Gronxa en el buit la lluna falaguera
que t'ha acostat al meu capteniment
i et fa l'ullet mentre somriu i espera
la teva empenta dins el firmament.
Guaita el teu cos per la finestra oberta
i et descobreix en un gemec pregon:
somni plaent del qual mai no desperta
aquell qui sap que anhela tot el món.
Gaudi dels ulls la teva pell tan bruna,
que deixes veure entre llençols absents!
I l'astre etern emprèn el viatge amb una
gelosia extrema mastegant moments.
Gentilesa breu de la pell de pruna
que m'empresona tots els pensaments!
