“ENCOMANAR”
La pandèmia no nomé s’ha endut pel davant un fotimer de persones, també s’ha endut aquesta paraula que és molt nostra. Abans les malalties es podien encomanar, però d’ençà que la Covid va venir a trastocar-ho tot, només es parla de contagis, que és molt correcte però en un nivell més culte de la llengua. Hauríem de recuperar-la. Es tracta d’un molt polisèmic, amb diversos significats, el primer del qual és “encarregar”.
La paraula ve del llatí “commandare” que significava encarregar una tasca a algú.
Aprofito l’ocasió per parlar d’una altra expressió que darrerament ha quedat arraconada: “demanar hora”. Ara tothom “demana cita prèvia”, una expressió que considero completament estúpida perquè qualsevol cita sempre és prèvia a una trobada. Ep, diria jo!
“No t’acostis gaire que t’encomanaré el refredat. I ara que tothom té la mosca rere l’orella encara es podrien pensar que es tracta d’alguna malaltia més greu.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada