FRASES FETES (50)

(La darrera d'aquesta sèrie)

TREURE ELS DRAPS BRUTS / no haver trencat mai un plat

Mentre m’anava empassant el reportatge que TV3 va emetre per recordar-nos el passat esclavista d’alguns membres notables de la societat catalana, gràcies als quals lluïm un envejable patrimoni modernista, m’anava envaint un profund sentiment de vergonya, malgrat que essent d’origen humil i de pagès és altament improbable que cap dels meus avantpassats tingués res a veure amb aquesta barbàrie que vam seguir practicant quan s’havia abolit arreu. Ni el fet de trobar-hi els cognoms Vidal Quadras no va aconseguir apaivagar gens aquest sentiment.
I vaig pensar que no s’hi val a blasmar els espanyols com a genocides, i recordar-ho sobretot cada 12 d’octubre, fent com si nosaltres fóssim els pobres dissortats que sempre han llepat i que no han trencat cap plat. En tot cas, sí que cal reconèixer que els països que disposen d’estat han tingut sempre més possibilitats d’amagar la merda sota l’estora, i aquest no és precisament el nostre cas, però que et treguin els draps bruts serveix si més no com a lliçó d’humilitat.

FRASES FETES (49)

TENIR MOLTES PENQUES / tenir la santa barra / ja s’ho faran

El senyor Antonio Garamendi Lekanda, esplèndid president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) té la santa barra de defensar la seva millora salarial que ara s’enfila fins a 400.000€ anuals mentre s’oposava a l’increment de salari mínim de 40€ que proposava el govern de l’estat.
Essent una entitat privada, hom podria pensar que ja s’ho faran, però d’entrada em sembla un desvergonyiment i una manca de sensibilitat cap a la classe treballadora, de la mateixa manera que trobo immorals els sous dels membres de consells d’administració i consellers delegats d’entitats financeres, elèctriques i gasístiques que estan tots per sobre del milió d’euros (el de Caixabank va cobrar 4.000.000€!).
Però el senyor de qui parlem va fer  servir per defensar-se un argument que demostra que té moltes penques i cap mena de valor ètic. Va comparar la seva situació amb la de la noia que han violat i li recorden que portava una minifaldilla massa curta.

Mentre als llocs de responsabilitat d’aquesta societat hi hagi personatges amb aquesta capacitat de raonament, ho tenim realment fotut.

FRASES FETES (48)

EMBOLICAR LA TROCA / qui no té feina el gat pentina / no tenir paraules

Tot el tema LGTBIQ+ (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i altres que encara no s’han descobert a si mateixos) ja de per si mereix un estudi detallat i potser em convindria fer un curs de comprensió de qüestions de gènere i orientació sexual amb l’afegit de prevenció de riscos fòbics. Penso que hauria de ser del mateix tipus que es fan per a manipuladors d’aliments i prevenció de riscos laborals. Altrament, si tracto el tema, segur que hi fico la pota fins a genoll i acabo tractat de masclista i LGTBIQ+fòbic. Per tant no entraré en raonaments sobre aquesta qüestió i em limitaré a dir que sóc força carcamal, com correspon a la meva edat, i em sorprèn tanta varietat de consideracions, sentiments i orientacions de gènere i sexuals, però les respecto totes aplicant la simple fórmula que tothom té dret a la pròpia identitat, sense cap mena d’excepció.
Però el que m’ha sorprès, i que m’ha fet pensar que hi ha gent amb poca feina que es dediquen a pentinar el gat i embolicar la troca, és el canvi de terminologia que s’ha aplicat al Codi Civil per referir-se a qüestions de paternitat i filiació. Resulta que dues paraules tan maques, significatives i estimades com són “pare” i “mare” ja no defineixen el seu concepte i han d’anar amb l’afegitó: progenitor gestant i progenitor no gestant. No tinc paraules! Com més hi penso més estúpida trobo aquesta terminologia.
Tants problemes per acceptar que les referències nominals masculines són genèriques i per tant inclusives dels dos gèneres, i el problema es pretén resoldre esmentant els dos termes i fent frases cada vegada més llargues i carregoses perquè els queer tampoc no ho accepten i s’ha d’inventar un mot amb una flexió que contradiu tota la morfologia de la nostra llengua, i ara resulta que troben normal l’expressió “mare o progenitor gestant”?
Han pensat en la terminologia que caldrà aplicar en el cas dels pares adoptius? Perquè resulta que no són ni progenitors ni cap dels dos ha gestat el fill en qüestió. Penseu en l’enorme varietat de famílies que existeix i us adonareu de les dificultats de referir-se a una mare soltera que ha decidit adoptar un fill, per exemple.
Insisteixo, són ganes d’embolicar la troca. Hi ha fills que tenen pare i mare, d’altres que tenen dos pares, d’altres que tenen dues mares, hi ha pares i mares sols que exerceixen la paternitat sobre un fill parit o adoptat, i no veig que sigui difícil d’entendre i d’acceptar. I ja sé que en aquest paràgraf només m’ha sortit el terme masculí “fill” i “fills”, però quan he intentat afegir-hi el femení perquè ara s’imposa aquesta moda m’ha sortit massa complicat. I jo ja tinc una sintaxi prou complexa.

FRASES FETES (47)

VEURE’S VENIR / ser de traca i mocador / dir amb la boca petita / ficar el dit a l’ull

Que “Alcarràs” no obtindria cap significació important als Goya era una cosa que ja es veia venir. Però que la guanyadora del certamen de Berlín, el premi a la millor direcció als Feroz, i la pel·lícula representant del cinema espanyol als Òscar no hagi obtingut cap reconeixement és de traca i mocador.
Busqueu-hi les excuses que vulgueu: que la pel·lícula ja portava un any de recorregut als cinemes, que aquest any l’elenc que s’hi presentava era excepcional, que el sistema de votacions que només coneix el notari que certifica afavoreix que passin aquestes coses, que l’acadèmia té membres vitalicis que són una colla de carques, etc.
Però n’hi ha dues que planen per damunt de tot aquest reguitzell i que es diuen amb la boca petita. La primera és que als professionals del cinema (actors sobretot) d’aquest país els va caure com una coça als collons que els actors protagonistes de la pel·lícula no fossin professionals. L’altra, i aquesta la considero la més important, és que la producció era catalana i que estava rodada íntegrament en català.
La indústria espanyola del cinema, centralitzada a Madrid, no veu amb bons ulls la revifalla del cinema català d’aquests darrers anys. I tant li fa que es creïn obres que tot i el baix pressupost aconsegueixen resultats increïbles, tant artístics com econòmics. No perden cap ocasió per ficar-nos el dit a l’ull.

FRASES FETES (46)

HAVER-HI DOBLE VARA DE MESURAR

No entrarem a discutir la conveniència o la qualitat artística de l’espot publicitari que la Comunidad de Madrid va perpetrar per promocionar-se turísticament. El fet de triar Mario Vaquerizo com a cambrer ja diu força coses sobre l’invent en qüestió.
El que resulta interessant és la despesa que li va suposar a les arques de “España dentro de España” en paraules de la IDA que, tot i no ser desmesurada, es va fraccionar en quatre contractes diferents que no superessin els 15.000€ per estalviar-se de fer concurs públic. El primer contracte amb Mario Vaquerizo, que va cobrar el triple que l’actriu professional que interpretava una empresària. El segon en part a l’actriu en qüestió i la resta amb una empresa de la seva propietat. El tercer a una empresa que va fer el guió. El quart a l’empresa que va fer la realització. Casualment la tercera i quarta empreses són propietat del mateix personatge.
Per poc que conegueu el sistema de funcionament dels ajuntaments, convindreu amb mi que aquesta pràctica de fraccionar contractes està molt estesa. I vet aquí que em sembla recordar que aquest fet és el que ha portat la Laura Borràs, personatge que no em cau precisament gaire bé, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després de ser cessada com a presidenta del Parlament.
Encara no me n’havia adonat, però deu ser que en aquest país hi ha doble vara de mesurar.

FRASES FETES (45)

AIXECAR LA CAMISA / anar amb el lliri a la mà / donar peixet

Si algú es pensava que traient el delicte de sedició del codi penal s’havia guanyat alguna batalla, ja ha pogut comprovar que naspis, que ens han tornat a aixecar la camisa.
Els jutges (per dir-ne d’alguna manera) del Tribunal Suprem s’han limitat a fer un tetris diferent amb les peces de les penes que quedaven de manera que el dibuix final segueix sent el mateix: una enorme botifarra als nassos dels pocs catalans que encara se suposa que anem amb el lliri a la mà.
I tots els partits espanyols han corregut a donar la seva opinió, ja us ho podeu imaginar, en el sentit que hi veuen refermat l’estat de dret, excepció feta dels sucursalistes del PSC que diuen que ells respecten sempre les decisions judicials i mai no les valoren.
I la cara que els ha quedat als d’ERC? Ara què farem per justificar el fet d’anar donant peixet als sociates que encara són més unionistes que els de dretes i ja no ho dissimulen?

FRASES FETES (44)

NO MIRAR PRIM / ser de la màniga ampla

Quan un gestiona diners públics, és a dir que són propietat de tots els soferts contribuents, s’hauria d’esmerçar en aconseguir una pulcra i acurada destinació a fi que reverteixin en benefici de tothom, i especialment en aquells a qui més els cal.
Quan veig que una vorera acabada de construir l’han d’aixecar per resoldre qualsevol dèficit constructiu no previst convenientment, sempre penso que si es tractés d’una empresa privada haurien tocat el crostó a algú. Però, noi, es veu que en aquest país les coses passen completament a l’inrevés i en qüestió de despesa pública més aviat són de la màniga ampla.
Ja ens vam indignar i estirar el cabells (els qui en teniu, que no és el meu cas) quan ens vam assabentar que els funcionaris del Parlament de Catalunya podien arribar a passar-se els darrers cinc anys de vida laboral a casa i continuar rebent el seu sou complet. Ignoro si ho han resolt, però em sembla que aquests refotuts privilegiats funcionaris no els ho van posar gens fàcil per allò dels drets adquirits.
Doncs resulta que la cosa no era tan greu com el que ara ha sortit a la llum pública: en jubilar-se reben un premi de jubilació corresponent a tot un any de sou que en el cas dels alts funcionaris ha arribat fins a 100.000€. En definitiva que la despesa dels darrers 15 anys en aquest capítol ronda els 4.000.000€. És a dir, un exemple del que significa no mirar prim perquè la casa és forta.
Això no es pot denunciar per malversació? Quan penso que la malversació calculada pel Tribunal de Cuentas, amb totes les trampes que van voler, referida a les despeses de l’1 O va ser d’11.000.000€, aquests milions que han sortit del pressupost del Parlament per engreixar els comptes d’aquells tan ben vestits que porten ampolles i gots al faristol dels parlamentaris, em desespero. De debò que cal posar-se a tallar caps de manera immediata.

FRASES FETES (43)

ARRIBAR A MISSES DITES / descobrir la sopa d’all / estar al cel de les oques

Finalment el Tribunal Constitucional ha donat via verda a la Llei de l’Avortament de l’any 2010. AMB TRETZE ANYS DE RETARD! D’això en dic jo arribar ben bé a misses dites. I dic això perquè la llei en qüestió em sembla que ja ha patit dues reformes posteriors a la seva promulgació: una contrareforma del PP i una re-reforma del PSOE i UP.
Dir que la justícia d’aquest país és lenta de pebrots seria poc menys que descobrir la sopa d’all, però no sé si hi ha cap precedent que superi el d’aquesta sentència.
Han trigat cinc legislatures (dues van ser molt breus i en funcions) de tres colors diferents per arribar a un acord. No deu pas ser que aquesta colla de vividors del TC hagin estat tot aquest temps al cel de les oques perquè mira que contra totes les lleis que aprovàvem a Catalunya actuaven amb una rapidesa inusitada. Estic pensant si no devia passar que el recurs d’inconstitucionalitat que van presentar els del PP els quedés al fons d’un calaix i no l’han trobat fins que no han hagut de fer mudances. Amb tants càrrecs caducats, la renovació d’aquest òrgan deu haver comportat una endreça general de prestatges, calaixos, taules, despatxos, catifes...

FRASES FETES (42)

PERDRE EL NORD, 2 / dir les coses pel seu nom

Llegeixo un article de la Laura B. Serna a El 9 Nou d’aquest divendres i dono gràcies al meu fat i al fet d’haver nascut el 1955 per haver-me estalviat de patir l’onada de “Pedagogia chupiguay” (en paraules de la Susana Quadrado) amb què des del Departament d’Educació estan explicant als mestres i professors la manera de resoldre les dinàmiques disruptives, que és una manera tècnica de referir-se als alumnes malparits que et boicotegen la classe.
Sembla ser que l’objectiu és reconduir les conductes sense plantejar conseqüències si l’alumnat no compleix amb els compromisos que es prenguin per a la bona convivència. Efectivament, Laura, jo també em demano com tu: “Sense conseqüències?”.
Es veu que l’enfocament va cap a aconseguir “una escola amable” (es veu que fins ara era malagradosa i antipàtica) i que cal “fomentar la responsabilització, la no culpabilització i la reparació per sobre del càstig en la gestió dels conflictes”.
Un exemple de creure que existeix el setè cel, que tots som bons i atenem de raons i que qualsevol conducta delictiva es pot reconduir amb bones paraules i copets a l’esquena.
Com estem fent créixer el jovent? Com els facilitem la incorporació a la vida adulta? Perquè resulta que a la nostra vida d’adults, els actes tenen conseqüències. Si em salto un semàfor, em multen. Si no pago els impostos, m’embarguen. Si no pago el gas o la llum, em tallen el subministrament. Si no compleixo a la feina, em foten fora. Algú ha pensat que això també cal explicar-ho i, sobretot, practicar-ho, que és com realment s’aprenen les coses i s’adquireixen els valors?
Definitivament, Laura i la resta de companys i companyes de professió que esteu amoïnats, només ens queda l’esperança que persones com vosaltres comencin a dir les coses pel seu nom. Perquè resulta que fa temps que hem perdut el nord.

FRASES FETES (41)

FER-NE UN GRA MASSA / pagar la pena / pixar fora de test

El pobre Javier Marcos, petit empresari del Fort Pienc de Barcelona, acaba de rebre un clatellot monumental de 7.500 € imposats per Inspecció de Treball de la Generalitat. I quina ha estat la seva culpa? La redacció d’un anunci públic d’oferta de feina per substituir una dependenta que se li ha jubilat.
Si passem a analitzar el contingut de l’anunci, ens adonem que la pobre víctima, després d’analitzar detingudament la clientela que havia d’atendre la dependenta en qüestió, atès que es tracta d’un negoci de fabricació de cortines, va considerar que una dona de mitjana edat seria la candidata ideal. Per tant va posar com a requisit per accedir a la feina que oferia que fos una dona de més de 40 anys. I fins i tot va pensar que amb això afavoriria un col·lectiu que és el més castigat per l’atur i a qui costa molt de trobar feina.
ANATEMA! Inspecció del Treball hi veu una doble discriminació: de gènere i d’edat. Aplicant la normativa sense aplicar el sentit comú (que és el menys comú dels sentits) li ha caigut una sanció econòmica que pot posar en perill tot el negoci.
Això és el que jo en dic fer-ne un gra massa, tot i que ara s’està substituint per l’expressió “passar-se set pobles” que també m’agrada tot i que no sigui tan nostrada. Però en el fons, el que em sembla que s’hi adiria més és que l’inspector que ha fet la denúncia (mira que hi arriba a haver irregularitats laborals per investigar que pagarien la pena perseguir) ha pixat fora de test.
Ja ho sabeu, doncs; si poseu un anunci de feina, feu-ho més o menys d’aquesta manera: “Necessitem treballador o treballadora o treballadori de qualsevol edat.” I a mesura que us vagin portant els currículums, aneu destruint els que estiguin fora de les condicions que només vosaltres podeu saber i no podeu compartir amb ningú. Quina pèrdua de temps i de paper!

FRASES FETES (40)

SI NO VOLS POLS, NO VAGIS A L’ERA

La senyora Ágatha Ruiz de la Prada y Sentmenat, que deveu conèixer per la seva activitat professional de dissenyadora de moda estúpidament naïf, ostenta els títols de XIII marquesa de Castelldosrius i XXIX baronessa de Santa Pau, obtinguts per part de mare que no sé quin altre títol tenia relacionat amb Sentmenat. O sigui que és una altra d’aquelles persones que, podent ser catalanes, no n’exerceixen. Ah, també té el dubtós honor de ser la ex del senyor Pedro J. Ramírez.
La senyora en qüestió es veu que no ve a Catalunya perquè té por. Diu que com que una vegada va fer una desfilada de moda amb l’himne nacional espanyol, ara quan vingui pateix perquè no li clavin un parell de clatellots.
Podríem aplicar-li allò de “si no vols pols no vagis a l’era”, però no podem perquè en aquest país no hi ha pols de la mena que la pugui molestar, a no ser que sigui ella mateixa que l’aixequi potinejant per l’era. I ara no m’estranyaria que el dia que vingui es trobi algun beneit que li foti un parell de clatellots (físics o simbòlics), per allò d’haver cridat el mal temps.
N’estem tips del victimisme d’alguns personatges espanyols i de les seves opinions sobre el funcionament de la nostra societat sense que hagin trepitjat el país. Que ens deixin en pau! En el fons l’única cosa que estan demostrant és que ens necessiten, que som el tema recurrent per a qualsevol dels seus enverinats raonaments de persones acomplexades.

FRASES FETES (39)

PERDRE EL NORD

Ahir vaig, rebre per alguna d’aquestes xarxes socials com la que faig servir en aquests moments, una informació inquietant: la indignació absoluta d’una mare vegana perquè a la seva filla la fan disfressar de pescadora per Carnestoltes.
El discurs de la mare en qüestió, amb raonaments d’una qualitat exquisida, acabava exposant la seva decisió de muntar l’enèsima campanya davant la direcció de l’escola per fer respectar el dret de la seva filla a mantenir intactes les seves conviccions morals.
En aquests principis radicals vegans, com en moltes de les manifestacions dels animalistes relacionades amb els drets dels animals, penso que hi ha qui ha perdut el nord.
Aquesta senyora no deu ser prou conscient que el volum del nostre cervell, que ens permet pensar i considerar-nos animals racionals, l’hem aconseguit per evolució a partir de la ingesta de proteïna animal.
A veure si resulta que alguns han iniciat un procés d’involució que els portarà a la reducció del cervell i la seva capacitat de raonament a causa d’ingerir només enciam com els grills!

FRASES FETES (38)

PASSAR DE TACA D’OLI / ser un cap de turc

Em pensava ben bé que, després d’haver construït un submarí que no surava perquè s’havien equivocat als càlculs en unes 100 Tm, l’havien hagut d’allargar i llavors no s’havien adonat que no els cabria a la dàrsena de submarins de Cartagena, no hi tornaria a haver un altre fiasco d’aquestes dimensions al govern d’aquesta mena d’estat que anomenen Espanya.
Doncs, sí senyor, s’han superat: van encarregar 31 trens de FEVE per renovar la flota de Cantàbria i Astúries per un valor d’uns 250 milions d’euros, i ningú no es va adonar que no passarien per alguns dels túnels que es veu que són estrets de collons i no els hi poden entaforar ni amb calçador.
Això ja passa de taca d’oli. Em sembla recordar que els expresos polítics i els polítics que encara no estan presos se’ls va calcular una malversació d’uns 11 milions fent tots els càlculs maquiavèl·lics que els van sortir dels ous. D’això ara en diuen “malversació agreujada” i pensen demanar penes que superen la dotzena d’anys.
A quants anys haurien de condemnar els responsables del nyap dels trens? Perquè ningú em podrà negar que això seu és més que malversació de fons públics: és malversació amb incompetència agreujada, frau professional i traïdora ineptitud, pel cap baix.
Mentre acabo d’escriure aquestes quatre ratlles m’assabento que ja han trobat un parell de caps de turc. Se suposa que aquella amenaça de la ministra de Gavà en el sentit de tallar caps haurà quedat en un cessament per immediatament recol·locar els damnificats en un altre càrrec que els permeti seguir cobrant el mateix. Penseu que RENFE i ADIF són una mena d’estat dins de l’estat, com ja vam poder comprovar en el descarrilament del tren Alvia a Santiago de Compostela.

FRASES FETES (37)

ENS FALTEN SAVIS I ENS SOBREN SABERUTS, 2

La mort de Josep M. Espinàs als 95 anys ens ha deixat una mica més orfes de savis. Hem perdut un mestre que sabia escoltar i que sempre va estar al servei d’aquest país. En paraules de Salvador Espriu, era un dels que han “viscut per salvar-vos el mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d’accés al ple domini de la terra.”
Era un dels pares de la Nova Cançó, fundador de Els Setze Jutges, escriptor i periodista que coneixem sobretot pels seus llibres de viatges “A peu per...” Havia rebut tots els reconeixements que com a país li podÍem atorgar: “Creu de Sant Jordi”, “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, “Medalla d’Or del Parlament de Catalunya”, “Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya”...
Persona de tracte amable, raonament esmolat i fina ironia, durant vint anys va publicar un article diari a l’Avui.
Quedeu-vos amb un dels seus raonaments que ens convindria aplicar més sovint: “Jo no vull que m’entenguin els castellans. Els francesos tampoc entenen els italians. Jo només vull que em respectin."

FRASES FETES (36)

SER UN CARAGIRAT / ser un cul de mal seient

Algú se’n recorda d’un tal Ramon Tamames? Doncs sí, aquell economista que de ben jove es va afiliar al Partit Comunista i que anava de bracet amb en Santiago Carrillo. Potser recordareu que de seguida es va cansar de les consignes comunistes i va fundar la Federación Progresista amb la qual es va ajuntar a d'altres formacions d’esquerres per crear Izquierda Unida. Però poc li va durar l’invent perquè essent diputat d’aquesta formació els va plantar i va passar a la UCD d’Adolfo Suàrez. Vet aquí un exemple meridià del que coneixem com un cul de mal seient.
Va desaparèixer del mapa polític i es devia dedicar als seus negocis. Jo el faig nonagenari i més aviat amb un peu a l'altra banda, però de sobte ha ressuscitat com si de l’au Fènix es tractés i s’ha ofert a VOX per encapçalar una moció de censura contra en Pedro Sànchez. O sigui que ha aconseguit donar un gir de 180º passant d’un extrem a l’altre. D’això jo en dic un caragirat.
És curiosa aquesta mena d’entelèquia que respon al nom d’Espanya. I dic que és curiosa perquè fins i tot en les files dels partits suposadament d’esquerres hi ha individus que tenen com a objectiu sagrat la lluita per la unitat d’un estat condemnat a desintegrar-se i que la varietat cultural, lingüística, social i política els provoca una tremenda al·lèrgia.

FRASES FETES (35)

MOSSEGAR-SE LA LLENGUA / haver-n’hi per tirar el barret al foc

Llegeixo els beneficis que els bancs han obtingut durant el darrer exercici i m’haig de mossegar la llengua. Em limitaré a dir que el terme “usurers” ja no serveix per definir-los perquè han ultrapassat tots els límits que ens oferia el nostre diccionari.
O sigui que augmentant els interessos dels préstecs i les hipoteques, reduint despeses de personal i serveis als clients, i cobrant comissions fins i tot per obrir la porta han aconseguit uns beneficis de rècord. I tot això tenint en compte els sous dels alts càrrecs que són immorals i escandalosos. N’hi ha per tirar el barret al foc.
Ara em sembla recordar que els partits de dretes i els de més a la dreta d’aquest país estaven en contra de l’impost especial a les entitats financeres. En tot cas s'han retratat solets. Ignoro quin era el seu raonament, però segur que era cínic i pervers.
Com també resulta d’un cinisme monumental que un conseller delegat d’un d’aquests immorals negocis econòmics digui que el fet que els bancs augmentin els beneficis és una molt bona notícia per als soferts clients.
Només ens queda aquell trist consol de les paraules de Jesús: “És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mateu, 19, 23) Oi que feia temps que no ho sentíeu? Ja ho sé que és un trist consol, sobretot per als escèptics com jo en tot allò que fa a la religió i al més enllà, però no se m’ha acudit cap altra cosa.

FRASES FETES (34)

EXPLICAR SOPARS DE DURO / veure’s el llautó

El senyor Feijóo, que ja us deveu haver adonat que desvetlla en mi una particular simpatia, va tenir els sants collons de dir en una entrevista que no parla en anglès perquè té els orígens que té, que va anar a una escola unitària d’una petita “aldea” gallega i que a l’institut encara no existia l’anglès i només va poder estudiar francès.
Ok, jo també soc un exemple d’analfabet anglòfon però no em dedico a explicar sopars de duro per justificar la meva desconeixença d’aquest idioma. Que una persona que va anar a la universitat i després va guanyar unes oposicions faci servir els seus orígens humils per justificar el seu analfabetisme en una llengua que s’està imposant en les relacions internacionals és d’un cinisme extraordinari.
Deu ser que pretenen donar la imatge d’un pobre “aldeano” que, lluitant contra totes les adversitats i mancances culturals del seu origen rural, ha aconseguit reeixir, fer-se a si mateix i arribar a ser candidat a president del govern de l’estat. I ho fan per contraposició al “pijo” d’en Sànchez que va poder estudiar en un col·legi privat de la zona alta madrilenya, per tant la seva carrera política no té cap mèrit. Se’ls veu el llautó en tot el que fan i diuen.

FRASES FETES (33)

LLEPAR LES SABATES / dir entre dents / passar pel tub / afegir la cirereta / no tenir nom

Calia arribar fins a la humiliació? De debò, Salvador Illa? Amb el teu posat de jugador de pòquer avorrit de la vida, calia reiterar que “tot o res” durant més de dos mesos fins que els d’ERC t’han llepat les sabates? Al final heu acabat acceptant unes declaracions d’intencions que no serveixen per a res, però que les veneu com a resultat fabulós de la teva capacitat negociadora.
D’acord que el nostre amic Rufián al Congreso, fent honor a la seva condició de bocamoll, havia anunciat als sociates que el suport del seu partit s’havia de suar. “A qui li toca suar ara?”, devies dir entre dents cada vegada que sorties tot cofoi a anunciar que no hi havia acord perquè els d’ERC no volien passar pel tub.
Però has aconseguit esborrar els de Junts, que s’han descol·locat solets, us heu refermat com un partit responsable i de passada heu obert un abisme entre els independentistes que trigarà dècades a cicatritzar. Al final hauré de reconèixer que no ets tan ruc com em pensava.
De totes maneres, truca el teu amic José Zaragoza i digue-li que el seu comentari a Twitter se’l podia haver estalviat. Dir que els d’ERC no tindran referèndum, però tindran B-40, macrocasino i ampliació de l’aeroport és d’una misèria moral elevada. Humiliar algú és lleig, però afegir-hi una cirereta sarcàstica no té nom.

FRASES FETES (32)

PIT I COLLONS! / vendre la pell de l’os abans de caçar-lo / nedar i guardar la roba

Apa, Llarena! Pit i collons, i a seguir intentant caçar l’os, però no en venguis la pell abans d’hora.
La sentència del TJUE, a les prejudicials del jutge més astut de l’estat espanyol, que fins ara només ha rebut plantofades, és un clar exemple de qui vol nedar i guardar la roba. Quan una sentència agrada a tothom és que no hi ha déu que l’apliqui sense provocar controvèrsia.
Han volgut callar la boca a Espanya dient que els belgues no poden dubtar de la imparcialitat de la justícia d’aquest estat. Es veu que no van tenir temps de visionar les gravacions del judici de l’1 O, perquè altrament... I per altra banda donen peixet als exiliats perquè es puguin considerar com a pertanyents a un “grup objectivament identificable” que és perseguit en un estat per causa de les seves idees polítiques.
El que deia abans: tothom content. Fins que un jutge ferit diverses vegades en el seu amor propi que respon al cognom de Llarena torni a cursar una ordre europea per a l’extradició del seu malson. El “procés” d’aquest senyor, a banda de tenir pinta que va per llarg, promet ser entretingut i divertit.