“GALDÓS”
És un terme que encara es fa servir força i me l’ha recordat la M. Rosa Cerda. Serveix per expressar que una cosa que s’esperava que fos bonica, correcta, ben feta, ha acabat resultant lletja, mal feta, dolenta, bruta... És per aquesta raó que pot semblar que es fa servir de manera irònica tot i que només en fem ús de forma negativa.
“Tothom esperava que la seva intervenció seria lluïda, tal i com pertoca a una persona de la seva condició, però al final va fer un discurs ben galdós. És allò que diem, que un mal dia el pot tenir qualsevol.”
Podria ser que el nom vingués de l’euskera “galdua” que vol dir perdut o fet malbé, al qual s’hi ha afegit part del terme “gaudiós” que significa satisfactori, agradable. Això explicaria els dos sentits contradictoris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada