diumenge, 27 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 195

“ESCAURE”

Significa ser adient, apropiat a algun afer o a alguna persona.
Ve del llatí vulgar “ex-cadere” que ja tenia el mateix significat.
Compte que el verb “escaure’s” té un significat molt diferent, el de succeir casualment, trobar-se eventualment.
“Si res li escau, poseu-li blau.” “No va trobar res que li escaigués per mudar-se una mica. Va decidir mantenir el seu uniforme habitual: pantalons texans i samarreta.”
“Es va escaure que passava per allà una partida de caçadors que, quan es van adonar del que passava, van afanyar-se a disparar al llop. Si haguessin arribat cinc minuts més tard, no sé què ens hagués passat.”

divendres, 25 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 194

“ESBOTZAR”

Fer que una cosa s’obri, es rompi o rebenti per una pressió exterior. Resulta que ha quedat oblidat i ara tot es trenca, com en castellà. 
Aquest verb ve del nom “butza” amb què ens referim a la panxa, al conjunt de vísceres del ventre d’un animal. És probable que tingui un origen expressiu a partir del moviment d’una panxa voluminosa que va fent batzim-batzam.
“Ens vam posar a empènyer tots junts i la porta es va esbotzar.”
“Si mai s’arribés a esbotzar la presa de la Baells per la pressió de l’aigua, hi hauria una inundació important a tota la vall del Llobregat.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 193

“ESTABORNIR”

Fer perdre els sentits amb un cop violent o a causa d’una forta batzegada.
Aquest mot està relacionat amb “estobezir” i “estabozir” procedents de l’occità antic. També té relació amb el verb llatí “stupidire” derivat de “stupidus –i” (estupefacte). El mot també va rebre influència dels catalans: atordir, estordir i estamordir.
“De petit m’agradava veure com l’àvia matava els conills que acabaven a la cassola. Sempre començava estabornint-los amb un cop sec al cap.”

dimecres, 23 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 192

“AIXAFATERROSSOS”

Es diu de manera pejorativa per referir-se a un pagès, a una persona rústica.
És un mot compost del verb “aixafar”, variant moderna de “xafar” que té un origen onomatopeic (xaf!), i “terròs” nom derivat de “terra” i que es refereix a un tros conreat, però també a un bloc compacte de terra.
Aquesta forma de referir-se als pagesos per part dels urbanites ha anat caient en desús, segurament perquè no n’hi ha cap que sàpiga què és un terròs.
“Sí, senyor, soc un aixafaterrossos, i amb molta honra. Prefereixo ser això que no pas un pixapins.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 191

“INXA”

El fem servir per referir-nos a una estella petita de fusta, especialment aquella que se’ns ha clavat a la pell o bé entre carn i ungla, que resulta prou dolorós. A les Illes significa irritació, rancúnia, malvolença.
És probable que vingui del castellà “hincha”/”hincharse” (inflamar-se), per allò que l’inxa causa una inflamació, però pot ser que ens hagi arribat de l’antic “inxar” que significava provocar malvolença i que encara és d’ús actual a les Illes i té un caràcter afectiu, familiar.
“M’he clavat una inxa a sota l’ungla que m’ha fet veure les estrelles. Mira a veure si me la pots treure amb unes pinces.”

dimarts, 22 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 190

“ESVALOTAR”

Significa moure esvalot, és a dir cridòria, brogit, agitació tumultuosa.
Es tracta d’una variant moderna del verb “avalotar” que procedeix del verb llatí “volutare”, i significava “agitar, moure amb insistència”.
“Tan tranquils que estàvem tots, i ha hagut d’arribar ell que sempre esvalota el galliner.”

diumenge, 20 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 189

“EIXELEBRAT”

Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa.
Del mot llatí “cerebrus –i” (que designava el cervell) en ve “excerebratus –i” que textualment significava “sense cervell”. Ha patit la mateixa evolució que eixabuirar (exauguriare).
“És un eixelebrat i no s’atura mai a pensar en les conseqüències dels seus actes. No el podem promocionar a aquest càrrec de responsabilitat.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 188

“SONSÒNIA”

Es tracta d’un so monòton i persistent. A la Plana de Vic i sobretot a pagès, recordo que també la feien servir per referir-se a una harmònica.
La paraula és una alteració de la forma catalana antiga “samfònia” que significava caramella i també cornamusa.
“Amb la sonsònia de la música que emetien per la ràdio, vaig acabar per adormir-me i no em vaig despertar fins al cap d’un parell d’hores.”

divendres, 18 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 186 i 187

“MORTERADA”


En sentit figurat, significa una gran quantitat, especialment de diners. El sentit propi seria “allò que es tritura d’una vegada en un morter”.
La paraula és derivada de “morter” que ve del llatí “mortarium” que ja tenia el mateix significat que ara: vas de pedra o metall de cavitat semiesfèrica on es trituren substàncies que es volen reduir a pasta.
“Resulta completament immoral la morterada que guanyen els directius dels bancs d’aquest país.”

“ESMUNYIR-SE”

Significa escapolir-se, desaparèixer, escapar-se.
Derivat del verb munyir que ve del llatí “mulgere”. Vam canviar “lg” per “ng” per influència del mot “emungere” (mocar).
“Van aprofitar les ombres de la paret de troanes del jardí per esmunyir-se sense que ningú de n’adonés.”

dijous, 17 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 185

“LLEMFERNADA” (ENLLEFERNADA)

Acció i efecte d’enllefernar, que a la Plana diem “llemfernar”. D’entrada significa empastifada de greix, però jo també l’he sentit referida a una llepada que queda al vidre, per exemple. En tot cas, qualsevol refregada que deixi marca damunt d’una superfície polida i brillant és una “llemfernada”.
És un mot derivat de “llefre”, que significa “brut de greix”. Sembla que el mot pot procedir de l’antic alemany “leffur” amb què es referien al llavi, però existeixen altres teories.
“No freguis el vidres a ple sol, que hi quedaran llemfernades.”

dimecres, 16 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 184

“PEDRÍS”

Banc fet de pedra que solia estar adossat a la paret al costat de l’entrada de les cases.
El mot és un simple derivat de “pedra”, el material del qual estava feta aquesta construcció.
A moltes ciutats hi havia el costum de posar un nombre determinat de pedres damunt del pedrís. D’aquesta manera, el sereno sabia a quina hora havia de cridar l’amo de la casa perquè es llevés. Podeu comptar que sempre hi havia algun graciós que s’emportava pedres per fer la punyeta.
“Els avis s’asseien al pedrís a mitja tarda i aprofitaven la miqueta d’escalfor del sol que anava a la baixa a entrada d’hivern.”

dimarts, 15 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 183

“ESCON”

Es tracta d’un banc amb respatller alt, especialment els que hi havia fixats al voltant de la llar de foc a les cases de pagès. D’aquí es va aplicar al seient que ocupen els membres d’un parlament, que a partir del segle XVIII va passar a dir-se “escó”. Finalment també s’ha acabat donant aquest nom a l’acta de diputat.
La paraula ve del llatí “scamnum –ni”, que es referia a un escambell si era petit o a un banc si era llarg.
“Havent sopat, tocava resar el rosari asseguts als escons de la llar de foc.”
“Qui ho havia de dir que els feixistes aconseguirien prou escons per fer-se sentir al Parlament!”

dilluns, 14 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 182

“SALSIR-SE”

Assecar-se rostir-se, sobretot pel sol, una planta o una cosa sucosa. Feia molts anys que no la sentia i de cop la vaig dir sense rumiar-la. És ben bé que el vocabulari que apleguem de petits no s’esborra de la memòria.
Verb derivat del mot llatí “salsus –a –um” que significava salat.
“La calor que ha fet aquests darrers mesos ha acabat salsint les plantes del jardí.”

diumenge, 13 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 181

“EMPANTANEGAR”

Vol dir aturar o impedir l’avançament o la marxa d’un afer, d’una empresa; també l’actuació d’algú.
A la regió d’Apúlia, a l’època de l’Imperi Romà hi havia un gran llac anomenat “Pantanus”. D’aquí els italians en van prendre el nom per referir-se a un “pantano”, mateix significat que el nostre “pantà” (llac artificial creat amb la construcció d’una presa que reté l’aigua d’un riu).
“Tanta burocràcia i paperam no fa res més que empantanegar el funcionament de les empreses.”
“Va fotre el camp i ens va deixar empantanegats i sense saber què fer.”

divendres, 11 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 180

“AGOMBOIAR”

S’aplica en el sentit de fer que dues o més persones vagin plegades, s’ajuntin. També en el sentit que dues o més persones decideixin d’ajuntar-se.
Del llatí vulgar “conviare”, que significava fer ruta conjuntament, el francès en va obtenir el mot “convoi” i nosaltres el vam arreplegar amb el nom “comboi” (conjunt de vehicles de transport o tren de diversos vagons) i el seu derivat “acomboiar”. El canvi del so /k/ pel so /g/ és per una qüestió d’ús freqüent: és més fàcil fer el so sonor /g/ que no pas el /k/ entre vocals.
“Mira d’agomboiar les criatures que les tenim escampades per tot el parc i aviat serà hora de tornar a l’escola.”
“Jo no ho hagués dit mai, però els tres partits s’han agomboiat per fer llista conjunta a les eleccions municipals.”

dijous, 10 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 179

“EMPAITAR”

Significa, córrer darrere d’algú per atrapar-lo. En sentit figurat, també s’aplica a qui es deleix per aconseguir una relació amb intenció amorosa.
Sembla que ve del verb llatí “impingere”, que significava “empènyer”. El participi era “impactum” i va donar forma al verb llatí vulgar “impactare”.
“La mainada juga a empaitar-se per tot el parc. A aquestes hores hi ha un bellugueig intens.”
“Havia empaitat la Roser durant més d’un any, però ho va deixar córrer perquè ella sempre li feia vores.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 178

“ATZAGAIADA”

Es tracta d’una acció irreflexiva, desconsiderada, inconvenient, un disbarat en definitiva.
La paraula és derivada del mot “atzagaia”, que era una llança curta llancívola. Ve del mot bereber “az-zagaia” que ja tenia el mateix significat. La majoria dels mots que combinen tz venen de l’àrab: atzar, atzavara, atzucac, agutzil...
“Anar-se’n a viure a pagès va ser la darrera de les atzagaiades a què ens tenia tan acostumats.”

dimecres, 9 de novembre de 2022

"LLÀGRIMES EIXUTES" al programa "Quatre paraules" de El 9 TV

Ahir El 9 TV va emetre el programa "Quatre paraules" que presenta en Jordi Vilarrodà amb una entrevista on parlem extensament de la meva darrera novel·la: "Llàgrimes eixutes". 

En Jordi em va fer adonar que fa 15 anys que vaig presentar el primer llibre: "Demà encara volaran les orenetes" a la Llibreria La Tralla. Quant de temps i quants records!

https://youtu.be/guHdtrQzIHE 



ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 173

“XARBASCAT” (XARABASCAT)

En sentit propi, a la Cerdanya, al Ripollès, al Berguedà, a la Selva i a la Plana de Vic, es refereix a un xàfec molt fort. Com a sentits especials, al Berguedà també es dona a una baralla forta i de molta gent. Però el sentit figurat específic del Ripollès, el Lluçanès, el Montseny i Collsacabra és de xivarri, grans crits i soroll de festa.
No és gaire clar l’origen del mot, però hi hauria dues possibilitats: que fos expressiu igual que el verb “xafar” o bé que tingués a veure amb un altre verb: “xarbotar”.
“Feia dies que no plovia i, quan es va decidir, va engegar un xarbascat que em va fúmer enlaire tot el planter que tenia a l’hort.”
“Ja d’un tros lluny se sentia el xarbascat que feien al cobert. Havíem accedit que el fill hi celebrés una festa amb els amics i començàvem a penedir-nos-en.”

dimarts, 8 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 172

“BATZAC”

És un cop fort, el que també en diem una trompada. A la mateixa família hi trobem batzegada, que es refereix a un canvi brusc en l’estat de repòs o en un estat de moviment, producte d’un sotrac, per exemple.
També és de la mateixa família el verb “batzegar” que significa sacsejar, moure de forma violenta. La paraula segur que és d’origen expressiu, onomatopeic (representació del so).
“Em va clavar un batzac que em va fer caure de cul a terra.”

dilluns, 7 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 171

“GALIFARDEU”

Tot i que el seu significat propi és de d’agutzil al qual s’hi va afegir el d’home que és capaç de fer-ne de totes, popularment el fem servir com a sinònim de noi, de xicot crescut, amb un sentit una mica pejoratiu.
Per trobar l’origen del mot hem d’anar a l’occità “galavard”, que era un home malforjat, simplificació de “galavardina”, un vestit rústic del qual n’ha derivat “gavardina”. D’aquí se’n va derivar “galavardeu” i per influència de “califa” (emperador musulmà que popularment es feia servir amb el sentit de home poc recomanable, trapella i temible), es va transformar en “galifardeu”. Ja ho veieu que dona per a una novel·la.
“Estic fart que aquells quatre galifardeus molestin els més menuts que volen fer servir els jocs del parc. Em sembla que avisaré els municipals.”

diumenge, 6 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 170

“GANYÓ”

A l’Empordà, el Gironès, la Garrotxa i la Plana de Vic s’aplica a les persones que són poc de fiar, hipòcrites, falses. Però és una paraula tan estesa arreu dels Països Catalans que ha acabat tenint altres significats. Eiximenis deia: “Los insulars per natura són grans ganyons e falsaris.” Que em perdonin tots els catalans de ses Illes.
La paraula és derivada de ganya (òrgan respiratori dels peixos), prové de l’occità “gaunha” que té el mateix significat i que s’ha modificat per influència del castellà “agalla”. Ara bé, quina mena de camí tortuós ha seguit el mot per acabar adquirint aquest nou significat és un complet misteri. Com no sigui que els que no són de fiar acostumen a torçar el coll...
“Ara no vinguis a queixar-te. Oi que et vaig dir que no et refiessis d’en Quel perquè era un ganyó? No t’ho has cregut fins que no ho has tastat tu mateix.”

dissabte, 5 de novembre de 2022

PRESENTACIÓ DE "LLÀGRIMES EIXUTES"

 A la Biblioteca Pilarín Bayés ens van rebre amb els braços oberts perquè poguéssim fer la presentació de la meva darrera novel·la: "Llàgrimes eixutes". 

Desitjo agrair la companyia de tots els qui vau assistir a l'acte que havíem preparat, especialment a l'Adelina Ruiz, en Pep Simon i la Juli Roma que hi van prendre part activa. 

Va ser un acte emotiu que va servir per desvetllar consciències al voltant del tema que tracta la novel·la: un cas de nadó robat a finals de la dècada dels setanta del segle passat, quan ningú no podia sospitar que en plena democràcia poguessin passar aquestes coses. 

L'Adelina Ruiz, presidenta de SOS Bebés Robados Catalunya ens va posar al dia de la situació de la seva lluita i ens va animar a escampar el seu prec de suport perquè 400 casos de nadons robats a Catalunya i 4.000 a tot l'estat no acabin caient en l'oblit. La Juli Roma ens va donar el seu punt de vista com a advocada. En Pep Simon va posar la seva veu a un dels poemes que conté el relat. 





ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 169

“ANSAT”

Olleta petita de terrissa amb una sola nansa, que es feia servir sobretot per escalfar el vi prop del caliu de la llar de foc. En algunes cases de pagès era tradició esmorzar amb un got de vi calent que donava energia per emprendre les tasques pesades del dia, sobretot a l’hivern quan hi havia unes glaçades de por.
Ve del nom “ansa” que hem anat arraconant en benefici de “nansa”. Del nom en deriva el verb “ansar” que significa posar nanses a un objecte. El mot “ansa” ve directament del llatí “ansa –ae”, que ja tenia el mateix significat.
“Va posar l’ansat amb un petricó de vi prop del caliu de la llar de foc. El seu home no era capaç de fer res de bo sense aquella medecina de bon matí.”

divendres, 4 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 168

“XICRA”

És una tassa petita, usada especialment per a prendre xocolata desfeta.
Aquest mot prové del castellà “jícara” que el va adoptar del terme nàhuatl (idioma autòcton mexicà) “xicàllim” que era una carabassa usada per a beure líquids.
“Ara ja n’hem perdut el costum, però abans els diumenges sempre berenàvem una xicra de xocolata on hi sucàvem els melindros.”

dijous, 3 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 167

“DESCOMPARTIR”

Verb amb què indiquem l’acció de separar els qui es barallen o els qui van plegats.
És l’antònim del verb “compartir” amb què designem el fet de tenir una propietat conjunta o dividir el que un té per donar-ne una part a altres persones. Ve del verb llatí “compartire” que ja tenia aquest significat.
“S’esbatussaven d’una manera tan salvatge que no hi havia manera de descompartir-los, malgrat que ho vam provar tots els qui els envoltàvem.”
“El que haurien de fer és descompartir i tirar cadascú per la seva banda. No hi ha manera que es posin d’acord en res.”

dimarts, 1 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 166

“ESCARRASSAR-SE”

Significa abocar molts esforços en una feina, en l’assoliment d’un objectiu.
Verb derivat del mot “escarrar” amb què ens referim a arrencar les olives de l’olivera, el gra del blat de moro. El mateix origen té “escarràs” que apliquem a la persona que sempre es carrega la feina més pesada. La procedència més probable d’aquest mot és el terme germànic “skerran” o “skarran” que significava “arrencar raspant”.
“No t’escarrassis a preparar les oposicions. Hi ha molt poques places i segur que acabaran ocupant-les els qui ara són interins.”
“Ens escarrassàvem a treballar de sol a sol per acabar cobrant una misèria al cap de la jornada.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 165

“ESTOMACAR”

Significa apallissar, clavar un fart de llenya a algú.
Resulta que és de la mateixa família que “estómac” i prové del verb llatí: “stomachiari” que significava irritar i era derivat del nom “stomachus” (esòfag, estómac) i aquest del grec “stomatos” nom amb què es referien a la boca. D’aquí ve el fet fet que un dentista també s’anomeni estomatòleg. Ara bé, com és que ha arribat a tenir l’actual significat d’apallissar? La imaginació popular a l’hora de crear i adaptar vocabulari és increïble.
“El van estomacar tant que algú els va haver d’aturar per fer-los veure que si no ho deixaven estar l'acabarien matant.”