FRASES FETES EXEMPLARS, 32

 ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA

Aquesta setmana han presentat els pressupostos generals de l’estat i tot sembla indicar que “han estirat més el braç que la màniga” i, en conseqüència, no arribaran a finals de mes. Ja sé que la maleïda pandèmia obliga a despeses extraordinàries per ajudar els damnificats, no em queixo d’això, ja sé que s’incrementa la despesa en educació i sanitat (potser si ho haguessin fet abans ara no tindríem tantes mancances), però em sembla que haurien de fer servir les tisores per retallar unes quantes despeses. Incrementar en un 6% la partida destinada al miserable Borbó i la seva podrida família és un insult a tota la població. Segurament això és la xocolata del lloro, però comencem per donar exemple i, si ens hem d’estrènyer el cinturó, aquest personatge i tota la seva cohort han de ser els primers. Els 9.000 milions d’euros destinats a l’exèrcit em semblen una salvatjada. Encara que hagin intentat rentar-li la cara fent feines de suport durant el període més dur de la pandèmia, es tracta d’una institució tronada, refugi de franquistes i personal perillós, que jo destinaria a netejar tots els boscos del país després d’ajustar-los el sou a preu de treball no qualificat. Obligar la banca a tornar fins el darrer cèntim del que va costar el seu rescat seria una bona font d’ingressos per equilibrar els nombres. També podem parlar de l’eliminació de càrrecs de confiança i assessors, que són el refugi de gent que a l’empresa privada no els voldrien ni per escombrar les oficines. Reduir el nombre de Diputats; eliminar el Senat; reduir el nombre de personatges que viuen amb l’esquena dreta als diferents parlaments autonòmics; eliminar les Diputacions Provincials, que ja em direu què hi pinten en un estat autonòmic... També podem parlar de les pensions vitalícies de personatges diversos, la imatge dels quals de seguida ens ve a la memòria. En fi, que posats a retallar despesa els puc anar posant exemples, no acabaríem els recursos. I QUE NO EM TOQUIN LES PENSIONS! Sempre he estat més aviat calladet i submís, però si ho fan no responc dels meus actes. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 31

 TENIR MAL PERDRE

Que la sentència en ferm d’en Trapero i la resta de responsables dels Mossos els va caure com una coça als pebrots, no en tinc cap dubte. Que jutges i picolos “tenen molt mal perdre” ho podíem suposar, però ara ho hem pogut constatar empíricament. S’han tret de la butxaca l’operació Volhov, que només el nom ja clama al cel (una batalla de la División Azul sota comandament nazi), i vinga a escriure una nova novel·la, com més fantàstica millor, per allò que diuen en castellà: “Difama, calumnia, que algo queda.” I de passada els mitjans de comunicació deixen de parlar del lamentable sopar organitzat per l’inefable Pedro J. Ramírez. Tant li fa que tot plegat quedi en no res com passa en la majoria de causes que van caient per esgotament o per ridiculesa. Ah!, algú pensa que la tria del 27 d’octubre és casual? L’important és seguir muntant un espectacle audiovisual amb el missatge subliminal: “Ens les pagareu totes!” Fixeu-vos que els primers d’anar a la cangrí van ser els líders de les dues institucions socials més importants del país; després van caure els representants dels poders legislatiu i executiu; paral·lelament, van saltar al coll dels màxims responsables de la policia catalana; com que van veure que no n’hi havia prou van anar pels inconformistes dels CDR... I qui faltava encara? Els empresaris! Jo, si tingués alguna cosa a veure amb l’església, em començaria a preocupar, tot i que com que ja fa temps que ha perdut influència i predicament, i tampoc no s'ha procunciat de manera significativa...

FRASES FETES EXEMPLARS, 29

 PREDICAR AMB L’EXEMPLE

Tenim la nostra vida social limitada a trobades de 6 persones, han tancat bars i restaurants, han segellat els parcs on dúiem la mainada a jugar, ens amenacen de confinar-nos altra vegada a casa, de no deixar-nos sortir del poble... Va el senyor Pedro J. Ramírez i munta una gala particular del seu vomitiu diari i convida Déu i a sa mare. Hi assisteixen quatre ministres, un d’ells el de sanitat (inoblidable Salvador Illa), presidents de comunitats autònomes, l’alcalde de Madrid, gent diversa del PP, la que els vam regalar de Ciutadans, el milico que amenitzava les rodes de premsa del confinament... 150 persones, res, quatre gats.

I encara afegeixo un altre detall: la senyora Francina Armengol, presidenta de les Illes, va ser caçada a la una de la matinada en un bar de copes que òbviament havia d’estar tancat segons les normes que ella mateixa devia imposar. I no li cau la cara de vergonya, només diu que van fer un sopar de treball que es va allargar.

A MI EM VAN ENSENYAR QUE CAL “PREDICAR AMB L’EXEMPLE”, COLLONS!”

Amb aquesta gent no hi ha res a fer. I encara ens demanem com és que aquí la pandèmia s’ha tornat a desbocar. I com és que als països asiàtics com la Xina la tenen a ratlla. Perquè són conseqüents i estrictes, vet-ho aquí, una condició que nosaltres no sabem ni imaginar. Mentre els polítics donin aquesta imatge d’estar per damunt del bé i del mal, nosaltres seguirem tirant de beta, com amb l’economia submergida. Per què hem de pagar impostos si els que més n’haurien de pagar se les enginyen per no aportar ni un duro a les arques públiques?

A casa, fa temps que no ens podem trobar tots 18 com fèiem cada quinze dies. Ens ho estem replantejant, perquè si es pot fer una trobada de 150, la nostra família representa una engruna. Ep!, i estan tots identificats per allò de la traçabilitat dels contactes.

FRASES FETES EXEMPLARS, 28

 TOCAR A SOMETENT

La majoria dels nostres vehicles no poden entrar a Barcelona. Déu nos en guard de contaminar-los, pobra gent! Però arriba el cap de setmana i sense cap mena de mirament ells ens envaeixen camins, prats i boscos. No respecten la propietat privada ni les mínimes normes dels espais naturals protegits. Els seus gossos campen lliures provocant molèsties i espantant ramats. S’asseuen en qualsevol indret a fer el seu àpat (sobretot ara que no hi ha bars ni restaurants oberts) i en acabat deixen el rastre de la seva ocupació en forma de papers, plàstics, ampolles, llaunes... escampats en plena natura.

Quan arribi el dissabte “hem de tocar sometent”. Ja sé que el Senat el va dissoldre el 1978, però torna a ser imprescindible. Si no, no ens en sortirem. Tornem a crear el cos i fem el corresponent jurament:

Via fora i vagin fora,

causadors d'infinit mal!

Via fos sagramental!

FRASES FETES EXEMPLARS, 27

 FER ELS ULLS GROSSOS

Vaig a fer el volt amb bicicleta per Osona Sud i de tornada pel camí que va des de Malla cap a La Guixa passo pel costat d’una antiga pista poliesportiva que han reconvertit en pista d’skate una mica tronada. Hi ha una vintena llarga de joves amb monopatins i bicicletes i una bona colla asseguts en cadires plegables fent-la petar i bevent, sense que cap d’ells llueixi ni el més mínim rastre d’una mascareta de protecció. Han tancat les pistes de Vic i han hagut d’emigrar. Abans d’enfilar la pujada que porta fins a La Guixa, veig aparèixer un cotxe de la Guàrdia Urbana de Vic que em ve de cara, m’arrambo i m’espero a peu dret en una raconada per veure el que m’imagino que serà un festival repressiu. Sí, sí... La patrulla afluixa la marxa, els congregats corren a posar-se mascareta (els que en duien a la butxaca), els asseguts fan com qui vol aixecar-se, alguns s’acosten fins als cotxes que tenen aparcats al costat de la pista, i la parella de guàrdies “fan els ulls grossos”, miren cap a una altra banda i s’allunyen en direcció a Malla sense dir-los ni ase ni bèstia. No pot ser! No m’ho acabo de creure!

Mentre reprenc la pedalada cap a Vic penso que, de fet, ja ho he viscut al parc de sota casa: l’altre dia dues noies que portaven l’armilla vermella d’agents cíviques s’entretenien a segellar la instal·lació d’Street Work Out (no entenc per què tants anglicismes) mentre dos pallardassassos seguien fent girimègies penjats de les barres com dos micos. Ni es van immutar ni van deixar d’usar una instal·lació que està tancada des de fa dies. No segueixo perquè llavors diuen que els que tenim una certa edat sempre estem criminalitzant el jovent. Segurament són només una mínima proporció els que se salten totes les normes, però redéu, són tots al parc de sota casa!

FRASES FETES EXEMPLARS, 26

 TIRAR PEL DRET

Un tal Sisamnes, jutge de Pèrsia pels volts del segle VI aC, es veu que va acceptar un suborn i va dictar una sentència injusta (sí, sí, ja deveu endevinar per on vaig). Quan el rei Cambises II (530 aC – 521 aC) se’n va assabentar, “va tirar pel dret” i va voler anar a cop segur: va manar que li llevessin la pell de viu en viu i, un cop adobada, la fessin servir per folrar la cadira del tribunal des d’on impartia justícia. Va ser oli en un llum: en aquell tribunal mai més no es va donar cap cas de corrupció ni de prevaricació. Sí, sí, ja sé que és una bestiesa, que el Preparao no arriba a la sola de les sabates del rei esmentat i que no té poder absolut (Déu ens en guardi!), i que d’ençà d’aquests fets hem avençat molt en matèria de Drets Humans, però caldria explicar-ho a personatges de la talla de Lamela, Llarena, Marchena, Espejel (per posar quatre exemples prou actuals), per si es replantegen algunes de les actituds i reformulen algunes de les sentències, no sigui que a la llarga acabin tocant-los el crostó.

FRASES FETES EXEMPLARS, 25

 TENIR-NE MÉS D’ESTÈS DEL QUE ES POT BATRE

Fa dies que tinc la sensació que els qui tenen la responsabilitat de treure’ns d’aquest atzucac on ens hem ficat, i consti que no parlo de la imprescindible independència a què un dia o altre estem abocats, “en tenen més d’estès que no en poden batre”. Són un munt de fronts que han  d’atacar (ja em perdonareu el símil bèl·lic) i quan tapen un forat els surt una via d’aigua en un altre indret. Que els falten mans, vet-ho aquí! Oh, i si només fos això rai! Em pregunto a què s’han dedicat els cervells pensants durant aquests darrers sis mesos. Perquè no em digueu que no han tingut temps d’arremangar-se i anar per feina. O és que potser es pensaven que la solució de la pandèmia els cauria del cel? Ara tot són presses, i ens fa l’efecte que actuen a cegues. Fa temps que els he perdut la confiança. Què hi farem!

FRASES FETES EXEMPLARS, 24

 HAVER-N’HI PER TIRAR EL BARRET AL FOC

Que el mitja tifa que no va fer la mili i que sempre ha viscut amb l’esquena dreta, veient com li plovien els càrrecs i els calés amb una cama sobre l’altra, digui que l’actual govern és el pitjor que hi ha hagut en vuitanta anys pot fer fins i tot certa gràcia. Que el mitja merda feixista que brama insultant tots els adversaris, s’erigeixi en salvapàtries i no tingui cap altra formació que la que ha aconseguit llepant a tort i a dret, pot fer pena. Que el fatxenda exdirector de la Fundación para el Mecenazgo y Patrocinio Social de Madrid (una entitat amb un sol treballador i que mai no va fer res de res, més enllà de cobrar un sou extraordinari) vulgui donar lliçons d’alguna cosa fa ràbia. Que el president d’un partit feixista aprofiti els mecanismes democràtics per tenir veu i llançar discursos d’odi cap als qui no pensen com ell fa fàstig. Que un personatge abjecte com ell, xenòfob, racista, masclista pugui seure en un parlament i proposi il·legalitzar partits polítics democràtics és de bàrbara indignació. N’hi ha per tirar el barret al foc! I consti que el millor que es pot fer és ignorar-lo com van fer sàviament alguns parlamentaris al Congrés dels Diputats. Segur que això el cabreja molt més que no pas cap rèplica, perquè juga sempre a la provocació cada vegada més exacerbada. Per això m’he referit a ell de totes les maneres que m’han semblat adients excepte pel seu nom, que em provocaria basques. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 23

 ANAR CAP ENRERE COM ELS CRANCS

D’un temps ençà, tot apunta  cap a una lamentable regressió en tots els camps: polític, només cal veure quins ximples han arribat a tenir poders extraordinaris i com creixen arreu els moviments d’extrema dreta que crèiem residuals; social, amb minva de drets, de llibertats i de protecció a cada dia que passa; econòmic, amb dues crisis encadenades i una destrucció cada vegada més evident de la classe mitjana; cultural, amb tots els sectors en hores baixes per diferents motius; ambiental, amb una contaminació desbocada i un canvi climàtic aclaparador; educatiu, amb una escola que ha perdut el nord i no sap el que és una brúixola... “Anem enrere com els crancs”, en poc temps hem perdut pràcticament tot el que havíem guanyat en millores durant el darrer mig segle i la propera generació serà la primera que viurà pitjor que no ho havien fet els seus pares i potser fins i tot els seus avis. No, no, ni soc pessimista ni gens alarmista, soc objectiu. I feia temps que ho anava dient als meus alumnes amb el punt d’ironia que acostumava a gastar. Després de mil·lennis d’evolució, els deia, comença a haver-hi senyals d’involució; el dia que us trobeu enfilats en un arbre de la sabana, us poseu la mà al cul i us adoneu que us ha sortit cua, recordeu que ja us havia avisat. Per si de cas aneu explicant als fills i als nets que un mestre una mica tocat del bolet ja ho havia pronosticat temps enrere.

FRASES FETES EXEMPLARS, 22

 MOLT SOROLL PER NO RES

Al final sembla que hi ha hagut un tribunal (L’Audiencia Nacional hereva del Tribunal de Orden Público franquista) que ha decidit parar de fer el ridícul en previsió de la que els caurà des d’Europa d’aquí a uns anys, i absoldre el major Trapero i la resta de cúpula dels Mossos dels càrrecs de rebel·lió, o sedició, o desobediència o el que fos que se’ls acudís per aconseguir una condemna, que pel cas tant els feia. Les mentides del miserable colpista Pérez de los Cobos (recordeu que va córrer a posar-se a les ordres d’en Tejero el 23F) que tanta utilitat van tenir al Tribunal Suprem i la literatura fantàstica del picolo redactor d’atestats de cognom Baena no han tingut l’efecte desitjat i tot plegat s’ha fos com un glaçó en un got de whisky. “Molt soroll per no res”, vet-ho aquí! Milers de fulls d’instrucció del sumari, hores i hores de suposada investigació, hores i hores de judici, fiscals amb mala llet i poca formació, jutges avorrits enyorant judicis per terrorisme... Tot plegat per no res. Oh, ara que hi penso, no és ben veritat: ha servit per col·laborar en l’ascens dels dos picolos i potser fins i tot perquè els donessin una medalla d’aquestes que porten implícita una paga o pensió. Quin país, déu meu, quin país! I com diuen els castellans: “difama, calumnia, que algo queda”. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 21

 CANTANT LES VERITATS ES PERDEN LES AMISTATS

Que tota la trepa de polítics de casa nostra amb responsabilitat de govern són d’una mediocritat exasperant, és una realitat punyent i costa una mica de pair, per allò que fot una mica l’amor propi perquè són els de casa. Doncs el pobre Oriol Mitjà, que és dels pocs que sempre va amb la veritat per davant i no es mossega la llengua, va gosar dir-ho de forma genèrica i en particular de la consellera de sanitat de qui va opinar que li falten preparació i humilitat. No va tenir present que “cantant les veritats es perden les amistats”, tot i que de vegades per tenir segons quines amistats és millor anar tirant tot solet. Li han plogut hòsties i desqualificacions a raig, no només dels militants i simpatitzants d’ERC que tanquen files al voltant dels seus, sinó fins i tot del sector periodístic, com és el cas de la Laura Rosel. Aquí s’han fet moltes coses malament, molt malament. I què voleu que us digui! Si el país que sembla que hem de construir a manera de república no ha d’admetre cap mena de crítica cap als nous capitostos, ja no dic d’autocrítica que resultaria essencial, hauríem de tornar a parlar de com replantegem els fonaments. Altrament ens podem trobar que un cop fet l’edifici resulta que trontolla per tot arreu i ens acabaran fent creure que els inevitables puntals són elements de disseny d’allò més originals. Ja tenim una edat per acceptar els contes de fades com a realitat incontestable. 

CAN PANEGRE

 La casa natal del meu pare, sota Sant Jordi de Puigseslloses, en una versió una muca bucòlica i un punt naïf, feta a partir de fotos petites en blanc i negre i, sobretot, del meu record. La imatge més viva que en tinc és la de l'immens i centenari roure que hi havia ran de camí, al costat d'una petita bassa. D'aquell roure només en queda la soca i un metre de tronc: l'han fet servir com a base d'una cabana de fusta per a la mainada. Dels tres roures emblemàtics de la meva infantesa (el de Sant Francesc s'hi Moria, el de Can Sargantana i aquest de Can Panegre) no en queda cap d'empeus. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 20

 ELS TESTOS S’ASSEMBLEN A LES OLLES

Aquests dies, amb el recordatori de l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, se m’ha fet evident una realitat incontestable: els qui en aquells moments tallaven el bacallà i van ser responsables d’aquesta barbàrie eren els pares i avis dels que en aquests moments remenen les cireres. Fa temps que se’ls veu el llautó, malgrat l’aparença de persones il·lustrades per comparació amb els avantpassats dèspotes i casernaris dels judicis sumaríssims. Però “els testos sempre s’assemblen a les olles”, i no dubteu ni un moment que, si no fos perquè ara han de guardar les formes de cara a Europa, en lloc d’un grapat de presos polítics tindríem uns quants màrtirs més. Dels exiliats no en parlo, però tenen sort que l’evolució democràtica del continent impedeix l’existència de Gestapos que els puguin segrestar per tornar-los d’amagatotis i deixar-los en mans dels actuals torturadors. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 19

 SER UN BOCAMOLL

O sigui que “la justícia, Madrid y el rey son los que impiden que Sánchez cambie el país”! Feia temps que ens ho temíem, que ho dèiem amb la boca petita per por de ser arrestats, que ja se sap com va la llibertat d’expressió en aquests verals, però sempre ho havien negat i havien posat el seu meravellós estat recentralitzat com a exemple d’una democràcia consolidada. Senyora Ayuso, vostè és el viu exemple del que vol dir “ser un bocamoll” (en el seu cas “bocamolla”, però em sona estrany i podria tenir connotacions no desitjades). Nosaltres no ho hauríem dit millor, ha hagut de venir vostè a confirmar-ho, a llançar als quatre vents una veritat absoluta: que el règim del 78 està en fallida perquè el poder judicial actua on no ho hauria de fer, perquè aquesta mena de rei s’ha decantat a la dreta i ha perdut imparcialitat, perquè la capital es creu Espanya dins d’Espanya, que diu vostè... Gràcies, senyora, perquè amb enemics d’aquesta mena no ens calen amics que ens donin un cop de mà. I, sobretot, no calli, deixi’s anar, xerri a voluntat, que és en aquests casos quan surten les veritats més punyents!

FRASES FETES EXEMPLARS, 18

 ESCAMPAR LA BOIRA

Ja sé que els pixapins deuen tenir necessitat de fugir d’una ciutat que ofega, i més en temps de pandèmies i altres desastres; si jo em trobés en la seva situació, que fora cosa estranya perquè la capital amb prou feines si la trepitjo per mal de morir, també tindria ganes d’anar a “escampar la boira”. I això és el que han fet aquest llarg cap de setmana passat. Llàstima que el seu deler de respirar aire pur, d’aquell que permet que creixin líquens a les branques dels arbres, els hagi portat a amuntegar-se com ovelles que remuguen a l’ombra després de pasturar. Les carreteres del Montseny col·lapsades, Coll de Bracons atapeït, cues quilomètriques per entrar a Rupit... (per posar tres exemples). I tot això no seria res, o poc importaria, si no portés afegit que la seva dèria per anar a caçar bolets ha fet patir el bosc de manera notable i l’ha sembrat de residus contaminants, conseqüència de la transferència de vida urbana a l’entorn natural. Una pena, una autèntica plaga que no hi ha manera d'eliminar!

FRASES FETES EXEMPLARS, 17

 FER COMBREGAR AMB RODES DE MOLÍ

Monsenyor Omella,

Segons recordo del temps en què havia après el catecisme per obra i gràcia dels Germans de les Escoles Cristianes, una de les obres de misericòrdia era visitar i redimir els presos. En cap cas no s’especificava que s’havia de fer amb els de la pròpia diòcesi, em sembla. Ja em perdonarà, però fa tant de temps d’això que podria ser que la meva memòria, ja en franca davallada, em jugués una mala passada.

Essent així, com és que vostè acota i restringeix la seva misericòrdia? O és que “ens vol fer combregar amb rodes de molí”? Podria ser que la seva condició de president de la Conferència Episcopal Espanyola li impedeixi exercir aquesta obra de misericòrdia amb els presos polítics catalans? Què en dirien els seus col·legues de la Conferència, si el veiessin entrar a Lledoners? Li muntarien un escàndol de pebrots!

Una persona d’església hauria d’anar sempre amb la veritat per davant, fins i tot en el cas que sigui un successor de monsenyor Rouco Varela, de qui Lluís Llach va dir que si la cara era el mirall on es reflectia l’ànima, la seva devia ser negra com el sutge. Procuri no seguir els seus passos, que el tinc per una persona raonable.

FRASES FETES EXEMPLARS, 16

 HAVER-SE EMPASSAT UN PAL D’ESCOMBRA

Tinc la sospita que aquesta mena de gent no té la sang blava, tot i que els borbons la tenen força podrida per qüestions de consanguinitat, però el que sí que tinc per ben segur és que en el seu ADN hi figura el gen de l’altivesa. El rei que no volem, i que només amb el nom ja ens recorda l’ensulsiada de l’11 de setembre de 1714, va pel món amb aires de perdonavides, amb tota la impressió “d’haver-se empassat un pal d’escombra” que l’obliga a fer moviments encarcarats, falsos, de comèdia de vodevil, una realitat que coneix prou bé atesa l’esperpèntica família de qui ha heretat gens i càrrec. M’agradaria saber com coi els funciona el cervell a aquesta mena de personatges. No pot ser que qui es creu per damunt dels altres per la gràcia de déu pensi com la resta de mortals. No pot ser que les seves connexions neuronals segueixin el mateix patró, perquè amb tants segles d’evolució divergent de la nostra segur que han mutat en algun aspecte. Però de fet “no le arriendo las ganancias”, que dirien en castellà, perquè ara mateix és un simple titella en mans dels poders fàctics d’aquest estat en fallida evident, dels poders de veritat, vull dir, no dels que suposadament ens representen gràcies al nostre vot, dels que mantindran els privilegis ancestrals mentre res no canviï.  

FRASES FETES EXEMPLARS, 14

 BRAMS D’ASE NO PUGEN AL CEL

Casado, Ayuso, Álvarez de Toledo, Arrimadas, Bal, Cantó, Abascal, Espinosa, Garcia Smith... I si no anem tan lluny, Carrizosa, Roldan, Fernández, Rodríguez, Bou, Valls... Tota aquesta tropa, emparant-se en la llibertat d’expressió, i de vegades reclamant-la quan el que desitjarien precisament seria suprimir-la dels drets fonamentals, tenen per costum vomitar proclames perverses, malintencionades, falses, de raonament simple, forjades amb tant de simplisme com mala llet. El seu discurs previsible els porta a reiterar una vegada i una altra les mateixos infectes reflexions perquè vagin calant en les consciències acrítiques d’una població políticament analfabeta.

Caldria recordar-los que “els brams d’ase no pugen al cel”, però resulta molt preocupant que arran de terra hi hagi tantes persones pobres d’esperit i simples de cervell que s’empassen la seva merda com si fos mannà caigut del cel. I encara tenen els sants pebrots de qualificar els líders independentistes de populistes!

FRASES FETES EXEMPLARS, 13

 SER UN CUL DE MAL SEIENT

Buscava un personatge que em pogués servir d’exemple per al concepte que vull tractar i me n’han aparegut una pila, però al final m’he decidit pel senyor Enric Millo (“Quique” per als nebots indepes amb qui dubto que es parli). Segurament el recordareu per la seva intervenció a l’infame judici al Tribunal Suprem parlant de les perilloses trampes de “Fairy” que van patir els qui ens van venir a garrotejar un inoblidable i imperdonable 2 d’octubre.
Aquest personatge, després de militar en la seva joventut en un partit d’extrema esquerra, va acabar a les files d’Unió Democràtica de Catalunya, d’on en va marxar perquè no el van voler posar de cap de llista per Girona. Va intentar entrar a Esquerra Republicana de Catalunya quan hi havia de Secretari General en Joan Puigcercós. Finalment va acabar a les files del Partit Popular i ens va fer un enorme servei com a Delegat del Govern durant el delicat període del referèndum. Doncs resulta que, com que per aquests verals no devia poder anar amb la cara gaire alta, se n’ha anat a fer de Secretari General d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia. Un càrrec i tasca que, ja té nassos la cosa, en la seva equivalència a la Generalitat de Catalunya era l’ase dels cops dels de la seva mena perquè no suportaven que poguéssim tenir delegacions a l’estranger. En fi, un exemple més de coherència.
Convindreu amb mi que aquest senyor “és un cul de mal seient”.  Se li podrien aplicar uns quants apel·latius més, cap d’ells gens agradable ni positiu, però ja em va bé per a l’exemple d’avui.

FRASES FETES EXEMPLARS, 12

 NO ARRIBAR-LI NI A LA SOLA DE LES SABATES

Dir que l’actual generació de polítics que pretenen governar-nos són en general més aviat mediocres, amb alguna excepció,  és inventar la sopa d’all. Només fa falta donar una repassada als mitjans de comunicació per acabar fent-se creus de qui remena les cireres en el panorama polític. Per tant, podríem posar molt exemples de la frase que avui ens ocupa, però deixeu que triï en Miquel Iceta perquè hi ha alguna cosa en aquest personatge que ha provocat que sempre me’l mirés de mal ull. No parlo dels quaranta anys que porta vivint del “cuento” sense que se li conegui cap formació acadèmica, que això deu tenir el seu mèrit dins un partit polític. Parlo del seu discurs, del seu tarannà, de les seves ironies, de les seves sentències grandiloqüents, de les desqualificacions de l’adversari... Convindreu amb mi que “no arriba a la sola de les sabates” d’en Raimon Obiols, per posar un exemple d’un socialista catalanista que va saber mantenir el partit com un matalàs protector contra l’amenaça de resurrecció del lerrouxisme al nostre país. Com ara, si fa no fa, oi?

FRASES FETES EXEMPLARS, 11

 COM LA SENALLA DEL CACAUER

El meu concepte d’ordre és una mica lax, tot s’ha de dir. De fet contrasta de forma exquisida amb el de la meva dona que és més de tenir un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc. Aquest calaix pertany al meu domini personal, evidentment, si no estaria dividit en compartiments formats per capses de diferents mides que permetessin desar-hi els diversos objectes per temàtiques o mides de forma que acabaria tenint tot l’aspecte d’un expositor de botiga. Jo soc més de deixar les coses al primer lloc que s’escau i haig de reconèixer que de vegades tinc alguna dificultat per poder-les trobar. De fet a la imatge podeu veure com hi ha un cert concepte d’ordre, particular, però ordre al capdavall.

En fi, tot això és només per posar-vos un exemple de què vol dir “sembla la senalla del cacauer”. De fet hauríem de dir “cacauero”, si volguéssim ser respectuosos amb el registre col·loquial.

FRASES FETES EXEMPLARS, 10

 PIXAR FORA DE TEST

Molt honorable president Torra,
M’ha semblat entendre que, des de la llibertat d’expressió que li ha atorgat l’alliberament de la cotilla del càrrec institucional, ha opinat que l’actual autonomia és un fre poc menys que insalvable per a l’assoliment de la independència. M’ho prenc com una cabriola dialèctica d’aquelles a les que ens té acostumats, però em venen al cap unes quantes consideracions.
Creu de debò que la Mancomunitat d’en Prat de la Riba va ser un obstacle per a les aspiracions nacionals i que essent quatre simples províncies espanyoles sense cap lligam ens hauria anat millor? Considera que l’Estatut del 32 va ser un altre entrebanc en el camí de la construcció nacional? Opina que el 1939 estàvem en millor disposició de fer via cap a la independència? Segons vostè la recuperació de la Generalitat i l’Estatut del 79 van ser un monumental error? La gestió d’un pressupost de més de 40.000 milions d’euros i d’un quart de milió de funcionaris és un llast per la voluntat d’autodeterminació?
Expliqui’ns-ho bé, que ho pugui comprendre el nostre cervell a punt d’entrar en letargia per fer front a l’hivern electoralista a què ens enfrontem. Altrament, haurem de considerar que “ha pixat fora de test”. I el capítol d’astracanades ja el tenim força saturat per les malintencionades i perverses ocurrències d’en Carrizosa. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 9

 QUI ESTIGUI LLIURE DE PECAT, QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA.

Sí, ja ho sé, ja ho sé, no es pot considerar una frase feta en sentit estricte, però la meva educació de col·legi de frares (La Salle) fa que la tingui integrada d’aquesta manera. Què voleu que us digui!

I em va com anell al dit per aplicar-la a la salvatjada comesa per un malànima en la persona del pobre Àlex Garrido. El personatge en qüestió, el que va gravar les imatges i les ha fet públiques quan li ha convingut, segur que mai no ha agafat una pítima, segur que és una persona íntegra en tots, tots, tots els aspectes de la seva vida humana. Altrament, no s’explica que sigui capaç de filar tan prim a nivell ètic i moral en la vida dels altres. Potser li hagués anat bé recordar aquesta frase del Nou Testament: “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.” (Joan 8,1-11)

La seva voluntat de renunciar al càrrec honora l’alcalde i el converteix en un model a seguir per tota la colla d’escalfacadires incompetents que deuen fer la viu-viu en la majoria d’ajuntaments del nostre país.

Àlex, tota la meva solidaritat i el meu reconeixement personal per la tasca feta a l’Ajuntament de Manlleu. No tinc el gust de coneixe’t personalment, però això té una fàcil solució: el dia que et vagi bé quedem i anem a fer una cervesa.

FRASES FETES EXEMPLARS, 8

 TENIR EL MÉS CALENT A L’AIGÜERA  

Semblava que la cosa anava de bo de veres. I dic semblava perquè aviat ens vam adonar que ningú de fora no ens donaria cap cop de mà, un extrem que no ens hauria d’estranyar perquè històricament sempre ens han deixat amb el cul a l’aire. Ara fa tres anys vam fer el primer pas, l’únic que podíem fer: anar a votar procurant no sortir-ne malparats, i esperar que els qui havien entomat el timó de la nau la conduïssin esquivant els previsibles esculls. Ja ho sé que ningú esperava la furibunda, extemporània i salvatge reacció de la metròpoli colonialista, ja ho sé que la cosa està fotuda, que tenim presos, exiliats, processats, perseguits... Però convindreu amb mi que en aquests moments “el més calent és a l’aigüera”. I el que és més decebedor, no sembla que hi hagi ningú capaç, ja no de posar-se a cuinar, sinó tan sols d’encendre el foc perquè comenci a bullir l’olla.

FRASES FETES EXEMPLARS, 7

 SER L’ASE DELS COPS

Em fa tot l’efecte que ens estem tornant mesells. A força de “ser l’ase dels cops” ens hem avesat a parar l’esquena i confiar que la vergassada que esperem no sigui tan punyent com la darrera que vam entomar. Som un país petit, maltractat per la història i, malgrat que han fet tots els possibles per esborrar-nos del mapa, no se n’acaben de sortir mai. Però em preocupa que ens anem conformant a fer la viu-viu i procurant aixecar el cap entre clatellada i clatellada. Acabarem per considerar normal que hàgim de demanar permís fins i tot per parlar la nostra llengua i, amb els temps que corren i el que sento pel carrer, no tenim aquest panorama gaire lluny.

FRASES FETES EXEMPLARS, 6

 AIXECAR LA CAMISA

Que voleu que us digui! Fa tres anys que tinc la sensació que “em van aixecar la camisa”. Perquè soc força crèdul, tot s’ha de dir, i no costa de fer-me combregar amb rodes de molí. Hauria de ser una mica més desconfiat i aprendre a posar filtres al que m’arribi, però deu ser que em fa mandra.

Us puc ben assegurar que m’ho vaig empassar. Vaig creure que anar a votar el dia 1 d’octubre serviria per aconseguir la utopia que portaven temps prometent-nos. Després em vaig adonar que tota la trepa de polítics responsables de fer el següent pas havien anat de farol. I el joc d’hòsties que ens van repartir amb total impunitat i que alguns van rebre en pròpia pell i d’altres a la consciència no havia servit per a res.

I tres anys després, només podem commemorar el joc d’hòsties. Ja hi estem acostumats: l’11 de setembre celebrem una superba ensulsiada. Definitivament, “ens van aixecar la camisa”. Potser que comencem a desconfiar de tota aquesta colla de polítics mediocres i en passem els taps a les properes eleccions. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 5

 ANAR-SE’N EN ORRIS

Hi ha una frase d’en Josep Pla, quan anava de convidat i mentalment devia calcular el cost del tiberi que li oferien, que fa dies que em vaig repetint: “I tot això, qui ho paga?” Me l’imagino amb el somriure sota el nas i la seva habitual sornegueria.

Es neguen a enretirar pensions vitalícies vergonyoses, a reduir càrrecs polítics i assessors, a estrènyer el cinturó en despesa militar, a obligar els fills de puta corruptes a tornar fins el darrer cèntim estafat, a congelar o retallar el sou dels privilegiats funcionaris, a caçar tots els defraudadors d’Hisenda... Com s’ho faran per pagar la ingent despesa extraordinària que s’ha generat amb el Covid-19 i la que seguirà creant? Fa massa temps que porten el carro pel pedregar i això no pot durar gaire.

Aquest pseudo-estat  suposadament democràtic que té més de república bananera que d’ex-potència imperial amb colònies (ja només els en queda una i estem més aviat per tocar pirandó) “se’n va en orris” de forma irremeiable, i això no ho salva ni el pedaç econòmic promès per la Unió Europea, ni el regal de 16.000 milions que els fem cada any perquè els surti de franc venir a apallissar-nos mentre votem en referèndum. Avui només ens hem centrat en el tema econòmic, deixem per més endavant una reflexió seriosa sobre l’exercici del poder, perquè això dona per a una novel·la més extensa. 

FRASES FETES EXEMPLARS, 4

 PASSAR DE TACA D’OLI

Senyor Casado,

De debò que es creu el que diu, o és que el cervell li va per una banda i a l’aparell fonador li ha donat l’autonomia que voldria prohibir a Catalunya? “A Felipe VI lo votamos los espanyoles, a Garzón y Iglesias no.” I es queda tan ample? Això ja “passa de taca d’oli”.

A força de mentir, d’inventar notícies, de reescriure la història, de creure’s en el dret de dir qualsevol bajanada amb la intenció de putejar els que no pensen com vostès, sobretot si són catalans, estic segur que el seu cervell ha patit una mutació. I si realment vostè representa que exerceix el lideratge d’una dreta moderada, no vull ni pensar la reflexió que pot sortir de la boca de l’harpia de l’Arrimadas o de l’ogre de l’Abascal. Que déu ens agafi confessats!