“SALTATAULELLS”
S’anomenava d’aquesta manera el “xerric” (una altra paraula perduda) que feia d’aprenent de dependent. Se li devia atribuir aquest nom perquè, com que era el responsable de tots els encàrrecs i d’acompanyar els clients amb la mercaderia si aquesta era prou pesada, es feia un fart de passar d’una banda a l’altra del taulell.
Avui parlar d’aprenent de dependent sembla una estupidesa perquè considerem que es tracta d’una tasca per a la qual no cal formació i qualsevol la pot fer, però potser convindria recuperar aquesta figura tenint en compte el tracte que rebem a segons quines botigues i l’actitud amb què ens despatxen. No fa gaire, una noia que treballa de dependenta ens comentava les dificultats que tenen per trobar gent jove que sàpiga tornar el canvi. Com que ara tothom paga amb tarja...
“Va començar de saltataulells en aquella sastreria del carrer Major i, amb els anys, va acabar per convertir-se en propietari del negoci.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada