dijous, 13 de maig de 2021

PUNTUALITZEM

No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que tingui en els seus plans l’assoliment de la independència de Catalunya durant aquesta legislatura, tot i que alguns s’entestin a fer proclames en aquest sentit. Ja seria hora que anomenessin les coses pel seu nom i deixessin d’enganyar el personal.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que sàpiga explicar què significa ser fidel al mandat de l’1 d’octubre, una mena de lletania buida de contingut que fa anys que ens estem empassant i que aprofiten per guarnir els discursos més abrandats de l’independentisme.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que renunciï a un altre mantra sense significat clar que ja fa temps que em cansa una cosa de no dir: “el full de ruta”. Que l'esborrin del seu argumentari i que cada partit expliqui quin “pla” té.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que parli del percentatge del 52% amb l’aclariment necessari que la dada es refereix al tant per cent de votants del 14 F, aspecte que convé tenir present si ens hem de comptar per allò d’anar eixamplant la base. I així i tot, convé puntualitzar que hi compten els votants del PdCat que han condemnat a l’ostracisme.
No hi ha cap dels tres partits que s’autoanomenen independentistes sense matisos que faci mai referència als 700.000 vots independentistes perduts en aquestes darreres eleccions (un percentatge que es veurà incrementat si cal repetir-les).
No hi ha cap dels dos partits majoritaris que s’autoanomenen independentistes sense matisos que expliqui clarament que porten més de 80 dies discutint com es reparteixen el pastís dels alts càrrecs de la Generalitat. Per contra, ens maregen parlant de la funció del Consell de la República, que ara com ara només ha servit per produir targetes de fidelització i posar-les a la venda. Ho sento per en Lluís Llach que és dels encara deu anar amb el lliri a la mà.
No hi ha cap dirigent d’aquests partits polítics de què hem anat parlant que es mereixi la nostra confiança. Els dels altres partits ja ni els esmento. Molt haurien de canviar les coses perquè poguessin recuperar-la. Ara com ara ho veig extraordinàriament difícil.
Han aconseguit que em lliurés a l'escepticisme més complet. 

dimecres, 12 de maig de 2021

DELINQÜENTS MULTIREINCIDENTS

M’ho hauran d’explicar molt i molt bé, però mentrestant em permeto ser escèptic, molt escèptic.
Llegeixo una informació que m’explica la voluntat de lluitar contra la multireincidència de determinats delinqüents aplicant-los ordres d’allunyament del seu lloc de “treball”.
Home, així d’entrada, sembla més aviat un acudit que no pas una mesura que pugui resultar efectiva. Sempre he pensat que les ordres d’allunyament de les seves parelles aplicades a determinats personatges amb tirada a la violència masclista no han impedit que al final acabessin amb la vida de la dona suposadament protegida. I aquí només es tractaria de controlar l’entorn immediat d’una persona. Com se li pot imposar a un “pispa” la prohibició de tornar a entrar al metro de Barcelona? La colla que es dedica a rebentar vidres de cotxes a Manlleu, com se’ls impedeix entrar a la vila on deuen tenir el domicili?
Insisteixo, m’ho hauran d’explicar molt i molt bé. Altrament, ho consideraré un acudit, un simple acudit que ratlla el mal gust. Si als cervells privilegiats que vetllen per la nostra seguretat només se’ls ha acudit això, val més que deixin de pensar. 

dimarts, 11 de maig de 2021

ENS PRENEN PER ESTÚPIDS

Porto una setmana sense escriure res en aquest espai i gairebé ja m’havia promès a mi mateix que ho deixava córrer i provava d’encetar una nova sèrie de textos de ficció, però faig marxa enrere en el meu propòsit perquè és massa dur això de mossegar-se la llengua i encara podria fer-me mal.
Però qui s’han pensat que són? Ens prenen a tots per estúpids? Cada vegada que sento algun d’aquests polítics de segona regional (perquè els que tenien una certa talla ja sabem on són) dient que estan “treballant” se’m remou no sé què per dins que amenaça amb un vòmit d’improperis de dimensions gegantines.
80 dies treballant, diuen, i es queden tan frescos, i reconeixen que són al mateix lloc on eren perquè, desenganyem-nos, cap dels dos bàndols no està disposat a renunciar ni una mica a la proporció que li correspon dels 500 alts càrrecs (500!!!) dels govern de la Generalitat que s’està discutint.
Certament, pel mig s’hi ha embolicat el paper d’un ens estrany, creat sense garanties democràtiques gaire clares, que s’anomena Consell per la República, el paper i funció del qual no queda clar, però que en aquests temps que corren i amb les urgències que tenim podrien desar al calaix de les parides enginyoses i desenterrar-lo quan no sàpiguen a què jugar.
Ja n’hi ha prou. Aquest país no es mereix haver de suportar aquesta trepa. Aquest país no suportarà unes noves eleccions. Aquí hi ha coses importants que estan a punt de trencar-se mentre tots plegats assistim perplexos a un estúpid estira i arronsa per estratègies de partit. I mentrestant, a la “villa y corte” gaudeixen de l’espectacle caïnita de descomposició de l’independentisme.
Si no reaccionem, mereixem seguir essent una simple i residual comunitat autònoma d’un estat centralista que les anirà reduint a la mínima expressió d’autogovern possible.

dimecres, 5 de maig de 2021

PONGAMOS QUE HABLO DE MADRID

Estava cantat: “allò” d’allà al centre, que es considera el melic d’un estat en fallida democràtica, econòmica i social, és un món a part que es regeix per una suposada lògica que la resta de mortals no podrem arribar a comprendre mai del tot.
Un personatge de sarsuela de tercera regional que a banda de fatxenderia no té res més a oferir, perquè els seus raonaments són escandalosos i la seva capacitat de gestió pública ratlla la immoralitat, guanya les eleccions a Madrid perquè s’ha ficat el personal a la butxaca mantenint els bars oberts “contra viento y marea”, un extrem sembla ser molt ben valorat pels seus súbdits. Ha convertit aquesta decisió en una bandera de la llibertat i de la lluita contra el comunisme, i li ha funcionat. No es pot ser més simple, i també més ximple en el cas dels que l’han votat.
Com a danys col·laterals, també ha aconseguit enviar Ciudadanos a la màquina de triturar documents caducats, transferir Pablo Iglesias a la paperera de la història, ignorar la Monasterio de VOX, fotre un clatellot als sociates que ja els tremolen les orelles, i posar en alerta el seu president Pablo Casado que ja no les té totes a l’hora de prendre decisions. Jugada mestra. A veure si la IDA resulta més intel·ligent del que sembla quan parla. A mi em comença a fer una mica de por.
De rebot, com a danys col·laterals més perifèrics, em temo que hi haurà tancament en banda dels sociates pel que fa a la taula de diàleg, ajornament sine die dels indults que han de tramitar, replantejament de les aliances que li permeten governar... Ara els toca fer contents els més xovinistes de les seves files per reforçar la figura de Pedro Sánchez, i qualsevol concessió als catalans seria una traïció imperdonable.
I aquí deixant que plogui, com si el temps no corregués, empantanegats en discussions bizantines que impedeixen formar govern. 

diumenge, 2 de maig de 2021

DESPESA MILITAR

Que la despesa militar aquest any s’incrementi un 9% amb tota la que ens està caient a sobre és d’una immoralitat superba. I que això ho permeti el “govern més progressista de la democràcia” és un fet per al qual no trobo apel·latius adients, perquè els que hauria de posar-hi em farien mal a les orelles.
Quan un s’assabenta que tenen  prevista una despesa de 514 milions d’€ per comprar helicòpters de guerra (que es veu que és el pressupost anual de l’Hospital Clínic, per posar un exemple), què ha de pensar? La resposta és evident: que no estem en bones mans. Que si tots els milers de milions que han de venir d’Europa per fer front a la necessària recuperació de l’economia els han de gestionar els qui mantenen aquest ordre de prioritats, la cosa anirà de mal borràs.
I mentrestant, els ciutadans a fer la viu-viu com puguin, cobrant les pagues dels ERTO amb mesos de retard, l’ingrés mínim vital amb percentatges mínims d’aplicació, subvencions als damnificats pels tancament insuficients i tocatardanes...
Estic convençut que si s’eliminen les pensions vitalícies que tots sabem, si es talla de soca-rel el frau fiscal, si s’eliminen les trampes legals d’evasió d’impostos que apliquen les empreses i gran fortunes, si s’eliminen institucions caduques i innecessàries, si s’eliminen tots els assessors dels càrrecs polítics que cobren una morterada, si es posa seny en la despesa aplicant criteris de prioritat i transparència, si s’exigeix  a la banca que torni els 60.000 milions d’€ amb què l’estat els va rescatar... (podria seguir la llista, però em sembla que amb això ja n’hi ha prou) hi ha diners suficients per tirar endavant aquest país, segur.
I, per déu, que reconverteixin la indústria armamentista del país, que els posin a fabricar bicicletes, per exemple.