“LLEPAFILS”
D’una persona que és excessivament primmirada i escrupolosa en el menjar, en diem “llepafils”, una expressió que s’ha d’entendre en sentit figurat, perquè imaginar-se que algú pot sobreviure limitant-se a llepar fils és hiperbòlic. De totes maneres, la imatge que et ve al cap d’un plat ple de fils i un ximple que els llepa resulta prou divertida. 
És un mot compost del verb “llepar”, que no és d’origen llatí, segurament és indoeuropeu, i “fil” que ve del llatí “filum” i tenia exactament el mateix significat.
“L’avi se’ns ha tornat tan llepafils que no sé pas com ens ho farem per aconseguir que mengi de manera equilibrada.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada