dimarts, 31 d’agost del 2021

NO TÉ REMEI, AQUEST BENEIT!

Que el senyor Salvador Illa no em mereix cap mena de simpatia, ans al contrari, és cosa sabuda a causa de les diverses ocasions en què hi he fet referència i mai de forma gaire agradable. Que el seu partit em resulta més aviat indigest d’ençà que la seva deriva ideològica el van portar a perdre el tímid tarannà nacionalista que els permetia afirmar que teníem dret a l’autodeterminació en forma de referèndum, també deu ser d’una evidència meridiana. Fins aquí, res de nou.
Però la darrera atzagaiada d’aquest prodigi de la política que s’autoanomena cap de l’oposició ha anat més enllà de tot el que la meva ment perversa podia imaginar. Ha gosat afirmar que el “procés” és el pitjor que li ha passat a Catalunya els últims tres segles. I s’ha quedat tan ample!
De vegades penso que no deu ser una qüestió d’incultura. Una persona una mica llegida, i considero que ell ho deu ser, no pot dir aquestes barbaritats sense que algú el condemni a l’ostracisme la resta dels seus dies. Per tant, he d’entendre que hi ha mala fe manifesta, una mala fe que fins ara només atribuíem a la dreta-dreta i l’extrema-dreta, molt amants de reescriure la història.
És molt fort que el que nosaltres vam viure com un moviment de base, de poble, que té voluntat de refermar-se en la seva condició nacional, fugint de tota mena de violència i usant recursos democràtics, hi hagi un beneit que ho considera pitjor que els quatre fets que esmentaré: els Decrets de Nova Planta de Felip V, la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil i els 40 anys de dictadura d’en Franco.
S’han de tenir quadrats i de la mida dels del toro d’Osborne per dir aquesta salvatjada! I no hi haurà ningú que el faci callar? 

dijous, 26 d’agost del 2021

EXALTACIÓ FEIXISTA

Per ordre del Tribunal Superior de Justicia de Madrid, l’Ayuntamiento de Madrid ha restituït el nom de General Millán Astray a un carrer que en temps de la Manuela Carmena va passar a dir-se Maestra Justa Freire, una mestra modèlica d’idees massa progressistes per poder tenir el seu nom al “callejero” de Madrid.
La cosa no acabarà aquí, perquè després de la demanda de la Fundación Francisco Franco y la Plataforma Millán Astray el TSJM ha determinat que s’han de recuperar els carrers Caídos de la División Azul (Memorial 11 de marzo de 2004), Hermanos García Noblejas (avenida de la Institución Libre de Enseñanza), El Algabeño (José Rizal), Crucero Baleares (Barco Sinaia) y la glorieta de Cirilo Martín (Ramón Gaya).
Sembla increïble, oi? Doncs és la pura veritat. Mentre uns ens esforcem per tirar endavant la Llei de la Memòria Històrica, que sempre resultarà massa complaent amb els qui es van aixecar en armes contra la República, la judicatura segueix entestada en el blanqueig d’una dictadura salvatge de la qual encara n’estem patint les conseqüències.
Us imagineu que a Alemanya hi pugui haver una placa de carrer amb el nom de Joseph Goebbels? Seria un escàndol sensacional. Doncs de fet tenien més o menys el mateix càrrec en els governs de les dues dictadures amigues: la responsabilitat de la propaganda.
I encara els sembla que es poden considerar una democràcia europea! 

divendres, 20 d’agost del 2021

POBRES GALÀPETS? POBRES PAGESOS!

 La imatge de dues dotzenes de galàpets fregits elèctricament per una graella disposada a terra per evitar que s’escapessin les vaques devia tenir un punt de corprenedor, s’ha de reconèixer.
Si et trobes amb una realitat d’aquest tipus, què fas? Demanar qui és el propietari de les vaques i dir-li que estigui al cas, que tanqui el corrent a la nit que és quan els aquests animalons tenen una vida més activa, potser. Doncs no, el millor en aquests casos és treure’n imatges impactants i penjar-les a la xarxa per a escarni del culpable i lluïment d’ecologistes radicals amb poc coneixement del medi.
Resultat: una multa de 5.500 € per al pobre pagès que mai no seria capaç de matar un galàpet perquè és perfectament conscient que es tracta d’un animal beneficiós.
Molts ens acabem d’assabentar que aquests animalons estan protegits per perill d’extinció, un extrem que trobo una mica exagerat. Qui es troba en perill greu d’extinció és l’ofici de pagès, em sembla, i atzagaiades com la que ens ocupa no crec que els ajudi de cap manera a fer front a les greus dificultats que amenacen la subsistència de la seva espècie.
Un problema que es podria haver resolt per la via del diàleg i buscant solucions alternatives se’ls ha escapat de les mans per l’alarma creada per ecologistes sensacionalistes i excés de zel dels Agents Rurals, que li havien suggerit un remei que era pitjor que la malaltia: aixecar un pam de terra el filat.
Per cert, algú s’ha entretingut a calcular a quin preu li surt el quilo de galàpet al pagès damnificat? Aproximadament 1.500 €. 

dijous, 19 d’agost del 2021

IMPERDONABLE INTROMISSIÓ

 Un jutjat de Castelló obliga l’hospital de Vila-real a fer un tractament a base d’ozó a un malalt greu de Covid. Ha atès la petició de la família i ha decidit en contra de l’opinió de l’equip mèdic que el tracta i que no té cap aval científic ni de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.
Era d’esperar. Podíem trigar més o menys, però si la judicatura té mans lliures per fer i desfer en tots els afers polítics, un dia o altre havia de passar per damunt dels metges i personal sanitari per decidir quin tractament s’havia d’administrar a un malalt. Es veu que els anys d’estudi per arribar a assolir una plaça de jutge també deuen incorporar bona part del pla d’estudis de Medicina.
Si realment la família desitjava un tractament alternatiu al que els oferia la sanitat pública, sempre podien recórrer a la medicina privada, perquè ara resulta que la resta de mortals d’aquest país potser ens sentim menystinguts en un greuge comparatiu evident.
El tractament l’ha fet un equip extern i a més la família ha tingut la santa barra de denunciar l’hospital per obstaculitzar la seva feina. Aquesta família es mereix un 10 de totes, totes.
Això passa el mateix dia que el TSJC ha anul·lat l’ordre de la Generalitat per mantenir el toc de queda a partir de la 1 de la matinada, que afectava més de 160 municipis i resolia en bona part els conflictes juvenils a la zona de la costa, deixant només 19 localitats afectades. Sobretot, que no es vegin afectats drets fonamentals, perquè moure’s d’1 a 6 de la matinada és vital per a molta gent.
De debò que no hi ha ningú capaç de posar límits a aquesta mena de gent que mana molt més que els que són triats democràticament? 

dimarts, 17 d’agost del 2021

FALTA SENTIT DE L'HUMOR

La senyoreta Ylènia Morros, regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Navarcles va interrompre un monòleg humorístic sortint en defensa dels col·lectius minoritaris que es podien sentir ofesos pel seu contingut. Ha dimitit, amb excuses i missatges un punt rocambolescos, però ha dimitit, fet que l’honora i em condiciona una mica l’argumentació que desitjava fer al voltant del seu acudit.
Si acceptem l’humor com una pràctica saludable de la imprescindible crítica social que convé per mantenir viva i desperta la gent, convindrem que la seva pràctica pot afectar qualsevol àmbit i qualsevol col·lectiu de la nostra societat, amb l’única limitació de la barrera de l’insult i el mal gust, tot i que això darrer és massa subjectiu per poder-ho tenir present.
El que he pogut veure de la seva intervenció em confirma que aquesta a aquesta noia li calia un minut de glòria per demostrar que la seva condició moral es trobava per damunt de la resta d’assistents a l’acte, però va errar el lloc i la manera d’aconseguir-ho.
A més, el tema de sexualitat i gènere se’ns ha arribat a fer tan complex i carregós (cada dia que passa afegeixen una nova inicial a LGTBI) que, almenys pel que fa a la meva persona, he optat per abandonar en l’intent de la seva comprensió i no donar opinions, perquè la meva simplicitat argumental segur que toparia amb persones que deuen haver fet tesis doctorals sobre el tema i acabaria desautoritzat, moix i fugint amb la cua entre cames.
Però segueixo pensant que s’ha d’acceptar que algú faci broma fins i tot d’allò que tu pots tenir per més sagrat. Si comencéssim per fotre’ns de nosaltres mateixos estic segur que la pau al món estaria garantida. Falta sentit de l’humor i sobren feridures d’amor propi. 

dilluns, 16 d’agost del 2021

ELS SENGLARS DE COLLSEROLA

Tothom patint pels atacs dels ossos (óssos, abans) al bestiar del Pirineu i resulta que un senglar ha mossegat el cul d’una dona a Collserola. Això no seria notícia, ho seria que la dona hagués mossegat el senglar (acudit una mica vell), però la seqüela dels esdeveniments ens porta una perla fabulosa: la dona ha denunciat el Parc de Collserola per no fer els advertiments oportuns de l’existència de senglars potencialment perillosos. Encara bo que no ha denunciat el senglar, perquè si el troben, el jutgen i ha de pagar-li indemnització, ja ha begut oli: perdrà tot el poc patrimoni que deu tenir, pobre bèstia!
La ximpleria humana, que s’incrementa com més urbanita es torna (només cal que recordeu allò de les campanes de Banyoles), no té fronteres, i en el cas de les denúncies jo diria que comença a patir la síndrome de la societat americana. “Aquell malparit em va fotre una queixalada al cul, però miraré a veure si en trec una picossada que em permeti pagar-me les vacances al Pirineu l’any vinent.”
I ves que l’any a sobre no se li obri el cel en forma d’un ensurt provocat per un os (ós, escrivíem abans) que li permeti denunciar l’espai natural protegit per manca d’informació sobre l’existència de bèsties potencialment perilloses.
I així anar fent. I cada vespre sortir a la plaça a veure si baixen els senglars de Collserola i donar-los les sobres del sopar. Són tan macos! 

diumenge, 8 d’agost del 2021

QUE TE VAYA BONITO!

El mateix dia els diaris compartien dues dades: la Unió Europea feia una injecció de 900.000.000 d’euros a la Generalitat i el Barça reconeixia un deute de 500.000.000 d’euros en el darrer exercici econòmic.
A mi, les xifres monetàries que excedeixen les quatre xifres em fan ballar el cap, per tant no em puc ni imaginar el munt de calés que representen aquestes dues dades. Però sí que soc capaç de comparar-les. I m’esgarrifo. Al govern li plouen un grapat de milions que necessita més que la pluja que no cau aquest estiu i sembla que podrà usar-los per resoldre misèries de la pandèmia i encarar el futur amb un cert respir. El Barça ha dilapidat la meitat d’aquesta quantitat en fitxatges i sous inflats de futbolistes mediocres, sous de tècnics i assessors de dubtosa competència, comissions, celebracions diverses... I no passarà res?
Encara bo que han renunciat a renovar en Messi, perquè les quantitats de què parlaven haurien de ferir la consciència de qui ho proposava. Per cert, parlant d’aquest personatge que ha donat tantes alegries al Barça, si comptéssim a quant surt cada una d’aquestes alegries en forma de trofeus, potser ens miraríem les coses d’una altra manera.
Ja ho sé, ja ho sé, no n’hi ha cap d’altre com ell, és el millor i se l’ha de pagar pel que val, diuen. Realment val tant? Realment el personatge en qüestió, en un gest d’agraïment cap al país i al club que li han donat tot, ateses les circumstàncies actuals, s’avindria a jugar de franc si convingués, per tant no cal posar-lo en un altar, més aviat dir-li “Bon vent i barca nova!”
I encara una darrera qüestió que fa dies que em balla pel cap. D’aquí a un any sentireu en Messi parlant en francès. Aquí, tot i viure-hi dues dècades llargues, no li hem sentit dir ni un mot en català. Jo diria que en això de la llengua caldrà començar a canviar d’estratègia. 

diumenge, 1 d’agost del 2021

LLIBERTAT INDIVIDUAL I RESPONSABILITAT SOCIAL

Vagi per endavant el meu respecte per tots els plantejaments creences i actituds personals, fins i tot per aquells que no comparteixo ni compartiré mai, però l’expressió de llibertat és sagrada. Si dic això és perquè també em van ensenyar, digueu-me xaruc, que la meva llibertat mai no seria completa perquè s’acabava tot just allà on començava la de l’altre amb qui havia de conviure.
Sembla com si s’anés estenent la moda de declarar-se antivacunes fent servir moltes i diverses argumentacions, algunes de les quals ja s’usaven amb més o menys encert pels antivacunes que feien voleiar aquesta bandera mentre s’aprofitaven de la vacunació de la resta de mortals per poder sobreviure a les malalties contra les quals es negaven a protegir-se.
En l’actualitat, crec que negar-se a ser vacunat, tot i que deu ser un dret individual inalienable, és d’una irresponsabilitat social aclaparadora, una mostra d’insolidaritat flagrant i una manca d’empatia deplorable.
Sense vacunes, què hauria passat a les residències de gent gran? Ja no recorden la primera onada que es va emportar per davant milers d’avis? Com interpreten l’evidència que ara el virus s’està acarnissant entre les persones més joves, les que encara no s’han vacunat convenientment?
Penso que la determinació del president francès d’exigir-la per poder accedir a qualsevol esdeveniment de més de 50 persones, per pujar a un tren o a un avió, és molt encertada. Penso que és d’aplaudir que exigeixi al seu personal sanitari la vacunació a risc de quedar-se sense paga a partir de setembre.
Com es pot permetre que tot un grup d’avis d’una residència s’hagin hagut d’aïllar pel positiu d’una treballadora que es va negar a vacunar-se? Insisteixo: una cosa és la llibertat individual i l’altra la responsabilitat social, la solidaritat i l’empatia que hauríem de mostrar els ciutadans d’una societat democràtica.