dissabte, 18 de maig del 2024

MENJAR MÉS QUE UNA LLIMA NOVA


És una adaptació de l’expressió “és una llima” quan es refereix a algú que menja molt i sense aturador. L’analogia és prou evident perquè una llima nova raspa el metall amb més eficàcia i per tant desbasta més fàcilment la peça metàl·lica que es treballa.

“És ben bé que estàs en edat de créixer, noi. Menges més que una llima nova!”

dijous, 16 de maig del 2024

NO TOCAR NI QUARTS NI HORES

Es diu d’algú que parla sense cap mena de coherència, que desvarieja i no té clar el coneixement. Si és el cas d’una persona gran que repapieja, també se’n diu “fer catúfols”. Un rellotge que no toca ni quarts ni hores és un estri del qual no et pots fiar gens ni mica. Aquesta seria l’analogia que s’ha fet servir per aplicar-hi el sentit figurat. 

“Sempre ha sigut una mica rarot i força maniàtic, però ara ja no toca ni quarts ni hores.”

O CAIXA O FAIXA

Es tracta d’una expressió que suposa una decisió clara, precisa i ràpida, sense lloc a dubtes. Joan Amades la documenta en boca del general Prim. Es veu que un dia passava a cavall pel carrer de l’Argenteria i un home el va escridassar dient-li: “El que vol aquest és la faixa de general!” I en Prim li va respondre: “O caixa o faixa. I si voleu guerra, guerra tindreu”. En tot cas, significa el determini de lluitar i no tenir por a la caixa d’enterrament davant la possibilitat d’obtenir la glòria representada per la faixa de general. Segons això, sembla més lògic que digués “o faixa o caixa, però no canvia pas gens el seu significat.

“Vinga, nois, no ens hi pensem més que es va fent tard. O caixa o faixa!”

dimarts, 14 de maig del 2024

HAVER-N’HI PER TIRAR EL BARRET AL FOC

Quan un està molt contrariat per alguna cosa que no ha sortit com volia, quan es veu abocat a un fracàs que mai no hagués imaginat, sol afirmar que n’hi ha per tirar (llençar o fotre) el barret al foc. Per què precisament el barret? Són d’aquelles coses que pots inventar-te el que vulguis i segurament que queda bé, perquè ningú sap d’on prové. El barret era una peça de vestir que tenia funcions cerimonials evidents (treure’s el barret, per exemple), per tant suposo que enviar-lo de pet al foc devia significar una cosa molt important. 

“N’hi ha per tirar el barret al foc. Saps que aquest dijous havíem de marxar cap a Galícia? Doncs el cotxe s’ha espatllat. No sé què de la corretja de distribució i diu que tenen molta feina, i fins divendres no s’hi poden posar.”

MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL

Aquesta comparació sempre m’ha fet molta gràcia perquè un gínjol és el fruit del ginjoler, petit de la mida d’una oliva i vermell, i no sembla pas que sigui el paradigma de l’alegria. Tot i que l’origen d’aquesta comparació és incert, sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (pèsols, gínjols...) fan goig i per tant són alegres. De fet en general atribuïm característiques positives a les coses petites: més content que un gínjol, més eixerit que un pèsol.

“Ahir li vam comprar unes sabates noves i hauries d’haver vist com marxava avui a l’escola: més content que un gínjol.”

diumenge, 12 de maig del 2024

MARXAR AMB LA CUA ENTRE CAMES

Significa anar-se’n d’un lloc avergonyit, espantat, fins i tot decebut. L’expressió té el seu origen en el comportament dels gossos que, quan fugen espantats, col·loquen la cua entre les cames.

“Em vaig voler fer el valent, però quan vaig veure que eren tres i força ben plantats, vaig optar per fugir amb la cua entre cames.”

FOTRE-LI DE CAVALL ESTANT

Dir alguna cosa sense rumiar-la gaire i sense pensar en les possibles conseqüències. Potser, si no volguessim ser tan políticament correctes i les "engaltéssim tal com venen", les coses ens anirien d'una altra manera. I és que de vegades és d'agrair que et "diguin les coses pel seu nom". Suposo que es tracta d’una expressió molt local de la nostra zona geogràfica, perquè no n’he trobat referències en les fonts que acostumo a consultar.
“És clar que acaba tenint problemes amb tothom. No veus com les hi fot de cavall estant? Potser si aprengués a rumiar una mica el que diu...”

dissabte, 11 de maig del 2024

SEMBLAR LA POR DE RIBES

Es diu d’una persona mal vestida, escabellada, deixada en general. Se suposa que aquesta frase deu tenir alguna cosa a veure amb algun fet antic relacionat amb la població de Ribes de Freser, però no he sabut trobar-ne cap referència. Només he trobat “en Met de Ribes”, exponent de la vida tranquil·la (“anar fent com en Met de Ribes”). 

“T’hauries de cuidar una mica. Si et troben pel carrer amb aquesta pinta et diran que sembles la Por de Ribes.”

divendres, 10 de maig del 2024

VOLER LA DONA BORRATXA I EL VI AL BOT

Es diu de qui desitja ferventment alguna cosa sense estar disposat a renunciar a res o sense acceptar pagar-ne cap preu. I és que a la vida, sovint ens toca triar i acceptar el preu de les nostres decisions; altrament resultaria que “volem repicar campanes i anar a la processó”, una altra frase feta que té si fa no fa el mateix sentit. La frase m'ha recordat que a la Rambla del Carme hi havia un boter al costat de Can Postius i tenia bots penjats a la façana de la botiga i obrador. 

“Mira noi, no pots voler la dona borratxa i tenir el vi al bot. No t’adones que no ho pots tenir tot?”

dijous, 9 de maig del 2024

TENIR-NE MÉS D’ESTÈS DEL QUE ES POT BATRE

Aquesta referència al procés de batre ens parla d’una estesa de garbes a l’era que és superior al que es pot arribar a batre trepitjant el blat amb animals de peu rodó. Per analogia es diu de qui té més feina per fer de la que és capaç de realitzar, de qui no s’ha programat bé la feina i acaba desbordat per la quantitat o la urgència. La imatge correspon a una batuda feta al Molí de la Calvaria.

“El meu problema és que no sé dir que no. Vaig acceptant totes les feines que em proposen i sempre acabo tenint-ne més d’estès del puc batre.”

dimecres, 8 de maig del 2024

HAVER-HI MÉS DIES QUE “LLANGONISSES”

Té el sentit ben bé contrari a “feina feta no té destorb”. Quan a pagès hi havia molta feina per fer i es tenia por de no poder-la acabar, sempre hi havia algú optimista que aportava el punt de tranquil·litat. En la relació entre temps i embotits del rebost quedava clar que sempre guanyava el temps. Per cert, a Osona són “llangonisses” i no pas llonganisses com estableix el diccionari.

“Tanta pressa, tanta pressa! Que no veus que hi ha més dies que llangonisses?”

dimarts, 7 de maig del 2024

FER UN CAPMÀS

Significa establir un preu global per a un conjunt de coses molt diverses i de diferents valors que es volen comprar o vendre totes plegades. 
“Vols dir que cal entretenir-se a calcular tot això peça per peça? Jo et proposo fer un capmàs. T’està bé tres-cents euros?”