“PIXATINTERS”
Es diu de qui treballa en un despatx, el que abans anomenaven escrivent i que els temps moderns li han volgut donar una categoria superior anomenant-lo “administratiu”. El terme es feia servir sobretot de manera un punt despectiva, especialment per part dels treballadors de les fàbriques que tenien entravessats els que no s’embrutaven les mans. Bé, això que no s’embrutaven és un dir perquè amb les plomes de sucar calia anar amb molt de compte, i sé de què parlo perquè a La Salle vaig omplir fulls i fulls de cal·ligrafia calcada amb plomí que sucàvem en un tinter que sortosament tenia un disseny que impedia el vessament de la tinta.
La paraula és composta del verb “pixar”, un terme d’origen onomatopeic (imitació del so) que neix al segle XIII i que va anar quedant en el registre vulgar del llenguatge, i el nom “tinters” amb el qual ens referim al recipient que conté el líquid amb què s’escrivia. És derivat de “tinta” i ve del llatí “tinctus” (tint).
Qui va fer de pixatinters durant tota la seva vida laboral va ser el nostre estimat poeta Miquel Martí i Pol, que a l’edat de 14 anys va entrar a treballar al despatx de la fàbrica de filats de cotó Tecla Sala de Roda de Ter i va treballar-hi fins a l’any 1973, quan li van diagnosticar una l’esclerosi múltiple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada