FRASES FETES (31)

RECTIFICAR ÉS DE SAVIS / voler clavar el clau per la cabota

Algun dels assessors de la ministra Irene Montero li hauria d’aconsellar que rectificar és de savis i que, ben al contrari, entestar-se a voler fer entrar el cau per la cabota és de bestiar orellut (ases i mules).
Aquesta senyora hauria de saber que la jurisprudència no entén de lemes publicitaris com el seu famós “només sí és sí”, en tot cas aplica llatinades del tipus “habeas corpus” i “in dubio pro reo”. Hauria de ser conscient que els jutges són especialistes en retorçar lleis i esprémer-les per aconseguir els seus objectius. Aquesta senyora, abans de titllar els jutges de masclistes, s’hauria d’haver mossegat la llengua, perquè, si ho hagués de dir, com a resposta a unes paraules que van entomar com una coça als collons, s’han dedicat a treure al carrer tots els miserables violadors a qui han pogut rebaixar la pena.
I ara, la senyora ministra haurà de veure com li esmenen una llei amb la qual ella volia passar als annals de la història. I que sigui ràpid, sisplau, perquè el degotall de delinqüents sexuals alliberats sense rehabilitar no té aturador.

FRASES FETES (30)

TIRAR LA PEDRA I AMAGAR LA MÀ / jugar al gat i la rata

Aquell miserable de somriure tèrbol i mala llet condensada que fins i tot els seus sequaços el van haver de fer fora del PP i que responia al nom de Pablo Casado, aquell que s’havia tret un màster sense haver anat mai a classe ni haver presentat cap treball, resulta que ha desaparegut del mapa, que ni tan sols a casa seva saben on es troba.
El jutge que l’investiga per les seves declaracions sobre la immersió lingüística a Catalunya no l’ha pogut interrogar perquè la policia no l’ha trobat per donar-li la citació. El Congrés també ha abandonat la investigació d’aquests fets perquè ja no és diputat. O sigui que qui va dir que “a Catalunya no es deixa anar al lavabo als nens que no parlen en català” i també que “als que s’entesten a parlar en castellà se’ls omple la motxilla de pedres perquè facin penitència a l’hora del pati” va tirar la pedra i ara amaga la mà. Em ve la imatge del nen que a l’hora del pati tira una pedra i immediatament es posa les mans a la butxaca i aixeca els ulls enlaire fent veure que mira les orenetes que nien sota la barbacana.
De fet no és l’únic del PP que juga al gat i la rata amb la justícia, perquè el senyor Feijóo estava citat a declarar en un jutjat de Castella per no sé quin embolic de dates de celebració d’un congrés i no s’hi va presentar: hi va enviar un substitut. Ja ho sabeu, si mai temeu que us puguin fer declarar per algun suposat delicte, teniu dues opcions: desaparèixer i anar a viure en una cabana al mig del bosc o bé enviar-hi algú amb prou barra que us representi.

FRASES FETES (29)

ENS FALTEN SAVIS I ENS SOBREN SABERUTS / ser un esperit lliure / esborrar del mapa

Amb aquesta frase acostumo a acabar les xerrades que faig amb nois i noies que han llegit els meus llibres i els acostumo a dir que llegeixin molt perquè d’aquesta manera es faran savis. I avui en lloc d’una frase feta he decidit posar aquesta màxima perquè des de fa un parell de dies a casa nostra tenim un savi menys.
En Xavier Rubert de Ventós amb els seus ulls murris, la seva agudesa crítica, la seva ironia i la seva particular visió de la filosofia des de la quotidianitat va il·luminar un munt de cervells d’universitaris que acabaven formulant-se les preguntes a què ell era tan acostumat. Era un savi, i quan se’n va un savi la societat se’n ressent.
Va ser un esperit lliure que després de molt temps a les files del PSC va arribar a la conclusió que això de la política no tenia solució i se’n va anar de la mateixa manera que hi havia entrat: amb les mans buides però el cor més despert i el cervell més savi.
Va deixar la política i es va declarar independentista no nacionalista (no em demaneu que us expliqui què vol dir, però en tot cas sempre m’ha sonat molt bé). I, després de tant de temps participant en programes d’opinió a les televisions estatals, el van esborrar del mapa (suposo que per això d’independentista). I a la nostra televisió feia molts anys que no li vèiem el seu somriure generós ni escoltàvem la seva paraula intel·ligent (en aquest cas, suposo que per no nacionalista). Un altre savi de ment privilegiada condemnat a l’ostracisme?

FRASES FETES (28)

QUI ESTIGUI LLIURE DE PECAT QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA (Joan 8,6)

El senyor Feijoo, que allà on parla brilla per la seva vasta formació cultural (recordeu quan va confondre la novel·la de George Orwell “1984” amb la data de la seva publicació), ha tornat a patir una relliscada greu, potser a causa de la inconsistència dels seus arguments, però segurament per una mala fe manifesta.
Afirmar que fa molts segles que els cristians no maten en nom de Déu és quedar-se mentalment estancat en la darrera croada (i consti que no parlo de la que va muntar en Franco sinó de la novena, de la que va acabar el 1272). Segons ell, els Reis Catòlics devien ser persones molt raonables que van aconsellar a moros i jueus que es busquessin un lloc millor per viure i els devien indemnitzar i tot. Segons ell, el genocidi amb la creu per endavant que van practicar a Amèrica devia ser poc menys que una missió redemptora i d’alliberament.
Però sempre em podria dir que d’això fa molts segles. D’acord, anem al 1936. Ja ho sé que es van matar capellans, monges i persones que anaven a missa. Però a l’estiu d’aquest any, a la seva Galícia natal es matava en nom de la religió catòlica. S’afusellaven obrers, mestres, professors, treballadors... en nom de la Santa Mare Església i de la religió catòlica. I els feixistes que van prendre el poder van buscar l’empara en els bisbes i van aconseguir entrar a les catedrals sota pal·li. Per tant, totes les persones afusellades després de judicis sumaríssims fets en una sala presidida per un Sant Crist també es devien matar en nom de Déu.
No senyor, no té cap mena de raó i segueix practicant el que millor sap fer la dreta, l’extrema dreta i alguns sociates amb arrels falangistes: assumir i blanquejar les tares ideològiques heretades d’un franquisme latent que es veu que mai no acabarem de superar.

FRASES FETES (27)

COSTAR DE PAIR / treure’s el barret / dir les coses pel seu nom / mossegar-se la llengua

Costa de pair que al nostre país hi hagi casos com els que la Sukaina, la Safi, la Hakima, la Khadija i la Wafaa van denunciar a cara descoberta al programa “Sense ficció” de TV3. En tot cas val la pena treure’s el barret davant la valentia d’aquestes noies que han plantat cara a la família i han escollit la llibertat malgrat que no ens imaginem el preu que han pagat i que estan pagant per la seva decisió. I em costa d’entendre la resposta de la directora de la DEGAIA en el sentit que es tracta de casos aïllats, i acaba comparant el mocador amb els cinturons o el pantalons estripats com si es tractés d’una mena de moda.
Opina la Najat El Hachmi, a qui des de fa temps segueixo tant en els seus articles com en la seva obra literària, que una religió amb valors misògins que practiquen 1.200 milions de persones seria un autèntic miracle que només es traduís en aquests casos aïllats a Catalunya.
No es tracta d’anar de paternalistes, ni d’evitar fomentar la islamofòbia, però amb l’excusa de respectar una suposada cultura i en honor a la multiculturalitat, hauríem de ser conscients que hem condemnat moltes noies a patir conseqüències psicològiques a llarg termini. Ja n’hi ha prou de mossegar-se la llengua per por de ser titllats de racistes.
Ja va sent hora que els discursos esquerranosos, que blanquegen el significat del mocador i que sempre troben hijabistes que afirmen viure la seva submissió de forma voluntària, canviïn de retòrica i comencin a dir les coses pel seu nom.

FRASES FETES (26)

AFEGIR LLENYA AL FOC / voler apagar el foc amb benzina / haver-n’hi per tirar el barret al foc / costar un ull de la cara / no tenir paraules, quedar-se de braços creuats / anar amb el lliri a la mà / tocar totes les tecles

No estic gens segur que la decisió d’enviar a Ucraïna aquesta mena de monstres blindats alemanys que tenen el nom de “Leopard” no sigui una manera d’afegir llenya al foc. Òbviament, davant l’agressió russa que es va fer realitat perquè quan ho va provar a Crimea la majoria d’estats van mirar cap a una altra banda, la diplomàcia mundial no es pot quedar de braços creuats. Però alguna cosa em diu que el merder que hi tenen muntat ja va bé a tothom. Penseu en la immensa quantitat d’armament destruït en aquesta guerra que permetrà a la indústria armamentística tenir comandes noves per seguir amb el seu negoci.
La solució només passa per aturar la guerra i obligar el nou Tsar rus a seure en una taula de negociació, qualsevol altra solució allarga el conflicte i per tant el patiment de molta gent innocent. Encara que això sembli una mica càndid i algú digui que és anar amb el lliri a la mà, no hi ha cap altra solució. Dubto que s’hagin tocat totes les tecles que convenia.
Pel que fa a la implicació d’Espanya en l’afer dels tancs, n’hi ha per tirar el barret al foc. Ara ens assabentem, per boca de l’esplèndida ministra Margarita Robles) que fa un quart de segle l’estat va comprat un centenar d’aquests blindats per un import d’uns 1.000 milions d’€ (llavors 165.000.000.000 de pessetes) i que la majoria són pura ferralla. Els pocs que hi podrien enviar costarà un ull de la cara reparar-los i tornar-los a posar en funcionament, perquè estan tots arraconats i oblidats. NO TINC PARAULES!

FRASES FETES (25)

HAVER-N’HI PER LLOGAR-HI CADIRA / si no vols pols no vagis a l'era

Donar-li un premi d’excel·lència a Isabel Ayuso té un cert biaix delictiu, però si qui li atorga és la Universitat Complutense de Madrid ja és cosa de llogar-hi cadira. No es tracta de la Universidad Rey Juan Carlos, famosa per donar màsters i títols a tota la colla d’aprofitats del PP, sense que hi hagi hagut cap condemna al respecte, sinó d’una de les universitats més ben considerades de l’estat. Òbviament li van muntar una rebuda d’allò més adient amb càrregues policials incloses.
No valdria aplicar la sentència “si no vols pols no vagis a l’era” perquè sabien el que els esperava, per això van muntar un notable desplegament policial i van convidar multitud de joves de Nuevas Generaciones del PP, que mai no havien trepitjat un campus, per confrontar les protestes i que la IDA trobés l’escalf dels alumnes.
Com sempre, al final va aprofitar la protesta per banyar-se en el victimisme i refermar la seva teoria que els rojos i els bolivarians han pres la universitat i ja no hi ha llibertat d’opinió i expressió.
I això ho diu qui per merèixer el títol d’alumna il·lustre només té el dubtós mèrit de ser la primera alumna d’aquesta institució que arriba a presidenta d’una comunitat autònoma, i la primera que aconsegueix, amb el títol de periodista sota el braç, arribar a aquesta fita dins la Història Autonòmica de l’estat.
Allò que deia: “N’HI HA PER LLOGAR-HI CADIRA!”

FRASES FETES (24)

FER COMBREGAR AMB RODES DE MOLÍ / repicar campanes i anar a la processó

El senyor Collboni és típic polític socialista que, a banda de tenir plaça de funcionari amb la vida laboral resolta a perpetuïtat, sempre ha aconseguit anar-se fent forat en llocs de certa importància dins l’aparell del partit.
Ara ha anunciat que renuncia al seu càrrec de tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona perquè es vol dedicar a preparar el programa electoral amb què es tornarà a presentar a les municipals i això no seria compatible amb les seves responsabilitats actuals al consistori.
Però que es pensa que pot "fer combregar amb rodes de molí" els ciutadans de Barcelona, que comencen a estar tips de patir invents de lluïment mentre empitjora dia a dia la seva qualitat de vida?
En el fons, el que hauria de dir és que no pot repicar campanes i anar a la processó. Quan els qui l’hagin de votar li sentin dir que pretén superar l’etapa actual que ha portat els habitants de la capital al llindar de la depressió, algú li recordarà que ell també hi té part i culpa. Per això fa un pas al costat, per poder criticar la Colau i els Comuns des de fora, com si no tingués res a veure amb els desoris que entre tots han organitzat. L’endemà de les eleccions correrà a pactar amb la mateixa persona de qui ha estat mà dreta durant dos mandats. No coneixen la sensació de vergonya.

FRASES FETES (23)

FER ELS ULLS GROSSOS / mirar cap a una altra banda / creure’s pel damunt del bé i del mal / importar un rave.

Durant massa temps “s’ha fet els ulls grossos” amb els excessos, els abusos i les barbaritats que personatges famosos cometen en festes i gresques a les quals són tan aficionats els qui la butxaca els permet no mirar prim en les seves despeses. Eren proverbials les gresques que es muntaven els brasilers que van jugar al Barça, per exemple.
Sobre aquesta base, no ens hauria de sorprendre que un personatge com en Dani Alves, que ja tenia certa fama dins la vida noctàmbula de la capital, hagi acabat arrestat i en presó provisional acusat de violació.
Personatges d’aquesta mena estan massa acostumats que determinades persones de sexe femení els vagin al darrere disposades al que calgui en benefici de la festa i la gresca, per tant tenen on triar i, creient-se pel damunt del bé i del mal, tiren pel dret amb la finalitat de satisfer els seus instints animals més bàsics confiant que la societat mirarà cap a una altra banda perquè els tenen un punt mitificats.
Es tracta de persones amb escassa formació, nul·la consciència moral i mancats de la més mínima sensibilitat social, que guanyen diners a cabassades i es poden permetre els luxes més extrems i els vicis més cars. La llàstima és que des de fa tres dies ens hem d’empassar a cada telenotícies la misèria d’un personatge que a mi personalment m’importa un rave.

FRASES FETES (22)

SER UN CUL DE MAL SEIENT / la cabra sempre té tirada cap a muntanya

El senyor Alejo Vidal-Quadras, com la majoria de personatges amb cognoms compostos, procedeix d’algunes emparentades famílies de l’alta burgesia catalana, tot i que de català n’ha exercit ben poc.
Si repassem una mica la seva trajectòria política, ens adonarem que és un viu exemple de “cul de mal seient”. Els anys 80 militava a Solidaritat Catalana; després va estar mig any a les files d’Unió Democràtica de Catalunya; va passar a Alianza Popular perquè li oferien entrar a l’Ajuntament de Barcelona; va fer carrera al Partido Popular de Catalunya, però en Jordi Pujol en va demanar el seu cap al senyor Aznar i aquest el va enviar al cementiri d’elefants del Parlament Europeu; va marxar del PP al·legant manca de democràcia interna i va fundar VOX; des del seu invent va iniciar un acostament a UPyD i Ciudadanos, però va haver de sortir del partit que havia fundat amb la cua entre cames.
Em pensava que la seva carrera s’havia diluït en la foscor de l’oblit i finalment ens havia deixat en pau, però suposo que fent honor a aquella dita de “la cabra sempre té tirada cap a muntanya”, ha tornat a aparèixer amb ganes de gresca. Resulta que va ser un dels organitzadors de l’esplèndida manifestació que uns quants milers de fatxes de tot l’estat van muntar ahir a Madrid per salvar la unitat de la pàtria que es veu que es troba en perill com mai no ho havia estat. No cal dir que des del nostre país hi van anar tots els d’aquestes plataformes ciutadanes nascudes amb l’únic objectiu de generar conflicte lingüístic a les escoles, però em sembla que entre tots no arribaven al nombre de gent que es va manifestar contra la cimera bilateral d’aquesta setmana. Analitzeu el tractament i el temps que els mitjans de comunicació van dedicar a una i altra, i de passada maleïu els ossos del Sr. Sànchez que les va voler posar totes dues al mateix sac en un exercici rocambolesc de cinisme que el va deixar retratat.

"LLÀGRIMES EIXUTES" A LA LLIBRERIA VUK DE TORELLÓ

Ahir vam anar a parlar una estona de la meva darrera novel·la a la llibreria VUK de Torelló, una iniciativa de la Mery Pineda que pretén donar resposta a una mancança cultural de la vila.

Va ser una trobada entranyable en un lloc que respira la humil sensibilitat dels espais creats amb amor. Val molt la pena donar suport a aquestes iniciatives i estigueu atents a l'oferta mensual d'activitats culturals que hi programa. Gràcies, Mery, per acollir-nos a casa teva.

FRASES FETES (21)

SABER EL PA QUE HI DONEN / menjar pans com hòsties / costar un ull de la cara

Ara que ja portem un cert temps comprovant la reacció furibunda de la caverna mediàtica, l’abast dels insondables poders a l’ombra d’aquest estat pseudodemocràtic, i la capacitat repressiva d’uns cossos de seguretat que paguem entre tots, però que només protegeixen als altres mentre ens estomaquen de valent; podem dir que ja “sabem quin pa hi donen”. El problema que hauríem de plantejar-nos de seguida que puguem és si ens agrada seguir menjant pans com hòsties o preferiríem de tant en tant poder menjar tortell d’Olot, d’aquell de can Carbasseres. I la resposta és ben senzilla, em sembla.
Ara toca fer-se la pregunta: Com aconseguim l’anhelat tortell? Fem la carretera de la costa de la Salut? Agafem els túnels de Bracons? Agafem l’Eix Transversal i anem a fer la volta per Anglès? L’encarreguem i que ens el portin? Hi ha vies més directes, hi ha carreteres amb revolts que maregen, hi ha rutes massa llargues, si ens el fem portar ens costarà un ull de la cara... Tot un dilema! Però que consti que ningú no vol menjar pans com hòsties.
Mentrestant perdem el temps discutint entre nosaltres sobre les virtuts, les bondats, els perills i els reptes que ens planteja cada camí i els de la Metròpoli venen a casa nostra a fotre’s de nosaltres i contemplar el galdós espectacle que els proveïm. Quan ens adonarem que tots els camins arriben a Olot i que l’important és prendre’n un, sigui el que sigui?

FRASES FETES (20)

SER FLOR D’UN DIA / tocar pirandó / veure's el llautó

L’invent de “Ciutadans” semblava estar condemnat a "ser flor d’un dia", però redéu si n’ha fet de feina malgrat ser tan efímer. No tant com la UPD de la Rosa Díez, però Déu n’hi do! D’ençà que el senyor Albert Rivera va començar a moure brega per emmerdar la nostra societat desfermant una guerra de llengües que encara dura fins avui, s’han apuntat alguns èxits que no convé menystenir: entrar al Parlament i parlar-hi en castellà, guanyar unes eleccions autonòmiques que no els van servir de res, convertir-se en la clau perquè VOX entrés al Parlament a empastifar-ho tot, estendre’s per tot l’estat, entrar al Congrés amb una cinquantena de diputats i perdre’n el 80% en les següents...
Ara, malgrat la suposada refundació d’un partit que ha recuperat al logotip els colors de la UCD, està a les acaballes, perquè el seu discurs ambigu ja no se’l creu ningú i els qui els votaven d’extrema dreta tenen un original molt més fiable (VOX), mentre que els que creien en contes de fades i els consideraven centristes i moderats han anat tocant pirandó, perquè ben aviat se’ls va veure el llautó.
A casa nostra, on van rampinyar vots tradicionalment destinats al PSC, ja no tenen cap mena de credibilitat i s’han quedat només amb el discurs agre del Sr. Carrizosa, que segueix emmetzinant arreu on va. Com es diu col·loquialment: “els queden dos telediaris”.

FRASES FETES (19)

SER UN LLOP AMB PELL DE XAI / ser un sepulcre emblanquinat / fer callar boques / diners a cabassades /estrènyer el cercle

Queda clar que el senyor Plácido Domingo és un autèntic cràpula i no cal aplicar-li allò tan sabut de “presumptament”. Ha resultat ser un llop amb pell de xai aplaudit en tots els teatres importants del món, mentre portava una vida ben poc exemplar amanida d’abusos sexuals, assetjaments i participació en trames criminals de tràfic de dones.
Vista la seva imatge pública, també se li podrien aplicar les paraules de Jesús (Mateu 23:27-28): “Sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens de podridura.” (La meva formació religiosa als Maristes i més tard a La Salle apareix de forma insistent en les meves reflexions, sense que això vulgui dir que amb el seu apostolat aconseguissin fer-me creient). Penso que la condició humana del personatge que tractem, tan propera a l’ideari de la dreta cavernícola del país que acostuma a acabar amanit amb benediccions episcopals, es mereix aquesta consideració bíblica.
No deu ser estrany, en un personatge de la seva fama i condició, el fet d’acabar considerant-se poc menys que un déu envoltat de llagoters i llepaculs que l’eleven a una categoria que mereix l’adoració. Aleshores deuen aparèixer les més baixes passions humanes que pot satisfer sense cap mena d’escrúpol ni temor de ser descobert o denunciat, perquè en darrer extrem sempre podrà fer ús de la seva fortuna per fer callar boques entaforant-hi diners a cabassades.
A veure com acaba tot plegat, perquè el cercle s’està estrenyent.

FRASES FETES (18)

ANAR CAP ENRERE COM ELS CRANCS / trobar-se en hores baixes / perdre el nord

D’un temps ençà, tot apunta cap a una lamentable regressió en tots els camps: polític, només cal veure quins ximples han arribat a tenir poders extraordinaris i com creixen arreu els moviments d’extrema dreta que crèiem residuals; social, amb minva de drets, de llibertats i de protecció a cada dia que passa; econòmic, amb dues crisis encadenades i una destrucció cada vegada més evident de la classe mitjana; cultural, amb tots els sectors en hores baixes per diferents motius; ambiental, amb una contaminació desbocada i un canvi climàtic aclaparador; educatiu, amb una escola que ha perdut el nord i no sap el que és una brúixola... “Anem cap enrere com els crancs”, en poc temps hem perdut pràcticament tot el que havíem guanyat en millores durant el darrer mig segle i la generació actual és la primera que viurà pitjor que no ho havien fet els seus pares i potser fins i tot els seus avis. No, no, ni soc pessimista ni gens alarmista, soc objectiu. I feia temps que ho anava dient als meus alumnes amb el punt d’ironia que acostumava a gastar. Després de mil·lennis d’evolució, els deia, comença a haver-hi senyals d’involució; el dia que us trobeu enfilats en un arbre de la sabana, us poseu la mà al cul i us adoneu que us ha sortit cua, recordeu que ja us havia avisat. En tot cas podran explicar als fills i als nets que un mestre una mica tocat del bolet ja els ho havia pronosticat temps enrere.

FRASES FETES (17)

TIRAR PEL DRET / anar a cop segur / ser oli en un llum / no arribar a la sola de les sabates / tocar el crostó

Un tal Sisamnes, jutge de Pèrsia pels volts del segle VI aC, es veu que va acceptar un suborn i va dictar una sentència injusta (sí, sí, ja deveu endevinar per on vaig). Quan el rei Cambises II (530 aC – 521 aC) se’n va assabentar, “va tirar pel dret” i va voler anar a cop segur: va manar que li llevessin la pell de viu en viu i, un cop adobada, la fessin servir per folrar la cadira del tribunal des d’on impartia justícia. Va ser oli en un llum: en aquell tribunal mai més no es va donar cap cas de corrupció ni de prevaricació. Sí, sí, ja sé que és una bestiesa, que el Preparao no arriba a la sola de les sabates del rei esmentat i que no té poder absolut (Déu ens en guardi!) i que d’ençà d’aquests fets hem avençat molt en matèria de Drets Humans, però caldria explicar-ho a personatges de la talla de Lesmes, Llarena, Marchena, Barrientos (per posar exemples prou actuals), per si es replantegen algunes de les actituds i reformulen algunes de les sentències, no sigui que acabin tocant-los el crostó.

FRASES FETES (16)

SER MÉS TOSSUT QUE UNA MULA / tirar pedres a la teulada / tocar el botet / tocar el que no sona

El senyor Lambán fa honor al seu origen i es mostra com el viu exemple de “baturro” més tossut que una mula. El fet que es dediqui a tirar pedres damunt la teulada de Pedro Sànchez m’importa ben poc, però la tírria que té als catalans és per fer-ne un estudi detallat. No desaprofita cap ocasió per tocar el botet.
Estic convençut que té “gelos”, per allò del Regne d’Aragó i Catalunya, perquè des de la seva òptica el Principat no hauria de ser independent, ben al contrari, hauria de dependre de la seva comunitat autònoma per drets històrics.
En matèria de tocar el que no sona als catalans, la seva proesa més gran va ser aconseguir, per la via judicial i aprofitant l’aplicació del 155, el retorn de les obres d’art procedents de Sixena i que es trobaven al Museu de Lleida. Va resultar còmic la manera com va celebrar-ho. Trobo que li va faltar erigir un arc de triomf a l’entrada del recinte del monestir.
Fa uns quants dies vaig sentir que es mostra d’allò més cofoi pel fet d’haver impedit que els Pirineus aragonesos fossin colonitzats pels veïns de l’est en unes hipotètiques olimpíades d’hivern que, atès el canvi climàtic evident, tenien més d’ocurrència estúpida que de proposta seriosa. En el fons està content que la candidatura de Barcelona Pirineus no es pogués presentar, encara que això també jugués en contra de les instal·lacions d’hivern de casa seva. Ell és així, no hi ha res a fer.
Estic pensant seriosament si aquesta malvolença no deu ser deguda al fet que nosaltres veiem el sol abans que ell. En tot cas, ho té fàcil: que creï una delegació del seu govern autonòmic a Salou, que de fet és la platja de tots els “manyos”.

FRASES FETES (15)

ABANS S’ATRAPA UN MENTIDER QUE UN COIX / venir de regàlia / tocar el voraviu

A veure, senyor Pedro Sánchez, segurament això a vostè ja li ve de regàlia per part dels qui l’han precedit al PSOE dels nostres malsons. Només cal que recordem l’eslògan “OTAN de entrada, no”, que de seguida es va convertir just en tot el contrari i ens va fer adonar del grau de credibilitat que els havíem d’atorgar.
Vostè va dir que “no dormiría por las noches”, donant a entendre amb amb Podemos no hi volia tractes, i al cap de dos mesos hi va fer un govern de coalició. “No vamos a pactar con Bildu, con Bildu no se acuerda nada”, se’n recorda? Abans ja havia pontificat: “No voy a permitir que la gobernabilidad de España descanse en partidos independentistes.” També havia afirmat que res d’indults... Maleïda hemeroteca! És ben bé que “abans s’atrapa un mentider que un coix”.
Ara ens diu que res de dret a l’autodeterminació, que ni parlar de cap referèndum... També afirma que el “Procés” està liquidat. I ho diu amb aquell convenciment que només llueixen els qui estan acostumats a fer sermons des de la trona, amb un model de comunicació unidireccional que no permet preguntes ni aclariments.
Quan trigarà a adonar-se que això nostre no està acabat, que està en somort i pendent que algú amb una mica de carisma en revifi el caliu? Que ni bombardejant Barcelona cada cinquanta anys, com deia aquell miserable, no resoldrà el que per a vostès s'anomena "EL PROBLEMA CATALÁN"! La seva fatxenderia convocant una cimera bilateral amb els gavatxos ha aconseguit que tothom se sentís tocat del voraviu i ens tornéssim a ajuntar tots en una manifestació.
Estic esperant quant de temps trigarà a fer seves les paraules de la magistrada del TC María Luisa Segoviano referint-se al nostre dret a l'autodeterminació: “No s’ha de tenir por a cap plantejament, a cap posició, a cap suggeriment.” Suposo que caldrà esperar a veure si és capaç de mantenir-se en el poder després de les properes eleccions generals, altrament una colla de personatges de la seva corda com García-Page i Lambán li muntarien massa merder i de moment toca donar-los la raó.

FRASES FETES (14)

REPICAR CAMPANES I ANAR A PROCESSÓ / no fer el pes / qui dia passa any empeny / acabar llepant / fer la gara-gara

Quan es fan equilibris al llindar del precipici, es corre el risc d’estimbar-se amb el primer entrebanc o relliscada que es pateixi. Políticament, soc més aviat dels que podríem anomenar possibilistes, potser a causa de l’edat que m’ha fet tornar no només més savi, sinó més desconfiat i un punt conservador. Dic això perquè fa temps que no escolto els cants de sirena que venen de Waterloo, però tampoc no em fa gaire el pes aquesta mena de govern provisional que els altres han establert a la Generalitat i que més aviat està instal·lat en allò de “qui dia passa any empeny”. Aclarits aquests dos extrems, em permetré fer un breu comentari sobre el grau de coherència del partit que governa en solitari fent els equilibris de què parlava al començament. Com que portem ja força temps avesats al seu discurs ambivalent, no m’entretindré a considerar-lo.
Ara bé (que vol dir “moro” en un acudit estúpid que m’ha acompanyat tota la vida), al final han acabat llepant i posant-se en evidència. “No es pot repicar campanes i anar a la processó”. No es pot anar a fer la gara-gara als presidents dels dos estats que es reparteixen i anorreen el nostre país i han decidit celebrar-lo a Barcelona, i alhora manifestar-se al carrer en contra d’aquesta cimera bilateral. “No es pot tenir la dona borratxa i el vi al bot”, seria una altra de les dites que hi podríem aplicar, tot i que aquesta té un deix lleig que alguna feminista em sabrà retreure perquè hi veurà connotacions masclistes i patriarcals.

FRASES FETES (13)

AGAFAR EL RAVE PER LES FULLES / fotre-hi cullerada

La dreta, la dreta més dreta i la dreta més extrema de l’estat no desaprofiten cap oportunitat per poder fotre-hi cullerada i relacionar qualsevol fet amb la seva obsessió per la unitat de la pàtria (la seva, s’entén) i el perill que representem els bojos separatistes catalans. Aquesta vegada es pot ben dir que “han agafat el rave per les fulles”, perquè prendre l’intent de cop d’estat de Brasil orquestrat pel miserable Bolsonaro, patrocinat per empresaris i comptant amb la permissivitat de policia i exèrcit, i comparar-lo amb el moviment independentista és d’una baixesa moral, d’un cinisme i d’una mala llet que permet situar l’argument al pòdium de les barbaritats emeses pels seus cervells alienats.
Jo no sé si a casa seva es mengen només les fulles del rave, però se’ls hauria d’explicar que agafant-lo així no aconseguiran arrencar-ne l’arrel.

FRASES FETES (12)

PROMETRE EL MÓN I LA BOLLA / fer més por que una pedregada / fer front / fer volar coloms / gat escaldat de l’aigua tèbia fuig / anar amb el lliri a la mà / haver-ne vist de tots colors / pintar el món de color de rosa

Aquest any hi haurà una conjunció astral d’interessos jurídics, econòmics, polítics i personals que coincidirà amb unes eleccions generals que em fan més por que una pedregada seca a finals de juny. “Pare, si és possible, que passi lluny de mi aquest calze” (Marc 14,36); em ve a la memòria aquest passatge del Nou Testament, conseqüència innegable de la meva formació religiosa als Maristes i després a La Salle. Però caldrà fer-hi front i suportar estoicament com uns “ens prometen el món i la bolla” i els que han optat per recuperar la llengua castellana per tocar el que no sona “prometen el oro y el moro”. Només cal que aprenguem a no fer volar coloms per allò que gat escaldat de l’aigua tèbia fuig, perquè tenim una certa tendència a anar amb el lliri a la mà i, redéu, ja tenim una edat i n’hem vist de tots colors, la majoria prou desagradables perquè encara hi hagi qui ens vulgui pintar el món de color de rosa.

FRASES FETES (11)

BRAMS D’ASE NO PUGEN AL CEL / haver begut oli

Feijoo, Ayuso, Arrimadas, Cuca Gamarra, Abascal, Garcia Smith... I si no volem anar tan lluny, Carrizosa, Roldan, Fernández, Garriga... Tota aquesta tropa, emparant-se en la llibertat d’expressió, i de vegades reclamant-la quan el que desitjarien precisament seria suprimir-la dels drets fonamentals, tenen per costum vomitar proclames perverses, malintencionades, falses, de raonament simple, forjades amb tant de simplisme com mala llet. El seu discurs previsible els porta a reiterar una vegada i una altra les mateixes infectes reflexions perquè vagin calant en les consciències acrítiques d’una població políticament analfabeta. I encara tenen els sants pebrots de qualificar els independentistes de populistes!Caldria recordar-los que “els brams d’ase no pugen al cel”, però resulta molt preocupant que arran de terra hi hagi tantes persones pobres d’esperit i simples de cervell que s’empassen la seva merda com si fos mannà caigut del cel. La llàstima és que en les properes eleccions generals aquests impresentables obtindran majoria absoluta. Llavors sí que haurem begut oli!

FRASES FETES (10)

NO DIR NI ASE NI BÈSTIA / jugar a favor / ser un mitja tifa

On era el senyor Joan Manuel Serrat quan plovien hòsties damunt els que van anar a votar? Alineat com un bon sociata amb l’equip dels del 155, per descomptat. Que una persona que va conèixer en pròpia pell un obligat exili, encara que fos curt, “no hagi dit ni ase ni bèstia” referint-se als empresonats, als exiliats, als represaliats del seu país, no juga gens a favor seu.
De fet, fa molt temps que no exerceix de català. Potser la darrera vegada va ser quan es va negar a anar a Eurovisió si no podia cantar en català. Després va venir la necessitat d’obrir un mercat musical més ampli i va canviar de llengua. I que consti que no tinc res en contra dels esplèndids treballs musicals fet amb la poesia de Machado i Miguel Hernández. Trobo que “Mediterráneo” és una fabulosa lletra de cançó que es mereix la categoria de poema amb lletres majúscules. “Pero lo cortés no quita lo valiente, Juanito” (em sembla que s’escauria posar-hi algun concepte negatiu, però no en trobo cap), i soc capaç d’apreciar la teva obra, que segueixo escoltant tot sovint, mentre mantinc la convicció que com a persona ets un mitja tifa que et vas empeltar de la pseudoprogressia esquerranosa de personatges com Víctor Manuel i Sabina que han vomitat anticatalanisme sense que tu diguessis ni piu, suposo que per por de molestar-los.
I vas arribar a l’epíleg de la teva carrera amb un concert al final del qual et vas asseure per dir alguns mots de comiat: “No puc deixar l’escenari...” I una veu entre les quinze mil que hi devia haver va bramar: “¡En castellano!” Et vas aturar i vas dir: “¡Ah, pues sí! Lo voy a decir en castellano, sí, porque lo entenderemos todos.”
Que bonic que tanquis tota una carrera musical bastida amb temes inoblidables com “Paraules d’amor”, “La tieta”, “Cançó de matinada”, “Me’n vaig a peu”, “Plany al mar”... i la cloguis amb la frase més emblemàtica del nacionalisme espanyol, la que els permet argumentar el seu objectiu de residualitzar la nostra llengua, que també és la teva. O ja no te’n recordes? La teva coherència em fascina.

FRASES FETES ( 9 )

PIXAR FORA DE TEST / fer la gara-gara

El personatge de qui vaig parlar ahir, fa poc va celebrar la Pasqua Militar (ja té pebrots que aquesta mena de salvatgines tinguin Nadal propi) i, envoltat d’una munió d’uniformats que fa feredat de contemplar, va tornar a pixar fora de test a l’hora del discurs.
El “Preparado” (que no podria tenir un altre sobrenom més irònic) va dir que calia invertir més diners en armament. Qui collons s’ha pensat que és, aquest beneit? D’entrada no li pertoca a ell intervenir en l’elaboració ni l’aprovació del pressupost de l’estat, ni molt menys donar directrius polítiques d’aquesta mena.
En cas que fos així, quines partides pressupostàries retallaria per poder comprar tancs, míssils, avions, fragates, etc...? Se suposa que les destinades a despesa social, perquè no crec que fos capaç de predicar amb l’exemple i passar a tenir el sou base mínim interprofessional renunciant als seus privilegis. O potser pensa crear nous impostos tocant la butxaca dels més rics del país? O potser volia passar el platet entre la pardalada de generals, coronels, almiralls, comandants que li feien la gara-gara? O potser vol obligar els miserables corruptes (començant pel seu pare) a tornar fins el darrer cèntim del que han arreplegat i defraudat? O potser està disposat a eliminar càrrecs de confiança i assessors de totes les administracions?
Sort que li preparen els discursos i només li cal llegir-los. Imagineu-vos que els hagués d’escriure ell mateix.

FRASES FETES (8)

HAVER-SE EMPASSAT UN PAL D’ESCOMBRA

Tinc la sospita que aquesta mena de gent no té la sang blava, tot i que els borbons la tenen força podrida per qüestions de consanguinitat, però el que sí que tinc per ben segur és que en el seu ADN hi figura el gen de l’altivesa. El rei que no volem, i que només amb el nom ja ens recorda l’ensulsiada de l’11 de setembre de 1914, va pel món amb aires de perdonavides, amb tota la impressió “d’haver-se empassat un pal d’escombra” que l’obliga a fer moviments encarcarats, falsos, de comèdia de vodevil, una realitat que coneix prou bé atesa l’esperpèntica família de qui ha heretat gens i càrrec. M’agradaria saber com coi els funciona el cervell a aquesta mena de personatges. No pot ser que qui es creu per damunt dels altres per la gràcia de déu pensi com la resta de mortals. No pot ser que les seves connexions neuronals segueixin el mateix patró, perquè amb tants segles d’evolució divergent de la nostra segur que han mutat en algun aspecte. Però de fet “no le arriendo las ganancias”, que dirien en castellà, perquè ara mateix és un simple titella en mans dels poders fàctics d’aquest estat en fallida evident, dels poders de veritat, vull dir, no dels que suposadament ens representen gràcies al nostre vot, sinó dels que mantenen els seus privilegis ancestrals mentre res no canvia.

FRASES FETES (7)

TENIR EL MÉS CALENT A L’AIGÜERA / cagar-se a les calces / donar un cop de mà /deixar amb el cul a l’aire

Semblava que la cosa anava de bo de veres. I dic semblava perquè aviat ens vam adonar que els qui havien de prendre decisions es cagaven a les calces i que ningú de fora no ens donava cap cop de mà, un extrem que no ens hauria d’estranyar perquè històricament sempre ens han deixat amb el cul a l’aire. Fa més de cinc anys vam fer el primer pas, l’únic que podíem fer: anar a votar procurant no sortir-ne malparats, i esperar que els qui havien entomat el timó de la nau la conduïssin esquivant els previsibles esculls. Ja ho sé que ningú esperava la furibunda, extemporània i salvatge reacció de la metròpoli colonialista, ja ho sé que la cosa està fotuda, que tenim presos (indultats parcialment), exiliats, processats, perseguits... Però convindreu amb mi que en aquests moments “el més calent és a l’aigüera”. I el que és més decebedor, no sembla que hi hagi ningú capaç, no ja de posar-se a cuinar, sinó tan sols d’encendre el foc perquè comenci a bullir l’olla.

FRASES FETES (6)

REMENAR LES CIRERES / TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC / atrapar la feina / posar-se fet una fera / ser un fariseu

Tenim els alts funcionaris de l’estat revoltats. Es tracta dels qui han arribat al capdamunt de l’administració pública (advocats de l’estat, jutges, fiscals, inspectors d’hisenda, administradors civils...), i es troben al nivell A1 que deu ser el més semblant a sentir-se déu dins l’aparell públic. Alguns cobren més que el president del govern i tenen feina garantida per tota la vida, però tot i així prefereixen demanar excedències per fer assessoraments al sector privat, per passar a ser càrrecs de confiança del partit que governi, per tenir acadèmies preparatòries d’opositors...
En definitiva, es tracta d’una colla de privilegiats que són els qui realment “remenen les cireres” i “tenen la paella pel mànec”, perquè coneixen l’administració com si fos la cuina de casa seva. Són pocs, es veu, i ja els va bé encara que no atrapin la feina, perquè els complements de productivitat que se’ls assignen s’han de repartir entre menys i toquen a més per cap.
Per resoldre la suposada manca de personal el govern ha arribat a un acord amb els sindicats amb la finalitat de flexibilitzar el procés per accedir a aquesta categoria des de la inferior (A2), i s’han posat fets una fera perquè diuen que això empitjorarà el servei que ells ofereixen.
En els fons, desitgen que tot segueixi igual i que per poder accedir a la seva casta s’hagin de seguir fent unes oposicions que suposen entre cinc i set anys de preparació per poder arribar a dominar els extensos temaris que contenen. Això els permet seguir fent i cobrant classes de preparació en acadèmies privades i suposa un filtre perquè als seus llocs privilegiats només hi arribin els fills i filles de “papà” que el seu estatus social els ho permeti.
Resumint, són una colla de fariseus capaços de manifestar-se exigint que es mantinguin els seus privilegis i amagant aquest objectiu sota una suposada preocupació per la qualitat del servei públic que exerceixen.
No us venen ganes d'enviar-los a netejar cunetes durant una bona temporada?

FRASES FETES (5)

AIXECAR LA CAMISA / fer combregar amb rodes de molí / anar de farol / passar-ne els taps

Què voleu que us digui! Fa tres anys que tinc la sensació que “em van aixecar la camisa”. Perquè soc força crèdul, tot s’ha de dir, i no costa de fer-me combregar amb rodes de molí. Hauria de ser una mica més desconfiat i aprendre a posar filtres al que m’arribi, però deu ser que em fa mandra.
Us puc ben assegurar que m’ho vaig empassar. Vaig creure que anar a votar el dia 1 d’octubre serviria per aconseguir la utopia que portaven temps prometent-nos. Després em vaig adonar que tota la trepa de polítics responsables de fer el següent pas havien anat de farol. I el joc d’hòsties que ens van repartir amb total impunitat i que alguns van rebre en pròpia pell i d’altres a la consciència no havia servit per a res.
I cinc anys més tard, encara hi ha qui s’entesta a dir que només cal aplicar el mandat que va sortir d’aquelles urnes, que no hi ha d’haver cap altre referèndum... Definitivament, “ens van aixecar la camisa” i mai no seran capaços de reconèixer-ho. Potser que en passem els taps, de tota aquesta colla de polítics mediocres, a les properes eleccions.

FRASES FETES (4)

NO ARRIBAR-LI NI A LA SOLA DE LES SABATES / inventar la sopa d’all / fer-se creus / remenar les cireres / mirar de mal ull.

Dir que l’actual generació de polítics que pretenen governar-nos són en general més aviat mediocres, amb alguna excepció, és inventar la sopa d’all. Només fa falta donar una repassada als mitjans de comunicació per acabar fent-se creus de qui remena les cireres en el panorama polític. Per tant, podríem posar molt exemples de la frase que avui ens ocupa, però deixeu que triï en Salvador Illa perquè hi ha alguna cosa en aquest personatge que ha provocat que sempre me’l mirés de mal ull. No parlo dels anys que porta vivint del “cuento”, que això deu tenir el seu mèrit dins un partit polític. Parlo del seu discurs, del seu tarannà, de la imatge d’amargat que llueix a la cara, de la seva nul·la credibilitat...
Convindreu amb mi que “no arriba a la sola de les sabates” d’en Raimon Obiols, per posar un exemple d’un socialista catalanista que va saber mantenir el partit com un matalàs protector contra l’amenaça de resurrecció del lerrouxisme al nostre país. Com ara, si fa no fa, oi?

FRASES FETES (3)

ANAR-SE’N EN ORRIS / portar el carro pel pedregar / tocar pirandó

Hi ha una frase d’en Josep Pla, quan anava de convidat i mentalment devia calcular el cost del tiberi que li oferien, que fa força temps que em vaig repetint: “I tot això, qui ho paga?” Me l’imagino amb el somriure sota el nas i la seva habitual sornegueria.
Es neguen a enretirar pensions vitalícies vergonyoses, a reduir càrrecs polítics i assessors, a estrènyer el cinturó en despesa militar, a obligar els fills de puta corruptes a tornar fins el darrer cèntim estafat, a congelar o retallar el sou dels privilegiats funcionaris, a caçar tots els defraudadors d’Hisenda... Com s’ho faran per pagar la ingent despesa extraordinària que es va començar a generar amb el Covid-19 i la que ha creat i seguirà creant aquesta crisi energètica i econòmica? Fa massa temps que porten el carro pel pedregar i això no pot durar eternament.
Aquest pseudo-estat suposadament democràtic que fa dècades que grinyola institucionalment i té més de república bananera que d’ex-potència imperial amb colònies (ja només els en queda una i estaríem més aviat per tocar pirandó) “se’n va en orris” de forma irremeiable, i això no ho salven ni els pedaços econòmics de la Unió Europea, ni el regal de 16.000 milions d’impostos que els fem cada any perquè els surti de franc venir a apallissar-nos mentre votem en referèndum. Avui només ens hem centrat en el tema econòmic, deixo per més endavant una reflexió seriosa sobre l’exercici del poder, perquè això, vist el “cristo” que tenen muntat amb els jutges, dona per a una novel·la més extensa.

EVIDÈNCIA DE CANVI CLIMÀTIC

El primer d'aquests dos gràfics ens indica el nombre anual de dies en què es van enregistrar màximes superiors a 34º i 36º. Ja podeu apreciar que a començament de segle n'hi havia molt pocs. El segon ens indica el nombre anual de dies en què la temperatura mitjana ha sigut inferior a 0º. També es pot apreciar que la tendència és a desaparèixer. És per si encara hi ha algú que dubta que acabarem socarrimats.

FRASES FETES (2)

SER L’ASE DELS COPS / esborrar del mapa / fer la viu-viu

Em fa tot l’efecte que ens estem tornant mesells. A força de “ser l’ase dels cops” ens hem avesat a parar l’esquena i confiar que la propera vergassada que en arribi no sigui tan dura i punyent com la darrera que vam entomar. Som un país petit, maltractat per la història i, malgrat que porten segles fent tot el possible per esborrar-nos del mapa, no se n’acaben de sortir mai. Però em preocupa que ens anem conformant a fer la viu-viu i procurant aixecar una mica el cap entre clatellada i clatellada. Acabarem per considerar normal que hàgim de demanar permís fins i tot per parlar la nostra llengua i, amb els temps que corren i el que sento pel carrer, no tenim aquest panorama gaire lluny.

DADES METEOROLÒGIQUES A FI D'ANY

 Les dades obtingudes amb l'estació meteorològica instal·lada a la terrassa de casa, que vaig recollint fidelment des que vam començar aquest segle XXI ens permeten afirmar que la temperatura mitjana anual s'ha incrementat en 2,3º segons ens mostra la línia de tendència d'aquest gràfic: 

Pel que fa a la pluviositat, resulta que hi ha tres anys amb menys pluja recollida que aquest 2022. Es tracta dels anys 2007, 2015 i 2021. De fet el menys plujós va ser el 2007, que només vam recollir un 60% de la pluja mitjana que cau en un any. 

FRASES FETES (1)

SER UNA OLLA DE GRILLS / més desviat que una escopeta de fira / donar el tret de sortida

Mireu, en un moment que caldria empassar-se les pròpies misèries i mostrar cinc cèntims d’empatia, no cap als qui ens són contraris per definició, sinó cap als qui considerem dels nostres, aquest collons de sistema de partits carregats de vicis adquirits i amb el punt de mira més desviat que una escopeta de fira fa temps que “ha convertit tot això en una olla de grills”. Vaig prometre deixar d’escoltar-los perquè em poso nerviós i ni em convé ni es mereixen que gasti cinc cèntims del meu temps en les seves lletanies.
Ep, i encara no han començat de bo de veres, perquè tan bon punt donin el tret de sortida de les properes eleccions municipals, el soroll serà eixordador. Estic pensant seriosament en la possibilitat d'exiliar-me a l’Antàrtida, que allà es veu que ara fa bon temps i no hi arriben ni les pandèmies!