FRASES FETES (31)

RECTIFICAR ÉS DE SAVIS / voler clavar el clau per la cabota

Algun dels assessors de la ministra Irene Montero li hauria d’aconsellar que rectificar és de savis i que, ben al contrari, entestar-se a voler fer entrar el cau per la cabota és de bestiar orellut (ases i mules).
Aquesta senyora hauria de saber que la jurisprudència no entén de lemes publicitaris com el seu famós “només sí és sí”, en tot cas aplica llatinades del tipus “habeas corpus” i “in dubio pro reo”. Hauria de ser conscient que els jutges són especialistes en retorçar lleis i esprémer-les per aconseguir els seus objectius. Aquesta senyora, abans de titllar els jutges de masclistes, s’hauria d’haver mossegat la llengua, perquè, si ho hagués de dir, com a resposta a unes paraules que van entomar com una coça als collons, s’han dedicat a treure al carrer tots els miserables violadors a qui han pogut rebaixar la pena.
I ara, la senyora ministra haurà de veure com li esmenen una llei amb la qual ella volia passar als annals de la història. I que sigui ràpid, sisplau, perquè el degotall de delinqüents sexuals alliberats sense rehabilitar no té aturador.

FRASES FETES (30)

TIRAR LA PEDRA I AMAGAR LA MÀ / jugar al gat i la rata

Aquell miserable de somriure tèrbol i mala llet condensada que fins i tot els seus sequaços el van haver de fer fora del PP i que responia al nom de Pablo Casado, aquell que s’havia tret un màster sense haver anat mai a classe ni haver presentat cap treball, resulta que ha desaparegut del mapa, que ni tan sols a casa seva saben on es troba.
El jutge que l’investiga per les seves declaracions sobre la immersió lingüística a Catalunya no l’ha pogut interrogar perquè la policia no l’ha trobat per donar-li la citació. El Congrés també ha abandonat la investigació d’aquests fets perquè ja no és diputat. O sigui que qui va dir que “a Catalunya no es deixa anar al lavabo als nens que no parlen en català” i també que “als que s’entesten a parlar en castellà se’ls omple la motxilla de pedres perquè facin penitència a l’hora del pati” va tirar la pedra i ara amaga la mà. Em ve la imatge del nen que a l’hora del pati tira una pedra i immediatament es posa les mans a la butxaca i aixeca els ulls enlaire fent veure que mira les orenetes que nien sota la barbacana.
De fet no és l’únic del PP que juga al gat i la rata amb la justícia, perquè el senyor Feijóo estava citat a declarar en un jutjat de Castella per no sé quin embolic de dates de celebració d’un congrés i no s’hi va presentar: hi va enviar un substitut. Ja ho sabeu, si mai temeu que us puguin fer declarar per algun suposat delicte, teniu dues opcions: desaparèixer i anar a viure en una cabana al mig del bosc o bé enviar-hi algú amb prou barra que us representi.

FRASES FETES (29)

ENS FALTEN SAVIS I ENS SOBREN SABERUTS / ser un esperit lliure / esborrar del mapa

Amb aquesta frase acostumo a acabar les xerrades que faig amb nois i noies que han llegit els meus llibres i els acostumo a dir que llegeixin molt perquè d’aquesta manera es faran savis. I avui en lloc d’una frase feta he decidit posar aquesta màxima perquè des de fa un parell de dies a casa nostra tenim un savi menys.
En Xavier Rubert de Ventós amb els seus ulls murris, la seva agudesa crítica, la seva ironia i la seva particular visió de la filosofia des de la quotidianitat va il·luminar un munt de cervells d’universitaris que acabaven formulant-se les preguntes a què ell era tan acostumat. Era un savi, i quan se’n va un savi la societat se’n ressent.
Va ser un esperit lliure que després de molt temps a les files del PSC va arribar a la conclusió que això de la política no tenia solució i se’n va anar de la mateixa manera que hi havia entrat: amb les mans buides però el cor més despert i el cervell més savi.
Va deixar la política i es va declarar independentista no nacionalista (no em demaneu que us expliqui què vol dir, però en tot cas sempre m’ha sonat molt bé). I, després de tant de temps participant en programes d’opinió a les televisions estatals, el van esborrar del mapa (suposo que per això d’independentista). I a la nostra televisió feia molts anys que no li vèiem el seu somriure generós ni escoltàvem la seva paraula intel·ligent (en aquest cas, suposo que per no nacionalista). Un altre savi de ment privilegiada condemnat a l’ostracisme?

FRASES FETES (28)

QUI ESTIGUI LLIURE DE PECAT QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA (Joan 8,6)

El senyor Feijoo, que allà on parla brilla per la seva vasta formació cultural (recordeu quan va confondre la novel·la de George Orwell “1984” amb la data de la seva publicació), ha tornat a patir una relliscada greu, potser a causa de la inconsistència dels seus arguments, però segurament per una mala fe manifesta.
Afirmar que fa molts segles que els cristians no maten en nom de Déu és quedar-se mentalment estancat en la darrera croada (i consti que no parlo de la que va muntar en Franco sinó de la novena, de la que va acabar el 1272). Segons ell, els Reis Catòlics devien ser persones molt raonables que van aconsellar a moros i jueus que es busquessin un lloc millor per viure i els devien indemnitzar i tot. Segons ell, el genocidi amb la creu per endavant que van practicar a Amèrica devia ser poc menys que una missió redemptora i d’alliberament.
Però sempre em podria dir que d’això fa molts segles. D’acord, anem al 1936. Ja ho sé que es van matar capellans, monges i persones que anaven a missa. Però a l’estiu d’aquest any, a la seva Galícia natal es matava en nom de la religió catòlica. S’afusellaven obrers, mestres, professors, treballadors... en nom de la Santa Mare Església i de la religió catòlica. I els feixistes que van prendre el poder van buscar l’empara en els bisbes i van aconseguir entrar a les catedrals sota pal·li. Per tant, totes les persones afusellades després de judicis sumaríssims fets en una sala presidida per un Sant Crist també es devien matar en nom de Déu.
No senyor, no té cap mena de raó i segueix practicant el que millor sap fer la dreta, l’extrema dreta i alguns sociates amb arrels falangistes: assumir i blanquejar les tares ideològiques heretades d’un franquisme latent que es veu que mai no acabarem de superar.

FRASES FETES (27)

COSTAR DE PAIR / treure’s el barret / dir les coses pel seu nom / mossegar-se la llengua

Costa de pair que al nostre país hi hagi casos com els que la Sukaina, la Safi, la Hakima, la Khadija i la Wafaa van denunciar a cara descoberta al programa “Sense ficció” de TV3. En tot cas val la pena treure’s el barret davant la valentia d’aquestes noies que han plantat cara a la família i han escollit la llibertat malgrat que no ens imaginem el preu que han pagat i que estan pagant per la seva decisió. I em costa d’entendre la resposta de la directora de la DEGAIA en el sentit que es tracta de casos aïllats, i acaba comparant el mocador amb els cinturons o el pantalons estripats com si es tractés d’una mena de moda.
Opina la Najat El Hachmi, a qui des de fa temps segueixo tant en els seus articles com en la seva obra literària, que una religió amb valors misògins que practiquen 1.200 milions de persones seria un autèntic miracle que només es traduís en aquests casos aïllats a Catalunya.
No es tracta d’anar de paternalistes, ni d’evitar fomentar la islamofòbia, però amb l’excusa de respectar una suposada cultura i en honor a la multiculturalitat, hauríem de ser conscients que hem condemnat moltes noies a patir conseqüències psicològiques a llarg termini. Ja n’hi ha prou de mossegar-se la llengua per por de ser titllats de racistes.
Ja va sent hora que els discursos esquerranosos, que blanquegen el significat del mocador i que sempre troben hijabistes que afirmen viure la seva submissió de forma voluntària, canviïn de retòrica i comencin a dir les coses pel seu nom.

FRASES FETES (26)

AFEGIR LLENYA AL FOC / voler apagar el foc amb benzina / haver-n’hi per tirar el barret al foc / costar un ull de la cara / no tenir paraules, quedar-se de braços creuats / anar amb el lliri a la mà / tocar totes les tecles

No estic gens segur que la decisió d’enviar a Ucraïna aquesta mena de monstres blindats alemanys que tenen el nom de “Leopard” no sigui una manera d’afegir llenya al foc. Òbviament, davant l’agressió russa que es va fer realitat perquè quan ho va provar a Crimea la majoria d’estats van mirar cap a una altra banda, la diplomàcia mundial no es pot quedar de braços creuats. Però alguna cosa em diu que el merder que hi tenen muntat ja va bé a tothom. Penseu en la immensa quantitat d’armament destruït en aquesta guerra que permetrà a la indústria armamentística tenir comandes noves per seguir amb el seu negoci.
La solució només passa per aturar la guerra i obligar el nou Tsar rus a seure en una taula de negociació, qualsevol altra solució allarga el conflicte i per tant el patiment de molta gent innocent. Encara que això sembli una mica càndid i algú digui que és anar amb el lliri a la mà, no hi ha cap altra solució. Dubto que s’hagin tocat totes les tecles que convenia.
Pel que fa a la implicació d’Espanya en l’afer dels tancs, n’hi ha per tirar el barret al foc. Ara ens assabentem, per boca de l’esplèndida ministra Margarita Robles) que fa un quart de segle l’estat va comprat un centenar d’aquests blindats per un import d’uns 1.000 milions d’€ (llavors 165.000.000.000 de pessetes) i que la majoria són pura ferralla. Els pocs que hi podrien enviar costarà un ull de la cara reparar-los i tornar-los a posar en funcionament, perquè estan tots arraconats i oblidats. NO TINC PARAULES!

FRASES FETES (25)

HAVER-N’HI PER LLOGAR-HI CADIRA / si no vols pols no vagis a l'era

Donar-li un premi d’excel·lència a Isabel Ayuso té un cert biaix delictiu, però si qui li atorga és la Universitat Complutense de Madrid ja és cosa de llogar-hi cadira. No es tracta de la Universidad Rey Juan Carlos, famosa per donar màsters i títols a tota la colla d’aprofitats del PP, sense que hi hagi hagut cap condemna al respecte, sinó d’una de les universitats més ben considerades de l’estat. Òbviament li van muntar una rebuda d’allò més adient amb càrregues policials incloses.
No valdria aplicar la sentència “si no vols pols no vagis a l’era” perquè sabien el que els esperava, per això van muntar un notable desplegament policial i van convidar multitud de joves de Nuevas Generaciones del PP, que mai no havien trepitjat un campus, per confrontar les protestes i que la IDA trobés l’escalf dels alumnes.
Com sempre, al final va aprofitar la protesta per banyar-se en el victimisme i refermar la seva teoria que els rojos i els bolivarians han pres la universitat i ja no hi ha llibertat d’opinió i expressió.
I això ho diu qui per merèixer el títol d’alumna il·lustre només té el dubtós mèrit de ser la primera alumna d’aquesta institució que arriba a presidenta d’una comunitat autònoma, i la primera que aconsegueix, amb el títol de periodista sota el braç, arribar a aquesta fita dins la Història Autonòmica de l’estat.
Allò que deia: “N’HI HA PER LLOGAR-HI CADIRA!”

FRASES FETES (24)

FER COMBREGAR AMB RODES DE MOLÍ / repicar campanes i anar a la processó

El senyor Collboni és típic polític socialista que, a banda de tenir plaça de funcionari amb la vida laboral resolta a perpetuïtat, sempre ha aconseguit anar-se fent forat en llocs de certa importància dins l’aparell del partit.
Ara ha anunciat que renuncia al seu càrrec de tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona perquè es vol dedicar a preparar el programa electoral amb què es tornarà a presentar a les municipals i això no seria compatible amb les seves responsabilitats actuals al consistori.
Però que es pensa que pot "fer combregar amb rodes de molí" els ciutadans de Barcelona, que comencen a estar tips de patir invents de lluïment mentre empitjora dia a dia la seva qualitat de vida?
En el fons, el que hauria de dir és que no pot repicar campanes i anar a la processó. Quan els qui l’hagin de votar li sentin dir que pretén superar l’etapa actual que ha portat els habitants de la capital al llindar de la depressió, algú li recordarà que ell també hi té part i culpa. Per això fa un pas al costat, per poder criticar la Colau i els Comuns des de fora, com si no tingués res a veure amb els desoris que entre tots han organitzat. L’endemà de les eleccions correrà a pactar amb la mateixa persona de qui ha estat mà dreta durant dos mandats. No coneixen la sensació de vergonya.

FRASES FETES (23)

FER ELS ULLS GROSSOS / mirar cap a una altra banda / creure’s pel damunt del bé i del mal / importar un rave.

Durant massa temps “s’ha fet els ulls grossos” amb els excessos, els abusos i les barbaritats que personatges famosos cometen en festes i gresques a les quals són tan aficionats els qui la butxaca els permet no mirar prim en les seves despeses. Eren proverbials les gresques que es muntaven els brasilers que van jugar al Barça, per exemple.
Sobre aquesta base, no ens hauria de sorprendre que un personatge com en Dani Alves, que ja tenia certa fama dins la vida noctàmbula de la capital, hagi acabat arrestat i en presó provisional acusat de violació.
Personatges d’aquesta mena estan massa acostumats que determinades persones de sexe femení els vagin al darrere disposades al que calgui en benefici de la festa i la gresca, per tant tenen on triar i, creient-se pel damunt del bé i del mal, tiren pel dret amb la finalitat de satisfer els seus instints animals més bàsics confiant que la societat mirarà cap a una altra banda perquè els tenen un punt mitificats.
Es tracta de persones amb escassa formació, nul·la consciència moral i mancats de la més mínima sensibilitat social, que guanyen diners a cabassades i es poden permetre els luxes més extrems i els vicis més cars. La llàstima és que des de fa tres dies ens hem d’empassar a cada telenotícies la misèria d’un personatge que a mi personalment m’importa un rave.

FRASES FETES (22)

SER UN CUL DE MAL SEIENT / la cabra sempre té tirada cap a muntanya

El senyor Alejo Vidal-Quadras, com la majoria de personatges amb cognoms compostos, procedeix d’algunes emparentades famílies de l’alta burgesia catalana, tot i que de català n’ha exercit ben poc.
Si repassem una mica la seva trajectòria política, ens adonarem que és un viu exemple de “cul de mal seient”. Els anys 80 militava a Solidaritat Catalana; després va estar mig any a les files d’Unió Democràtica de Catalunya; va passar a Alianza Popular perquè li oferien entrar a l’Ajuntament de Barcelona; va fer carrera al Partido Popular de Catalunya, però en Jordi Pujol en va demanar el seu cap al senyor Aznar i aquest el va enviar al cementiri d’elefants del Parlament Europeu; va marxar del PP al·legant manca de democràcia interna i va fundar VOX; des del seu invent va iniciar un acostament a UPyD i Ciudadanos, però va haver de sortir del partit que havia fundat amb la cua entre cames.
Em pensava que la seva carrera s’havia diluït en la foscor de l’oblit i finalment ens havia deixat en pau, però suposo que fent honor a aquella dita de “la cabra sempre té tirada cap a muntanya”, ha tornat a aparèixer amb ganes de gresca. Resulta que va ser un dels organitzadors de l’esplèndida manifestació que uns quants milers de fatxes de tot l’estat van muntar ahir a Madrid per salvar la unitat de la pàtria que es veu que es troba en perill com mai no ho havia estat. No cal dir que des del nostre país hi van anar tots els d’aquestes plataformes ciutadanes nascudes amb l’únic objectiu de generar conflicte lingüístic a les escoles, però em sembla que entre tots no arribaven al nombre de gent que es va manifestar contra la cimera bilateral d’aquesta setmana. Analitzeu el tractament i el temps que els mitjans de comunicació van dedicar a una i altra, i de passada maleïu els ossos del Sr. Sànchez que les va voler posar totes dues al mateix sac en un exercici rocambolesc de cinisme que el va deixar retratat.

"LLÀGRIMES EIXUTES" A LA LLIBRERIA VUK DE TORELLÓ

Ahir vam anar a parlar una estona de la meva darrera novel·la a la llibreria VUK de Torelló, una iniciativa de la Mery Pineda que pretén donar resposta a una mancança cultural de la vila.

Va ser una trobada entranyable en un lloc que respira la humil sensibilitat dels espais creats amb amor. Val molt la pena donar suport a aquestes iniciatives i estigueu atents a l'oferta mensual d'activitats culturals que hi programa. Gràcies, Mery, per acollir-nos a casa teva.

FRASES FETES (21)

SABER EL PA QUE HI DONEN / menjar pans com hòsties / costar un ull de la cara

Ara que ja portem un cert temps comprovant la reacció furibunda de la caverna mediàtica, l’abast dels insondables poders a l’ombra d’aquest estat pseudodemocràtic, i la capacitat repressiva d’uns cossos de seguretat que paguem entre tots, però que només protegeixen als altres mentre ens estomaquen de valent; podem dir que ja “sabem quin pa hi donen”. El problema que hauríem de plantejar-nos de seguida que puguem és si ens agrada seguir menjant pans com hòsties o preferiríem de tant en tant poder menjar tortell d’Olot, d’aquell de can Carbasseres. I la resposta és ben senzilla, em sembla.
Ara toca fer-se la pregunta: Com aconseguim l’anhelat tortell? Fem la carretera de la costa de la Salut? Agafem els túnels de Bracons? Agafem l’Eix Transversal i anem a fer la volta per Anglès? L’encarreguem i que ens el portin? Hi ha vies més directes, hi ha carreteres amb revolts que maregen, hi ha rutes massa llargues, si ens el fem portar ens costarà un ull de la cara... Tot un dilema! Però que consti que ningú no vol menjar pans com hòsties.
Mentrestant perdem el temps discutint entre nosaltres sobre les virtuts, les bondats, els perills i els reptes que ens planteja cada camí i els de la Metròpoli venen a casa nostra a fotre’s de nosaltres i contemplar el galdós espectacle que els proveïm. Quan ens adonarem que tots els camins arriben a Olot i que l’important és prendre’n un, sigui el que sigui?