He sentit alguns comentaris i opinions de la senyoreta “Juana Dolores” que es veu que és una poetessa i actriu catalana que de tant en tant ha de vomitar fel perquè es parli d’ella. Diu que no ha parat de patir linxaments a les xarxes per part dels “indepes amargats i ploramiques” i que es planteja deixar d’escriure en català.
És possible que la recordeu pel pollastre que li va muntar a en Xavier Grasset fa cosa de tres anys al Més 324.
Com que ja li coneixem algunes de les seves fantàstiques opinions al voltant de la inexistència dels Països Catalans i la imposició de la llengua del país per part de la burgesia catalana a la classe proletària (de la qual ella es veu que n’és una esplèndida portaveu), no ens hauria d’estranyar el seu discurs.
Sincerament, si deixa d’escriure en català, no la trobaré a faltar, per tant és ben lliure de fer el que vulgui amb la seva obra literària que mai no m’ha interessat gaire.
Per contraposició, li regalo aquests versos de la Maria Mercè Marçal perquè hi doni unes quantes voltes abans de significar-se d’una manera tan poc lluïda.
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
diumenge, 30 d’agost del 2026
dilluns, 24 d’agost del 2026
"ENS QUEDA LA LLUM"
"tanto dolor se agolpa en mi costado
que por doler me duele hasta el aliento"
Amb aquest relat volia continuar el testimoni inacabat que la Dolo havia iniciat per deixar constància de la seva lluita i la dura experiència de patir un càncer. També tenia l'objectiu de cercar una activitat terapèutica que em permetés fer front al procés de dol que tot just havia iniciat. I, finalment, podria escaure's que la seva experiència vital pogués aportar una mica de llum i pau d'esperit a qui es trobés en aquest tràngol.
Em va semblar que la seva voluntat hauria sigut la de cedir tots els drets d'autor a Osona Contra el Càncer perquè d'aquesta manera participàvem activament en la tasca d'aquesta associació.
Aviat tindreu notícia dels actes de presentació del llibre.
dissabte, 1 d’agost del 2026
QUATRE MOTS PER AL COMIAT DEL MEU CUNYAT, EN PERE DEL CASTELL
Estimat Pere,
La persona a qui pertocaria de dir-te quatre paraules en aquest comiat era la Dolo, amb qui teníeu un estret lligam, però se’n va anar massa d’hora i es veu que m’ha tocat prendre el seu relleu bo i sabent que amb prou feines tinc coneixement d’alguna de les anècdotes i dels fets que havíeu viscut i compartit. Segur que avui no s’estaria de recordar-te, per exemple, el dia que la portaves amb la moto des de Ciuret cap a Sant Quirze per agafar el tren i la vas estavellar a la cuneta, i el tip de riure que us havíeu fet tots dos perquè cap no havia pres mal. O vés a saber, potser et parlaria de quan, complint estrictament les ordres de la mare, ella us feia d’espelma mentre festejàveu amb la Montse.
Mentre escric aquestes ratlles, atès que porto un any força complicat a causa de comiats definitius, no puc deixar de tenir presents totes aquestes bones persones a qui darrerament he hagut de dir adéu a contracor. I és que per a mi, Pere, tu encarnaves el model de bona persona a què em refereixo. Pare bondadós, marit entranyable, treballador fins a l’esgotament, humil per definició, amable en el tracte, profundament lleial, absolutament fidel als amics i als compromisos, immensament generós, conversador afable, agraït fins al més mínim detall... Que senzill i acollidor seria el món si tothom hagués anat a pouar dels teus valors!
T’enyorarem, oi tant! Com ja t’enyoràvem aquests darrers temps quan el destí et va posar a prova privant-te de la conversa amb què havies omplert tantes estones de la teva vida.
Les teves petjades no s’esborraran de cap dels indrets on has deixat la teva empremta. No hi haurà bosc, prat, camí o corriol que no trobi a faltar el teu trepig. Aquest ha estat el teu món senzill, amable, autèntic, on la natura és vida i la calma un regal. Aprofitarem la teva lliçó de vida.
El repòs i la pau de què ja gaudeixes segur que et permetran vetllar per tots els qui ens quedem aquí baix. Ens cal algú ben situat a la dreta de qui tot ho pot perquè ens ajudi a superar els entrebancs i daltabaixos que dia rere dia guarniran la nostra vida. I com que estic segur que et trobaràs amb la Dolo, digue-li que me n’estic sortint, que no pateixi, que va assolir el seu propòsit de fer-me fort per aprendre a viure sense ella.
Gràcies per tot el que ens has donat, Pere. I gràcies per tot el que ens seguiràs donant des del lloc on et trobes.
T’estimem.
La persona a qui pertocaria de dir-te quatre paraules en aquest comiat era la Dolo, amb qui teníeu un estret lligam, però se’n va anar massa d’hora i es veu que m’ha tocat prendre el seu relleu bo i sabent que amb prou feines tinc coneixement d’alguna de les anècdotes i dels fets que havíeu viscut i compartit. Segur que avui no s’estaria de recordar-te, per exemple, el dia que la portaves amb la moto des de Ciuret cap a Sant Quirze per agafar el tren i la vas estavellar a la cuneta, i el tip de riure que us havíeu fet tots dos perquè cap no havia pres mal. O vés a saber, potser et parlaria de quan, complint estrictament les ordres de la mare, ella us feia d’espelma mentre festejàveu amb la Montse.
Mentre escric aquestes ratlles, atès que porto un any força complicat a causa de comiats definitius, no puc deixar de tenir presents totes aquestes bones persones a qui darrerament he hagut de dir adéu a contracor. I és que per a mi, Pere, tu encarnaves el model de bona persona a què em refereixo. Pare bondadós, marit entranyable, treballador fins a l’esgotament, humil per definició, amable en el tracte, profundament lleial, absolutament fidel als amics i als compromisos, immensament generós, conversador afable, agraït fins al més mínim detall... Que senzill i acollidor seria el món si tothom hagués anat a pouar dels teus valors!
T’enyorarem, oi tant! Com ja t’enyoràvem aquests darrers temps quan el destí et va posar a prova privant-te de la conversa amb què havies omplert tantes estones de la teva vida.
Les teves petjades no s’esborraran de cap dels indrets on has deixat la teva empremta. No hi haurà bosc, prat, camí o corriol que no trobi a faltar el teu trepig. Aquest ha estat el teu món senzill, amable, autèntic, on la natura és vida i la calma un regal. Aprofitarem la teva lliçó de vida.
El repòs i la pau de què ja gaudeixes segur que et permetran vetllar per tots els qui ens quedem aquí baix. Ens cal algú ben situat a la dreta de qui tot ho pot perquè ens ajudi a superar els entrebancs i daltabaixos que dia rere dia guarniran la nostra vida. I com que estic segur que et trobaràs amb la Dolo, digue-li que me n’estic sortint, que no pateixi, que va assolir el seu propòsit de fer-me fort per aprendre a viure sense ella.
Gràcies per tot el que ens has donat, Pere. I gràcies per tot el que ens seguiràs donant des del lloc on et trobes.
T’estimem.
DARRERES DADES METEOROLÒGIQUES
Efectivament, aquest juliol ha sigut el més càlid d'aquest segle.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)