diumenge, 28 de juliol del 2013

UNA ESTELADA ESPECIAL A TONA



Vaig tenir l'honor i el privilegi que m'encarreguessin la redacció i lectura del manifest durant l'encesa de les 1714 espelmes que dibuixaven l'estelada a la Plaça Major de Tona. El text complet el podeu llegir en aquest enllaç:

dijous, 25 de juliol del 2013

A LES GORGES DE CARANÇÀ...

L'intens batec
dels déus de la muntanya
rostos avall.
Escolto el seu missatge,
silent, embadocat.

A JAÉN HEM CAMINAT EN UN MAR D'OLIVERES


I m'han vingut a la memòria aquests versos de Miguel Hernández que va musicar Paco Ibáñez
"Andaluces de Jaen"

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?

No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.

Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.

Levántate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzó una mano
poderosa de cimiento.

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién
amamantó los olivos?

Vuestra sangre, vuestra vida,
no la del explotador
que se enriqueció en la herida
generosa del sudor.

No la del terrateniente
que os sepultó en la pobreza,
que os pisoteó la frente,
que os redujo la cabeza.

Árboles que vuestro afán
consagró al centro del día
eran principio de un pan
que sólo el otro comía.

¡Cuántos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna,
pesan sobre vuestros huesos!

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
pregunta mi alma: ¿de quién,
de quién son estos olivos?

Jaén, levántate brava
sobre tus piedras lunares,
no vayas a ser esclava
con todos tus olivares.

Dentro de la claridad
del aceite y sus aromas,
indican tu libertad
la libertad de tus lomas