“FATO”
Es fa servir “fato” per referir-se a l’equipatge que es porta, però més genèricament conjunt de coses en general, articles de comerç en una botiga, els ingredients per preparar un plat...Els segadors, que s’agrupaven en quadrilles i anaven segant de casa en casa, duien tot el “fato” que els calia en un cabàs de palma lligat a l’esquena i consistia en un esclopet (protecció de la mà), la pedra d’esmolar, l’ungüent de la serp (per curar ferides), alguna peça de roba, el garrot de lligar garbes, i el volant amb l’arquet de protecció penjat al muscle.
L’origen de la paraula és prou curiós: pot venir de l’aragonès “fato” (en castellà “hatillo”), del germànic “fat” (vestir-se) o de l’àrab “hazz” (porció que toca a cadascú). Segurament, essent la nostra una llengua romànica té més relació amb la primera que amb les altres.
“A Fussimanya tenen fama de posar molt de fato en tots els plats. Feines tens a acabar-te’ls.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada