dilluns, 17 de juny del 2024

MICRORELATS, 8

SANTA PACIÈNCIA!

Tornava disposada a fer les paus, després d’haver rumiat durant una hora llarga la manera de resoldre el conflicte que havia creat al matí. Ell s’ha posat com una fera i ha decidit anar a fer un tomb fins que es calmés perquè no n’hagués tret res d’intentar parlar-hi. Quan s’emprenya més val deixar-lo sol i que vagi tornant a situar totes les idees al seu lloc. Al cap i a la fi era un llibre d’anècdotes i estirabots que no tenia cap mena d’interès i a casa comença a ser preocupant la manca d’espai a la biblioteca. Per tant, havia decidit unilateralment fer lloc llençant al contenidor de paper i cartró una vintena llarga de llibres que a judici seu no mereixien la consideració literària mínima. I avui havia de menester precisament aquell aplec de relats sense solta ni volta! Obre la porta amb cautela per veure com està el pati i el troba llegint atentament un llibre i prenent notes en una llibreta amb el seu inseparable llapis. “Ah, hola! Ja has tornat? Resulta que el tenia al calaix de la tauleta de l’habitació i no me’n recordava.”, diu per tota disculpa. Ella se’l mira amb intenció de saltar-li al coll, però s’hi repensa.

diumenge, 16 de juny del 2024

MICRORELATS, 7

EMPRENYAT

Està emprenyat, i com que ningú no li ha ensenyat a dissimular, cada vegada que obre la boca en surt una mena de reny disfressat de súplica. “El 155 ja va fer la feina, aquests beneits d’independentistes s’han fotut els plats pel cap i no he hagut de presentar cap programa per guanyar les eleccions. Què esperen per fer-me president?” I no s’adona que aquesta estratègia ja la va usar l’Arrimadas que va passar a millor vida, ella i partit sortosament. Tampoc no és conscient que al cap i la fi ha obtingut menys vots dels que havia arreplegat al seu dia en Maragall. Però ell, amb aquesta fesomia agra, que transmet la imatge d’una ment torturada, insisteix a dir que deixin de fer el ridícul, sense adonar-se que potser el ridícul el fa ell assajant un posat de perdonavides que li convindria endreçar al calaix dels mals endreços abans de posar-se a negociar de veritat i acabar abaixant-se els pantalons com a pas previ a una hipotètica investidura. Ai, que haurem de tornar a votar!

dissabte, 15 de juny del 2024

MICRORELATS, 6

RESPONSABLE

“Que agafi la corretja ja és bon senyal perquè, la veritat, aquí dins començo a patir claustrofòbia. Apa, anem a estirar les cames que avui fa bo. Tots aquests dies de pluja sembla que m’han entumit els ossos. A veure si encara estem de sort i avui puc olorar el cul a unes quantes femelles! Ep, atura’t, que haig de fer una feina que tu no pots pas fer per mi. Collons, cada dia vaig més restret! Això deu ser del pinso que em fa menjar tothora. Apa, doncs, feina enllestida. Ah, no. Això sí que no! I tant que la recolliràs. Jo em planto aquí al costat i fins que no arrepleguis el regalet no ens movem, t’ho ben asseguro. I no cal que em miris amb cara de mala llet, que ja ens coneixem. Vinga, agafa la bossa d’aquesta estúpida capseta amb forma d’os i ves per feina que no tenim tot el temps del món. Veus com sí que ho saps fer? No era pas tan difícil! I la llences a un contenidor, no al costat del camí com vas fer la setmana passada. Collons si l’adondaré aquest!”

divendres, 14 de juny del 2024

MICRORELATS, 5

SAPASTRE

Havia d’haver fet cas a la mare i buscar alguna feina normal, però es va deixar engalipar per en Simó, que ja portava dos anys dedicant-se al tema i li va assegurar que enlloc no trobaria una activitat que li reportés diners de forma tan fàcil com abundant. Ell no les tenia pas totes, però a força d’insistència el seu amic va aconseguir convènce’l i el va acompanyar per començar a aprendre l’ofici. Es va vestir amb roba més aviat fosca, que no cridés gaire l’atenció, sabates còmodes i amb sola de goma, per si calia córrer, i una gorra de llana que es podia convertir en passamuntanyes si calia. La tasca va resultar fàcil: l’accés a l’habitatge el van poder fer aixecant una persiana a peu de carrer, van arreplegar un joier, un parell de rellotges que semblaven bons, un grapat de monedes i algun bitllet que hi havia en una capsa del trinxant del menjador, i un mòbil que havien posat a carregar. Van sortir sense fer fressa i un cop a fora, quan ja havien tombat la cantonada i se sabien segurs, es va adonar del merder en què s’havia ficat. “Em deu haver caigut el mòbil a dins de la casa, perquè el duia a la butxaca dels pantalons.”, es va queixar l’aprenent de pispa. “No et vaig dir que no duguessis res al damunt que et pogués identificar?”, va lamentar l’expert. “És que no puc estar sense el mòbil, jo.”

dijous, 13 de juny del 2024

MICRORELATS, 4

HIPOCONDRÍAC

“Fa de mal dir, doctor, però em sembla que em comença a patinar alguna neurona. Sóc conscient que amb l’edat que tinc hauria d’acceptar la meva condició i permetre que el procés ineludible de decrepitud anés fent el seu camí sense escarafalls, però ja sap que la voluntat de vegades és molt tossuda i s’entesta a negar la realitat. Cada dia em passa tres o quatre vegades que hi ha alguna refotuda paraula que ha decidit fugir de la memòria interna i per més que m’entesti a furgar-hi no la sé recuperar. Llavors, quan menys m’ho espero em ve la inspiració i mentre parlo del que faré per dinar m’apareix el terme que s’havia fet escàpol: hipocondríac, per exemple, que ja em dirà què té a veure amb la samfaina! I encara visc una altra realitat més xocant i empipadora: la de conèixer la paraula en castellà i haver perdut la catalana. Recordo perfectament alimoche i haig de consultar el diccionari de traducció per aconseguir l’equivalent català d’aufrany. Això em fa una ràbia especial, intensa, dolorosa... Vostè diria que m’haig de preocupar, doctor?”

dimecres, 12 de juny del 2024

MICRORELATS, 3

POBRE LLUENT!

"Dos anys de secada que ho ha cuidat matar tot i jo amb prou feines he pogut sortir de casa, només aprofitant per fer volts curts amb la rosada del matí, i una feinada de por per trobar alguna cosa verda per poder rosegar! I sempre amb por de no acabar deshidratat i més sec que una pansa. Però, noi, arriba aquesta primavera i sortim a ruixat per dia, que dic jo que ja podria anar una mica millor repartit, perquè no hi puc fer res, si sento quatre gotes a la closca, instintivament surto a fer el volt. I us ben asseguro que començo a estar una mica fart de tanta aigua i tants viatges amunt i avall. També té el seu cantó bo, no us vull enganyar, perquè ara no em costa gens trobar fulles verdes i sucoses per poder endrapar a voluntat.
Ep!, on va aquest ximple voltant entre els matolls amarats de la pluja d’aquesta nit? I duu una bossa de plàstic. Osti, que ha enxampat en Xop i en Bavós i els ha ficat a la bossa. Ai que m’ha vist! Corre, Lluent, corre a amagar-te rere el tronc d’aquest arbre! Ai, ai, ai.. Merda, massa tard!"

dimarts, 11 de juny del 2024

MICRORELATS, 2

UN MALÀNIMA

Cada vegada que clissa la seva cara en una imatge del diari, a la pantalla del televisor, en un cartell penjat en algun fanal, desbarra de mala manera. No repetirem les grolleries, penjaments i jaculatòries que deixa anar perquè seria de mal gust i suposo que podeu imaginar-vos-les.
Acostuma a queixar-se que el personatge en qüestió ha sigut capaç de treure el que hi ha de pitjor a la seva ànima i que l’ha convertit en un potencial assassí si es donés el cas que el deixessin sol amb ell ni que fos un moment.
-Suposo que aquests disbarats no els deus escampar de forma gratuïta hi hagi qui hi hagi al teu davant –li ha comentat el seu amic a tall d’advertiment-. Els delictes d’odi en aquest país...
-Digue’m que a tu no t’ha passat mai pel cap fotre-li un tret al cap –li ha contestat amb cara de set deus.
L’amic s’adona que estan a punt de tombar cap al passeig on, en plena campanya electoral, han penjat cartells amb la cara del personatge, i decideix maniobrar per estalviar-se tot un rosari de penjaments.
-Mira, avui anirem a esmorzar a aquell bar nou que han obert a la placeta –diu mentre tomba en sentit contrari al que tenien previst prendre.

diumenge, 9 de juny del 2024

MICRORELATS, 1

URNADEPENDÈNCIA

S’ha passat tota la precampanya i tota la campanya d’aquestes eleccions renegant dels polítics, dient-los el nom del porc, sobretot quan apareixien en la pantalla del televisor els que carreguen a la banda dreta i encara més a la dreta. Des de feia quinze dies deia que aquesta vegada no aniria a votar, que li costaria perquè no ha deixat d’anar a fer-ho en cap de les conteses electorals de la pseudodemocràcia que vam estrenar a finals de la dècada dels setanta del segle passat. Es veu que li han acabat els torrons!
Avui, 9 de juny, s’ha llevat i li ha dit a la seva dona que anava a comprar el diari. De camí cap al quiosc, no ha pogut resistir la temptació de fer cap al col·legi electoral que li pertoca, i ha acabat votant per una candidatura que ningú dels qui el coneixen no s’imaginaria.
De tornada a casa, la seva dona, que el coneix com si l’hagués parit, en lloc de saludar-lo li ha engaltat:
-No te n’has pogut estar, oi?
Avergonyit, ha acotat el cap i se n’ha anat de dret al sofà de la sala a repassar les notícies impreses que, curiosament, estan centrades en el tema del dia: les refotudes eleccions europees.

VERMELL COM UN PIGOT

Si anant pel bosc sentiu un soroll de percussió repetida damunt la fusta d’un tronc, és que us trobeu prop d’un pigot que està foradant el tronc d’un arbre per fer-hi el niu. Són molt vergonyosos i si s’adonen que els mireu s’amagaran de seguida rere el tronc traient només de tant en tant el caparró que presenta una zona de color vermell intens. La comparació s’estableix amb les persones que envermelleixen les galtes per vergonya, tot i que també se’ls aplica si es tornen vermells per estar molt enfadats.

“La Carmina li va demanar si volia ballar amb ella i es va tornar vermell com un pigot. Aquest em sembla que no el casarem.”

dissabte, 8 de juny del 2024

PREU PER PREU, SABATES GROSSES

També ho he sentit amb l’expressió “tant per tant, sabates grosses”. Dita que ens recomana que davant d’un dubte relatiu a la quantitat, capacitat o mida del que necessitem, sempre s’ha d’optar per anar sobrat i estalviar maldecaps.

“Mira, amb tot el que m’has posat damunt el taulell i tenint en compte que com més varietat em mostres més dubtes tinc, aplicaré la dita de preu per preu, sabates grosses.”

divendres, 7 de juny del 2024

NO TOT SÓN FLORS I VIOLES

Què més voldríem que sempre ens ponguessin totes! Però aquesta nostra vida està feta de vivències bones, no tan bones, dolentes i molt dolentes, i hem d’anar-les entomant com venen i adaptant-nos a les conseqüències dels fets. Quan algú es queixa d’algun entrebanc o destret, podem aplicar-li aquesta dita.

“Què et pensaves? Que tot aniria sobre rodes? Ja t’ho podies imaginar que no tot serien flors i violes.”

dijous, 6 de juny del 2024

TOCAR EL BOTET

Anar insistint en dir coses molestes a algú perquè es piqui, molestar-lo sense parar. No sé si heu vist mai un botet, però es tracta d’un reclam per atreure ocells. Deu ser la insistència en anar produint el so del reclam el que li ha donat el sentit figurat d’aquesta frase feta.

“No va parar de tocar-me el botet fins que al final el vaig engegar a dida de males maneres.”