Ai, això de les províncies!
Sr. Salvador
Illa
Ministerio
de Sanidad, Consumo y Bienestar Social
P. del
Prado, 18
28014 Madrid
Senyor Ministre,
Li escric des d’un poble petit que hi ha en una raconada la
comarca d’Osona. No sé si li sona de res Vidrà. Potser se’n recordarà perquè
abans acollíem tot sovint autocars d’avis i àvies que venien a veure la matança
del porc, però d’això ja fa un bon grapat d’anys. En fi, un cop situats aniré
al gra.
La veritat és que m’amoïna una mica aquesta dèria seva de
rescatar un concepte tan arnat com resulta la província per encarar la solució
a aquesta epidèmia. És que això de les províncies em sona tant a NODO, que no
ho puc evitar, el seu simple esment ja em provoca al·lèrgia.
Però no és de la meva al·lèrgia a tot el que put a
centralisme que li puc parlar, perquè això, ja se sap, forma part de la
intimitat de cadascú i ja he après a portar-m’ho tot sol. M’amoïna una altra
cosa d’ençà que vostè s’ha posat tan tossut amb això de les províncies.
Miri, ja sé que som poquets a Vidrà, no arribem a dos-cents,
per tant ho considerarà una engruna de problema comparat amb el cristo que té
organitzat a tot l’estat. No sé si sap que per tot allò que té relació amb els
metges, les infermeres i les receptes, nosaltres depenem de Sant Quirze de
Besora, que no ens queda pas a prop, però és el preu que hem de pagar per viure
en un espai privilegiat i no haver d’aguantar els ramats de gent que es veuen
per Barcelona aquests dies que els heu engegat.
Ara bé, resulta que el nostre poble és de Girona. Va
entenent per on van els trets? Si tinc un mal de ventre, he d’agafar el cotxe i
tirar cap a Ciuret, passar per Collfred i anar a sortir a Sant Privat d’en Bas
per poder anar a l’Hospital d’Olot? Tot això per un camí forestal asfaltat de
dos metres d’ample i amb més revolts que la Collada de Tosses. Si hi arribo amb l'apèndix perforat, li joro que el faré responsable del destret.
No creu que em resultaria més fàcil tirar cap a Sant Quirze
i agafar la C17 per ser a Vic en un tancar i obrir d’ulls? Li poso a tall
d’exemple, abans que engegui a pastar fang, amb bones paraules tot s’ha de dir,
la pobra consellera Alba Vergés que fa dies que li demana que ens deixi
treballar per àrees sanitàries.
Fixi’s el que són les coses. Quan puguem moure’ns per tota
la província, podré anar fins al Cap de Creus, però no podré anar a mercat a
Vic, que no es pot pas imaginar les ganes que en tinc! Ja em dirà si això té ni
cap ni peus! Reflexioni una mica, home de déu, que no és pas tan difícil.
Qualsevol diria que es tracta de resoldre una operació amb logaritmes. Una cosa
que jo a vostè, essent de lletres com m’ha semblat entendre, mai no li
plantejaria per una qüestió de respecte.
Rebi una salutació cordial, tot i que una mica dolguda, d’un
que ja comença a estar-ne fins als ous de tots vostès.
JRC