ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 105

“BOTZINAR”

Significa rondinar, queixar-se murmurant.
La paraula és derivada de “botzina” i ve del llatí “bucina –ae” que era el nom que rebia el corn que tocaven els pastors i caçadors.
“No li va agradar gens que li trenquessin la girada i es va passar tota l’estona de sopar botzinant, fins que la mare li va clavar un clatellot i es va haver acabat la murga.”

“CAGAMANDÚRRIES”

Es refereix a una persona de poc seny, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera.
Paraula composta de “cagar” i “bandúrria”, un instrument de corda pinçada que molts coneixereu per la seva relació amb les tunes estudiantils.
La paraula bandúrria ens ha arribat del castellà però el seu origen és el llatí “pandurium” que venia del grec “pandoûra”, una mena d’instrument musical de corda pinçada.
“Com pot ser que encara et refiïs d’aquell cagamandúrries?”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 103

“BATEROLA”

És sinònim d’extravagància, ocurrència, però també de fal·lera o capritx.
És una paraula derivada del verb “batre” a la qual s’ha afegit el sufix –ola, però no em demaneu la raó per la qual ha adquirit aquest nou significat, perquè resulta un misteri.
“Havent sopat ens va sorprendre a tots amb la baterola de sortir a caminar a plena nit i sense lots.”
“Quan li agafa una baterola, no hi ha manera de fer-lo entrar en raó fins que no l’aconsegueix.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 102

“ESCARRANSIT”

En sentit propi vol dir escanyolit, migrat, poc fet, que no ha tingut el desenvolupament que calia. En sentit figurat també el fem servir per referir-nos a una persona mesquina, poc generosa.
La paraula és una variació del mot “esquinància” que és una malaltia força contagiosa del bestiar equí (cavalls, mules, rucs). La paraula ve del grec “kynágkhe” composta de “kíon” (gos) i “ágkho”, (escanyar). Segur que la paraula “ranci” també hi té alguna influència.
“La seva filla petita ja tenia quinze anys, pel cap baix, però era tan escarransida que amb prou feines n’aparentava deu.”
“Són tan escarransits que han de tenir els duros a cabassades. Has vist que l’home només ha deixat dos rals a la safata?”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 101

Encetem la segona temporada de la sèrie amb el mot:

“BERTRANADA”

Per bertranada s’entén una bajanada, una ximpleria.
La paraula és derivada de Bertran, que era un nom molt freqüent entre els pagesos del Pirineu. Ara estalviarem fer cap mena de comentari relatiu al seu tarannà, perquè seria poc correcte.
Nosaltres farem referència a en Joan Amades que atribueix la paraula a Pau Bertran, un hereu acabalat de la Vall d’en Bac. Es veu que, sense escoltar cap consell de la família, va tenir la mala idea de casar-se amb una pubilla de Barcelona que el va arruïnar. Va ser ell qui va cometre la primera bertranada.
“Quan ja ho teníem tot lligat per tirar endavant el negoci de les conserves, va sortir amb la bertranada que ell se’n desdeia perquè volia posar una botiga de paraigües.”

PREMIS LITERARIS VALL DE SÓLLER

Em fa molta il·lusió fer-vos saber que m'han concedit el premi "Joan Marquès Arbona" de relats en l'edició dels Premis Literaris de Sóller d'aquest any.
L'obra premiada consisteix en un recull de 19 relats aplegats sota el títol "Maleïda pandèmia" que l'any vinent publicarà Documenta Balear. La impossibilitat de la meva presència en l'acte de lliurament del premi ha motivat que els fes arribar aquesta nota d'agraïment: 

El meu desig fora poder ser present en aquest acte, però malauradament això no ha estat possible. Permeteu-me almenys, i com a acte de descàrrec, que us faci arribar quatre mots d’agraïment i algunes breus consideracions al voltant de l’obra que m’heu premiat.
En primer lloc, vull deixar palès el meu més sincer agraïment pel premi que avui m’atorgueu i que per a mi té un valor i un significat doblement importants. En primer lloc, rebre el reconeixement d’un premi sempre resulta il·lusionant, i em motiva a seguir en aquesta tasca d’escriptura que la jubilació del meu ofici de mestre m’ha permès convertir en principal. D’altra banda, que una persona del Principat o del País Valencià rebi un premi literari a Ses Illes, que una persona mallorquina obtingui un guardó en un certamen literari a Catalunya o al País Valencià, o bé que una persona valenciana sigui premiada i reconeguda a les Balears o al Principat, és una demostració objectiva de la unitat d’una llengua que alguns s’entesten en voler fraccionar amb la perversa intenció d’acabar fent-la desaparèixer. Caldrà la ferma fraternitat de totes les persones catalanoparlants per enfrontar-nos a l’actual retrocés en l’ús de la nostra llengua, que desitjaríem poder revertir.
Pel que fa als relats que avui teniu la gentilesa de premiar-me, us faré cinc cèntims de com es van gestar i com s’han anat desenvolupant fins a convertir-se en un recull que conté 19 contes, el nombre dels quals ja us podeu imaginar que no és fortuït, ben al contrari.
A mitjan març de 2020 em vaig trobar confinat a casa, si fa no fa com tots vosaltres, amb més hores per omplir que no pas activitats per poder fer-les passadores, per tant em vaig proposar el repte d’escriure un microrelat diari, activitat que va tenir fidel continuïtat durant prop de dos mesos. De la cinquantena llarga de textos que en van sortir, en vaig triar 19, els vaig reescriure i ampliar amb la finalitat de convertir-los en relats amb un argument una mica més extens, i els vaig agrupar sota el títol “Maleïda pandèmia”. L’únic que els uneix, a banda d’una certa tirada a la fantasia, la ironia i l’absurditat, característiques molt presents en l’obra de Pere Calders, un dels meus referents en narrativa, és l’ambientació dels fets dins un confinament que mai no m’havia imaginat que pogués arribar a viure.
Preneu-los com una mena d’exercici en el meu etern procés d’aprenentatge de l’ofici d’escriptor, i en tot cas, considereu-los una crònica un xic estrafolària d’un temps que ens va desconcertar a tots i del qual encara ara no n’hem acabat de pair les conseqüències.
Reitero el meu més sincer agraïment per aquest guardó i, si ho trobeu escaient, prenc el compromís de ser present aquesta primavera vinent a l’acte de presentació de les publicacions d’aquests premis. Potser d’aquesta manera sabreu disculpar la meva absència en una jornada tan important per a tots vosaltres.
Una abraçada intensa des d’Osona, al cor del Principat.