59 tardors,
59 hiverns,
59 primaveres,
59 estius
m’han guerxat subtilment
la biga de l’esquena.
He alentit el pas i el pensament
i he assolit un deix de saviesa.
Anhelo el batec
de set lustres enrere,
però el deso en un calaix
per als dies grisos
i els hiverns foscants.
