Ahir vam presentar "Ens queda la llum" a Tona, a la nostra escola. Només puc tenir paraules d'agraïment per a tots els qui ens vau voler acompanyar i que vau omplir la sala d'actes de L'Escola Vedruna. Va ser un acte molt emotiu i digne de l'homenatge que es mereix la Dolo. I un agraïment especial a la Núria Roger i a la Cristina Herrera que em van fer costat durant la presentació.
Aquest any m'han tornat a oferir la possibilitat de pujar a l'escenari com a actor en la representació de "La visita de la vella dama" de Friedrich Dürrenmatt. No cal dir que he acceptat de bon grat i que em fa molta il·lusió. No sé si estaré a l'alçada de les expectatives que han dipositat en mi, però hi posaré tota la meva voluntat.
Avui he anat a tirar fotos a la Fageda d'en Jordà. Ja sabeu aquell lloc que va immortalitzar Joan Maragall...
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
Aquesta cançó, que m'ha arribat a l'ànima i m'ha fet plorar una estona, podria ser una bona banda sonora per a la presentació de "Ens queda la llum". Feia temps que no escoltava una melodia tan bonica amb una veu tan meravellosa. La Bruna Hana passa a completar la meva llista de reproducció habitual.
Podeu veure l'acte de presentació del darrer llibre "Ens queda la llum" a Vic en aquesta gravació de El 9 TV.
https://youtu.be/Ti3js2N1fLI?si=NaUNgeQzsFd5fbVN
L'Agustí Danès va fer una introducció i presentació dels qui havíem de parlar. La Cristina Herrera va explicar el procés i la implicació d'Osona contra el Càncer en aquest projecte. La doctora Emilia Sardo va parlar de la seva relació amb la protagonista de la crònica i de la importància de la relació metge-pacient. I finalment vaig exposar una mica els objectius que m'han mogut a publicar aquest relat biogràfic, i vaig explicar que, seguint amb la meva voluntat d'incorporar als relats tota mena de tipologies de text, aquest dietari no era diferent. Finalment vaig recitar l'"Elegia per al comiat de la Ballestina", el poema que vaig escriure durant els seus darrers dies i que no vaig tenir temps de llegir-li en vida.
Va ser un acte emotiu que per a mi va significar el tancament d'una etapa del procés de dol que encara estic assumint de mica en mica.
Els primers dies de setembre, des de la posició privilegiada de la nostra terrassa que mira cap a ponent, es pot contemplar aquest bonic espectacle: el Sol ponent-se rere el campanar de la Catedral de Vic. Feia dies que tenia preparada la càmera amb el trípode per poder captar aquesta imatge que es tornarà a donar a principis del mes de març de l'any vinent.
Aquest gràfic mostra l'evolució de la mitjana tèrmica dels mesos d'agost durant els darrers 26 anys. Us adonareu que la línia de tendència indica un increment d'uns tres graus durant aquest període.
D'avui en quinze (ja us aviso amb temps sobrer) presentarem la crònica biogràfica dels dos anys i mig de malaltia de la Dolo. No cal dir que us rebrem amb els braços oberts.
Hem triat aquest dia perquè coincideix amb el seu aniversari i el seu sant, i vam pensar que seria una data oportuna per poder-li retre l'homenatge que es mereix.
