dilluns, 4 d’abril del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 57

“RONSO”

La Margarida Rifà, en l’exercici d'una tasca docent de la qual s’ha jubilat feliçment, segur que s’havia trobat molts alumnes que feien el ronso; suposo que per això me la devia proposar.
Sempre la trobarem dins la frase feta “fer el ronso”. Ronsejar vol dir anar donant allargues abans de fer una cosa, sobretot quan aquesta s’ha de fer de mala gana o amb poc convenciment. També es diu “fer el ronsa”.
“Quan li deien que havia d’anar a llençar les escombraries, sempre feia el ronso. I no li servia de res, perquè sempre ho acabava fent, encara que fos amb cara de fàstig.”
És una paraula derivada de l’antic verb “ronsar” (arronsar) que deu venir de l’àrab “arromz”. Aquest terme es referia a qualsevol gest de cara que n’arrugués una part (fer l’ullet, per exemple). D’aquí es va passar al concepte “contreure” més general aplicat a qualsevol fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada