Es diu d’una activitat que resulta molt senzilla i fàcil de realitzar. Aquesta expressió encara es fa servir molt, però m’ha semblat divertit explicar-la.
L’origen és l’ofici de vidrier, per a qui això de fer ampolles era la feina més simple. Penseu en la diferència que hi ha amb fer un porró, un setrill... Des del segle II aC a la Xina i Egipte ja fabricaven ampolles pel sistema de bufament que hem vist als nostres artesans. Consisteix a bufar amb la boca per un tub de més d’un metre, a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós; seguidament es posa en un motlle fins aconseguir que s’emmotlli perfectament amb les seves parets. Es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba el coll de l’ampolla. Al segle I dC va passar a Itàlia i va revolucionar definitivament la indústria del vidre.
“De la manera que en tens el cul pelat, aquesta feina per a tu serà bufar i fer ampolles.”