EFEMÈRIDE 30 DE SETEMBRE

Avui fa 85 anys (1938) que el primer ministre britànic Neville Chamberlain i el francès Edouard Dadalier van firmar el Pacte de Munich amb el canceller alemany i líder nazi Adolf Hitler, mitjançant el qual cedien els Sudets, una cadena muntanyosa situada entre Bohèmia i Silèsia) als alemanys. Amb aquest gest, van creure que s’aconseguiria la pau. L’endemà, Alemanya va ocupar aquest territori amb tota la arrogància del món i al cap de mig any gairebé tota Txecoslovàquia ja es trobava sota el domini despòtic dels alemanys. Gairebé un any més tard, Hitler va envair Polònia, fet que va provocar que Gran Bretanya i França li declaressin la guerra. Així va començar la Segona Guerra Mundial. (Podeu buscar-hi semblances amb l’actual invasió d’Ucraïna a mans dels russos d’en Putin).

EFEMÈRIDE 29 DE SETEMBRE

Dos anys després que el Challenger explotés al cap de poc de despegar, avui fa 35 anys que els EEUU van tornar a llançar des de Cap Canaveral una missió tripulada a bord del Discovery. Van trigar dos anys a comprovar i verificar tot el sistema per qüestions de seguretat. El llançament es va retardar una hora i mitja, i tothom ja tenia la mosca rere l’orella, però la causa del retard van ser les condicions meteorològiques adverses. Més de mig milió de persones es van aplegar al voltant de Centre Espacial Kennedy per presenciar en directe la represa dels vol espacials. L’objectiu principal de la tripulació, sota el comandament de Frederick Hauck, era aconseguir posar en òrbita un satèl·lit de comunicacions que substituís el que havien perdut amb el desastre del Challenger. L’operació va resultar exitosa.

EFEMÈRIDE 28 DE SETEMBRE

Tal dia com avui, però d’això ja fa 1614 anys (per tant era l’any 409), els pobles bàrbars (vàndals, alans, sueus) que ja portaven tres anys campant per la Gàl·lia, van travessar els Pirineus i van començar la invasió de la península ibèrica. Portaven intenció d’expandir-se pels territoris governats pels romans i en bona part ho van aconseguir, però els visigots, aliats de Roma, que anaven a l’encalç d’aquestes tribus, van ser els que finalment van acabar controlant tota la regió ibèrica. I apa, a esperar una nova invasió que arribaria uns segles més tard, però aquesta vegada pel sud de la península.

EFEMÈRIDE 27 de setembre

El dia d’avui de fa 201 anys, el francès Jean François Champollion va escriure una carta a Mr. Dacier de l’Acadèmia d’Inscripcions parlant-li de l’alfabet dels jeroglífics fonètics, i li va donar a conèixer bona part del seu descobriment sobre l’escriptura jeroglífica egípcia. Ho havia aconseguit gràcies a l’estudi de la pedra de Rossetta. Aquesta pedra de granodiorita és un fragment d’una antiga estela egípcia amb un decret del faraó Ptolomeu V de l’any 196 aC. El text apareix amb tres escriptures diferents: a la part superior amb jeroglífics egipcis, al mig amb escriptura demòtica i a la part baixa amb grec antic. Gràcies a l’estudi d’aquesta pedra, Champollion va poder publicar dos anys més tard el seu “Compendi del sistema jeroglífic dels antics egipcis” i va obrir les portes de l’egiptologia científica.

EFEMÈRIDE 26 de setembre

Tal dia com avui de l’any 1983 vam estar a punt de començar una guerra nuclear de la qual no n’hauríem sortit. Es tracta del que es va anomenar “Incident de l’Equinocci de Tardor”. A les 00:14 (hora de Moscú) un satèl·lit soviètic va alertar que els EE.UU. havien llançat un míssil balístic intercontinental des de la base de Malmstrom a Montana que havia d’arribar a la URSS en cosa de 20 minuts. Aquell dia vam estar de sort que al comandament de la intel·ligència militar soviètica hi havia un tal Stanislav Petrov, que va considerar que allò havia de ser un error. Poc després, els ordenadors van indicar-li que hi havia quatre míssils més que es dirigien cap a la URSS. El tal Petrov, que tenia el cul pelat de falses alarmes i coneixia perfectament algunes de les peculiaritats del sistema d’alerta immediata soviètic, va seguir pensant que allò devia ser un error. Fent servir el sentit comú (que és el menys comú dels sentits, segons diuen) va considerar que ningú comença una guerra nuclear amb tants pocs míssils, i menys els EE.UU. que disposaven d’un arsenal de milers d’aquests ginys nuclears. Finalment van descobrir que es tractava d’una falsa alarma causada pel reflex de la llum del sol damunt dels núvols. Quan li van preguntar per què no havia donat l’alerta, simplement va dir: “Ningú comença una guerra nuclear amb cinc míssils”. Si al lloc d’aquest personatge amb aquesta sang freda hi hagués hagut en Putin, per exemple, suposo que sou conscients que ja no existiríem.

EFEMÈRIDE 25 de setembre

Tal dia com avui de l’any 1956, nou estudiants negres van entrar per primera vegada a l’escola secundària Central de Little Rock (Arkansas, EE.UU). Fins llavors era exclusiva per a blancs. La Cort Suprema havia legislat dos anys abans que la segregació racial als mitjans educatius públics era inconstitucional. El governador Orval Faubus havia decidit rodejar l’escola amb tropes de la Guàrdia Nacional d’Arkansas per evitar l’entrada dels estudiants negres, un extrem que podia acabar amb una confrontació violenta. El president Eisenhower va decidir enviar-hi el dia abans, 24 de setembre, 1.000 soldats per protegir i facilitar l’entrada als nou estudiants. Aquest fet va marcar l’inici de la integració racial a les escoles dels Estats Units. D’això només fa 67 anys.

EFEMÈRIDE 24 de setembre

Tal dia com avui de fa 1401 anys, Mahoma va completar l’Hègira arribant a Medina des de La Meca. El fundador de l’islamisme va néixer en aquesta ciutat i, en una cova propera situada a la Muntanya Hira, l’aleshores ric i respectat comerciant va tenir una visió en què Déu li manava convertir-se en el profeta de la “religió veritable”. Va reunir un nombrós grup de partidaris, però el clan qurasy, senyors de la ciutat van veure en perill els seus privilegis i el van voler liquidar. Mahoma es va escapar i va començar el que s’anomenaria “Hègira”. L’any 630 va tornar a La Meca com a conquistador i va morir-hi el 632. Va deixar una comunitat organitzada pels principis de l’Alcorà. Uns anys més tard, el 639, el califa Umar I va assenyalar l’any de l’Hègira com el primer de l’era musulmana. Així va ser com el 622 dC va passar a ser de l’any 1 aH (anno hegirae) en el calendari musulmà. D’això en fa 1401 anys.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 15

FERNANDO SAVATER MARTÍN

Com pot ser que un intel·lectual de la seva categoria, amb obra literària (novel·la, teatre, assaig), traductor, filòsof especialitzat en ètica, sigui capaç de dir això?
"España ya se ha roto, pero muchos de sus enemigos viven de ella.” "La amnesia es no recordar y la amnistía es borrar lo que hay que recordar." "El miedo a Vox ganó al miedo a Sánchez porque la gente es tonta".
De fet fa temps que la seva posició política va anar derivant cap a posicions més dretanes, fins arribar a les llistes de Ciudadanos amb l’Albert Rivera. Suposo que el fet d’estar amenaçat de mort per ETA i haver d’anar amb protecció per tot arreu hi devia tenir alguna cosa a veure. Ara es posiciona completament en contra de la possibilitat d’atorgar una amnistia als represaliats independentistes i dient barbaritats com les que he anotat abans. I això ho diu un catedràtic d’Ètica de la Universitat del País Basc, ara catedràtic de Filosofia a la Universidad Complutense de Madrid. Definitivament, no hi tenim res a fer.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 14

PABLO LLARENA CONDE

Aquest magistrat del Tribunal Suprem amb aspecte de bon vivant burgès i empresari del tèxtil, va ser durant molts anys president de l’Audiència Provincial de Barcelona. Des de llavors es veu que encara té una segona residència a la Cerdanya. Durant aquells anys acostumava a opinar que l’encaix de Catalunya dins d’Espanya havia de tenir una solució essencialment política. Qui l’ha vist i qui el veu! Resulta que quan un obté plaça a la jerarquia central del poder judicial de Madrid passa a formar part de la piconadora antiindependentista que tenen muntada a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Ha esdevingut el magistrat instructor de tota la causa contra el procés independentista i va demostrar una enorme capacitat d’imaginació a l’hora de crear proves i inventar delictes per enviar a la presó els responsables d’un procés que tenia totes les qualificacions que vulgueu menys la de violent i terrorista. I segueix entossudit a poder atrapar els exiliats que juguen al gat i la rata amb ell des de fa sis anys. De moment només ha obtingut cops de porta als nassos de tots els països: d’Alemanya, de Bèlgica, d’Itàlia... Però ell es mostra pertinaç en el seu objectiu com si en això li anés la vida. En aquests moments deu estar tan desesperat amb la justícia europea, que quan reben una petició seva es deuen pixar de riure, que ha arribat a demanar directament a en Puigdemont i en Comín si han presentat recurs contra la darrera resolució del TJUE, perquè des d’Europa no li volen contestar. Senzillament, la “España de charanga y pandereta” d’Antonio Machado.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 13

IGNACIO GARRIGA VAZ DE CONCEIÇÄO

De pare amb ascendència belga i mare d’origen equatoguineà, odontòleg de professió, es va afiliar al PP quan per allà hi voltava la Montserrat Nebreda i ha acabat dins de VOX, partit del qual és secretari general després que el capo Abascal defenestrés l’Ortega Smith. Va estudiar a La Farga, col·legi de l’Opus de Sant Cugat, i actualment és membre supernumerari d’aquesta prelatura catòlica. De la seva boca han sortit les diatribes més virulentes contra l’independentisme català, potser és per aquest motiu que ha acabat a la direcció estatal del partit després de les purgues de persones liberals que hi ha fet. Ja és curiós que, essent d’ascendència immigrant, hagi acabat a la direcció d’un partit que la vol combatre de manera visceral, però tampoc no cal esperar gaire coherència de personatges de la seva mena. Amb aires de perdonavides, no ens ha d’estranyar que hagi estat denunciat per intent d’agressió a un grup d’independentistes i activistes LGTBIQ+ durant un míting que feia a Badalona.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 11

GUILLERMO FERNÁNDEZ VARA

Aquest metge forense i digne hereu del senyor Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha estat president de la regió d’Extremadura durant dues etapes. Del seu mentor segurament en va rebre la catalanofòbia de què ha fet gala des de sempre. De fet, aquest ínclit expresident extremeny va començar afiliat al Partit Popular, que alguna cosa deu tenir a veure amb la seva ideologia. No ens ha d’estranyar, doncs, que sigui una de les veus més crítiques amb el senyor Sánchez en el moment en què es parla de l’amnistia que reclamem. Sobretot, cal salvar allò de la unitat de la pàtria i la igualtat entre tots els ciutadans de l’estat. Parlant d’igualtat, convindria recordar-li que la seva és una regió que tira endavant sense cap mena de pla de futur econòmic, que es fia de la voluntat subvencionadora d’un estat que aprofita els 22.000 milions que ens pispa anualment per mantenir zones deprimides. A aquest senyor se li hauria de recordar que la seva administració pública és la més inflada de tot l’estat, perquè el 25% d’extremenys són funcionaris. De passada, convindria recordar-li també que el 33% de la seva economia està submergida, és a dir que és en negre i opaca a la tributació d’impostos. I així anem tirant, donant lliçons als catalans.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 10

FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ

El que podia haver estat un referent polític de l’estat malgrat l’entrada a l’OTAN i la creació dels GAL (recordeu que era el famós X), d’ençà que va retirar-se de la política i va passar a formar part del consell d’administració de FENOSA, de mica en mica ha anat diluint el seu ideari socialdemòcrata fins a proferir missatges que podria signar el mateix José Mª Aznar. Es veu que quan un ha arribat a les quotes de poder que va assolir ell (president del govern des de 1982 fins a 1996, per exemple) es considera amb dret de poder obrir la boca per pontificar davant de qualsevol eventualitat que li desagradi. Contrari a Pedro Sánchez des de 2016, no desaprofita cap ocasió per criticar-lo. No podia pas deixar passar l’esplèndida ocasió que li ha ofert l’actual situació política i s’ha manifestat completament contrari a l’amnistia que reclamem des de Catalunya fent servir els mateixos arguments del PP. I no està sol en aquesta campanya, perquè l’acompanyen els ínclits García Page i Lambán. Ho comenceu a tenir clar que ens en anem a la repetició de les eleccions?

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 9

ISABEL NATIVIDAD DÍAZ AYUSO

“Els madrilenys o els extremenys tenen més dificultats per trobar feina a Catalunya pel sol fet de tenir un cognom castellà”. Aquesta és la darrera perla del personatge més ignominiós que té en plantilla el PP. En podríem posar tota una llista, però amb aquesta ja farem el fet. És d’una estupidesa tan gran que es rebat per si mateixa, però aquest tipus de missatges que estan tan acostumats a proferir els del PP (i també els de VOX, per descomptat) són tan senzills que a la llarga acaben calant en les mentalitats simplistes orientades a l’anticatalanisme des de temps remots. Si va aconseguir ensorrar a la misèria l’anterior secretari general del PP (un tal Casado), resulta que deu tenir un extraordinari poder dins el partit, i el mateix Núñez Feijoó corre sempre a fer-li la pilota quan veu perillar el seu cap. El personatge en qüestió té tot un historial al darrere, perquè durant la pandèmia va remar contra corrent i va fer el que va voler. Ens agradaria saber en què ha quedat aquell megahospital sense personal sanitari amb el nom de la infermera Isabel Zendal. En tot cas, ha aconseguit trinxar la sanitat pública de Madrid en benefici de la privada, però es veu que això no compta perquè l’enemic a vèncer és tothom i tot allò que faci tuf de català. Endavant, noia, que cada vegada que obres la boca aconsegueixes un centenar d’independentistes més, i això en aquests temps que corren té un valor inestimable.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 8

MOHAMED VI

De qui és la màxima autoritat política, religiosa i militar del seu país, se’n podia esperar una resposta una mica més ràpida a una catàstrofe de la magnitud del terratrèmol que ha segat la vida de 3.000 persones, n’ha ferit més de 5.000 i ha devastat pobles sencers. Doncs aquest personatge, que amb la cara ja paga i no em demaneu que faci un símil perquè resulta massa fàcil, va trigar 17 hores a reaccionar i tornar al seu país. Ho va fer en dos avions: un per a ell i els dos amics de l’ànima que no el deixen de petge (els germans Azaitar, lluitadors d’arts marcials), i l’altre per a la resta del seu seguici. Només d’imaginar-me això ja se m’acudeixen mil improperis. Té una fortuna estimada en més de 5.000 M€ i propietats arreu del planeta, però ens centrarem en el castell que té prop de París i la immensa mansió dels Camps Elisis. De fet les deu necessitar, perquè passa més temps a França que al seu país. La situació, si no fos pel cataclisme que ha esberlat el Marroc, seria d’acudit, però atesa la inoperància de tots els poders que no van moure ni un dit fins que no va reaccionar el rei, mereix una altra consideració. Si això es donés en qualsevol altre país, el cap de l’estat o el president del govern ja hauria dimitit. Però ell va i apareix al cap de quatre dies a Marràqueix, fa el borinot visitant alguns afectats i fins i tot simulant donar sang, mentre la majoria de gent encara el defensa amb l’excusa que està malalt, pobrissó. Caldria esperar que part de la seva fortuna la destinés a reconstruir els pobles arrasats i les carreteres impracticables, llavors potser sí que tindria un punt de credibilitat, però no passarà mai, i si això passés, la meitat dels diners es perdrien pel camí, atesa la corrupció sistemàtica de totes les estructures de poder del Marroc.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 7

JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ

Aquest madrileny de 70 anys, amb arrels basques, llicenciat en Dret i de professió inspector d’Hisenda, va governar l’estat durant dues legislatures: del 1996 fins al 2004. La seva fixació monomaníaca sobre ETA, de qui va patir un atemptat amb cotxe bomba l’any 1995, el va acabar condemnant i va perdre les eleccions del 2004 assegurant que els atemptats de Madrid de l’11 de març eren obra d’aquesta banda terrorista. El recordarem sempre formant part del “trío de las Azores” amb el seus amics Bush i Blair considerant-se un gran estadista per haver donar suport a la Guerra d’Irak basada en una immensa mentida sobre l’existència d’armes de destrucció massiva. Des de la presa de possessió com a president del senyor Rodríguez Zapatero, va abandonar la política i dedicar-se als seus “negocis”, però sempre ha tingut molta relació amb la FAES la fundació del PP per a la creació d’idees i opinions reaccionàries. Aquesta setmana ha tornat a alçar la veu per proposar a la “gente bien” de l’estat de muntar una rebel·lió contra el PSOE per impedir que arribi al govern central amb l'excusa de protestar contra la possible amnistia. Suposo que acabarà jutjat al Tribunal Suprem per intent de rebel·lió. Ep, això s’esperaria d’un sistema democràtic tan perfecte i primmirat com el que hi ha a l’estat espanyol.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 6

ALFONSO GUERRA GONZÁLEZ

Tot i haver aconseguit fites altes a la política com a vicepresident del govern de Felipe González, amb qui ja havia tingut alguna discrepància malgrat ser amics de tota la vida, vam començar a conèixer el seu pensament jacobí quan va deixar el govern. Des de llavors, portant força malament la pèrdua de presència en els mitjans espanyols, ens ha regalat perles com la de “dejar el texto bien cepillado” referint-se l’Estatut de 2010 com a president una comissió del Congrés. Aquesta setmana s’ha despatxat a gust: creu que “esta amnistía es la condena de la transición”, considera la trobada entre Yolanda Díaz i Carles Puigdemont com una “infamia contra la democràcia”, diu que s’ha d’acabar amb el “protagonismo injusto de los partidos nacionalistes que ponen patas arriba todo aquello en lo que cree un demòcrata”, etc. La cirereta és la descàrrega de mala llet dedicada al president de la Generalitat a l’exili: “Este señor dio un golpe de Estado, declaró como república independiente una zona del país y luego se fugó cobardemente a Waterloo como un gánster de poca categoría para evitar que la justicia le exija responsabilidades”. Digueu-me si aquest no és el mateix discurs de VOX. Mentre dins el PSOE encara tinguin individus d’aquesta casta, algú creu que hi pot haver alguna mena d’acord per tirar endavant un govern progressista a l’estat? Cada dia tinc més clar que ens aboquem a una repetició electoral.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 5

MERITXELL BATET LAMAÑA

De la neta del general Batet, afusellat pels colpistes a Burgos l’any 1937, en podíem esperar una mica més de compromís i coherència, però ja se sap que aquests dos termes no acostumen a abundar en el món de la política. Llicenciada en Dret, va entrar a la política l’any 1996 de la mà d’en Narcís Serra i es va acabar afiliant al PSC l’any 2008. Ara seria un bon moment per recordar-li que defensava l’autodeterminació de Catalunya i que va ser molt crítica amb l’aplicació del famós 155. Però que es casés amb un membre del PP (José Mª Lasalle), se’n divorciés i acabés aparellada amb Juan Carlos Campo, ministre de Justícia del PSOE fins el 2021, suposo que li van afectar els esquemes de valors. Com a presidenta del Congrés dels Diputats durant la darrera legislatura, li va tocar el galdós paper d’haver de retirar la paraula a companys d’hemicicle perquè s’expressaven en la seva pròpia llengua. Ignoro el que li devia passar pel cap en aquells moments, si és que encara la seva consciència tenia algun deix de nacionalisme català. Ja se sap que quan un té el cul llogat al PSOE no seu quan vol sinó quan li permet l’aparell, perquè la suposada autonomia del PSC dins aquest partit estatal fa temps que és pura utopia. I resulta que a les darreres eleccions torna a sortir elegida confiant que li renovarien el càrrec, però ai las!, havent fet callar catalans ara no podia pas sortir com a abanderada defensora de l’ús de totes les llengües dins el Congrés dels Diputats. Passar de ser la tercera autoritat de l’estat a convertir-se en una gregària del grup sociata ha resultat massa indigest per al seu amor propi i ha decidit abandonar la política. No trigareu a veure-la recol·locada en algun consell d’administració.

EN RECORD I EN DEFENSA DE CARME JUNYENT

Ens ha deixat una altra persona sàvia i, en aquesta casos convé recordar allò que “ens falten savis i ens sobren saberuts”, tot i que no sé si tothom estaria d’acord amb aquesta afirmació. En tot cas, vist com ens van les coses en tots els àmbits, crec que hauríem de fer més cas als savis que als saberuts.
S’ha mort la Carme Junyent, una lingüista de referència de qui hauríem de tenir en compte les seves reflexions en uns moments en què la nostra llengua torna a estar seriosament amenaçada. Ens ha deixat, i alguns només en recorden les seves opinions al voltant del llenguatge inclusiu amb perles com “encara que tota la classe siguin noies, jo m’hi adreço en masculí”. D’acord, no tenia pèls a la llengua i gaudia de la provocació perquè la polèmica genera debat, però haver de llegir coses com les que poso a continuació a mi em fan mal al cor:
“Va dedicar molts esforços a evitar que les persones no binàries morissin amb el seu gènere reconegut. Al mateix temps va lluitar per normalitzar el català, cosa que l’ha dut a morir amb dignitat. És ara quan hem de ser crítics amb el seu llegat.” (Marta Roqueta, periodista)
“Ens ha deixat una lingüista de referència, però que es negava a acceptar i a entendre el llenguatge inclusiu en català, per no parlar de les perles transfòbiques que deixava anar. Sincerament, bon vent i barca nova!” (Jèssica Pulla, drag queen)
Les autores d’aquestes dues perles carregades de mala bava no m’atreviria ni a posar-les dins la categoria de saberudes, perquè atacar qui s’acaba de morir perquè no estaves d’acord amb ella per raó d’unes “construccions gramaticals i sintàctiques” demostren una radicalitat perillosa a la qual lamentablement ens anem acostumant. Que no es tracta d’un feixista, un dictador o un assassí, sinó d’una catedràtica d’universitat amb el cap molt ben moblat. Quina llàstima que ja no respectem ni els difunts!
Per la meva part, només dir que subscric fil per randa les opinions de la Carme Junyent i mostrar-li el meu respecte i reconeixement. Tot aquest moviment radical i progressista que creu que el fet de canviar el llenguatge permetrà canviar la societat s’ho hauria de fer mirar. No hi ha cap base científica que relacioni el gènere gramatical predominant d’una llengua amb el masclisme de la societat on es parla. Només han aconseguit complicar les estructures sintàctiques ampliant els sintagmes nominals i convertint les frases més simples en feixugues construccions que no solucionen cap problema.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 4

LUIS MANUEL RUBIALES BÉJAR

Què es pot dir d’aquest personatge que amb la cara ja paga? La seva pinta de goril·la de discoteca o de macarra de club de carretera deixen ben a les clares que es tracta d’un personatge fatxenda, cregut, altiu, perdonavides, masclista, manipulador... Els seus actes l’han acabat retratant i posant en evidència davant de tot el món. El tal Rubiales havia jugat a futbol i havia passat per un munt de clubs, la majoria de segona i tercera: Guadix, Granada, Mallorca, Lleida, Xerez, Llevant, Alacant, i va acabar la seva carrera jugant quatre partits amb el Hamilton Amical d’Escòcia. De seguida va afanyar-se a treure el nas a l’Associació de Futbolistes Espanyols, sindicat del qual va ser president i va aconseguir convocar diverses vagues. Des d’aquest càrrec va aconseguir saltar a la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol que ha portat com si es tractés del negoci familiar. Va tenir la brillant idea de cessar Lopetegui com a seleccionador dos dies abans del Mundial de Rússia. Va aconseguir portar la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita cobrant comissions de les quals també va sucar Gerard Piqué, va voler fer treure la senyera de la Copa de la Reina que va guanyar el Barça, va fer que les jugadores del Barça es posessin elles mateixes les medalles de la Supercopa d’aquest any, etc. Però se’l recordarà pel que acabarà significant la seva tomba: la sacsejada d’ous a la llotja d’autoritats del mundial femení, el petó a la boca de Jenni Hermoso i les grapejades a d’altres jugadores durant la celebració del campionat. Quina llàstima que el govern d’aquest estat no hagi estat prou diligent aprovant abans les lleis que haurien permès esborrar-lo del mapa!

SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

SIGNATURA DE LLIBRES

L'Editorial Documenta Balear, que em va publicar el darrer llibre "Maleïda pandèmia", em va convidar a signar llibres al seu estand del Moll de la Fusta. Una nova experiència com a autor. 

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 3

ALBERTO NÚÑEZ FEIJOÓ

A veure si soc capaç de fer una breu nota biogràfica del darrer “tonto” útil que els del PP estan a punt d’enviar a la foguera amb la Isabel Díaz Ayuso atiant les flames. El tal Alberto Núñez Feijoó va néixer el 1961 i va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostela. Des del 1985 al 1991 va ser funcionari de la Xunta de Galícia i, a partir d’aquí ha fet carrera política llepant els talons de tothom qui el volgués promocionar a un càrrec on cobrés força i hagués de treballar poc. Així aconseguí la Presidència de la Xunta, el de President del PP després de la fugida de Pablo Casado, el de Senador nomenat pel parlament gallec per poder tenir visibilitat a Madrid, el de candidat a la Presidència del Govern, càrrec que no assolirà mai i serà la seva sentència a l’ostracisme. Convé recordar, tot i que ell no ho recorda, la seva íntima amistat amb Marcial Dorado, un dels narcotraficants més importants del país, de qui va confessar que sabia que es dedicava al contraban, una activitat que es veu que deu ser perfectament legal a Galícia. És conegut sobretot per les seves ficades de pota i raonaments de l’estil del senyor Mariano Rajoy. La darrera, aquesta setmana, quan va dir que estava d’acord que es parlés en català al Congrés dels Diputats sempre i quan a les escoles de Catalunya també es parlessin les dues llengües en exercici de la llibertat individual. Com si això no fos una lamentable realitat des de fa anys.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 2

DANI CARVAJAL RAMOS

Aquest capità de l’equip del Real Madrid, procedent de família humil (el seu pare era taxista), va entrar de ben jove a la disciplina de l’equip blanc i, tot i que durant unes temporades va jugar a Alemanya, el van recuperar per convertir-lo en un dels pilars de l’equip. Ves a saber si hi van tenir res a veure les seves idees polítiques, que no va poder amagar quan va invitar l’il·lustre Santiago Abascal a la llotja del Santiago Bernabéu. No ens hauria d’estranyar que des de la seva òptica masclista i negacionista hagi fet costat a un personatge repugnant com l’expresident de la Federación Española de Fútbol, un tal Luis Rubiales, negant la condició de víctima a Jenny Hermoso i relativitzant la conducta de l’abusador. De res han servit les explicacions que s’ha vist obligat a fer com a capità de la selecció per tractar de tapar les seves vergonyants declaracions. Ja ho veieu, es veu que el masclisme, en el món del futbol, té arrels molt profundes que costaran d’erradicar.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 1

FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS

El dia que els de Terra Lliure li van disparar un tret a la cama segur que li van quedar afectades algunes neurones que el van convertir definitivament en el personatge reaccionari i masclista que tots coneixem. Des de llavors, sota el paraigua de José M. Aznar, de la jerarquia eclesiàstica, o actualment d’Isabel Díaz Ayuso, s’ha dedicat a enverinar la convivència, a dividir l’estat en bons i dolents, a insultar amb total impunitat i, sobretot, a odiar tot allò que fa tuf de català. Tenint en compte aquests antecedents, no ens ha d’estranyar que hagi vomitat la seva bilis nauseabunda damunt del que ja s’ha convertit en un mite del nostre país: l’Aitana Bonmatí. Quan la noia ha fet referència als valors de lluita que li han transmès els seus pares, s’ha afanyat a acusar el seu pare, Vicent Conca, de terrorista. I quin acte terrorista va cometre? Doncs que l’ínclit jutge Garzón el va fer detenir l’any 1992 quan era militant de l’MDT. Tant li fa que l’estat espanyol hagi sigut condemnat pel Tribunal dels Drets Humans per les tortures a què es va sotmetre els detinguts en aquella operació prèvia als Jocs Olímpics. Quan es tracta de salvar la unitat d’Espanya, ja hem vist que tot s’hi val. Definitivament, aquest personatge il·lustre encara té moltes coses a aportar en defensa del lema “una, grande y libre”.

CARTA AL DIRECTOR

 EL 9 NOU 01/09/2023