EL POEMA D'AQUEST NADAL

NADAL A LESBOS

Vora aquest mateix mar nostre,

lluny d’aquí, però molt a prop,

un infant de pell ben bruna

tremola enmig la foscor.

La mare l’estreny amb força

emparant-lo en el seu pit

i una llàgrima s’estimba

poruga de tanta nit.

Genolls a l’arena xopa,

el pare disfressa el plor

i alça els ulls, i mira enlaire

per fugir de la tristor.

I un àngel d’armilla roja

s’acosta tot apressat

per ocultar tanta angoixa

amb un gest esperançat: 

posa damunt les espatlles

dels nàufrags de cor glaçat

un lleu mantell fet de somnis

amb un fi reflex daurat.

UNA CELEBRACIÓ IMPORTANT PER A LA MEVA ESCOLA

Hem replantat l'olivera que 1998 va arrelar-hi per celebrar el 125è aniversari de l'Escola Vedruna-Tona. En aquella ocasió va coincidir amb la primera pedra del nou edifici. Ara, 17 anys després, ja tenim l'edifici pagat. Ha estat un acte d'agraïment a tantes i tantes persones que han col·laborat amb les seves aportacions a la Fundació Paula Delpuig per fer-ho possible. He refet el poema que vaig escriure per a la primera ocasió i l'ha llegit la Fina Pujol amb acompanyament d'en Miquel Guiteras a la guitarra. Ha resultat un acte senzill i emotiu.

L’arrel, l’escorça i el brancatge (2015)

Has tornar a arrelar en aquest indret,

curull d’essències i petjades mil·lenàries,

i vetllaràs el trepig dels més menuts

amb mirada complaent d’anciana venerable.

D’aquest teu cos humil i tan robust,

ferit pel sol i el vent, per les tempestes i glaçades,

temps ha en vam fer, als peus d’aquest casal,

imatge perdurable d’una escola centenària.

Avui retornes per mostrar-nos el camí,

per dir-nos que venim de molt enrere,

que ens adrecem més lluny que els nostres somnis

i que ens caldrà el teu tremp en la tresquera.

I esdevindrà la teva ombra un bell recer

per guaitar el cel entre modestes fulles retallades.

Protegiràs els nostres xics del sol roent

i acolliràs tothom qui estimi la pau i la paraula.

Juny de 2015

AMB UNA CERTA INDIGNACIÓ

La grandesa de la democràcia radica en l'evidència que totes les minories tenen dret d'opinió i de vot, fins i tot aquelles que poden arribar a destruir-la o abolir-la. Als qui hi creiem fermament de vegades ens molesta l'ús pervers del concepte de llibertat que s'atorguen determinades persones. En la meva tasca com a coordinador de Ràdio Vedruna-Tona mai no m'havia trobat amb un fet com el d'aquest any amb els nois i noies de 3r d'ESO fent el seguiment de les eleccions municipals. El cap de llista del Partit Popular de Catalunya, que va ser convidat en les mateixes condicions que la resta a una entrevista per exposar el seu programa electoral, es va descordar amb unes opinions un punt insultants a la seva web i al seu mur de facebook. Si us interessa llegir-les, us deixo l'enllaç:
http://www.ppctona.com/#!Entrevista-Radio-Vedruna-y-Mitin-Sr-Rajoy/c36h/555b9c840cf235f81940c199
Em sembla tan lamentable que una persona que representa una minoria, segons els resultats, tingui una actitud tan prepotent amb qui li ha allargat la mà cordialment i l'ha convidat a casa seva, que no m'he pogut estar d'enviar-li una carta oberta que ha publicat El 9 Nou:

ACAMPANYANT UNA ALUMNA A RECOLLIR UN PREMI LITERARI

A la vida dels mestres de tant en tant es donen fets excepcionals que ens fan creure en la nostra feina. El plaer de poder acompanyar la Mireia Llahí a recollir el primer premi territorial als Jocs Florals Escolars de Catalunya ha estat un d'ells. I fer-ho en companyia del seu pare i de la seva mare, que ja havia tingut com a alumna fa força anys, encara fa més intens i complet aquest sentiment. Enhorabona, Mireia, i ara a veure si hi ha sort a la fase nacional!

PRESENTACIÓ DE "CARAMELS DE MENTA" A TONA

La sala petita de La Canal es va estrenar amb la presentació de "Caramels de menta" al poble on porto trenta-sis anys fent de mestre. Una cinquantena de persones ens van fer companyia en aquesta segona ocasió. Els agraeixo de tot cor la seva presència. Com en la primera ocasió, les dues actrius que interpretaven els personatges principals de la novel·la (la Neus en el paper d'àvia i la Míriam en el paper de Laia) van fer que l'acte resultés entretingut i van tornar a brillar destacadament amb la seva actuació per damunt de la resta de participants (en Jordi Castelló i jo mateix), que vam intentar aportar-hi quatre reflexions escaients.