I SI TAMBÉ ENDRECEM UNA MICA A CASA?

La senyora Àngels Chacon exconsellera d’Empresa i Coneixement, de tarannà dialogant, d’aquelles persones que s’esforcen per convèncer amb argumentació en lloc d’imposar els seus criteris, era de les poques persones eficients en un govern que feia aigües per tot arreu. Li va esclatar a les mans la crisi de Nissan i es va arremangar, va trucar a totes les portes possibles, es va asseure a parlar amb tothom i al cap de poc tenia uns quants compromisos per reindustrialitzar el desert que deixaria la fugida de la multinacional. Però no va voler passar pel tub apuntant-se al carro de JxCat i des de Brussel·les va arribar l’ordre de purga, per tant el Govern de la Generalitat va perdre una de les poques persones a qui el càrrec no li venia gran. Al seu lloc, amb el “nihil obstat” del sanedrí d’en Puigdemont, hi van col·locar en Ramon Tremosa, massa temps avesat a arrepapar-se a la macroestructura inoperativa de les institucions europees que sovint deu fer desaparèixer el concepte de realitat del propi país, que s’ha limitat a anar a remolc dels esdeveniments i arribant-hi sempre tard.
El resultat és que la tasca feta per l’Àngels Chacon es va quedar a la carpeta d’assumptes pendents i ningú més va moure ni un dit pels 3.000 treballadors directes i els 20.000 indirectes que es queden a l’atur. I ara resulta que les empreses que tenien un cert compromís ja han estat tocades per en Ximo Puig de València que els ofereix catifa vermella i fins i tot pel senyor Javier Lamban d’Aragó.
Si explico això és perquè ens adonem que, a banda de recriminar males pràctiques del Govern Central, a banda de reclamar els nostres drets, a banda d’estar emprenyats amb tots els que es dediquen a putejar-nos des de fora, potser també valdria la pena que féssim autocrítica i comencéssim a endreçar a casa nostra. Ara tenim una bona oportunitat per posar la primera pedra.