TARDOR
Vestim amb peces
amples, tons de gris,
ocres, marrons i
vermells esgrogueïts;
fonem-nos amb el
sòl, ara estantís,
i esperem la vinguda
de les nits.
Respirem blans
aromes de desig,
prenem la mà que ens
ha portat alè.
Les fulles mortes
fan d’aquest trepig
la melodia d’un camí
serè.
Convida el temps al
suau recolliment
que endreça el cor i
cau a l’esperit.
Tapís rogenc al cel,
cap a ponent.
La llar acull la
manca de delit
i tot davalla al
fons d’un firmament
que empara el mot
que neix a dins del pit.
