QUE RULI!
Pels volts de les 10 el parc resta silenciós i solitari,
il·luminat pels quatre fanals que concentren la llum artificial al centre i a
la zona dels jocs infantils. En una raconada, asseguts en un banc sota un
desmai que els protegeix de mirades indiscretes, un grup de joves mata l’estona
fent circular de mà en mà la segona litrona de la nit. “Això s’acaba, eh!”,
comenta un. “Què s’acaba?”, respon un altre amb l’ampolla a la mà. “Les
vacances, capullo! Què vols que s’acabi?” “Quin pal! Jo no em veig tornant a
l’insti.” “És que ja no en recordo ni el color.”, diu el de cabells llargs
deixant anar una alenada de fum. “Han dit que faríem vaga.” “Hem de defensar
els nostres drets, collons!”, es mostra contundent un que duu estampada una
fulla de cànnabis a la samarreta. “Sí,
ara sembla que la culpa de tota aquesta merda és nostra.” “Ja està bé de criminalitzar els joves!”,
apunta un que es troba una mica allunyat del grup. “Eh, eh, que ruli aquest
peta, monyes! Que no és teu, només.”