“ESTOPENC”
La Marta Pelfort em planteja un dubte que mirarem d’aclarir. Ella sempre ha fet servir l’adjectiu “estopenc” o “estopenca” (hi ha zones que diuen “estopeny”) per referir-se a un tall de carn més aviat eixut, dels que costen de mastegar i empassar, però si consulteu el DGLC diu “tou, flonjo, com estopa”, per tant sembla una contradicció.
La paraula deriva del mot “estopa” que és la part basta que se separa del lli o del cànem en pentinar-los i que es feia servir per assegurar que les rosques de les canonades d’aigua i les aixetes no degotessin abans que s’inventés el teflon. També la fan servir els calafats per tapar les juntures de les peces de fusta de les barques abans de calafatejar l’obra morta d’una embarcació.
El tacte de l’estopa és realment tou i flonjo, però sec i eixarreït. Per tant, no és d’estranyar que el Diccionari Normatiu Valencià doni una definició ben diferent de l’adjectiu “estopenc”: Que presenta una textura semblant a la de l'estopa, sec, aspre.
Em sembla que haurem d’avisar als de l’IEC que revisin la definició o almenys que la complementin. De moment, quedem-nos amb aquesta segona definició i seguim aplicant l’adjectiu amb el sentit que hi dona la Marta.
“Jo prefereixo un tall de cuixa, perquè el pit de pollastre a l’ast és d’allò més estopenc.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada