dimecres, 24 de desembre del 2014

NADAL 2014







Si aquesta nit us descobriu
un any més grans, més savis
i alhora més escèptics,
busqueu el més petit estel
que sempre treu el nas
damunt del Puigsacalm
i demaneu-li un gest de pau,
però sobretot mil dosis de silenci.
Ens l’hem guanyat a pols
després de tant de temps de mots estèrils
ploguts de tot arreu
damunt dels nostres cors perplexos.
Només ens queda l’esperança,
almenys que puguem viure-la
en el nostre més íntim silenci
prenent la mà de qui ens estima,
mirant-li els ulls amb confiança.

LA DOLO DIU ADÉU A L'ESCOLA











Dóna als teus ulls una mirada nova
O llança’ls amb vigor a l’infinit;
La teva fita en endavant es troba
On puguis mirar el món de fit a fit.

Bressol de bells records, aquesta escola,
Amb una petja teva a cada espai.
La noia de Ciuret ara s’envola,
La mestra de qui un no vam patir mai.

El buit en els debats de cada dia
S’ensuma i es confon amb el teu nom
Tot enyorant la teva gosadia.

Instint d’arrel i senzillesa airosa,
Niuat en un cor pur que vol tothom.
Adéu-siau, amiga  generosa!

diumenge, 14 de desembre del 2014

PRESENTACIÓ DE "CARAMELS DE MENTA" AL TEMPLE ROMÀ DE VIC


Dissabte passat vam presentar el nou llibre al Temple Romà de Vic. L'espai, que ja havíem fet servir per presentar "Arrels de pedra", és excepcional per a aquest tipus d'actes. Una cinquantena llarga de persones ens van voler fer companyia. Les autèntiques protagonistes de l'acte van ser la Neus Font i la Míriam interpretant el paper de les protagonistes del llibre: àvia i néta. En Jordi Castelló, l'editor, va comentar els quatre aspectes del llibre que més li han cridat l'atenció; i jo em vaig encarregar de tancar l'acte amb una intervenció més llarga del que hauria estat desitjable, com sempre sol passar. Els assistents a l'acte es van poder endur una bosseta de caramels de menta com a record. En les imatges es pot comprovar l'ambient que hi vam saber crear. Un sincer agraïment a tots els qui vau participar-hi.

dimecres, 10 de desembre del 2014

PASSEJADA PER UN PAISATGE DESOLAT

Les muntanyes del voltant d'Agost tenen un aspecte impressionantment desolador, desprenen un encant especial que, massa avesats a la natura exhuberant del Pirineu, no vam saber apreciar a primer cop d'ull. Hi hem passat tres dies, hostatjats en una casa de turisme rural, una antiga terrisseria que encara conserva l'obrador, el forn, les terrasses d'assecatge... La Loli i en Felip hi han sabut bastir un espai acollidor i entranyable. Aprofitant un dia assolellat, hem anat a fer una caminada per la serra i pels barrancs, un paisatge on van filmar "El retorn dels 7 magnífics". L'espai ens parla d'un temps en què tot el poble vivia de l'ofici de terrisser, amb un obrador a cada quatre portes. Arreu hi trobareu talussos de terra argilosa d'un gris blanquinós d'on en treien la matèria primera per a la fabricació d'uns càntirs únics que encara són molt preuats.

dijous, 27 de novembre del 2014

EL DARRER LLIBRE JA ÉS A LES LLIBRERIES

"Caramels de Menta" acaba de sortir de la impremta. 
Amb la mateixa il·lusió que em va produir l'edició del meu primer llibre, emprenc aquesta nova aventura literària a STONBERG EDITORIAL.

“He acceptat que els meus pares deixessin d’estimar-se, tot i que no ho he acabat d’entendre del tot. M’ha semblat bé que cadascú tingués una nova parella i provo d’avenir-m’hi de la manera més normal que puc. M’encanta fer de cangur del meu germanet, encara que així estalviï feina a la bleda de la meva madrastra. De tota la família, qui més m’estimo és l’àvia, que     de fet és la meva besàvia, hi passo moltes estones fent-li companyia, sobretot ara que comença a oblidar-se de les coses per culpa de l'Alzheimer.  També m’agrada parlar amb l’Albert, un company de classe de qui la meva amiga Míriam diu que ja és més que un amic. A casa procuro ajudar a la mare en tot allò que calgui. Però no suporto les injustícies, i aquesta vegada la mare s’ha passat tres estacions!”
 
Aquesta és la Laia, una encantadora preadolescent d'11 anys protagonista de la novel·la. Hi he desenvolupat una trama senzilla, però amb la voluntat de cercar un punt d’originalitat: he alternat sistemàticament els punts de vista narratius i he incorporat textos d’estructura diversa (monòlegs, e-mails, diàlegs telefònics, xats...), una de les característiques bàsiques del meu estil narratiu. 


  

diumenge, 26 d’octubre del 2014

TARDOR 2014 A CIURET





TARDOR

Vestim amb peces amples, tons de gris,
ocres, marrons i vermells esgrogueïts;
fonem-nos amb el sòl, ara estantís,
i esperem la vinguda de les nits.

Respirem blans aromes de desig,
prenem la mà que ens ha portat alè.
Les fulles mortes fan d’aquest trepig
la melodia d’un camí serè.

Convida el temps al suau recolliment
que endreça el cor i cau a l’esperit.
Tapís rogenc al cel, cap a ponent.

La llar acull la manca de delit
i tot davalla al fons d’un firmament
que empara el mot que neix a dins del pit.


dijous, 4 de setembre del 2014

ANIVERSARI

59 tardors,
59 hiverns,
59 primaveres, 
59 estius
m’han guerxat subtilment
la biga de l’esquena. 
He alentit el pas i el pensament
i he assolit un deix de saviesa.
Anhelo el batec
de set lustres enrere,
però el deso en un calaix
per als dies grisos
i els hiverns foscants.

divendres, 25 de juliol del 2014

PARC NATURAL DEL SEÑORÍO DE BERTIZ


Es pot caminar hores i hores per senders ben indicats i conèixer una fageda impressionant, gestionada amb criteris ecològics ben definits. Si esteu de sort, podreu trobar senyals dels seus estadans (un niu de pigot a mig fer amb l'arbre voltat de serradures, per exemple), i si esteu atents podreu descobrir-ne algun en directe (una lliseta que va pel mateix camí que vosaltres). Podeu completar la caminada amb la visita al Jardí Històric-Artístic i el Centre d'Interpretació, on gaudireu d'un vídeo de presentació del parc que és una autèntica obra d'art.

dijous, 24 de juliol del 2014

LES BRUIXES DE ZUGARRAMURDI


L'entrada a la impressionant cova de Zugarramurdi t'empetiteix i et transporta en el temps. En aquest indret, no és difícil d'imaginar un aplec de bruixes en un akelarre. I no calen les excentricitats de l'Àlex de la Iglesia per aconseguir-ho. Una visita prèvia al Museu de les Bruixes et permet fer-te una idea força clara del que va passar: ni més ni menys que el que va fer la Inquisició al Lluçanès, molt més a prop de casa nostra.

LA ROUREDA D'ORGI A NAFARROA


La Roureda d'Orgi a tocar del preciós poble de Lizaso, a la vall d'Ultzama (Nafarroa), és un espai que estan gestionant de forma assenyada perquè recuperi l'equilibri ecològic d'una roureda atlàntica. Hi hem trobat roures més que centenaris que indefectiblement m'han fet pensar en la "Verdeta" i he recordat aquest poema que vaig escriure ja fa temps a la roureda del Cantarell. 





Sota el fosc sostre de fulles
ufanoses, retallades,
d’aquests roures centenaris
que han viscut aplecs humils,
m’acomodo damunt l’herba
recremada de l’estiu
i obro els ulls i les orelles
a l’esplèndida harmonia
dels secrets imaginables
que destil·la aquest indret. 

diumenge, 15 de juny del 2014

PER UN PAÍS DE TOTS, NOSALTRES DECIDIM ESCOLA CATALANA! 
Avui estem celebrant la Festa Major de l’escola amb un ull posat a Barcelona, on una part del nostre cor, vestit de color verd, voldria ser per manifestar-se en defensa de l’escola catalana.
 Ens sentim molt orgullosos de ser una de les primeres escoles del país que, ara fa 37 anys, va decidir aplicar la immersió lingüística quan aquest terme encara no s’havia inventat. D’ençà, la llengua vehicular d’aprenentatge de totes les matèries ha estat la llengua catalana, i això ha permès que prop de 2000 nois i noies que s’han educat amb nosaltres hagin assolit una formació cultural prou competent, i també un domini suficient, no només de la nostra llengua, sinó també de la llengua castellana oficial a la resta de l’estat. 
Som molt feliços d’haver contribuït a la normalització de la llengua catalana i, d’aquesta manera, ajudat a cohesionar i vertebrar la societat de la nostra nació, aportant-hi dos milers de ciutadans i ciutadanes formades en valors de respecte a la nostra llengua, a la nostra cultura i també als valors democràtics i humanistes essencials que permeten que les societats puguin desenvolupar-se en pau, harmonia i llibertat.
Estem dolguts, íntimament dolguts i exteriorment indignats, per les darreres decisions del Govern central de l’Estat, sobretot amb les reflectides a la LOMQE (altrament dita llei Wert), una llei orgànica que no aporta res de positiu per resoldre els immensos reptes a què l’escola s’enfronta, i que ens transporta a un temps i a un model educatiu que tots crèiem superat.
 Estem dolguts, íntimament dolguts i exteriorment indignats, per les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, i que ens obliguen a renunciat a un model d’immersió lingüística que s’ha demostrat exitós i que ha estat àmplia i positivament valorat arreu del món.
 Estem dolguts, íntimament dolguts i exteriorment indignats, per l’atac a la normalització lingüística que s’està produint al País Valencià i a les Illes Balears, amb un menyspreu evident a la tasca de les escoles per la consolidació de la llengua pròpia als Països Catalans.
Des de la nostra fermesa indignada, adrecem als qui ens volen imposar criteris i normes des de despatxos ministerials i seus d’alts tribunals de justícia (persones que ignoren per complet què és una escola, què fa un AMPA, en què consisteix l’ofici de mestre), un clam unànime:
 PER UN PAÍS DE TOTS, NOSALTRES DECIDIM ESCOLA CATALANA! Ho fem els qui un bon dia vam fer nostres les paraules de Salvador Espriu, que ens va saber obrir els ulls a la realitat de casa nostra i encara ens pot fer de guia:
 ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE
I ens comprometem, com ho hem vingut fent durant tots aquests anys de recuperació i consolidació de la nostra llengua i de la nostra cultura, a seguir treballant des de l’escola per assolir la plenitud nacional amb un respecte escrupolós a totes les llengües i totes les cultures que han volgut conviure a casa nostra. I reiterem el clam que ara mateix està omplint els carrers de Barcelona, amb les veus que hi ha arribat des de totes les contrades del país:
 PER UN PAÍS DE TOTS, NOSALTRES DECIDIM ESCOLA CATALANA!

dilluns, 9 de juny del 2014

DES DEL CIM DEL PUIGSACALM


Vetllant per les arrels de la nissaga,
humil i venerable Puigsacalm,
atreus els nostres ulls amb gelosia
i aculls els qui estimem indrets altius.

dilluns, 21 d’abril del 2014

ENAMORATS DE MARRAQUEIX

Amb els recels que comporta viatjar (sobretot en el nostre cas, que ho hem fet poc) a un país amb una societat i una cultura tan diferents de la nostra, hem fet cap a Marraqueix durant uns quants dies. Ens hem estat en un petit riad dins la Kasbah, potser la zona més autèntica de la Medina, amb carrers estrets plens de gent durant tot el dia, esquivant motos, bicicletes, carros, cotxes i entrebancs diversos per poder-nos-hi moure. Només hi hem trobat amabilitat, acolliment, respecte i educació. I hem esborrat molts prejudicis! Durant els tres dies d'estada, ens hi hem sentit més segurs que passejant per les Rambles de Barcelona, un fet sorprenent si tenim en compte la primera impressió que en vam rebre quan hi vam arribar a entrada de fosc. Hem tornat amb la voluntat decidida d'una nova estada per conèixer els voltants i, sobretot el desert, inshallah.

divendres, 14 de febrer del 2014

LLUNA PLENA (Sonet)










Gronxa en el buit la lluna falaguera
que t'ha acostat al meu capteniment
i et fa l'ullet mentre somriu i espera
la teva empenta dins el firmament.

Guaita el teu cos per la finestra oberta
i et descobreix en un gemec pregon:
somni plaent del qual mai no desperta
aquell qui sap que anhela tot el món.

Gaudi dels ulls la teva pell tan bruna,
que deixes veure entre llençols absents!
I l'astre etern emprèn el viatge amb una

gelosia extrema mastegant moments.
Gentilesa breu de la pell de pruna
que m'empresona tots els pensaments!


dilluns, 6 de gener del 2014

COMENCEM L'ANY AL DELTA DE L'EBRE

A la platja del Trabucador hem pogut gaudir d'un espectacle únic: un estol de milers de territs sobrevolant la badia dels Alfacs i aterrant als nostres peus, damunt la platja d'aquesta estreta llengua de sorra que porta fins a la Punta de la Banya.