diumenge, 22 de desembre del 2019

NADAL 2019

Hi ha massa foscor
a penes mig dissimulada
per mil llums centellejants
que oculten aquesta tristor inexorable
a què d’un temps ençà ens hem mal avesat.

Hi ha massa fum,
confós amb la boira escadussera de la plana,
i ens amaga el cert i dreturer camí
que alguns profetes assenyats
van saber manifestar-nos.

Hi ha massa soroll,
fruit de laments, precs, retrets i excessos,
i no ens permet oir la tendra melodia
que savis mestres van voler donar-nos
per acomboiar el nostre pas poc definit.

Hi ha massa oblits
a la nostra memòria aperduada,
i ara mateix no sabríem recordar
la fita real del nostre incipient viatge,
aquell que tot just havíem encetat.

Que el fil de llum del petit estel espurnejant
nascut al nord ara fa poc, rere el Puigmal,
esvaeixi la foscor angoixant,
fongui el fum tan traïdor,
ofegui el soroll eixordador,
ens retorni els records lúcids
i posi ritme constant i temperat
als peus, al cor, als ulls i a la paraula.

divendres, 27 de setembre del 2019

EL TEMPLE ROMÀ DE VIC, UNA ALTRA VEGADA


Estic enamorat del Temple Romà de Vic, ho haig de reconèixer. Amb aquesta, ja són tres les presentacions de llibres que hi he fet. És un espai acollidor, íntim i prou gran com perquè no hi hagi estretors molestes, i s'hi respira l'alè de la nostra pretèrita història. No es pot demanar més.
Dimecres hi vam presentar "Olor de resclosit" i "Els molins hidràulics" d'en Francesc Roma.
La meva darrera novel·la, per tant, ja ha començat a circular de lector en lector. Al cap i a la fi, escriure es tracta d'això: arribar a aconseguir que algú llegeixi allò que has creat. I me n'haig de sentir íntimament satisfet i agraït.
He d'agrair la presència a tots els qui ens vau fer companyia en aquest acte; agrair a la Fundació del Món Rural que m'atorguessin aquest premi; a l'Andreu Carranza, en Martí Gironell i en Toni Pladevall (membres del jurat)  que es fixessin en aquesta obra (el seu prestigi com a escriptors honora la meva humil aportació); a en Xevi Font, la Marta Pelfort, en Josep Font i, sobretot, en Joan Fossas per la seva inestimable col·laboració en l'elaboració del vídeo que hi vam projectar...



dijous, 19 de setembre del 2019

TOT A PUNT PER A LA PRESENTACIÓ DE LA DARRERA NOVEL·LA

Dimecres vinent dia 25, a les 7 de la tarda, al Temple Romà de Vic, presentem "Olor de resclosit" que va guanyar el III Premi de Narrativa de la Fundació Món Rural i que ha editat Cossetània.
Durant el mateix acte també es presentarà l'obra guanyadora del premi d'assaig: "Els molins hidràulics" de Francesc Roma.


dimecres, 17 de juliol del 2019

TRES DANIS

En Joan Casals m'acaba de lliurar el resultat final d'un projecte editorial engrescador. L'aventura solidària de la VW Golf Challenge, gràcies a la iniciativa d'Aprentik, disposa d'un conte titulat "Tres Danis" que permetrà explicar l'experiència a les escoles.
Jo m'he limitat a escoltar i recopilar anècdotes d'aquesta aventura i donar-hi format de conte. El llibre desprèn l'olor de les coses fetes amb el cor.
El meu agraïment a en Joan, la Imma i la Sílvia d'Aprentik per la confiança que han dipositat en mi encarregant-me aquest relat.


dimarts, 25 de juny del 2019

OLOR DE RESCLOSIT

"Olor de resclosit", la novel·la amb què vaig guanyar el III Premi de Narrativa de la Fundació Mon Rural, ja ha sortit d'impremta i la podeu trobar al catàleg de Cossetània.
https://www.cossetania.com/olor-de-resclosit-2276
Si tot va segons està previst, la presentarem a finals de setembre a Vic conjuntament amb en Francesc Roma que hi presentarà "Els molins hidràulics", l'obra amb què va guanyar el III Premi d'Assaig de la Fundació Món Rural.

divendres, 1 de març del 2019

DEMÀ ENCARA VOLARAN LES ORENETES

Sempre resulta agradable parlar amb els lectors de qualsevol de les pròpies obres, però si parlem de lectors adolescents resulta especialment plaent. En el meu cas no deixa de ser un afegit a la feina que fins fa poc omplia la major part de la meva activitat professional, potser per això encara ho considero més interessant.
He anat a parlar de la meva primera novel·la, Demà encara volaran les orenetes, amb els nois i noies de 3r d'ESO de l'Escola Vedruna de Tona. He aprofitat per explicar-los com va néixer aquest projecte i quin objectiu perseguia, i els he confessat que volia escriure un relat que pogués fer servir a classe per treballar tots els gèneres literaris i periodístics. D'aquí ve l'enorme diversitat de formats de text que es troben en el desenvolupament de l'argument. M'he centrat també en l'anàlisi dels personatges i de les relacions que s'estableixen entre ells. Inevitablement, hem acabat parlant del tema de fons de la novel·la: l'anorèxia.
El cas d'aquests nois i noies, atesa la seva condició de lectors, és ben curiosa, perquè han llegit tres de les meves obres: van començar amb Verdeta volia volar a 4t de primària, a 6è van llegir Caramels de menta i ara s'han enfrontat a la més complexa. Espero haver contribuït amb un granet de sorra a la seva fidelització a la lectura, una tasca cada vegada més difícil en aquesta societat que prioritza els continguts audiovisuals per damunt dels literaris.