prendre l’aire. En realitat sembla que té una tradició de bruixeria. Fa referència a un conjur que en temps reculats feien justament per escampar la boira en sentit literal. Consistia en fer caminar la gent sense cap mena d’ordre, rondinant i cridant invocacions i fórmules màgiques amb la finalitat d’esvair la boira que podia arribar a ser molt persistent. Segur que encara recordareu quan a la Plana de Vic ens passàvem dies sencers sense veure el sol. O sigui que si algú t’engega a escampar la boira vol que fotis el camp, que vagis lluny i que no et vol veure. 
“Vinga, ves a escampar la boira que ja en tinc el pap ple, de les teves cabòries. Si em segueixes atabalant, acabarem m
alament.”

AGAFAR LA MALETA DELS QUATRE BECS

Per “maleta de quatre becs” hem d’entendre el farcell fet amb el clàssic mocador de quadres marrons i negres, que nuant les quatre puntes permetia fer un bolic de roba, per exemple. L’expressió fa referència al fet d’haver de marxar d’un lloc de grat o per força, però sense la voluntat expressa de fer-ho.
“El procurador de Can Sargantana era un capellà malparit que tenia el pare entre cella i cella. Tan bon punt va poder, ens va desnonar i per Tots Sants vam haver d’agafar la maleta dels quatre becs.”

TENIR NASSOS

Significa ser prou agosarat per emprendre una acció difícil, però també ser desvergonyit, tenir barra. No es tracta d'una expressió eufemística per a evitar termes més ordinaris com tenir collons, ous o pilotes, sinó que sembla que fa realment referència al nas. Es veu que abans es tenia el nas per un tret expressiu d'un caràcter ferm i una forta voluntat. Un nas important, prominent, rotund, conferia al rostre cert aire honorable i de noblesa (recordeu Cyrano de Bergerac). L'origen d'aquesta creença podria trobar-se en el fet que els gots eren de nassos robustos i pronunciats. Els reis gots i els seus descendents tenien tots aquest tret i, en ser tinguts per un poble noble, es va assimilar la condició a l'apèndix nasal.
“Ara a veure qui té nassos de penjar-li el cascavell al gat, va dir el ratolí que portava la veu cantant.”

FILAR PRIM

L'origen té a veure amb l'art tèxtil de filar, una feina que s'havia de seguir amb molta cura i de forma meticulosa. Com més prim el fil, més delicadesa i meticulositat exigia a l’hora d’elaborar-lo. Ara ho apliquem quan algú és molt remirat i considera tots els detalls fent distincions massa subtils i rebuscades. 

“No cal que fileu tan prim, tot plegat és molt més senzill del que us penseu.”

ANAR COM ANELL AL DIT

Significa anar de manera oportuna, adequada, convenient, perfecta, ajustada. Segurament costaria de trobar un element que s’ajustés tan bé a un altre com un anell al dit, per la necessitat que no faci nosa i també que no balli amb risc de perdre’s. 

“El llibre que em vas deixar m’ha anat com anell al dit. Feia temps que el buscava perquè no n’hi ha cap que retrati amb tanta sensibilitat el que van viure els adolescents de la Lleva del Biberó.”

ANAR D’HERODES A PILAT

És una frase proverbial inspirada en la Bíblia, i aquests dies de Setmana Santa s’escau de comentar-la. Fa referència a Jesús, que amb desig de condemnar-lo, però volent rentar-se les mans d’aquesta responsabilitat, Herodes el va enviar a Pilat. Vol expressar que ens fan anar d’un lloc a l’altre sense donar solució a res. També l’he escoltada amb el sentit que una persona va de mal en pitjor. 
És curiós com aquesta frase va anar evolucionant. Potser pel fet que qui l’escoltava no sabia qui eren els dos personatges esmentats ni recordava l’escena que va provocar aquesta expressió, a Can Sargantana va acabar convertida en “anar de rodes a pilans”. Però en tot cas, la Mercè Rodoreda la feia servir a “Vint-i-dos contes” amb la forma “anar de rodes a pilars”.
“Que si demana-li al pare, que si demana-li a la mare... M’esteu fent anar d’Herodes a Pilat.”

QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS!

Es tracta d’una exclamació davant d’un problema molt gran o una situació a la qual ni hi veiem solució. Òbviament té el seu origen en la religió catòlica que es troba a la base de la nostra cultura i dona peu a múltiples locucions, refranys i frases fetes. En sentit propi significaria, que si Déu ens ve a buscar (a l’hora de la mort) tinguem tots els pecats confessats i perdonats. 
“Tal i com estan les coses, a les properes eleccions guanyaran els d’extrema dreta. Que Déu ens agafi confessats!”

SER L’ASE DELS COPS

Diuen que a pagès sempre hi havia un ase propici per a rebre els cops de l’amo. Era “l’ase dels cops”. Ara, les persones a qui sempre els toca el rebre, ja siguin castanyots o feines penoses, qui s'emporta totes les culpes, els reganys i els mals tractes són els actuals “ases dels cops”. I, malauradament, n’hi ha molts.

“Pareu d’una vegada, que ja en començo a estar fart. Sempre soc l’ase dels cops.”

PIXAR FORA DE TEST

Es diu quan alguna cosa no ve al cas, està fora de lloc o fora del to que correspon a la conversa. En tot cas queda clar que té el seu origen en la proverbial mala punteria que acostumem a demostrar els individus de sexe masculí que sembla que no som prou capaços d’encertar el test on hauria d’anar a parar el raig d'orina. 

“Posar-se a parlar de les vacances d’estiu en plena vetlla de l’avi va ser pixar fora de test, ho has de reconèixer!”

PASSAR DE TACA D’OLI

Excedir d’allò que es podria tolerar. El que darrerament s’ha posat de moda dir-ne “ratlles vermelles” que no es poden creuar. En tot cas, la frase sembla indicar que abans el fet d’anar amb llànties d’oli a la camisa devia ser una cosa més acceptable que ara, que un simple esquitx ja provoca haver-se de canviar el vestit. 

“Som amics i ens tenim confiança, però això d’avui ja passa de taca d’oli.”

SER MÉS CURT QUER UNA CUA DE CONILL

Es fa servir sobretot en sentit figurat, quan ens volem referir a una persona de poques llums, amb una intel·ligència limitada. Hi ha una altra fase feta amb el mateix sentit i que també té força predicament, es tracta de “ser més curt que unes mànigues d’armilla.”
“Mira, noi, no sé què més fer. Jo ja l'hi he explicat tres cops. Potser sí que tens raó quan dius que és més curt que una cua de conill.”

CORREM-HI TOTS!

Amb aquesta expressió volem indicar la urgència i el trasbals que suposaria una situació hipotètica causada per un oblit o una despreocupació. Normalment la fem servir amb aquesta projecció de futur i amb una funció clara d’advertiment del que es pot esdevenir. 
“Feia temps que es veia a venir i us havia avisat un munt de vegades, fins que ha passat el que havia de passar. Apa, ara correm-hi tots!

SER EL CUL D’EN JAUMET

Es diu d’algú que no para mai quiet, que és molt actiu i bellugadís. Hauríem d’evitar fer servir l’expressió “ser un cul de mal seient” perquè és una traducció literal del castellà que no té cap mena de tradició en la nostra llengua. D’aquesta expressió en ve el refrany: “Sembles el cul d’en Jaumet que no pot seure ni estar dret.”És probable que l’expressió es basi en un tal Jaumet, un captaire peculiar que tocava el flabiol tot bellugant-se sense parar i que va existir realment.
"Para una estona, que només de veure't ja estic cansat. Sembles el cul d'en Jaumet."

RING-RING

Ja ho sé que no és una frase feta, però aquesta expressió genuïnament osonenca ha caigut completament en l’oblit. Correspon al llenguatge infantil, i feia referència al melic. És ben curiosa aquesta tendència a fer servir eufemismes (dissimulacions) per a tots els elements corporals que el vestit manté protegits i amagats. Penseu només en la llista que podeu fer de maneres de referir-nos als òrgans sexuals, tant masculins com femenins. En aquest cas, potser per allò que aquesta cicatriu que tenim enmig de la panxa té a veure amb la nostra reproducció per mètodes sexuals, la mainada la coneixíem amb aquest nom que fa referència a un botó per fer sonar un timbre. 
“No toquis el ring-ring de la teva germaneta, que encara no el té ben curat.”

FER DISSABTE

Aquesta expressió, que correspon al significat de fer la neteja general de la casa, igual que l’expressió que vaig comentar ahir, té el seu origen a l’edat mitjana, quan convivíem amb jueus que sabeu que són enormement respectuosos amb el “sàbat”, el dissabte, el dia de la setmana que no poden treballar ni en les feines més simples i senzilles. Es veu que els cristians aprofitaven aquest dia per fer neteja general de la casa, com més espectacular millor, amb flassades i estores espolsades des de les finestres. D’aquesta manera deixaven constància que ells no eren jueus, sobretot quan aquests van començar a ser mal vistos. 

“La setmana passada no vam fer dissabte i ja veus com tenim tota la casa, que sembla una cort de porcs.”

FER SALAT

La fem servir per indicar que fem tard, que arribem tard. Contràriament al que se sol suposar, aquesta expressió no té res a veure amb la sal, sinó amb una pregària musulmana. La "salath" era una pregària que feien els moriscos uns quants cops al dia, la primera força d’hora, però no pas prou com perquè els practicants de l’islam, que convivien amb nosaltres fins que els van expulsar a principis del segle XVII, no arribessin tard a les feines del camp. Ja podeu comptar la conya que hi feien la resta de jornalers. En tot cas, també podeu fer servir l’expressió “arribar a misses dites” que és més cristiana.
“Si no t’afanyes una mica, tornarem a fer salat, i ja saps com s’emprenya el teu oncle.”

NO SABER-SE’N AVENIR

És una frase feta que fem servir per expressar que ens estranyem molt d’un fet, que ho trobem extraordinàriament contrari a allò que esperàvem. També fem servir l’expressió “fer-se’n creus”. En aquest cas queda clar l’origen religiós de l’expressió, equivalent a senyar-se. Una altra frase amb el mateix sentit seria “deixar de pedra”. Ja ho veieu que el llenguatge col·loquial és enormement ric i ple d’expressions que hauríem de salvar de l’oblit, altrament tots acabarem parlant un català estàndard cada cop més castellanitzat i sense ànima.
“Però si mai no ha faltat a la trobada, en Josep. No me’n sé avenir! Vols dir que no li ha passat alguna cosa greu?”

A DALT MÉS ALT

Aquesta locució que no arriba a la categoria de frase feta me la va recordar ahir la Núria Serrabassa i em va fer gràcia perquè feia molt de temps que no la sentia, amb el que l’havia fet servir de petit quan encara vivíem a Can Sargantana al costat de Sant Francesc s’hi Moria. El jove poeta osonenc Carles Dachs, amb qui comparteixo tasques de jurat als Premis Literaris de Gurb, va guanyar el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal de 2015 amb un poemari titulat “A dalt més alt”, i com que la poesia sembla la germana petita de la nostra literatura, m’ha semblat oportú esmentar-ho. 

L’expressió es fa servir per referir-nos, a les cases de pagès tradicionals, a l’espai sota teulada, el que ara en diríem les golfes, que era el lloc destinat a graner, on s’assecava i es mantenia lliure d’humitats i també protegit de robatoris, el resultat de la collita.

“Pujar els sacs de cinquanta quilos d’ordi a dalt més alt era una tasca d’allò més feixuga, i acabàvem el dia esllomats.”

FER-S’HO VENIR BÉ

Expressa que algú arranja un assumpte d’acord amb el seu interès o per a la seva conveniència. Malgrat tractar-se d’una frase feta que es troba escrita des del segle XIX, resulta que no es troba als diccionaris normatius. Jo la considero molt nostra i hauríem de fer per manera que no es perdés.
“Sempre s’ho feia venir bé per aconseguir que tothom acceptés la seva proposta, i mai no va quedar retratat.”

CAGADA, ROC!

També he sentit “cagada, pastoret!”, i sempre amb el sentit que alguna cosa no ha sortit com esperàvem, és a dir que o bé ens hem equivocat o el resultat ha sigut lamentable. Cagada, Roc! És una expressió molt d’aquesta nostra contrada i ves a saber d’on ve aquesta exclamació. El més probable és que sigui perquè ens agraden els termes escatològics, però el roc del darrere no sé si es refereix a una persona o un mineral.
“Vaig veure la carta de trànsit i vaig pensar: cagada, Roc! Aquest any ja és la tercera vegada que m’enxampen amb el radar. Al final hauré de resignar-me a fer bondat.”

MAL SI FAS, MAL SI NO FAS

També he trobat el refrany: “Tant si fas com si no fas, criticat sempre seràs.” Seria una aplicació evolucionada d’aquesta frase feta que fem servir per indicar que ens trobem en un carreró sense sortida, que no trobem la solució perquè qualsevol cosa que fem o serà perjudicial o bé estem convençuts que sortirà malament. 

“Noi, no sé pas què dir-te. Estàs en un bon atzucac, perquè mal si fas, mal si no fas.”

NO DIR PAS QUE NO

Aquesta frase feta sempre l’he considerada de tarannà gallec, que són especialistes a no contestar res que els pugui comprometre i, si es dona el cas, són capaços de fer-ho formulant-te una altra pregunta.
Resulta que quan volem contestar afirmativament a una proposta, però sense deixar evidència que ens interessa vivament o que ens fa il·lusió, optem per aquesta expressió que, com que nega la negativa, equival a una afirmativa.
“D’això que em proposes de venir uns quants dies a casa teva a la Cerdanya, no et dic pas que no.”

TRENCAR-SE COLL I BARRES

Aquesta expressió sempre m’ha fet molta gràcia. Si ens parem a pensar en el seu sentit propi, la realitat que explica és necessàriament tràgica: trencar-se el coll significa dinyar-la per necessitat i si parlem de barres, no te’n dic res d’aquest os que difícilment es pot enguixar per esperar que torni a soldar-se i poder mastegar els aliments. 
En tot cas, fa temps que no la sento i no l’hauríem de perdre. 
“Baixant amb la bici per aquelles trialeres va cuidar trencar-se coll i barres.”

ARA VE QUAN EL MATEN

Aquesta expressió sempre m’ha recordat el company de butaca que ja ha vist la pel·lícula i no es pot estar d’anar avançant esdeveniments, allò que ens hem malacostumat a anomenar “espòilers”. En tot cas, el sentit figurat ens porta a advertir que en qualsevol procés s’apropa un moment crucial, una situació difícil on hi haurem de posar tota l’empenta si en volem sortir airosos. 

“Portem tot el matí preparant el terreny i fent el forat per plantar-hi el tronc. Ara ve quan el maten. S’ha d’aixecar aquest buscall i només som dos. T’hi veus amb cor o anem a buscar reforços?”

PAGA QUE ÉS GATA

Aquesta expressió se sol usar quan és hora d’afluixar la mosca, una altra de les frases fetes que serveixen per refermar el fet d’haver de pagar, sobretot quan no se’n tenen prou ganes. L’expressió sembla que ve d’una rondalla antiga que explicava com una colla d’estudiants afamats anaven voltant pels hostals de la Plana proveïts d’un sac on hi havien ficat un gat. De tant en tant li clavaven alguna coça perquè l’animal donés senyals de vida. A l’hora de pagar, feien una proposta a l’hostaler: si endevinava què duien al sac, pagaven doble, si no ho endevinava els sortia el menjar de franc. Quan l’hostaler, que havia sentit perfectament miolar el gat, els contestava en aquest sentit, ells deien: “Paga, que és gata!”
“Au va, para de queixar-te i somicar que avui vas granat. Paga, que és gata!”

PAGAR AMB LA CARA

En sentit estricte, deuria ser acostar la cara al datàfon a l’hora de pagar, sense necessitat de treure la targeta o el mòbil, una realitat que no trigarem a veure, perquè es veu que l’iris de cadascú és tan únic com ho poden ser les empremtes dactilars. Però el seu sentit figurat té més a veure amb aquella dita que la cara és el mirall de l’ànima i la podem llegir sense por a equivocar-nos. Altres vegades, també la podem fer servir per expressar que sense paraules ja ens ho han dit tot.
“Aquest només pot fer papers de dolent. Amb la cara ja paga.”
“Has vist quina reacció ha tingut? Amb la cara ja paga!”

SEMBLAR EN PEPITO VA DE CURT

Aquesta és una expressió que jo devia haver sentit cada tardor quan tornava a posar-me els pantalons llargs per fer front a l’hivern glaçat i boirós de la Plana de Vic. El creixement anual obligava la meva mare a desfer la vora dels pantalons i allargar-los un parell de dits perquè tornessin a caure damunt les sabates. Tot això passava quan la roba durava uns quants anys, no com ara que cada temporada fem foc nou dels armaris.
“On vas amb aquests pantalons? Que no veus que ensenyes tot el turmell? Sembles en Pepito va de curt.”

TOCAR-NE DE CALENTS

Aquesta expressió fa referència al fet de disposar de diners físicament i amb una certa abundància, una realitat que amb els temps que corren i tirant de targes de pagament i de crèdit fins i tot per comprar el pa està perdent bona part del seu sentit. Hi ha una altra expressió que pot ser sinònima: “ANAR GRAS”.
“Feia temps que no en tocava de calents, però noi, això d’anar a fer hores a les tardes i cobrar en negre és tota una experiència.”