diumenge, 31 de gener del 2021

NO TOTS SÓN IGUALS

Ateses les circumstàncies i la realitat que ens toca viure i patir cada dia, comprovant la ineptitud (diguem-ne poca traça, si voleu) dels qui haurien de gestionar tot això perquè es minimitzessin els problemes en lloc de crear-ne de nous com passa massa sovint, no és d’estranyar que el comentari més estès sigui: “Tots són iguals!”
Això és enormement perillós perquè, a més de ser una simplificació de la realitat, ens porta a conclusions del tipus: tant li fa el que votem, passo de tota la classe política, aquesta vegada no voto...
I no tots són iguals; i no tant li fa qui aconsegueixi més escons; i no anar a votar, pensant en tots els que van lluitar perquè nosaltres puguem exercir el dret de vot, malgrat estiguem en una pseudodemocràcia amb carències, jo més aviat ho consideraria una traïció a la seva memòria.
Per tant anirem a votar, i tant que sí. Hi anirem tots els que vam votar l’1 d’octubre, perquè si no ho fem perdrem una nova oportunitat de recordar-los que seguim sent el mateix nombre d’emprenyats i que el temps no curarà la ferida, ben al contrari, encara ens cou i des de llavors que vam fer creu i ratlla.
Quina llàstima que el sistema de partits ens tingui lligats de mans i peus! Us imagineu una llista unitària i oberta, on poguéssim marcar els candidats que ens fan el pes? Algú dubta que superaria el 50%?
I llavors, sí, llavors ens podríem asseure a la taula de diàleg i tractar les coses de tu a tu. Això és el que els fa por, per aquest motiu han muntat l’operació Illa, per poder seure a banda i banda d’una taula de diàleg i mostrar al món mundial que són la solució del problema.
Si volen solucionar el problema, que comencin per l’amnistia. Potser llavors algú els podrà perdonar algun dels disbarats comesos.

dissabte, 30 de gener del 2021

UNA LLIÇÓ DE DIGNITAT

Doncs, sí, senyor! Juguem amb el poc que tenim, i sembla que algú ho sap aprofitar. Donar el tercer grau als presos polítics el primer dia de campanya electoral és una mena de coça als collons d'en Marchena i els seus sequaços que segur que no es queden de braços creuats. Fins i tot el TSJC s'ha hagut de bellugar i contraatacar recordant-nos qui mana. Ara els imagino indignats i menjant-se les ungles, una cosa que em provoca un plaer infinit. Ja veieu fins a quin punt ens hem acostumat a gaudir de petites coses.
Els tornaran a engarjolar, segur, contravenint tota la jurisprudència existent fins al moment present, però hauran pogut fer campanya electoral durant uns quants dies.
De fet és l'únic element interessant d'aquestes eleccions: tenir el plaer de veure'ls exercir la seva llibertat d'expressió amb una dignitat que ratlla la temeritat. Carme, Dolors, Josep, Oriol, Raül, Jordis, Joaquim, gràcies per mantenir-vos ferms en les vostres conviccions i donar-nos aquesta lliçó d'honestedat. 

dimecres, 27 de gener del 2021

QUINA SORT!

 Estava preocupat, amoïnat, intranquil: està a punt de començar una campanya electoral i, en l’actual situació de confinament perimetral per municipis, no podia anar a cap míting electoral que no es fes a Vic. Com que no sóc gens centralista, sempre em fa més gràcia el que passa a tots els pobles de la plana que al rovell de l’ou.
Quina sort! Podré saltar-me el confinament per assistir als mítings que vulgui. Podré voltar per tot Catalunya fent una ruta de mítings saltant de comarca en comarca.
La mare que els ha parit a tots plegats! Però és que ja no queda ningú amb cinc cèntims de seny? No dic ni tan sols intel·ligència, només amb seny ja faríem.
Em sembla que va sent hora de treure el bat de beisbol i començar a fer endreça enviant-los a tots a casa i tancant-los a pany i forrellat. Si no actuem amb contundència, això serà anar morint a pessics, perquè cada dia que passa pugen un graó en estupidesa.
Només desitjo que passin ràpids aquests dies fins el 14 de febrer, que no prenguem més mal del que ja portem emmagatzemat a les costelles i que el dia 15 aparegui com en algunes tragèdies gregues el fenomen “deus ex machina” i surti a escena un deu que canviï l’argument, perquè ja veiem que amb aquests personatges la tragèdia, a banda de previsible és irresoluble.

dimarts, 26 de gener del 2021

PARLANT DE VACUNES

 En un país de murris, d'aprofitats, on l'empatia cada vegada està menys valorada, on l'amiguisme resol tots els problemes, on prima l'individualisme per sobre de la solidaritat, on l'ètica està circumscrita al terreny estrictament personal, com em va ventar un advocat amb qui vaig haver de tenir tractes per força, calia suposar que un procés de vacunació regit per normes de prioritat estrictes grinyolaria per tot arreu.
Si al panorama que he retratat hi afegim el d'una classe política que fa temps que va abandonar l'objectiu de servei públic, el resultat és l'esperat: un degotall de càrrecs públics que s'han vacunat abans del que els tocava i que tots, tots, tots han trobat una escusa pEr alliberar públicament la seva consciència de tota culpa. Acostumats com estan a mentir en tots els arguments i creure's les seves podrides mentides, es queden tan amples considerant, de forma inconscient, que estan per damunt de la resta de població, d'aquells que un dia els vam votar i encara en paguem les conseqüències.
A tot això es destapa que, en control de la pandèmia, l'exèrcit té les seves pròpies normes, estratègies, recursos... I ens assabentem que la cúpula militar també s'ha vacunat. No ens ha d'estranyar: una estructura piramidal fonamentada en l'obediència estricta a qui està per damunt teu converteix els de la cúspide en poc menys que déus totpoderosos. Quina vergonya!
Trobava a faltar el clero, tan lliurat a labors socials, altruistes i solidàries, però sabia que no em fallarien: patapam!, el bisbe de Mallorca vacunat des de principis de mes.
Ara ja hi són tots i es poden fer la foto de família.
Per cert, ahir vaig intentar calcular més o menys quan em tocarà vacunar-me i em va sortir una aproximació prou acurada: entre el 6 de març i el 22 de juny.

diumenge, 24 de gener del 2021

FAUNA FANTÀSTICA, 9

"EL PASSIU-HO BÉ"

Aquest ocell passeriforme es podria dir que és el més educat del nostre estol, perquè sovint, dissolt entre el brancatge de la vegetació que envolta els camins per on transiteu, us regalarà amb aquesta mena de salutació afectuosa de reminiscències noucentistes: "Passi-ho bé!", sembla que us digui, i després calla, potser esperant resposta al seu missatge. I nosaltres, desagraïts, com que no identifiquem el pssible interlocutor, simplement seguim el nostre camí ignorant-lo. 
Petit, petit, de color grisenc amb la punta de les ales negres i la panxa amb reflexos blavencs, ulls de color groc intens i bec llustrós, es mou de manera constant i sorprenentment neguitosa, sempre a la recerca de les petites granes que són la font de la seva alimentació. 
Potser el més sorprenent és el niu que fa, teixint fenals de forma acurada per elaborar una mena de bossa foradada per la part inferior que penja en alguna branca d'om, el fullatge del qual li proporciona un camuflatge perfecte. 


dissabte, 23 de gener del 2021

FAUNA FANTÀSTICA, 8

"EL TIRABOC"

No resulta estrany que, en nits xafogoses d'aquestes que ens costa dormir i acabem per obrir les finestres de bat a bat amb la intenció de poder respirar, deixar de suar i provar de dormir una mica, se'ns fiqui dins de casa un hoste indesitjat: el tiraboc. Sent una especial atracció per les ungles dels peus i es dedica a ratar-les amb una fruïció envejable. Sort que és de mida petita, d'uns cinc centímetres aproximadament, perquè altrament podria comportar-nos seriosos problemes. De fet, nosaltres amb prou feines si notarem un cert pessigolleig als dits dels peus i, així que ens movem, cuita a fer-se fonedís tornant a la foscor nocturna d'on ha aparegut. 
Es tracta d'una mena de mamífer volador semblant a una ratapinyada que disposa d'unes ales membranoses relativament petites que l'obliguen a moure-les a gran velocitat per poder-se desplaçar. Si en llevar-vos, sobretot les noies que acostumeu a pintar-vos les ungles del peus, les noteu esgarrapades, escrostonades, gastades de les puntes, és perquè el tiraboc ha fet postres al vostre llit. Procureu dormir amb la finestra tancada durant uns quants dies, perquè té tendència a tornar al lloc on ha pogut actuar.
Si el que desitgeu és poder-lo atrapar, sempre que sigui amb objectius científics, podeu provar-ho amb un paraigua obert que haureu de tancar ràpidament quan l'animaló passi per sota. Segur que us caurà simpàtic i, si el tracteu amb consideració us mirarà amb una cara de murri que semblarà talment que us demani perdó. 


dijous, 21 de gener del 2021

AIXÒ ÉS UNA MALEDICCIÓ CÒSMICA

 Però quina mena de maledicció còsmica ha decidit abatre's damunt la nostra petita nació? No pot ser que ens mereixem totes les que ens plouen d'ençà que allà pels volts del 2010 es va començar a torçar tot d'una manera extraordinàriament destructiva. Una nació que ha mostrat la resiliència necessària per aixecar-se i tornar a recomençar cada vegada que l'han estossinada, en aquests moments hauria de plantar cara, ser una sola veu, posar els collons damunt la taula i advertir-los que vagin passant d'un en un perquè els puguem explicar que en tenim el pap ple i que fins aquí hem arribat, que tot el que s'esdevingui d'ara en endavant serà només per recuperar tot allò que de manera maldestra i barroera ens han arrabassat. I en lloc d'això, resulta que som pocs i mal avinguts, que en lloc de fer el que caldria ens dediquem a clavar-nos cops de colze, parar trabanquetes, posar paranys... Mentrestant, els poders establerts des de temps immemorials als nuclis durs d'un estat amb vocació imperialista rància, es freguen les mans perquè s'adonen que no els caldrà fer gran cosa per convertir-nos en insignificants i fer desaparèixer la pedra a la sabata que els ha molestat durant segles, en tindran prou d'asseure's a observar les lluites caïnites que fa temps que s'ensumen i que estan a punt d'esclatar. I a tot això, nosaltres muts i a la gàbia i a veure-les venir, pensant potser que és impossible anar a pitjor. Doncs sí, la cosa pot anar cap a pitjor i l'embolic de la punyetera data de les eleccions serà la goteta que farà vessar el got. Com que les coses de vegades no milloren fins que no toquen fons, potser aquesta vegada prenem consciència de la miserable realitat i tots plegats hi posem el que cal. Ignorant, això sí, un percentatge important de miserables suposats ciutadans de casa nostra que mai no han respectat, ja no dic valorat, la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre dret i la nostra història. A aquests sempre els quedarà l'alternativa de travessar l'Ebre i tirar cap a terres d'importants conquistadors.

dimecres, 20 de gener del 2021

FAUNA FANTÀSTICA, 7

"LA LLOSPA BRUNA"

Passa el període d'hibernació enroscada sota alguna llosa del bosc, esperant que la temperatura ambiental sigui més adient a un metabolisme simple de mol·lusc sense closca de cos bla, llefiscós i un punt repel·lent. 
En efecte, és allò que s'assemblaria més a un cagarro de mida regular (15 centímetres aproximadament), que es desplaça lentament pel mig del camí els dies que la humitat ambiental produïda per un ruixat és prou adient per a fer desplaçaments en un sol que, si fos gaire sec l'arribaria a deshidratar. 
Costa saber on té el cap i la cua i es desplaça en ambdues direccions de forma aleatòria, com si temptés la sort i es posés en mans de l'atzar cada vegada que es decideix anar a fer un tomb. Els rastres mucosos que deixa damunt el terra indiquen aquest moviment erràtic desplaçant-se a dreta i esquerra del camí en una mena de ziga-zaga sorprenent. 
És una espècie bàsicament vegetariana, però s'ha donat algun cas en què ha sabut arreplegat algun cargol bover i se l'ha cruspit aspirant-lo de dins la closca i empassant-se'l sencer, un comportament que gairebé fregaria el canibalisme, atès que són de la mateixa família. En canvi, no s'acosta mai als llimacs, ni petits ni grans, potser perquè, en aquest cas, sí que els considera de la mateixa espècie. 

 


dimarts, 19 de gener del 2021

FAUNA FANTÀSTICA, 6

"EL MASSIP RONCADOR"

Si amb l'arribada del bon temps, quan les basses s'omplen de vida que traspua de nits escampant arreu el rauc de les granotes, us adoneu que de sobte s'hi fa un silenci dens, vol dir que els anfibis s'han posat en estat d'alerta, i no precisament per haver sentit el trepig dels vostres peus, sinó per la presència amenaçadora d'aquest mamífer curiós de mida petita i vida platxeriosa. De cos allargat, amb les mans proveïdes d'ungles curtes però efectives, que tant li serveixen per caçar com per excavar els caus, el massip es mou de nit amb la facilitat de qui disposa de visió de raig x i un parell de pàmpols a manera de radar que no deixen escapar cap mínim senyal de moviment. 
Si sou prou sigil·losos i us hi acosteu de forma que el vent no delati la vostra olor, podreu escoltar com devora una granota amb gran fruïció. "Mmmmmm!", sembla que faci, i tot seguit, en acabar l'apat de gourmet (unes anques de granota s'hi deuen considerar), genera un ronc curiós de satisfacció: "Rrrgrrgrrgrr!", mentre se'n torna al cau. 
Viu en caus que excava als marges protegits per romegueres i fenals, de mida molt més petita que els dels conills, amb un simple passadís recte que acaba en una sala circular amb el terra folrat amb fullaraca damunt la qual escampa herba seca que muda periódicament per protegir-se de la humitat. 
Mascle i femella viuen al seu aire i rares vegades coincideixen, ni tan sols quan hauria de ser període de zel, per tant tenen seriosos problemes de procreació que els estan duent al caire de l'extinció. 



dilluns, 18 de gener del 2021

FAUNA FANTÀSTICA, 5

"EL TASCÓ RONDINAIRE"

Si aquests dies que el fred ha minvat us torneu a acostar a fer un tomb pels boscos del voltant aprofitant el solet de cap a migdia, pot ser que escolteu nítidament com hi ha algú que així que hi poseu el peu "toca l'ase" en senyal de disconformitat amb la vostra intromissió. Si pareu atenció, gràcies al silenci que en aquesta època regna al món rural, potser fins i tot sentireu una veu una mica enrogallada que rondina mentre s'allunya prudentment. És gairebé impossible filustrar qui n'és l'emissor, perquè resta sempre perfectament camuflat entre esbarzers i matolls on amaga i protegeix el seu niu, que tot just ara comença a construir avançant-se clarament a una primavera encara força llunyana.  
Si per una casualitat l'arribéssiu a veure, us adonaríeu que, tot i semblar familiar dels còrvids, és força més xic, de color gris obscur, i està proveït d'uns ulls grocs extraordinàriament grans i prominents que li permeten una visió diürna i nocturna de força qualitat. 
És omnívor i no li fa fàstics a res del que es pugui ficar al pap: insectes, cucs, llavors, fruits... Es podria dir que segueix una dieta mediterrània d'allò més variada i equilibrada, tot i que desestima el vessant carronyaire de corbs i garses, molt més oportunistes en matèria d'alimentació. 
A cada nierada, la femella sol pondre tres ous de color taronja amb pigmentació marró, que s'ocupen de covar durant tres setmanes alternant-se els dos progenitors. Els petits comencen a obrir els ulls i plomar cap a començaments d'abril i al cap de quatre setmanes es poden valdre per ells mateixos. Es creia que amb l'arribada del bon temps el tascó emigrava cap a països més nòrdics per fugir de les calorades de l'estiu, però aquest extrem no s'ha pogut comprovar. El més probable és que no es bellugui de casa nostra durant tot l'any. 


diumenge, 17 de gener del 2021

FAUNA FANTÀSTICA, 4

"EL GRILL CAPAVESPES"

Es diu si es tracta d'un ésser producte d'una mutació genètica casual d'aquests darrers anys, els primers d'un període de tensió produït per un escalfament global que ens ha d'afectar molt i molt. 
Sigui com sigui, aquest grill de mida considerablement més gran que el tradicional de la "P" és d'un color verdós i està proveït d'unes mandíbules considerablement fermes que li confereixen un aspecte molt més amenaçador que el que canta de nits durant l'estiu. Els seus èlitres, amb el fregament dels quals genera una vibració ronca i un punt desagradable a l'oïda, presenten el dibuix d'una lletra "C" clarament impresa en un color ataronjat que crida força l'atenció. 
D'hàbits diürns a diferència del seu parent, viu en petites colònies i excava galeries subterrànies amb cavitats de forma esfèrica a dins de cada una de les quals hi té el seu niu una parella que sembla que és força estable. Dels ous i les larves, que crien en espais comunitaris, en tenen cura les femelles per estricte sistema de substitució permanent cada sis hores. 
Prolífics de mena, s'ha calculat que cada parella pot arribar a dur al món un centenar de nous insectes que van colonitzant l'espai de bosc creant noves colònies. 
La preocupació dels estudiosos, en el sentit del perill que suposaria una nova plaga que pogués delmar els boscos ja deteriorats per l'eruga del boix, s'ha esfumat de seguida perquè s'ha constatat que s'alimenta d'altres insectes, tenint una essencial predilecció per les vespes. S'han pogut observar grups d'individus seccionant l'abdomen d'aquests insectes alats i fent desaparèixer nius sencers. 
Algú comença a pensar que, amb el tractament adequat, podria aportar una solució al problema de la vespa asiàtica, la "velutina", perquè només caldria atiar una colònia de grills capavespes a cada vesper perquè en passessin els taps en poca estona. 


dissabte, 16 de gener del 2021

FAUNA FANTÀSTICA, 3

"EL TÒTIL XIULER"

Aquest petit batraci d'aspecte un si és no és revulsiu, acostuma a viure a les basses prop dels camins de les cases de pagès i té el costum de xiular al pas de les noies de bon veure que transiten pels vials, les quals, agradades com són de la seva consideració, acostumen a alentir el pas amb l'esperança de poder tornar a rebre un xiulet d'admiració que els augmenti l'autoestima. 

El seu color verd-blavenc amb alguna irisació groga en el cas de les femelles li dificulta el camuflatge entre la vegetació de les basses, per tant el podeu localitzar amb una certa facilitat. 
Es diu que alguna noia, motivada per la mitificació del concepte gripau/príncep encantat, ha arribat a fer-li un petó comptant que es produiria una miraculosa transformació, però només ha aconseguit una extraordinària inflamació dels llavis produïda pel verí que segreguen les glàndules cutànies que atorguen a l'animaló una certa protecció davant els possibles depredadors. 
S'aparella un sol cop a l'any,  a l'entrada de la primavera i el mascle arreplega el ramell d'ous fecundats que trasllada com qui duu una motxilla fins que en separar-se del cos s'alliberen un centenar de capgrossos de color negre i de mida diminuta que inicien el seu procés de metamorfosi. 
Tot i que no es pot dir que estigui en procés d'expansió, no cal patir per la continuïtat de l'espècie perquè es troba distribuïda de forma àmplia per tota la planura interior del país. 


FAUNA FANTÀSTICA, 2

"EL LLEMPRÚ"

Reduït a l'espai residual del Collsacabra, i amb una limitada ocupació d'espais de pagès en regressió, el llemprú aprofita els graners de les golfes de les masies, l'indret més eixut i temperat de la casa, per fer una pseudohibernació parcial durant els mesos més freds de l'any. 
Es tracta d'un petit i encantador rosegador xato, galtaplè, rodanxó, cuacurt i amb les orelles completament arrodonides, aspectes que conviden a desplegar damunt d'ell tot el sentit de protecció que se'ns desvetlla davant aquest tipus d'animalons desvalguts.

El seu aspecte manyac i tranquil ha jugat a la seva contra i ha acabat víctima de la depredació desconsiderada dels gats domèstics que l'han abocat pràcticament a l'extinció. Amb prou feines si en podríem trobar una dotzena de parelles reproductores, una població clarament insuficient per garantir la continuïtat de l'espècie. 

És de costums molt frugals, i una família completa de llempruns pot passar el perídode de semihibernació consumint amb prou feines un parell d'embostes de xeixa o d'ordi. 
Acostumen a fer el niu prop de les piles de cereal, en raconades discretes, i aprofiten pellofes de blat de moro per crear una mena de cambra estanca que el mascle fa i refà cada dia després d'haver netejat completament l'habitacle dels petits cagallons en forma de perdigó que s'hi acumulen durant el dia. 
Les nierades acostumen a contenir quatre o cinc cries que neixen cegues i no comencen a cobrir-se d'un pèl moixí de color lleugerament torrat fins al cap de quatre o cinc setmanes. 
Quan arriba el bon temps, abandonen la protecció de les golfes i se'n tornen al bosc, on els petits de la família  s'han espavilar a fer vida autònoma, perquè els seus pares els desmamen d'avui per demà, sense gaires consideracions.  
 


divendres, 15 de gener del 2021

RETORN A LA FICCIÓ

Fauna fantàstica de mitja muntanya, 1
"EL QUIUFÓS"

Feia prop de deu anys que no es tenia notícia d'aquesta alimanya, el darrer avistament de la qual s'havia realitzat al pla de la Noguera a entrada de fosc i sense gaires garanties identificatives. Però la setmana passada, el masover del Coll, atabalat pel temperi que se sentia pels volts de les deu del vespre a l'entrada del galliner, va optar per sortir a veure què passava proveït de l'escopeta i va tenir el temps just d'engegar un parell de trets i comprovar com una mena de bola peluda de mida mitjana travessava la lliça a tot drap i s'allunyava de la casa de camí al bosc d'alzines de la banda de llevant. 

El poc que se sap del quiufós és que practica una alimentació superespecialitzada consistent bàsicament en cues de xai i de cabrit, tot i que no menysprea els colls de l'aviram. S'expliquen també alguns atacs a poltres i pollins de pocs dies que la mare no ha protegit prou al prat on pasturaven. En una nit que es fiqui dins el corral pot delmar tot el ramat, car queda comprovat que actua de forma semblantment sanguinària a com ho faria una mustela. 
El darrer avistament ha permès obtenir-ne petjades que van quedar ben marcades a l'entrada del galliner i mostren empremtes arrodonides de dits curs amb ungles d'una llargada aproximada de dos centímetres, que li deuen permetre subjectar-se la presa per la part posterior mentre amb dents esmolades li escapça la cua i llepa la sang que en surt. 
Queda pendent la descripció del seu aspecte general, perquè els seus hàbits nocturns dificulten l'obtenció d'imatges prou nítides. 

dijous, 14 de gener del 2021

NECESSÀRIES REFLEXIONS

 He après que un entrebanc inesperat t'aporta la imprescindible motivació per fer una reflexió profunda i repassar les línies mestres de la guia que segueixes per poder seguir fent la viu-viu. La consciència de vulnerabilitat absoluta, el fet que un petit problema de salut et pugui fer trontollar les bases vitals que has establert com a fermes, em porta a refer un vot d'humilitat que tinc tendència a oblidar amb massa facilitat. Al cap i a la fi, i no vull dramatitzar perquè ha estat poc més que un ensurt, recordar que no som gaire més que simples engrunes surant en un espai infinit i que hem après a relacionar-nos més o menys precàriament entre nosaltres, ens ha d'aportar el punt de senzillesa i honestedat que ens permeti destriar el que és imprescindible per viure dignament envoltats dels qui ens estimem i bolcats per empatia a donar un cop de mà a tots els qui els calgui. 

Saber reduir la marxa i posar el fre de mà de tant en tant per observar, contemplar i valorar les petites coses de què gaueixes i que sovint passen massa ràpides per ser convenientment apreciades, és un objectiu prou vàlid per aplicar-lo amb certa freqüència i de forma terapèutica. Us asseguro que aixampla l'esperit i et permet encarar el futur amb esperances renovades. 

Aquest cap de setmana, calculo que ja raonablement refet del sotrac, podré tornar a sortir a fer un tomb pels volts de casa, i estic convençut que el paisatge del sender vora el Gurri que tinc força apamat des de fa anys m'aportarà elements interessants per afegir a totes aquestes reflexions. Viure de les petites coses que segur que són capaces d'omplir-te la vida. Vet-ho aquí!



dimecres, 13 de gener del 2021

A REFER-SE!

Sense el malestar general que em recordava tothora el procés infecciós que patia, sense la sensació d'ofec que em dificultava la respiració, havent esvaït la sensació de por de contagiar a qui estimes per damunt de tot, comprovant com recupero la gana i els àpats es tornen normals, ja només queda aquest cansament infinit que t'obliga a reprendre l'alè després de fer el més petit esforç. Pujar les escales del segon pis de casa és gairebé com ferr el Matagalls, però comprovar que avui ja ho puc fer quatre vegades seguides sense perdre l'alè em diu que vaig per bon camí. 
Vaig deixant enrere la desagradable impressió que hem viscut aquestes dues setmanes: no tenia res a veure amb el confinament del mes de març, que vam viure amb la confiança d'estar fent el que calia i sense ensurts, només amb la justa preocupació per tot el que s'esdevenia al voltant i per la situació personal de les persones més properes. Això ha estat molt més dur i, segurament no n'he sigut conscient fins que fa un parell de dies la meva dona no em va dir: "Te n'adones que és la primera vegada que parlem d'ençà que va començar el merder?" I vaig adonar-me que tenia raó. Sense ser-ne conscient, em limitava a fer la viu-viu i estalviava el màxim d'energia fins i tot en parlar, potser tement que qualsevol comentari sobre el meu estat encara aconseguiria angoixar-la més, preocupada com estava pel caire que estava prenent la malaltia. 
En fi, que això ja ha donat el tomb i encaro aquest any amb un altre urc, conscient que he arreplegat una colla d'anticossos que em deuran fer una mica resistent a aquesta putada, tot i que no sabré mai fins a quin punt ni fins a quina data. 
Toca refer forces, mantenir la protecció de la mascareta i a final de setmana, perquè ja queda clar que l'alta me l'hauré de donar jo i no cal que esperi la trucada del metge de capçalera del CAP, començaré a sortir a passejar a l'exterior perquè l'aire lliure és mitja vida. Ja m'abrigaré bé, perquè la Setmana dels Barbuts es presenta amb tota la seva contundència. 


dimarts, 12 de gener del 2021

UNA BONA SOTRAGADA

Diguem que he començat l'any trepitjant merda. D'ençà de la meva darrera aportació al blog han passat una desena llarga de dies que he viscut en una mena de nebulosa de la qual ara començo a escapar i veure la llum. El dissabte dia 2 vaig anar a urgències del CAP perquè tenia molèsties generals i dècimes de febre. Després d'una simple auscultació, van decidir aplicar-me una PCR ràpida que va confirmar el que em temia: contagi per COVID-19. Em van enviar  a casa, aïllat durant 10 dies, esperant que l'evolució de la malaltia es mogués dins els límits que es preveien més o menys lleus. 
L'aïllament a casa, sobretot quan ets conscient que estàs infectat, no té res a veure amb el procés de confinament que ja havíem viscut la primavera passada. L'angoixa pel desconegut, la por a infectar la persona amb qui convius i que estimes per damunt de tot, la necessària prudència en tot el que fas, el constant desinfectar tot allò que toques, hores i hores tancat a l'habitació... Tot plegat una mena de gota malaia que no deixa d'impactar-te al cervell i et va minant per dintre. 
Si les sensacions haguessin anar millorant, encara Jesús i paciència, però per allà al quart dia, quan la cosa havia de fer un pic i començar a millorar, el meu estat era força pitjor. Una segona visita a urgències del CAP va servir per constatar que no hi havia res de nou, que calia seguir tenir paciència, per tant vaig intentar caarregar-me'n. Al cap d'una setmana, el passat dissabte, la situació havia empitjorat ostensiblement i les dificultats respiratòries ja eren més que evidents. La tercera visita a urgències del 
CAP va constatar que ja apareixien algunes crepitacions a la base del pulmó dret, símptoma de pneumponia que va confirmar una placa de RX. A la doctora que em va atendre, d'origen hispanoamericà, amable, correctíssima i positivista, em sembla que mai li agrairé prou el seu saber fer. Suposo que el fet de dir-me: "Sé de qué de te hablo por experiencia propia." va aportar-me el punt d'empatia que em va permetre anar a urgències de l'Hospital General amb una mica més de tranquil·litat del que ho hauria fet en circumstàncies normals. 
Ingrés a box. Auscultacions, extraccions, analítiques, hores i hores d'espera de resultats i al final es confirmen les previsions que la doctora m'havia pronosticat en ingressar. El meu estat de salut no és per ingressar a l'hospital, i només de sentir això em sembla que ja respiro molt millor. Em recepta cortisona per facilitar la desinflamació, considera que l'incipient pneumònia no passarà d'això, i m'envia a casa amb consell d'aïllament el màxim d'estricte, assegurant-me que en cosa de 48 hores he de notar una millora sensible. Efectivament ha estat així, i avui he pensat que podia reprendre la feina d'escriure cada dia. D'una manera o altra he de matar les hores. 
Des del dia 20 de març de l'any passat no havia estat tants dies sense aportar cap reflexió ni cap text al blog. Ho trobava a faltar. 

divendres, 1 de gener del 2021

FRASES FETES EXEMPLARS, 36

HAVER BEGUT OLI

Ahir, primer dia del 2021, a mig matí ens va trucar un amic d’aquells propers, propers, per desitjar-nos bon any i totes aquestes coses que se solen fer per Cap d’Any. Després de quatre comentaris sobre com ens havia anat això de celebrar l’àpat en la intimitat i haver-li reconegut que la nostra celebració es va limitar a ingerir els dotze grans de raïm i una coca d’ou que vam trobar d’allò més esponjosa i que ens va permetre anar buidant l’armari de les restes de torrons d’aquests dies, va i em comenta: “Per començar l’any n’he fet una que és digna de constar a la teva col·lecció de frases fetes”. I m’explica que les patates braves que va endrapar per sopar han provocat que en llevar-se tingués una considerable sensació de set. S’ha llevat mig adormit per anar a la cuina i beure aigua d’una ampolla que té preparada per a aquestes eventualitats i, en fer el primer glop s’ha adonat que havia arreplegat l’ampolla de l’oli. “Mira, noi, ja es pot ben dir que he begut oli, aquest any”, ha rematat el relat. I jo he pensat: “I tant, com anirà a la col·lecció de frases fetes!” I aquí la teniu, només que en aquest cas s’explica un fet en sentit propi, no en sentit figurat. Seria una putada massa grossa haver begut oli només d’encetar el primer dia de l’any!

DADES METEOROLÒGIQUES 2020

 Ara ja porto 20 anys recopilant dades meteorològiques amb els aparells que tinc a la terrassa de casa. Tot i que no es poden homologar per no trobar-se a metre i mig de terra, són perfectament vàlides per comprovar l'evolució de les temperatures i de la pluviositat.

Comproveu la línia vermella de tendència de les temperatures: en vint anys ha passat de 13,7º fins a 15,8º. L'escalfament és evident.


El comportament de la pluviositat és una mica irregular, tot i que també tendeix a incrementar la quantitat de pluja caiguda, que aquest any ha estat molt per sobre de la mitjana.