SER DE LES METES DEL DARRERE

No sé si heu vist mai una truja donar de mamar a la godallada. En tot cas, sapigueu que les dues darreres metes, que són les més petites, quedaven reservades per als més renocs perquè els més espavilats sempre s’aferraven a les més ufanoses. En conseqüència, dir a algú que és de les metes del darrere vol dir que fa tard a tot arreu. També es pot dir que “arriba a misses dites” o bé que “fa salat”, però la de les metes m’agrada especialment perquè se sent molt poc. 

“Osti noi, ets ben bé de les metes del darrere! Has arribat mai el primer en algun lloc? Perquè sempre fas tard...”

PLOURE A BOTS I BARRALS

Ploure de forma abundant i tempestuosa. Un bot és un recipient de cuiro de cabra que pot contenir vi, oli o algun altre líquid. Un barral és també un recipient per contenir líquids que pot ser de vidre, de terrissa o de fusta, amb formes diferents segons la seva procedència geogràfica. Aquí també dèiem “ploure a semalades”. Per semalada entenem el contingut d’una semal o senalla. En Joan Salvat-Papasseit aprofita aquesta expressió modificada al poema “Nocturn per a acordió”:
“Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu que és guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa”

“Amb la secada que hem patit, hauria de ploure a bots i barrals set dies seguits i potser ni així no arribaríem a omplir els pantans.”

RECORDAR-SE DE SANTA BÀRBARA NOMÉS QUAN TRONA

La santa patrona dels miners també és advocada de les tempestes. D’aquí ve aquesta dita que s’aplica a qui viu força despreocupat fins que apareix algun problema greu, un destret o una necessitat. Aleshores sí que s’encomanaria a tots els sants a condició de sortir-ne il·lès.
Es veu que Santa Bàrbara va néixer a Nicomèdia, prop del mar de Màrmara a començaments del segle III. El seu pare Diòscor era un tirà que, en assabentar-se que la filla s’havia convertit al cristianisme, la va tancar en un castell. La volia obligar a casar-se, però ella s’hi va negar dient que elegia Jesucrist com a espòs. El pare la va voler matar, però va aconseguir escapar-se. Desesperat, la va perseguir, la va capturar i la va torturar. La va flagel·lar, li va esquinçar la pell a tires, la va rebolcar damunt de pedres cantelludes i la va cremar amb ferros roents. Finalment la va enviar al tribunal on la van condemnar a decapitació. I va ser el propi Diòscor, el seu pare, l’encarregat d’executar-la al cim d’una muntanya. Però la llegenda explica que en decapitar la filla un llampec el va tocar i el va matar. D’aquí ve que aquesta santa sigui la patrona de tot el que explota, de l’artilleria militar, per exemple.

“Ara et preocupes pel que et pot passar? És ben bé que només et recordes de Santa Bàrbara quan trona.”

QUI NO VULGUI POLS, QUE NO VAGI A L’ERA

Si no vols veure’t emmerdat en algun fet que et pugui causar problemes o maldecaps, procura allunyar-te’n. Altrament, t’hauràs d’atendre a les conseqüències. Aquesta referència al món de pagès parla de batre el blat, una activitat que es feia a l’era, l’esplanada al costat de les cases de pagès on es parava la batuda per fer amb animals de peu rodó i més tard s’hi instal·lava la màquina de batre, un monstre sorollós que devorava les garbes i treia la palla per un tub llarg que queia damunt el paller, mentre el gra sortia per la part baixa, s’ensacava i es duia al graner, situat a la planta de dalt més alt de les cases de pagès. La polseguera que muntava la màquina endimoniada era espectacular.
“Jo ja et vaig avisar i et vaig dir que si no volies pols que no anessis a l’era. Oi que no em vas fer cas? Doncs ara no vinguis a somicar, perquè t’ho has buscat tu solet.”

PASSAR UN FENAL PEL CUL

Es diu quan un fet, un regal o un favor no et fa ni fred ni calor, és a dir que no hi dones cap mena d’importància, ni et sembla que ho hagis d’agrair. O sigui, que fas veure com si no te n’adonessis, com si et passessin la fina tija d’un fenal pel forat del cul. Entenguem com a fenal la tija d’herba llarga que creix als marges i que de petits fèiem servir per burxar al cau d’un grill, fent-lo sortir per capturar-lo i posar-lo en aquelles petites gàbies tan boniques on l’alimentàvem d’enciam.

“Jo ni li faig cap més favor. No és que demani que m’estigui eternament agraït, però almenys que no sembli que li han passat un fenal pel cul.”

FER PASSAR PER LA FEIXA DE BAIX

Aconseguir, normalment després d’una esbroncada, que algú cregui, que faci alguna cosa o que es comporti com desitgem. Té un significat semblant a l’expressió “posar a escaire” que fa temps que no se sent i a mi m’agrada molt. De vegades penso que a l’escola hem deixat de fer passar per la feixa de baix la mainada i resulta que ara ens adonem que “portem el carro pel pedregar”, vistos els resultats que esparveren a tothom.

“Aquell es pensava que podria fer el que li sortís dels pebrots, però ha acabat passant per la feixa de baix com tots els altres.”

FER MÉS NOSA QUE SERVEI

No és pròpiament una frase feta que s’hagi d’interpretar en sentit figurat perquè expressa directament allò que indica, però trobo que és una dita molt nostra i que val la pena mantenir. A casa, per exemple, la Dolo és la qui l’aplica amb més determinació i fa desaparèixer qualsevol estri o objecte que no tingui una utilitat específica o previsible en un futur immediat, mentre que jo soc més d’anar arreplegant-ho i desant-ho tot perquè mai saps si algun dia ho pots menester.

“Mira, aquest moble baix trobo que fa més nosa que servei a l’habitació de la mainada. I aquells dos cada dia necessiten més espai. Em sembla que el posaré al Wallapop i encara em veig amb cor de treure’n 10 euros.”

NO VOLER BAIXAR DEL BURRO

Significa no voler acceptar alguna cosa que és força evident, que tothom la veu, de vegades per amor propi, de vegades per tossuderia. Per contra, l’expressió “baixar del burro” es pot fer servir com a sinònim de desenganyar-se, caure la bena dels ulls, obrir els ulls, veure i acceptar la realitat. La imatge que il·lustra aquest text serviria per a una altra expressió: “no veure’n tres a cavall d’un burro”, que significa ser curt de vista i no veure-s’hi bé.

“He vist poques persones tan tossudes com el teu germà. T’ho creuràs si et dic que mai  no l’he vist baixar del burro?”

PASSAR-HI UN GAT AMB LA CUA DRETA

Expressió hiperbòlica que es deia quan alguna porta o finestra no quedava ben ajustada, o bé quan alguna peça metàl·lica venia escassa a l’encaix on s’havia de fixar. Té la seva gràcia haver-se fixat en aquests felins domèstics que, efectivament, van sovint tot ufanosos amb la cua dreta. Suposo que us heu fixat que aquesta posició de la cua correspon a una salutació afectuosa.

“A l’hivern ens fotrem de fred en aquesta sala. Fixa’t en la porta: per sota hi passa un gat amb la cua dreta.”

MOLTA FRESSA I POCA ENDREÇA

Es diu quan algú, abans de fer qualsevol tasca, en parla molt, fa grans preparatius, munta gairebé un espectacle, i al final resulta que la feina era minsa i de poca estona. En definitiva, s’aplica a qui, per fer veure que la seva feina és important, fa un desplegament de mitjans espectacular. 

“Quan veig l’estona que porta preparant-ho tot, em ve al cap aquella dita de molta fressa i poca endreça. A veure si m’equivoco!”

SER MÉS VELL QUE EL CAGAR AJUPIT

Es diu de les coses velles, passades de moda, antiquades. I de la manera com ens agraden els temes escatològics, no és d’estranyar que hàgim anat a buscar aquesta activitat humana d’evacuació que devem practicar en posició ajupida des dels inicis de la nostra existència.

“Què m’estàs explicant? M’ho vens com si fos el darrer invent que ha arribat a les teves mans i resulta que és més vell que el cagar ajupit.”

HOME DE MOLTS OFICIS, POBRE SEGUR

És una dita popular que fa referència a aquelles persones que saben fer moltes coses a mitges, que s’atreveixen amb tot, però que no en fan cap de prou correctament que els permeti ser reconeguts i guanyar-se la vida folgadament. En definitiva, que hi ha molts “manetes”, però que no us en refieu gaire. Però potser el significat més estès és el de qui es veu obligat a fer moltes feines diferents perquè amb prou feines arriba a final de mes. 

“Segons diu, ha après més de vint oficis, però em sembla que no me’n fiaria gaire, d’ell. Ja saps què diuen: home de molts oficis, pobre segur.”

FUGIR D’ESTUDI

Per eludir un tema que no ens interessa tractar o per no haver de donar la nostra opinió, de vegades portem la conversa cap a una altra banda, és a dir: “fugim d’estudi”. El sentit figurat és prou evident i té relació amb el fet de marxar de classe, anar-se’n de l’escola perquè el que s’hi fa no ens acaba de fer el pes. Té el mateix significat que "fugir per la tangent", tot i que aquesta frase sembla un cultisme afegit el segle passat perquè el concepte tangent no crec que sigui especialment popular. 

“Cada vegada que li he demanat un augment de sou, fuig d’estudi. No sé pas com fer-m’ho. Hauré d’esperar un dia que l’enxampi desprevingut.”

MENJAR MÉS QUE UNA LLIMA NOVA

És una adaptació de l’expressió “és una llima” quan es refereix a algú que menja molt i sense aturador. L’analogia és prou evident perquè una llima nova raspa el metall amb més eficàcia i per tant desbasta més fàcilment la peça metàl·lica que es treballa.

“És ben bé que estàs en edat de créixer, noi. Menges més que una llima nova!”

NO TOCAR NI QUARTS NI HORES

Es diu d’algú que parla sense cap mena de coherència, que desvarieja i no té clar el coneixement. Si és el cas d’una persona gran que repapieja, també se’n diu “fer catúfols”. Un rellotge que no toca ni quarts ni hores és un estri del qual no et pots fiar gens ni mica. Aquesta seria l’analogia que s’ha fet servir per aplicar-hi el sentit figurat. 

“Sempre ha sigut una mica rarot i força maniàtic, però ara ja no toca ni quarts ni hores.”

O CAIXA O FAIXA

Es tracta d’una expressió que suposa una decisió clara, precisa i ràpida, sense lloc a dubtes. Joan Amades la documenta en boca del general Prim. Es veu que un dia passava a cavall pel carrer de l’Argenteria i un home el va escridassar dient-li: “El que vol aquest és la faixa de general!” I en Prim li va respondre: “O caixa o faixa. I si voleu guerra, guerra tindreu”. En tot cas, significa el determini de lluitar i no tenir por a la caixa d’enterrament davant la possibilitat d’obtenir la glòria representada per la faixa de general. Segons això, sembla més lògic que digués “o faixa o caixa, però no canvia pas gens el seu significat.

“Vinga, nois, no ens hi pensem més que es va fent tard. O caixa o faixa!”

HAVER-N’HI PER TIRAR EL BARRET AL FOC

Quan un està molt contrariat per alguna cosa que no ha sortit com volia, quan es veu abocat a un fracàs que mai no hagués imaginat, sol afirmar que n’hi ha per tirar (llençar o fotre) el barret al foc. Per què precisament el barret? Són d’aquelles coses que pots inventar-te el que vulguis i segurament que queda bé, perquè ningú sap d’on prové. El barret era una peça de vestir que tenia funcions cerimonials evidents (treure’s el barret, per exemple), per tant suposo que enviar-lo de pet al foc devia significar una cosa molt important. 

“N’hi ha per tirar el barret al foc. Saps que aquest dijous havíem de marxar cap a Galícia? Doncs el cotxe s’ha espatllat. No sé què de la corretja de distribució i diu que tenen molta feina, i fins divendres no s’hi poden posar.”

MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL

Aquesta comparació sempre m’ha fet molta gràcia perquè un gínjol és el fruit del ginjoler, petit de la mida d’una oliva i vermell, i no sembla pas que sigui el paradigma de l’alegria. Tot i que l’origen d’aquesta comparació és incert, sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (pèsols, gínjols...) fan goig i per tant són alegres. De fet en general atribuïm característiques positives a les coses petites: més content que un gínjol, més eixerit que un pèsol.

“Ahir li vam comprar unes sabates noves i hauries d’haver vist com marxava avui a l’escola: més content que un gínjol.”

MARXAR AMB LA CUA ENTRE CAMES

Significa anar-se’n d’un lloc avergonyit, espantat, fins i tot decebut. L’expressió té el seu origen en el comportament dels gossos que, quan fugen espantats, col·loquen la cua entre les cames.

“Em vaig voler fer el valent, però quan vaig veure que eren tres i força ben plantats, vaig optar per fugir amb la cua entre cames.”

FOTRE-LI DE CAVALL ESTANT

Dir alguna cosa sense rumiar-la gaire i sense pensar en les possibles conseqüències. Potser, si no volguessim ser tan políticament correctes i les "engaltéssim tal com venen", les coses ens anirien d'una altra manera. I és que de vegades és d'agrair que et "diguin les coses pel seu nom". Suposo que es tracta d’una expressió molt local de la nostra zona geogràfica, perquè no n’he trobat referències en les fonts que acostumo a consultar.
“És clar que acaba tenint problemes amb tothom. No veus com les hi fot de cavall estant? Potser si aprengués a rumiar una mica el que diu...”

SEMBLAR LA POR DE RIBES

Es diu d’una persona mal vestida, escabellada, deixada en general. Se suposa que aquesta frase deu tenir alguna cosa a veure amb algun fet antic relacionat amb la població de Ribes de Freser, però no he sabut trobar-ne cap referència. Només he trobat “en Met de Ribes”, exponent de la vida tranquil·la (“anar fent com en Met de Ribes”). 

“T’hauries de cuidar una mica. Si et troben pel carrer amb aquesta pinta et diran que sembles la Por de Ribes.”

VOLER LA DONA BORRATXA I EL VI AL BOT

Es diu de qui desitja ferventment alguna cosa sense estar disposat a renunciar a res o sense acceptar pagar-ne cap preu. I és que a la vida, sovint ens toca triar i acceptar el preu de les nostres decisions; altrament resultaria que “volem repicar campanes i anar a la processó”, una altra frase feta que té si fa no fa el mateix sentit. La frase m'ha recordat que a la Rambla del Carme hi havia un boter al costat de Can Postius i tenia bots penjats a la façana de la botiga i obrador. 

“Mira noi, no pots voler la dona borratxa i tenir el vi al bot. No t’adones que no ho pots tenir tot?”

TENIR-NE MÉS D’ESTÈS DEL QUE ES POT BATRE

Aquesta referència al procés de batre ens parla d’una estesa de garbes a l’era que és superior al que es pot arribar a batre trepitjant el blat amb animals de peu rodó. Per analogia es diu de qui té més feina per fer de la que és capaç de realitzar, de qui no s’ha programat bé la feina i acaba desbordat per la quantitat o la urgència. La imatge correspon a una batuda feta al Molí de la Calvaria.

“El meu problema és que no sé dir que no. Vaig acceptant totes les feines que em proposen i sempre acabo tenint-ne més d’estès del puc batre.”

HAVER-HI MÉS DIES QUE “LLANGONISSES”

Té el sentit ben bé contrari a “feina feta no té destorb”. Quan a pagès hi havia molta feina per fer i es tenia por de no poder-la acabar, sempre hi havia algú optimista que aportava el punt de tranquil·litat. En la relació entre temps i embotits del rebost quedava clar que sempre guanyava el temps. Per cert, a Osona són “llangonisses” i no pas llonganisses com estableix el diccionari.

“Tanta pressa, tanta pressa! Que no veus que hi ha més dies que llangonisses?”

FER UN CAPMÀS

Significa establir un preu global per a un conjunt de coses molt diverses i de diferents valors que es volen comprar o vendre totes plegades. 
“Vols dir que cal entretenir-se a calcular tot això peça per peça? Jo et proposo fer un capmàs. T’està bé tres-cents euros?”

FOTRE-LI BARRES AVALL

Es diu quan en un canvi d’impressions o en una discussió, cansat de callar-te la veritat, acabes dient tot el que et surt del cor per quedar-te més tranquil. És ben cert que, de vegades per no ferir susceptibilitats, o per allò del que en diuen políticament correcte, tendeixes a suavitzar o dissimular determinades realitats, fins que al final te’n canses. 

“Mira, quan un en té el pap ple, s’estalvia miraments i va de dret al gra. Li he fotut barres avall i no et pots pas imaginar com n’he quedat de descansat.”

GUARDAR SEMPRE UN ROC A LA FAIXA

Ara ja no portem faixa damunt els pantalons de vellut i normalment no resolem els conflictes a cops de roc, però per un si de cas, convé no ensenyar totes les armes a l’enemic i, en tot cas, tenir rumiada sempre una alternativa per quan un pla fracassa. És el que ara en diuen “tenir un pla B”, tot i que segueixo preferint guardar un roc a la faixa.

“A aquell no el fotràs mai. Sempre té guardat un roc a la faixa i s’acaba sortint de tots els despropòsits.”

GUANYAR-SE LES GARROFES

Expressió que encara es pot sentir tot i que la majoria de persones no han vist una garrofa en sa vida, almenys per aquests verals on no hi ha garrofers. Significa guanyar-se la vida, sigui com a treballador assalariat o bé per compte propi. Sempre es diu en situacions on cal pencar de valent per guanyar-se el pa. Les garrofes s’han utilitzat bàsicament per alimentar el bestiar, però en temps de penúries (la nostra postguerra, per exemple) van ser una font d’aliment important. La farina de garrofa resulta una alternativa prou interessant a la farina de cacau.

“Noi, a casa em van dir que ja tenia una edat i que havia de començar a guanyar-me les garrofes. No m’ha quedat més remei que buscar una feina.”

FER PASQUA ABANS DE RAMS

Té un sentit d'anticipació i trasbals de l'ordre moral tradicional perquè, en la litúrgia, la celebració del Diumenge de Rams és anterior a la Pasqua. D’aquesta manera eufemística la gent es referia a la parella la noia de la qual havia quedat embarassada abans de casar-se.

“Però si només fa cinc mesos que es van casar i ja han tingut una criatura. Ja m’ho semblava que havien fet Pasqua abans de Rams.”

DE PORC I DE SENYOR SE N’HA DE VENIR DE MENA

Les persones sembla que tendim a comportar-nos segons l’educació rebuda, segons allò que hem après de petits en l’ambient on ens ha tocat viure. Per això, quan veiem que algú es fica en embolics que li venen grans o que no s’adiuen al seu tarannà o capacitats, podem dir-li aquesta frase feta. La mateixa frase es diu també quan algú té algun comportament poc lloable i que ja ens esperàvem pel fet de conèixer el seu tarannà. 

“No vulguis aparentar el que no ets, que es nota d’una hora lluny que és el primer cop que te les heus amb aquesta feina. De porc i de senyor se n’ha de venir de mena.”

HAURIEN DE JUGAR NET

És possible que algú digui “com que no les pot haver, diu que són verdes”. Segurament no li faltarà un punt de raó, però en tot cas porto dies rumiant si haig de dir-ne alguna cosa i, ara que ja ha passat una setmana d’ençà que vam sortir al carrer a comprar llibres i roses per celebrar la nostra diada feliç (l’altra és molt dissortada), no em puc estar de fer alguna reflexió al voltant d’un fenomen que dues dècades enrere pràcticament no existia. El dels llibres d’autors que anomenen “mediàtics” i que d’alguna manera es podrien anomenar “intrusos”.

Que entre els llibres més venuts n’hi hagi d’en Xavi Coral, de la Maria Nicolau, d’en Carles Porta i d’en Ramon Gener em fa una mica de ràbia, la veritat. Que un presentador de telenotícies, dos presentadors de programes diversos i una cuinera que surt a la tele hagin aprofitat el mitjà televisiu on treballen per promocionar el seu llibre té un punt de deshonest, perquè han jugat amb avantatge davant d’altres que malden per poder viure de l’escriptura i mai no podran gaudir d’una promoció equiparable per a la seva obra.

En aquesta crítica també hi podeu incloure les editorials que els publiquen el llibre perquè, sense gaire despeses de promoció, aconsegueixen vendes que segur que els equilibren els pressupostos.

I per descomptat, la tercera pota d’aquest trípode és TV3, la tele que paguem entre tots i que permet que dins la seva programació habitual es pugui fer publicitat descarada de productes, els autors dels quals són treballadors de la casa o en cobren com a col·laboradors.

Com deia en Tardà, “perdoneu, però algú ho havia de dir”. I ho fa un aprenent d’escriptor, que és conscient que en aquesta lliga literària juga a segona regional i, a més, aquest any no ha publicat cap llibre.

ANAR A DORMIR COM LES GALLINES

Aquest aviram té fama de retirar-se a joc a la posta de sol, ignoro si això també ho fan els altres animals de corral, però la fama se l’enduen elles. Per això quan un se’n va a dormir d’hora es diu que se n’hi va com les gallines.

“Noi, al vespre no valc per a res. Me’n vaig a dormir com les gallines, a posta de sol.”