ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 61

“MITJAMERDA”

Diem que és un mitjamerda algú que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que comporti una certa fermesa de caràcter o valentia... un pusil·lànime, en definitiva.
Com que la paraula s’explica per ella sola i ve de la mateixa llatina “merda-ae”, encara que no hi tingui res a veure, m’entretindré en l’expressió “molta merda” que es desitgen els actors abans de cada representació teatral. He trobat tres teories i una elucubració:
1-La fortor de fems de la gent que assistia als espectacles en temps passats. Com més pudor, més públic assistent.
2-Les companyies ambulants que es paraven als pobles on hi havia molt de fems quan hi havia fires i que quan es creuaven amb altres pels camins els desitjaven que trobessin llocs amb molta merda.
3- A les gran ciutats només anaven al teatre la gent benestant, amb carruatge, i els cavalls deixaven el regalet a la porta del teatre. Com més merda hi havia a l’entrada, més gent hi havia com a públic.
4- Segurament és molt més recent i té a veure amb una mena de superstició que, per la teoria de la compensació, més val desitjar “merda” perquè així l’atzar aportarà “sort” per equilibrar la balança.