dimarts, 19 de març del 2024

SER MÉS CURT QUER UNA CUA DE CONILL

Es fa servir sobretot en sentit figurat, quan ens volem referir a una persona de poques llums, amb una intel·ligència limitada. Hi ha una altra fase feta amb el mateix sentit i que també té força predicament, es tracta de “ser més curt que unes mànigues d’armilla.”
“Mira, noi, no sé què més fer. Jo ja l'hi he explicat tres cops. Potser sí que tens raó quan dius que és més curt que una cua de conill.”

dilluns, 18 de març del 2024

CORREM-HI TOTS!

Amb aquesta expressió volem indicar la urgència i el trasbals que suposaria una situació hipotètica causada per un oblit o una despreocupació. Normalment la fem servir amb aquesta projecció de futur i amb una funció clara d’advertiment del que es pot esdevenir. 
“Feia temps que es veia a venir i us havia avisat un munt de vegades, fins que ha passat el que havia de passar. Apa, ara correm-hi tots!

diumenge, 17 de març del 2024

SER EL CUL D’EN JAUMET

Es diu d’algú que no para mai quiet, que és molt actiu i bellugadís. Hauríem d’evitar fer servir l’expressió “ser un cul de mal seient” perquè és una traducció literal del castellà que no té cap mena de tradició en la nostra llengua. D’aquesta expressió en ve el refrany: “Sembles el cul d’en Jaumet que no pot seure ni estar dret.”És probable que l’expressió es basi en un tal Jaumet, un captaire peculiar que tocava el flabiol tot bellugant-se sense parar i que va existir realment.
"Para una estona, que només de veure't ja estic cansat. Sembles el cul d'en Jaumet."

dissabte, 16 de març del 2024

RING-RING

Ja ho sé que no és una frase feta, però aquesta expressió genuïnament osonenca ha caigut completament en l’oblit. Correspon al llenguatge infantil, i feia referència al melic. És ben curiosa aquesta tendència a fer servir eufemismes (dissimulacions) per a tots els elements corporals que el vestit manté protegits i amagats. Penseu només en la llista que podeu fer de maneres de referir-nos als òrgans sexuals, tant masculins com femenins. En aquest cas, potser per allò que aquesta cicatriu que tenim enmig de la panxa té a veure amb la nostra reproducció per mètodes sexuals, la mainada la coneixíem amb aquest nom que fa referència a un botó per fer sonar un timbre. 
“No toquis el ring-ring de la teva germaneta, que encara no el té ben curat.”

divendres, 15 de març del 2024

FER DISSABTE

Aquesta expressió, que correspon al significat de fer la neteja general de la casa, igual que l’expressió que vaig comentar ahir, té el seu origen a l’edat mitjana, quan convivíem amb jueus que sabeu que són enormement respectuosos amb el “sàbat”, el dissabte, el dia de la setmana que no poden treballar ni en les feines més simples i senzilles. Es veu que els cristians aprofitaven aquest dia per fer neteja general de la casa, com més espectacular millor, amb flassades i estores espolsades des de les finestres. D’aquesta manera deixaven constància que ells no eren jueus, sobretot quan aquests van començar a ser mal vistos. 

“La setmana passada no vam fer dissabte i ja veus com tenim tota la casa, que sembla una cort de porcs.”

dijous, 14 de març del 2024

FER SALAT

La fem servir per indicar que fem tard, que arribem tard. Contràriament al que se sol suposar, aquesta expressió no té res a veure amb la sal, sinó amb una pregària musulmana. La "salath" era una pregària que feien els moriscos uns quants cops al dia, la primera força d’hora, però no pas prou com perquè els practicants de l’islam, que convivien amb nosaltres fins que els van expulsar a principis del segle XVII, no arribessin tard a les feines del camp. Ja podeu comptar la conya que hi feien la resta de jornalers. En tot cas, també podeu fer servir l’expressió “arribar a misses dites” que és més cristiana.
“Si no t’afanyes una mica, tornarem a fer salat, i ja saps com s’emprenya el teu oncle.”

dimecres, 13 de març del 2024

NO SABER-SE’N AVENIR

És una frase feta que fem servir per expressar que ens estranyem molt d’un fet, que ho trobem extraordinàriament contrari a allò que esperàvem. També fem servir l’expressió “fer-se’n creus”. En aquest cas queda clar l’origen religiós de l’expressió, equivalent a senyar-se. Una altra frase amb el mateix sentit seria “deixar de pedra”. Ja ho veieu que el llenguatge col·loquial és enormement ric i ple d’expressions que hauríem de salvar de l’oblit, altrament tots acabarem parlant un català estàndard cada cop més castellanitzat i sense ànima.
“Però si mai no ha faltat a la trobada, en Josep. No me’n sé avenir! Vols dir que no li ha passat alguna cosa greu?”

dimarts, 12 de març del 2024

A DALT MÉS ALT

Aquesta locució que no arriba a la categoria de frase feta me la va recordar ahir la Núria Serrabassa i em va fer gràcia perquè feia molt de temps que no la sentia, amb el que l’havia fet servir de petit quan encara vivíem a Can Sargantana al costat de Sant Francesc s’hi Moria. El jove poeta osonenc Carles Dachs, amb qui comparteixo tasques de jurat als Premis Literaris de Gurb, va guanyar el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal de 2015 amb un poemari titulat “A dalt més alt”, i com que la poesia sembla la germana petita de la nostra literatura, m’ha semblat oportú esmentar-ho. 

L’expressió es fa servir per referir-nos, a les cases de pagès tradicionals, a l’espai sota teulada, el que ara en diríem les golfes, que era el lloc destinat a graner, on s’assecava i es mantenia lliure d’humitats i també protegit de robatoris, el resultat de la collita.

“Pujar els sacs de cinquanta quilos d’ordi a dalt més alt era una tasca d’allò més feixuga, i acabàvem el dia esllomats.

dilluns, 11 de març del 2024

FER-S’HO VENIR BÉ

Expressa que algú arranja un assumpte d’acord amb el seu interès o per a la seva conveniència. Malgrat tractar-se d’una frase feta que es troba escrita des del segle XIX, resulta que no es troba als diccionaris normatius. Jo la considero molt nostra i hauríem de fer per manera que no es perdés.
“Sempre s’ho feia venir bé per aconseguir que tothom acceptés la seva proposta, i mai no va quedar retratat.”

diumenge, 10 de març del 2024

CAGADA, ROC!

També he sentit “cagada, pastoret!”, i sempre amb el sentit que alguna cosa no ha sortit com esperàvem, és a dir que o bé ens hem equivocat o el resultat ha sigut lamentable. Cagada, Roc! És una expressió molt d’aquesta nostra contrada i ves a saber d’on ve aquesta exclamació. El més probable és que sigui perquè ens agraden els termes escatològics, però el roc del darrere no sé si es refereix a una persona o un mineral.
“Vaig veure la carta de trànsit i vaig pensar: cagada, Roc! Aquest any ja és la tercera vegada que m’enxampen amb el radar. Al final hauré de resignar-me a fer bondat.”

dissabte, 9 de març del 2024

MAL SI FAS, MAL SI NO FAS

També he trobat el refrany: “Tant si fas com si no fas, criticat sempre seràs.” Seria una aplicació evolucionada d’aquesta frase feta que fem servir per indicar que ens trobem en un carreró sense sortida, que no trobem la solució perquè qualsevol cosa que fem o serà perjudicial o bé estem convençuts que sortirà malament. 

“Noi, no sé pas què dir-te. Estàs en un bon atzucac, perquè mal si fas, mal si no fas.”

divendres, 8 de març del 2024

NO DIR PAS QUE NO

Aquesta frase feta sempre l’he considerada de tarannà gallec, que són especialistes a no contestar res que els pugui comprometre i, si es dona el cas, són capaços de fer-ho formulant-te una altra pregunta.
Resulta que quan volem contestar afirmativament a una proposta, però sense deixar evidència que ens interessa vivament o que ens fa il·lusió, optem per aquesta expressió que, com que nega la negativa, equival a una afirmativa.
“D’això que em proposes de venir uns quants dies a casa teva a la Cerdanya, no et dic pas que no.”