Hem replantat l'olivera que 1998 va arrelar-hi per celebrar el 125è aniversari de l'Escola Vedruna-Tona. En aquella ocasió va coincidir amb la primera pedra del nou edifici. Ara, 17 anys després, ja tenim l'edifici pagat. Ha estat un acte d'agraïment a tantes i tantes persones que han col·laborat amb les seves aportacions a la Fundació Paula Delpuig per fer-ho possible. He refet el poema que vaig escriure per a la primera ocasió i l'ha llegit la Fina Pujol amb acompanyament d'en Miquel Guiteras a la guitarra. Ha resultat un acte senzill i emotiu.
Has tornar a arrelar
en aquest indret,
curull d’essències i
petjades mil·lenàries,
i vetllaràs el
trepig dels més menuts
amb mirada complaent
d’anciana venerable.
D’aquest teu cos
humil i tan robust,
ferit pel sol i el
vent, per les tempestes i glaçades,
temps ha en vam fer,
als peus d’aquest casal,
imatge perdurable
d’una escola centenària.
Avui retornes per mostrar-nos
el camí,
per dir-nos que
venim de molt enrere,
que ens adrecem més
lluny que els nostres somnis
i que ens caldrà el
teu tremp en la tresquera.
I esdevindrà la teva
ombra un bell recer
per guaitar el cel
entre modestes fulles retallades.
Protegiràs els nostres
xics del sol roent
i acolliràs tothom qui
estimi la pau i la paraula.
Juny de 2015