dimecres, 29 de febrer del 2012

“LES ARRELS, LA MEMÒRIA, LA CONSCIÈNCIA”

L'Ester Puig va realitzar aquesta visual per a la presentació de la novel·la a Vic i a Tona. Us deixo l'enllaç per si hi voleu donar un cop d'ull.

http://youtu.be/XdKKAxRQDbA

divendres, 24 de febrer del 2012

dilluns, 20 de febrer del 2012

EN LA PRESENTACIÓ D’”ARRELS DE PEDRA” A TONA



tonablog.jpg

Quan vam triar l’espai de Can Sebastià per a la presentació d’Arrels de pedra a Tona ho vam fer pensant en un indret acollidor, a la mesura del públic que hi pogués assistir. Ho vam encertar de ple: la seixantena de persones que s’hi van reunir divendres passat al vespre omplien tot l’espai i el feien agradable per a l’acte que teníem programat.

A tots els qui vau venir a fer-nos companyia, us vull agrair de tot cor la vostra presència i el caliu que vau ajudar a crear. No és gaire habitual trobar un grup tan nombrós interessat en una activitat literària d’aquesta mena. Això, em podeu ben creure, reconforta i em motiva a seguir en aquesta tasca interminable d’aprenent d’escriptor que fa anys vaig començar i que m’ha aportat un munt de satisfaccions.

Ara, quan ja han passat un parell de dies i m’han arribat un munt de valoracions positives de part dels qui hi vau assistir, repasso mentalment el desenvolupament de l’acte i m’adono que vaig agrair a l’Ester Puig la seva tasca en la realització del vídeo, a en Pep Simon, la Dolo Ayats i en Ferriol Calvet la seva col·laboració en posar-hi les veus... I m’adono d’un oblit imperdonable. No vaig pensar en mostrar el meu més profund agraïment a la persona que va portar el pes més important de la presentació, l’Helena Ges.

Per tant, aprofitaré aquestes quatre ratlles per esmenar el lapsus. Gràcies, Helena, per tot un munt de motius: per acceptar el repte de fer la presentació; per les teves paraules senzilles, sinceres i il·lusionades; pel to que vas saber triar, proper i espontani; per saber desvetllar la curiositat dels possibles lectors; per la valoració entusiàstica i benèvola de la meva obra; i, sobretot, pel fet que usessis l’apelatiu “amic” referit a la meva persona. Aquest tracte per part d’una exalumna és una de les coses més boniques que et pot aportar la professió de mestre.

diumenge, 19 de febrer del 2012

NOMÉS HAN PASSAT 50 ANYS!

plallis.jpg

Aquesta casa enrunada és el Pla Llis i la vam triar amb l'Ester Puig com a motiu per al vídeo "Les arrels, la memòria, la consciència" que vam projectar en la presentació de la novel·la "ARRELS DE PEDRA". Però no és una casa qualsevol triada a l'atzar: va ser la meva primera escola. Aquesta masoveria està a un tir de pedra de la meva casa natal "Can Sargantana", al costat de l'ermita de Sant Francesc.

Ahir vaig anar a visitar la meva primera mestra, la Ramona del Pla Llis, a qui no havia vist des de feia 50 anys, per portar-li el vídeo i la novel·la. Va ser una trobada d'allò més emotiva, ja podeu comptar... Es veu que de menut, menut, m'escapava de Can Sargantana amb un cistell i un aixadell i, amb l'excusa d'anar a buscar herba pels conills, feia cap al Pla Llis cada tarda. Tant i tant va durar la comèdia que la mare va optar per dir-li a la Ramona: "Ja te'l pots quedar". I a partir de llavors, en lloc de cistell m'enduia una maleteta de cuiro marró amb una llibreta, un llapis i una goma i me n'anava a escola. La Ramona, al matí anava a col·legi a la Torre Negra i a la tarda m'explicava a mi tot el que ella havia après. No és d'estranyar que amb 8 anys, quan vaig començar a anar a escola a Vic, tingués dificultats amb la llengua castellana (l'única que s'escrivia en aquella època) i, en canvi, sabés fer arrels quadrades, una habilitat que no m'ha servit de gran cosa en aquesta vida.

Recordo vagament aquella època, però haig de reconèixer que era l'infant més feliç del món. Els problemes van arribar quan, acostumat a fer la meva tot sol, em vaig haver de relacionar amb una munió d'infants de la meva edat sota la mirada inquisidora dels "Hermanos Maristes". Us puc assegurar que vaig arreplegar una "depressió" de cavall, en una època en què es veu que aquesta malaltia encara no s'havia posat de moda.

dimecres, 8 de febrer del 2012

PRESENTEM “ARRELS DE PEDRA” A TONA

cartelltona2.jpg

El proper divendres dia 17 a les 8 de la tarda presentarem "ARRELS DE PEDRA" a Can Sebastià, a Tona. En aquesta ocasió durà la batuta l'Helena Ges que introduirà l'acte i em sotmetrà a un intens interrogatori, que espero que sigui benvolent. Em fa una especial il·lusió tenir-la al costat en la presentació de la meva novel·la. No fa pas tant que encara compartíem classes de llengua i literatura catalana a l'Escola Vedruna de Tona, ella com a alumna i jo com a mestre. Serà un retrobament emotiu. La presentació es completarà amb la projecció del vídeo "Les arrels, la memòria, la consciència", que l'Ester Puig ha realitzat a partir de l'argument de la novel·la.

divendres, 3 de febrer del 2012

“LO CÀNTICH” PUBLICA UN POEMA MEU IL·LUSTRAT PER EN JOSEP MONTMANY

espai.JPG

La revista digital de literatura "LO CÀNTICH" acaba de publicar un poema del recull "VIURE" que em van premiar al concurs literari de El Perelló l'any 2002. El poema l'han il·lustrat amb una aquarel·la del bon amic Josep Montmany. El poema es titula "Espai" i presenta de forma sintètica una opció vital ajustada a l'autencitat i la senzillesa.

El podeu llegir en aquest enllaç:

http://www.locantich.cat/2012/02/espai-joan-roca-illustracio-montmany.html

dijous, 2 de febrer del 2012

LA MÀGIA DE LA NEU

feixetesnevat.jpg

Trepitjar neu verge, sobretot en un indret que només l'acull molt de tant en tant, té un encant especial. L'espai immaculat del parc de Les Feixetes a Tona, de bon matí, m'ha permès fer un reportatge fotogràfic extens i atractiu. Tot el paisatge es transforma, la llum tamisada arriba per igual a tots els racons i cada branca de cada arbre és un univers de formes renovades que convida a la contemplació. La puresa del color i el silenci que desprèn encomanen pau. Per uns moments he aconseguit tenir el pensament del mateix color que el paisatge...