diumenge, 24 de desembre del 2017

NADAL 2017


Nadal 2017

Tenyit de groc,
el cel del nostre humil pessebre,
amb un estel lluent
que ens burxa la ferida dignitat.
Els mots acollidors,
sincers, valents, rebels i solidaris
han d’ofegar les vils mentides baladreres
amb què han volgut delmar
la pau d’aquest vostre Nadal. 

dissabte, 2 de desembre del 2017

PRESENTACIÓ DE "BON VIATGE, BLAVETA!"

El vestíbul de la sala de La Canal de Tona s'ha omplert en l'acte de presentació d'aquest conte infantil que he tingut el plaer de fer realitat treballant colze a colze amb l'Alba Roca. Ella ha estat la que hi ha tingut una feinada més gran, perquè la realització de les imatges que l'il·lustren segur que li ha portat moltes més hores de feina que no pas a mi la seva escriptura. El resultat ha estat una publicació molt acurada de Stonberg editorial que fa força patxoca. Durant l'acte de presentació han intervingut en Josep Salom, alcalde de Tona, i en Jordi Castelló que s'ha adreçat especialment a la mainada. Hem acabat amb una breu sessió de titelles a càrrec de l'Arnau, l'Ester, la Míriam i la Marta que ha llegit un parell d'escenes del llibre. Els més petits han pogut fer un taller de punts de llibre. Tot plegat un resultat ben rodó.

dimarts, 28 de novembre del 2017

XERRADA AMB ELS NOIS I NOIES DE 3r D'ESO DE L'ESCOLA VEDRUNA DE TONA

He anat a parlar de la meva novel·la "Demà encara volaran les orenetes" amb els nois i noies de 3r d'ESO de l'Escola Vedruna de Tona. Aquest any l'han tinguda com a lectura de llengua catalana durant el primer trimestre. És el primer llibre que vaig veure editat i, per tant, me l'estimo una mica més que tots els altres, però lamentablement l'editorial ha decidit descatalogar-lo. Amb deu anys de vida a les llibreries i als instituts, he de reconèixer que ha quedat una mica fora del context en què es mouen avui dia els adolescents, però el tema segueix interessant i és més vigent que mai. De les seves observacions i preguntes n'he deduït que l'han trobat interessant, però com sempre m'han retret el desenllaç sobtat i obert que hi vaig abocar. Què hi farem! Ja els vaig dir que Walt Disney havia fet una mica de mal.

dissabte, 25 de novembre del 2017

PRESENTACIÓ DE "BON VIATGE, BLAVETA!"


Dissabte dia 2 de desembre presentarem el darrer llibre: "Bon viatge, Blaveta!
Ho farem a la sala La Canal de Tona a les 12 del migdia.
Es tracta d'un conte infantil en el qual hi ha treballat més l'Alba Roca fent les il·lustracions que no pas jo mateix escrivint-lo. Em fa molta il·lusió haver pogut comptar amb una exalumna com l'Alba a l'hora de fer realitat aquesta nova creació amb la qual em sembla que tanco el catàleg d'edats de lectors dels meus textos. En aquest cas m'adreço als més petits de tots, i ho faig amb el primer viatge d'una goteta d'aigua des que surt del mar fins que hi torna després d'haver fet un munt de descobertes. Ja em direu si us agrada.

dimarts, 21 de novembre del 2017

PRESENTACIÓ DE "COTA 705" A VALÈNCIA

Com a acte inaugural de la Setmana Cultural de la Societat Coral el Micalet de València, hem presentat l'edició de la meva darrera creació teatral, "Cota 705" que va obtenir el premi Micalet de Teatre 2016.
L'acte s'ha fet a la seu del Micalet i s'ha completat amb la presentació "Vicent W. Querol i l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de València" de Víctor Pastor, que va obtenir el Premi Joan Coromines d'Investigació Filològica, Històrica o Cultural també de la convocatòria de 2016.
La presentació i posterior col·loqui m'han permès tenir contacte amb una realitat cultural i social que sovint des del Principat ens apareix com a llunyana i que hem de reconèixer que la tenim una mica oblidada.
Més enllà del gra de sorra que suposa en la tasca de mantenir la nostra memòria històrica, aquest premi també m'ha permès participar en un acte de refermament de la unitat lingüística dels Països Catalans, i això per si sol ja val la pena, sobretot en moments com els actuals que ens voldrien separats i enfrontats.

dissabte, 22 de juliol del 2017

EL 9 NOU D'ESTIU HA PUBLICAT EL MEU DARRER RELAT

Com a finalista en el 1r Premi de narrativa curta del setmanari El 9 Nou, avui surt publicat el meu darrer relat: "Llaura fondo, posa fems i deixa córrer el temps".
La idea és que aquesta petita narració sigui el germen de la meva propera novel·la. De moment estic fent els primers esquemes i el procés de documentació, però l'estiu és molt xafogós i no convida gaire a escriure. Em sembla que ho deixaré per a les llargues jornades d'hivern de la plana.

dimecres, 24 de maig del 2017

DEMÀ ENCARA VOLARAN LES ORENETES

Avui he anat a parlar del meu primer llibre amb els nois i noies de 3r d'ESO de l'Escola Vedruna-Tona, que l'han llegit durant aquest tercer trimestre. Poder parlar amb els lectors de "Demà encara volaran les orenetes" és una experiència interessant. Ja fa deu anys que va sortir a les llibreries i, d'ençà, un parell de milers de persones em consta que l'han llegit. Poder posar cara i ulls als lectors d'una obra pròpia és un privilegi per als autors, conèixer la seva opinió, respondre als seus dubtes, comentar-ne alguns aspectes és un bon exercici d'allò que jo en dic "continuar aprenent a escriure". Gràcies.

dimarts, 9 de maig del 2017

TORNA, TORNA, SERRALLONGA!

Dins la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium Cultural, dissabte es va presentar a Vic l'exposició que commemora la lluita de tota la comarca contra la pretesa explotació de mineral d'urani a la zona del Collsacabra i les Guilleries. Em van demanar si els podia redactar el text de l'exposició i m'hi vaig avenir amb tota la il·lusió del món. La quantitat de documents i testimonis que em van fer arribar em va portar records de quatre dècades enrere. Dissabte passat es va inaugurar l'exposició en un lloc emblemàtic d'aquest moviment: el pati del col·legi Sant Albert, ara Biblioteca Joan Triadú. Trenta-nou anys després d'estrenar-se, els Esquirols van tornar a cantar al mateix lloc la cançó "Torna, torna, Serrallonga". El Comitè Antiurani d'Osona va arribar a agrupar en un mateix objectiu tota la gent de la comarca. Els darrers en apuntar-se al moviment van ser els partits polítics i els sindicats. No n'hem après gens. 

dilluns, 3 d’abril del 2017

DES D'UNA CABANA DALT D'UN UN FAIG


Cap al tard,
la fageda despullada
es guarneix
amb una harmoniosa piuladissa
d’ocells entremaliats
que juguen a fer-se fonedissos
entre el brancatge escardalenc.
Una ermita al cel suspesa
esguarda el Puigmal des de lluny.
I el Pedraforca, sentinella,
vetlla el son amb serenor.
Dalt del cel,
mil picarols inaudibles
s’estenen damunt el bosc.

                        Vallclara (Sant Hilari)

                        2 d’abril de 2017

dimarts, 14 de març del 2017

UN MAR DE COLOR ROSA




Passejar-se enmig de camps de fruiters florits és un plaer indescriptible. La iniciativa de l'Ajuntament d'Aitona amb la creació de Fruiturisme és un encert i s'ha d'agrair. Allò que hem vist tantes vegades dels cirerers florits al Japó resulta que ho tenim a tocar de casa.
Poder aturar-te en un camp de nactariners i escoltar el relat de viva veu de qui els cuida no té preu. Si a més es presenta com a "pagès per vocació, per devoció, per passió i pel que faci falta", podeu comptar que l'activitat resulta del tot rodona.
Per si fos poc, hem fet el camí vora el riu Segre des de Soses fins a Aitona i hem avistat tantes aus que la llista resultaria llarga: ànecs coll-verds, corbs marins, polles d'aigua, agrons blancs, cigonyes, una dotzena de cignes...


divendres, 6 de gener del 2017

CAVALCADA DE REIS A VIC

El merder que han muntat amb uns fanalets que porten l'estelada és per a fer-s'ho mirar. Fa anys que volten per aquestes terres, d'ençà que el símbol independentista va passar a ser motiu mercantil d'àmplia acceptació. Fa anys que vaig a la cavalcada de Vic i sempre hi ha alguns d'aquests fanalets i mai ningú no ha fet cap escarafall. Ara la caverna centralista ho ha aprofitat per muntar l'enèsima campanya de desprestigi del procés. I què? Suposo que en l'exercici de la seva santa (i cada vegada més reduïda) llibertat els pares tenen dret de posar en mans del seu fill un fanalet amb l'estelada. De la mateixa manera que van amb ells a les manifestacions de cada 11 de setembre. A més, estic segur que no hi haurà cap d'aquests nens que (molt més lliures i respectuosos del que els curts de gambals pensen) avergonyeixi cap amic perquè no el porta. Personalment, trobo que el ditxós fanalet és una mica pobre (en el sentit estètic) i que limita l'enorme imaginació dels nens a l'hora de construir-ne. Em quedo amb el comentari del meu veí Aran de tres anyets que en mostrar-me el fanalet jo li vaig dir: "Quin drac més bonic!", i em va contestar: "No és un drac, Joan. És un dinosaure. Els dracs són verds!" Allò era un fanalet de veritat!