Aquesta cançó, que m'ha arribat a l'ànima i m'ha fet plorar una estona, podria ser una bona banda sonora per a la presentació de "Ens queda la llum". Feia temps que no escoltava una melodia tan bonica amb una veu tan meravellosa. La Bruna Hana passa a completar la meva llista de reproducció habitual.
dissabte, 19 de setembre del 2026
PRESENTACIÓ DE "ENS QUEDA LA LLUM" A VIC (vídeo complet)
Podeu veure l'acte de presentació del darrer llibre "Ens queda la llum" a Vic en aquesta gravació de El 9 TV.
https://youtu.be/Ti3js2N1fLI?si=NaUNgeQzsFd5fbVN
dimecres, 16 de setembre del 2026
PRESENTACIÓ DE "ENS QUEDA LA LLUM" A VIC
L'Agustí Danès va fer una introducció i presentació dels qui havíem de parlar. La Cristina Herrera va explicar el procés i la implicació d'Osona contra el Càncer en aquest projecte. La doctora Emilia Sardo va parlar de la seva relació amb la protagonista de la crònica i de la importància de la relació metge-pacient. I finalment vaig exposar una mica els objectius que m'han mogut a publicar aquest relat biogràfic, i vaig explicar que, seguint amb la meva voluntat d'incorporar als relats tota mena de tipologies de text, aquest dietari no era diferent. Finalment vaig recitar l'"Elegia per al comiat de la Ballestina", el poema que vaig escriure durant els seus darrers dies i que no vaig tenir temps de llegir-li en vida.
Va ser un acte emotiu que per a mi va significar el tancament d'una etapa del procés de dol que encara estic assumint de mica en mica.
dijous, 3 de setembre del 2026
POSTA DE SOL RERE LA CATEDRAL DE VIC
Els primers dies de setembre, des de la posició privilegiada de la nostra terrassa que mira cap a ponent, es pot contemplar aquest bonic espectacle: el Sol ponent-se rere el campanar de la Catedral de Vic. Feia dies que tenia preparada la càmera amb el trípode per poder captar aquesta imatge que es tornarà a donar a principis del mes de març de l'any vinent.
dimarts, 1 de setembre del 2026
DADES METEOROLÒGIQUES AGOST
Aquest gràfic mostra l'evolució de la mitjana tèrmica dels mesos d'agost durant els darrers 26 anys. Us adonareu que la línia de tendència indica un increment d'uns tres graus durant aquest període.
PRESENTACIÓ DEL DARRER LLIBRE
D'avui en quinze (ja us aviso amb temps sobrer) presentarem la crònica biogràfica dels dos anys i mig de malaltia de la Dolo. No cal dir que us rebrem amb els braços oberts.
Hem triat aquest dia perquè coincideix amb el seu aniversari i el seu sant, i vam pensar que seria una data oportuna per poder-li retre l'homenatge que es mereix.
diumenge, 30 d’agost del 2026
PARLANT DE JUANA DOLORES...
He sentit alguns comentaris i opinions de la senyoreta “Juana Dolores” que es veu que és una poetessa i actriu catalana que de tant en tant ha de vomitar fel perquè es parli d’ella. Diu que no ha parat de patir linxaments a les xarxes per part dels “indepes amargats i ploramiques” i que es planteja deixar d’escriure en català.
És possible que la recordeu pel pollastre que li va muntar a en Xavier Grasset fa cosa de tres anys al Més 324.
Com que ja li coneixem algunes de les seves fantàstiques opinions al voltant de la inexistència dels Països Catalans i la imposició de la llengua del país per part de la burgesia catalana a la classe proletària (de la qual ella es veu que n’és una esplèndida portaveu), no ens hauria d’estranyar el seu discurs.
Sincerament, si deixa d’escriure en català, no la trobaré a faltar, per tant és ben lliure de fer el que vulgui amb la seva obra literària que mai no m’ha interessat gaire.
Per contraposició, li regalo aquests versos de la Maria Mercè Marçal perquè hi doni unes quantes voltes abans de significar-se d’una manera tan poc lluïda.
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
És possible que la recordeu pel pollastre que li va muntar a en Xavier Grasset fa cosa de tres anys al Més 324.
Com que ja li coneixem algunes de les seves fantàstiques opinions al voltant de la inexistència dels Països Catalans i la imposició de la llengua del país per part de la burgesia catalana a la classe proletària (de la qual ella es veu que n’és una esplèndida portaveu), no ens hauria d’estranyar el seu discurs.
Sincerament, si deixa d’escriure en català, no la trobaré a faltar, per tant és ben lliure de fer el que vulgui amb la seva obra literària que mai no m’ha interessat gaire.
Per contraposició, li regalo aquests versos de la Maria Mercè Marçal perquè hi doni unes quantes voltes abans de significar-se d’una manera tan poc lluïda.
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
dilluns, 24 d’agost del 2026
"ENS QUEDA LA LLUM"
"tanto dolor se agolpa en mi costado
que por doler me duele hasta el aliento"
Amb aquest relat volia continuar el testimoni inacabat que la Dolo havia iniciat per deixar constància de la seva lluita i la dura experiència de patir un càncer. També tenia l'objectiu de cercar una activitat terapèutica que em permetés fer front al procés de dol que tot just havia iniciat. I, finalment, podria escaure's que la seva experiència vital pogués aportar una mica de llum i pau d'esperit a qui es trobés en aquest tràngol.
Em va semblar que la seva voluntat hauria sigut la de cedir tots els drets d'autor a Osona Contra el Càncer perquè d'aquesta manera participàvem activament en la tasca d'aquesta associació.
Aviat tindreu notícia dels actes de presentació del llibre.
dissabte, 1 d’agost del 2026
QUATRE MOTS PER AL COMIAT DEL MEU CUNYAT, EN PERE DEL CASTELL
Estimat Pere,
La persona a qui pertocaria de dir-te quatre paraules en aquest comiat era la Dolo, amb qui teníeu un estret lligam, però se’n va anar massa d’hora i es veu que m’ha tocat prendre el seu relleu bo i sabent que amb prou feines tinc coneixement d’alguna de les anècdotes i dels fets que havíeu viscut i compartit. Segur que avui no s’estaria de recordar-te, per exemple, el dia que la portaves amb la moto des de Ciuret cap a Sant Quirze per agafar el tren i la vas estavellar a la cuneta, i el tip de riure que us havíeu fet tots dos perquè cap no havia pres mal. O vés a saber, potser et parlaria de quan, complint estrictament les ordres de la mare, ella us feia d’espelma mentre festejàveu amb la Montse.
Mentre escric aquestes ratlles, atès que porto un any força complicat a causa de comiats definitius, no puc deixar de tenir presents totes aquestes bones persones a qui darrerament he hagut de dir adéu a contracor. I és que per a mi, Pere, tu encarnaves el model de bona persona a què em refereixo. Pare bondadós, marit entranyable, treballador fins a l’esgotament, humil per definició, amable en el tracte, profundament lleial, absolutament fidel als amics i als compromisos, immensament generós, conversador afable, agraït fins al més mínim detall... Que senzill i acollidor seria el món si tothom hagués anat a pouar dels teus valors!
T’enyorarem, oi tant! Com ja t’enyoràvem aquests darrers temps quan el destí et va posar a prova privant-te de la conversa amb què havies omplert tantes estones de la teva vida.
Les teves petjades no s’esborraran de cap dels indrets on has deixat la teva empremta. No hi haurà bosc, prat, camí o corriol que no trobi a faltar el teu trepig. Aquest ha estat el teu món senzill, amable, autèntic, on la natura és vida i la calma un regal. Aprofitarem la teva lliçó de vida.
El repòs i la pau de què ja gaudeixes segur que et permetran vetllar per tots els qui ens quedem aquí baix. Ens cal algú ben situat a la dreta de qui tot ho pot perquè ens ajudi a superar els entrebancs i daltabaixos que dia rere dia guarniran la nostra vida. I com que estic segur que et trobaràs amb la Dolo, digue-li que me n’estic sortint, que no pateixi, que va assolir el seu propòsit de fer-me fort per aprendre a viure sense ella.
Gràcies per tot el que ens has donat, Pere. I gràcies per tot el que ens seguiràs donant des del lloc on et trobes.
T’estimem.
La persona a qui pertocaria de dir-te quatre paraules en aquest comiat era la Dolo, amb qui teníeu un estret lligam, però se’n va anar massa d’hora i es veu que m’ha tocat prendre el seu relleu bo i sabent que amb prou feines tinc coneixement d’alguna de les anècdotes i dels fets que havíeu viscut i compartit. Segur que avui no s’estaria de recordar-te, per exemple, el dia que la portaves amb la moto des de Ciuret cap a Sant Quirze per agafar el tren i la vas estavellar a la cuneta, i el tip de riure que us havíeu fet tots dos perquè cap no havia pres mal. O vés a saber, potser et parlaria de quan, complint estrictament les ordres de la mare, ella us feia d’espelma mentre festejàveu amb la Montse.
Mentre escric aquestes ratlles, atès que porto un any força complicat a causa de comiats definitius, no puc deixar de tenir presents totes aquestes bones persones a qui darrerament he hagut de dir adéu a contracor. I és que per a mi, Pere, tu encarnaves el model de bona persona a què em refereixo. Pare bondadós, marit entranyable, treballador fins a l’esgotament, humil per definició, amable en el tracte, profundament lleial, absolutament fidel als amics i als compromisos, immensament generós, conversador afable, agraït fins al més mínim detall... Que senzill i acollidor seria el món si tothom hagués anat a pouar dels teus valors!
T’enyorarem, oi tant! Com ja t’enyoràvem aquests darrers temps quan el destí et va posar a prova privant-te de la conversa amb què havies omplert tantes estones de la teva vida.
Les teves petjades no s’esborraran de cap dels indrets on has deixat la teva empremta. No hi haurà bosc, prat, camí o corriol que no trobi a faltar el teu trepig. Aquest ha estat el teu món senzill, amable, autèntic, on la natura és vida i la calma un regal. Aprofitarem la teva lliçó de vida.
El repòs i la pau de què ja gaudeixes segur que et permetran vetllar per tots els qui ens quedem aquí baix. Ens cal algú ben situat a la dreta de qui tot ho pot perquè ens ajudi a superar els entrebancs i daltabaixos que dia rere dia guarniran la nostra vida. I com que estic segur que et trobaràs amb la Dolo, digue-li que me n’estic sortint, que no pateixi, que va assolir el seu propòsit de fer-me fort per aprendre a viure sense ella.
Gràcies per tot el que ens has donat, Pere. I gràcies per tot el que ens seguiràs donant des del lloc on et trobes.
T’estimem.
DARRERES DADES METEOROLÒGIQUES
Efectivament, aquest juliol ha sigut el més càlid d'aquest segle.
dimecres, 29 de juliol del 2026
dissabte, 25 de juliol del 2026
FER TRAMPES AL SOLITARI
M’hauria de sentir estupefacte, però la veritat és que em supera la indignació. La Conselleria d’Educació ha aconseguit ultrapassar tots els límits de la ineptitud i mala fe que em podia imaginar.
Acaben de reconèixer que els han fet fora de les proves Pisa (l’únic referent més o menys fiable de què disposàvem per constatar els nivells d’aprenentatge dels alumnes del nostre país) perquè han arribat a excloure fins a un 23% d’alumnes (els de pitjors resultats) quan només estaven autoritzats a fer-ho en un 5% de casos (alumnes acabats d’arribar, alumnes amb necessitats educatives especials...)
A més a més, cal aplicar al delicte la condició de traïdoria, perquè ho sabien des del mes de març i no ho han fet públic fins que, amb totes les escoles tancades i el personal docent de vacances, l’impacte en aquest col·lectiu quedarà dissolt. Ja se sap que l’aigua salada del mar acaba diluint els problemes i les culpes durant el mes d’agost.
Alguna ment privilegiada de la Conselleria va determinar que la solució per fer desaparèixer el fracàs escolar era ben senzilla: només es presentaven els resultats de les proves dels millors alumnes i automàticament el nostre país escalaria una pila de posicions en el rànquing d’escoles de tot el món.
I ara què? Una comissió d’investigació? Per trobar un cap de turc en la figura d’un alt funcionari el nom del qual quedarà ocult i en tot cas gaudirà de la impunitat que li confereix la seva condició de propietari vitalici d’un lloc de treball.
I l’escola d’aquest país seguirà duent el carro pel pedregar...
“Vergonya, cavallers, vergonya!” en paraules de Jaume I.
Acaben de reconèixer que els han fet fora de les proves Pisa (l’únic referent més o menys fiable de què disposàvem per constatar els nivells d’aprenentatge dels alumnes del nostre país) perquè han arribat a excloure fins a un 23% d’alumnes (els de pitjors resultats) quan només estaven autoritzats a fer-ho en un 5% de casos (alumnes acabats d’arribar, alumnes amb necessitats educatives especials...)
A més a més, cal aplicar al delicte la condició de traïdoria, perquè ho sabien des del mes de març i no ho han fet públic fins que, amb totes les escoles tancades i el personal docent de vacances, l’impacte en aquest col·lectiu quedarà dissolt. Ja se sap que l’aigua salada del mar acaba diluint els problemes i les culpes durant el mes d’agost.
Alguna ment privilegiada de la Conselleria va determinar que la solució per fer desaparèixer el fracàs escolar era ben senzilla: només es presentaven els resultats de les proves dels millors alumnes i automàticament el nostre país escalaria una pila de posicions en el rànquing d’escoles de tot el món.
I ara què? Una comissió d’investigació? Per trobar un cap de turc en la figura d’un alt funcionari el nom del qual quedarà ocult i en tot cas gaudirà de la impunitat que li confereix la seva condició de propietari vitalici d’un lloc de treball.
I l’escola d’aquest país seguirà duent el carro pel pedregar...
“Vergonya, cavallers, vergonya!” en paraules de Jaume I.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)