QUAN NO LES POT HAVER DIU QUE SÓN VERDES

Es diu a una persona quan fingeix que alguna cosa no li interessa quan, en realitat, no la pot obtenir. Es tracta d’una manera poc vistosa d’evitar reconèixer els errors. De fet és el desenllaç de la faula “La guilla i el raïm”, quan l’astut animal, en lloc de reconèixer que no arriba a abastar els brots de raïm de la parra, afirma que no li interessa perquè la fruita encara està verda i no és apta per al seu delicat paladar.

“Què més voldria aquest que poder manar tota la quadrilla? Però com que sap ens tindria tots rebotats, diu que no li interessa el càrrec. Qui no les pot haver diu que són verdes.”

EL CARDAT AMB POCA ROBA

Ho acostuma a dir la persona que, afectada per un problema de molts, ha acabat sent el més perjudicat individualment. No és ben bé sinònim de “ser l’ase dels cops”, però s’hi assembla pel que fa a sentit. 
“A l’hora de donar la cara, un s’ha escapat per aquí, l’altre per allà i sempre el cardat amb poca roba: l’esbroncada me l’he emportada jo tot solet.”

FALLAR MÉS QUE UNA ESCOPETA DE FIRA

Tot i que em sembla que és una traducció força directa de la llengua castellana, aquesta frase feta sempre m’ha fet molta gràcia. Suposo que encara recordeu quan per les festes majors dels pobles venien atraccions diverses i, a part de la tómbola, els “cavallitos”, els autos de xoc i el tren de la bruixa, sempre hi havia la parada de tir amb escopetes d’aire comprimit. Hi havia dues versions de punteria: fer caure boles d’un suport rodó o trencar escuradents fixats en una barra. No recordo haver aconseguit mai ni un regal dels que oferien.
“Noi, aquesta moto falla més que una escopeta de fira. Potser que la facis mirar per algú que hi entengui.”

FER CARA DE POMES AGRES

Aquesta frase feta encara es fa servir força, però em fa gràcia comentar-la. Significa fer mala cara, tant pot ser per amargat com per preocupat o per malalt... Suposo que si un fa un mossec a una poma agra deu fer algun rictus desagradable, i d’aquí en ve aquesta expressió.

“A aquest n’hi ha passat alguna de grossa. No veus quina cara de pomes agres que fa?

AIXECAR LA LLEBRE

Significa despertar l’atenció sobre algun afer que interessa, amb la possibilitat que altres se’n puguin aprofitar. També s’aplica al fet d’iniciar un tema de conversa que interessa als assistents però ningú no gosa encetar-lo.

“Apa, aquí! En Manel ja ha aixecat la llebre. Com se li acudeix treure el tema de les càmeres de vigilància? Ara sí que anirem tard a dormir.”

FEINA FETA NO TÉ DESTORB

Una frase que acostumen a dir els qui no deixen res per a l’endemà, aquells a qui els agrada avançar feina perquè en cas contrari no estan tranquils. És de les poques frases que no cal interpretar en sentit figurat. Quan la feina està enllestida, no hi haurà cap entrebanc que et privi de fer-la.
“Ja està, feina feta no té destorb. Ara ja podem marxar tranquils cap a casa perquè sé que els encàrrecs de demà a la tarda estan tots preparats.”

TROBADA D'ESCRIPTORS A GURB

Per tercera vegada, i en aquest cas ampliada a tota la Catalunya Central, hem fet la trobada d'escriptors a l'Ajuntament de Gurb. Es tracta d'una trobada entranyable que ens permet comentar la nostra realitat amb tota una colla de persones del gremi de lletraferits de l'espai geogràfic més immediat. Aquesta iniciativa és digna d'aplaudir i desitjar que perduri en el temps i, sobretot, que no se n'apropiï algun municipi important. Que la trobada sigui precisament a Gurb dona vida i personalitat a la Catalunya rural.

FER UN NEGOCI COM EN ROBERT AMB LES CABRES

Es diu quan un negoci no ha sortit bé o no se n’ha tret el rendiment que s’esperava. En tot cas, es veu que el tal Robert canviava dues cabres negres per una de blanca, tot i que hi ha qui ho explica a l’inrevés. Sigui com sigui, el negoci era completament ruïnós.
“Amb aquesta partida de pomes farem un negoci com en Robert amb les cabres. La meitat han sortit macades i no es poden vendre.”

SER CALENT QUAN SUA

Es diu d’una persona que és imprevisible en les seves reaccions, en les seves opinions, de qui mai saps per on et sortirà.
“No en fotis cas d’aquest. És calent quan sua. Tan et pot respondre amb una abraçada com engegar-te a dida.”

ACCÈSSIT AL PREMI DE NARRATIVA "Joan Cid i Mulet"

Ahir vam anar fins a Jesús (EMD de Tortosa) per assistir al lliurament dels premis de narrativa "Joan Cid i Mulet" que convoca anualment l'Associació de Veïns Jesús Catalònia. El relat que hi havia presentat titulat "Captard a La Solana" va merèixer un accèssit, un reconeixement que agraeixo de tot cor i que m'anima a seguir escrivint, sobretot ara que les urgències de la feina a l'escola fa anys que han desaparegut. Comentar també que el premi va ser per a en Jordi Salvans de Viladrau a qui felicito de tot cor. Aprofito per agrair l'acollida, el tracte dispensat i les mostres d'afecte rebudes durant l'acte literari durant el qual vam poder compartir vida i opinions amb moltes de les persones assistents. 

EMMASCARAT PER UNA PAELLA BRUTA

S’acostuma a dir quan s’ha rebut algun mal o algun perjudici d’una persona de qui ja ens podíem esperar una actuació contrària al que ens calia. També es pot usar per referir-nos a una persona que ens critica per haver fet malament alguna cosa que ella segur que ho hagués fet pitjor. Ara imagineu una paella de les d’abans, d’aquelles de ferro que la part exterior lluïa una capa de greixos cremats de gruix considerable. Quedava clar que si la tocaves t’emmascaraves.

“Si has de ser emmascarat, sempre serà per una paella bruta. Mira que m’ho havien dit que no era gaire de fiar, però m’ha semblat que li podia donar una altra oportunitat.”

EL SABATER ÉS EL MÉS MAL CALÇAT

En castellà dirien “en casa del herrero, cuchillo de palo”. Fa referència a què molt sovint aquell a qui se li reconeix una habilitat, una virtut, una destresa, resulta ser qui menys l’aprofita. Això no ens ha d’estranyar perquè si et passes tot el dia reparant aparells electrònics, per exemple, la darrera cosa que desitges en arribar a casa és reparar la tele que s’ha espatllat.

“Miquel, d’aquesta setmana no passa que pintis el rebedor. Quina imatge estem donant als qui ens visiten? Tu et refiaries d’un pintor que té casa seva en aquestes condicions? És ben cert allò que diuen que el sabater és el més mal calçat.”

DEMANAR O PROMETRE LA LLUNA EN UN COVE

És com dir que demanes o promets un impossible, que no toques de peus a terra. Això em permet parlar-vos de la llegenda que dona nom als torellonencs: “pescallunes”.
Es veu que un noi de Torelló una mica ingenu, potser el moliner de Puigbacó o de Malianta, tornant de la vila un vespre de cel ras i transparent va veure una lluna plena exuberant, atractiva com mai, que es reflectia perfectament a les aigües encalmades del Gorg del Saule, cap a les palanques del Ges, i en va quedar tan enamorat que va decidir, aprofitant que no el veia ningú, atrapar-la dins un cove. Va anar fins al molí a buscar-ne un i es ficà de peus a l’aigua fins arribar al mig del gorg; va enfonsar el cove a l’aigua i, quan la lluna era dins el cèrcol, va extreure el cove, però la lluna esmunyedissa se li va escapar pels forats. Ho va repetir un munt de vegades fins que un altre tocatardà tafaner i burleta li va cridar: “Apa, pescallunes, deixa’t de fantasies i ves-te’n per feina que al molí t’esperen.”

“Per aconseguir el seu propòsit, va prometre-li la lluna en un cove, però no es va deixar ensarronar perquè no era la primera vegada que s’hi trobava.”

ET CONEC HERBETA QUE ET DIUS MARDUIX

Es tracta d’una frase feta per expressar desconfiança cap a algú de qui no ens refiem.

“Et conec herbeta, que et dius marduix. Et penses que me la fotràs doblada? Fa anys que ens coneixem, xicot!”

“Que te conec, que eres músic” és l’equivalent en valencià. Aquesta té un relat curiós al darrere. Es veu que a un xicot valencià que no havia sortit mai de casa li va tocar d’anar a fer aquella cosa inútil del servei militar. A banda que no havia parlat mai en castellà, el pobre xicot anava més perdut que un pop dins un garatge. Un militar de graduació el va escridassar: “Soldado, ¿no sabe usted que tiene la obligación de saludar cuando pasa un oficial?” i li va assenyalar els galons i la gorra de plat perquè s’hi fixés, i va reblar: “¡Que sea la última vez! ¡A la pròxima al calabozo!”. Des d’aquell moment, el pobre noi es passava el dia mirant a banda i banda per si de cas es topava amb algun oficial. En passar davant d’un edifici, va veure’n sortir un munt de gent uniformada i tots amb gorra de plat. Es va plantar al seu davant, i vinga saludar-los militarment a tots. Aquella gent se’l mirava i se sorprenien, fins que un d’ell li va dir: “Xe, tu per què ens saludes així?” i ell va respondre: “M’han dit que he de saludat sempre que passe un oficial i com que porteu gorra de plat...” “No, home, no, a nosaltres no cal que ens saludes, som músics!” El pobre xicot va agrair la informació i va pensar que no faria mai més el ridícul. L’endemà va topar amb un paio d’uniforme i gorra de plat i va passar sense saludar-lo. L’oficial el va fer parar a l’acte i el va escridassar: “¡Soldado, ante un oficial usted debe saludar!” I el pobre soldadet va somriure, va pensar que no cauria en el parany i, mentre li picava l’ullet, li va contestar: “Que te conec, que eres músic.” I efectivament el van enviar un mes al calabós.

DORMIR A LA PALLA

Indica que no s’està al cas d’algun problema o mal que ens pot afectar, és a dir que expressa ingenuïtat, innocència, ignorància... Segon Joan Amades, aquesta expressió ve de quan els nois deixaven el recer de la mare i anaven a jeure a la pallissa fins que es casaven.

“Que no ho veus que et dallen l’herba sota els peus? És ben bé que dorms a la palla!”

DE PIC O DE PALADA

Sembla que aquesta expressió té el seu origen en la feina dels miners, per la raó que hi consten les dues eines bàsiques del seu ofici. Significa “d’una manera o altra”, però també l’he escoltada amb el sentit “de grat o per força”, “tant si vols com si no vols”, “tant s’ t’agrada com si no”.
“Mira que m’hi he resistit tant com he pogut, però soc conscient que de pic o de palada acabaré fent-ho.”
Per cert, algú recorda el joc de la imatge? Se'n diu bòlit, però a València s'anomena "pic i pala" i sembla que té els seus orígens a la Grècia clàssica, tot i que se'n troben variants a l'Afganistan i al Pròxim Orient.

SER DE LA PELL DE BARRABÀS

Es diu de qui és mala persona, de qui sempre mostra una conducta dolenta, violenta, antisocial. També es diu “ser de la pell de Satanàs”. Per als qui no vau haver d’estudiar el que anomenàvem “Història Sagrada”, us recordaré que el tal Barrabàs era un assassí empresonat a Jerusalem i condemnat a crucifixió. Durant la Pasqua jueva, Pilat tenia per tradició indultar un pres condemnat a mort per aclamació popular. Es va oferir a la gent reunida la possibilitat d’alliberar Jesús, però la gernació va clamar l’alliberament de Barrabàs. En tot cas, està comprovat que un 4% dels homes són completament amorals, per tant candidats a ser de la pell de Barrabàs.
“Jo no sé què més fer amb aquest vailet. Ni reflexions ni càstigs no li han fet cap mena d’efecte i segueix comportant-se com un delinqüent. És de la pell de Barrabàs.”

DE DESAGRAÏTS, L’INFERN N’ÉS PLE

És un bon comentari per fer a qui rebutgi alguna cosa que li oferiu de bon grat o a qui, després de rebre algun favor, fa com si li passessin un fanal pel cul, és a dir que no dona cap mostra d’agraïment. Es tracta d’una altra frase feta amb referències religioses, de les qual el nostre nivell col·loquial n’està ple. 

“Mira que he procurat ajudar-te en tots els entrebancs que t’has anat trobant. Em pensava que com a mínim rebria una mica de reconeixement. Saps què et dic? Que de desagraïts l’infern n’és ple.”

COSTAT MÉS EL MALL QUE L’ENCLUSA

Es quan per aconseguir alguna cosa, ens resulta molt més difícil i complicat el procés, que no pas els resultats, que no compensen els esforços realitzats. A Lleida diuen “costar més la salsa que els cargols”. Ja podeu imaginar la raó d’aquesta referència als gasteròpodes. En tot cas, queda clar que per mida i material ha de ser més cara una enclusa que no pas un martell.
“Si m’haguessin dit que em costaria tant de temps i calés canviar el terra del garatge, no m’hi hauria posat. Al final m’ha costat més el mall que l’enclusa.”

CÓRRER MOLT I NO ATRAPAR RES

Segur que tots teniu la imatge d’algú que va sempre atabalat i no soluciona mai res, que no se’n surt amb la feina. Doncs es tracta precisament d’això. Mal va quan veus algú que a la feina va esperitat, segur que a l’hora de la veritat fa la meitat que els altres, i la majoria de les vegades amb resultats no prou satisfactoris.
“Aquest es passa tot el dia voltant pel taller com si anés a apagar foc, i la veritat és que de feina ben poca.”

CRIDAR OUS A VENDRE

Quan una cosa ja ha estat determinada i no s’hi pot fer res. Quan és inútil demanar ajut en algun afer. Suposo que deu venir del fet que qui més qui menys tenia mitja dotzena de gallines, encara que fos a la galeria del pis, que els proveïen d’ous per al propi consum. Això feia que aquest producte no tingués gaire sortida al mercat, de manera anunciar-ne la venda fos completament en va.
“Ja pots cridar ous a vendre! Que no veus que ho tenen tot amanyat? Et sembla que algú d’aquests et farà cas?”

CANVIAR PETS PER MERDA

Té el mateix sentit que “sortir del foc per caure a les brases”. Com que als catalans els temes escatològics ens encanten, hi ha un munt de frases fetes que contenen termes d’aquesta mena. En aquest cas, té el significat de fer un mal negoci, sortir-hi perdent en un afer i acabar pitjor que no estàvem. 
“Em van dir que aquest model de cotxe era molt millor i que no em portaria els maldecaps de l’altre, però de moment diria que he canviat pets per merda.”

BEURE’S L’ENTENIMENT

Es diu a algú quan en un determinat moment fa alguna cosa poc assenyada, fora de tota lògica, allò que en diríem una ximpleria o una bajanada. Aquesta expressió encara se sent de vegades, però l’he anotada perquè em fa molta gràcia. Penseu en el seu significat estricte i imagineu-vos algú amb una palla de refresc clavada al cap i xarrupant a pleret.
“Què dius que has fet? Has deixat la feina sense tenir cap oferta de treball? Però que t’has begut l’enteniment?”

ANAR-SE’N EL SANT AL CEL

Ho fem servir per expressar la sensació d’un oblit momentani, d’una fallada de la memòria immediata, com si diguéssim. Vosaltres, especialment els qui no esteu jubilats, potser encara no heu experimentat aquesta sensació, però jo m’hi trobo cada dos per tres. Es tracta, com tantes altres frases fetes, d’una referència religiosa que ens recorda les nostres arrels culturals. 

“He pensat que quan et veiés t’havia de comentar una cosa, i ara no me’n recordo. Se me n’ha anat el sant al cel.”

AGAFAR AMB ELS PIXATS AL VENDRE

Trobar o agafar algú desprevingut, sense que aquest s’ho esperi o pugui preparar-se per la trobada, enxampar-lo in fraganti fent alguna malifeta. També he trobat aquestes expressions sinònimes: (amb el cul a l'aire, amb els calçons abaixats, amb les mans a la cassola, o amb les mans a la pastera). Agafar amb les mans a la massa és un barbarisme, una castellanada, per tant estalviem-nos-la. 
“T’aviso amb temps perquè no voldria agafar-te amb els pixats al ventre.”

DÉU DONA FAVES A QUI NO TÉ DENTS PER ROSEGAR-LES

Es diu de la persona que no sap o no pot aprofitar les oportunitats i les facilitats que li arriben. És una manera molt expressiva de dir a algú que disposa d’una cosa que no pot gaudir i que faria un bon profit a algú altre. Les variants d’aquesta dita són múltiples i la podeu sentir amb dents en lloc de queixals i garrofes en lloc de faves. Fins i tot “Déu dona nous a qui no les sap trencar.” 

“Has vist quin bé de Déu de terrassa? Doncs resulta que mai no hi surten, no la fan servir per a res. És ben bé que Déu dona faves a qui no té dents per rosegar-les.”

CANVIAR-SE DE CAMISA

Es diu de qui canvia sovint d’opinió, generalment per una qüestió d’interessos personals. Específicament s’aplica als polítics que canvien fàcilment de partit. Hauríem d’evitar parlar de “canviar de jaqueta”, que és l’expressió castellana. Posaré l’exemple de Juan Carlos Girauta, que de jove havia militat en partits d’ultraesquerra, més endavant al PSC, després al PP, últimament a Ciutadans i ara definitivament a VOX. Ha aconseguit completar tot l’arc parlamentari.

“No li importa canviar de camisa. De fet l’únic que li interessa és estar sempre del costat dels qui governen.”

ANAR A FER CAURE PEDRA

Es deia sobretot parlant del jovent quan s’ajuntava amb la voluntat de passar-ho bé o fer alguna animalada, però ara fa temps que no sento aquesta frase feta que deu tenir els seus orígens en la meteorologia, per allò que la pedra causa sempre algun mal. 

“Quina por que em fan quan s’ajunten! On deuen anar a fer caure pedra avui?”

ALLÀ ON CAGA DEIXA LA MERDA

Es diu de qui és desmanegat, que no endreça res al seu lloc, que tot ho deixa tirat al lloc on ho ha fet servir. Haig de reconèixer que a força d’anys de sentir-me dir això, ara m’he tornat més endreçat, però sovint m’adono que després de fer qualsevol petita reparació d’aquestes que sempre tinc pendents a casa, descobreixo que m’he oblidat de desar el tornavís o les alicates o qualsevol altra eina, i m’afanyo a tornar-la al seu lloc abans no se n’adoni la Dolo, altrament encara m’ho hauria d’escoltar de tant en tant. 

“És ben bé que allà on cagues deixes la merda! Què et costaria tornar les eines a lloc quan acabis la feina?”

ANAR AMB UN ESCLOP I UNA ESPARDENYA

Tot i que sembla que també es fa servir amb el sentit d’anar malforjat, descurat en el vestit, a casa sempre l’hem fet servir per indicar que no disposem de tots els mitjans que caldria per poder realitzar una tasca de forma correcta. D’altra banda, això d’anar amb un esclop i una espardenya (o una sabata i una espardenya) a mi m’ha anat bé per esmolar l’enginy, sobretot a l’hora de fer petites reparacions a les quals estic acostumat i per a les qual no disposo mai de totes les eines imprescindibles. O és que vosaltres no heu soldat mai amb estany posant roent un tornavís als fogons de la cuina? 

“Noi, no sé pas com ens ho fem, però sempre anem amb un esclop i uns espardenya. Quan arribarà el dia que no haurem de patir per tenir tot el que ens calgui?”

ANAR-SE’N EN ORRIS

Tot i que semblaria que aquesta expressió es va crear a partir d’horreum (graner) o bé de l’orri, que és el lloc on munyen les ovelles, segur que té més a veure amb “anar en orri un vaixell”, que significa navegar amb vent fort i mar grossa, quan els cops de mar esbandeixen la coberta. Ho fem servir per expressar que algun pla ha fracassat.
"Havíem pensat fer la travessa d’Ull de Ter fins a Núria, però en Marcel es va torçar el peu i tot se’n va anar en orris. Vam optar per recular cap al refugi.”