Pablo Rivadulla Duró és fill d’un
empresari que va ser president del Club Lleida Esportiu i neda força en
l’abundància. Els seu avi, un tal Andrés Rivadulla Buira, va ser un militar
franquista que es va especialitzar en la caça i captura de maquis a la zona del
Pirineu. Com a bon fill de “papà”, no se li coneixen estudis de cap mena, i
molt menys musicals, per això devia optar per dedicar-se al rap on s’ha fet un
nom a força d’anar introduint barbaritats a les seves lletres amb una clara
intenció provocativa. El seu currículum resulta ampli i sucós.
Detingut el 2011 per enaltiment del
terrorisme, és posat en llibertat amb càrrecs per l’AN.
El març de 2014, l’AN li encoloma dos
anys per enaltiment del terrorisme, però no entra a presó perquè no té
antecedents.
El desembre de 2014 se les té amb
l’exalcalde de Lleida, Àngel Ros, per amenaces que acaben amb la decisió
judicial de tancar el seu perfil de Facebook.
El juny de 2016 agredeix un periodista
de TV3 al rectorat de la Universitat de Lleida (es veu que té vocació
universitària aquest xicot) i li cauen sis mesos de presó i una multa.
El febrer de 2018 li imposen dos anys i
nou mesos de presó per apologia del terrorisme i injúries a la corona (una
causa estúpida que ara blanqueja el seu historial) per les lletres de les seves
cançons i missatges a Twitter.
El març de 2020 li imposen 2 anys i mig
de presó per amenaces a un testimoni d’un judici.
Entremig he obviat fets de poca
importància perquè la llista seria massa llarga, però n’esmentaré alguns:
demanar que posessin una bomba al cotxe d’en Patxi López, que clavessin un
piolet al cap d’en José Bono, alegrar-se dels trets al clatell dels del PP,
elogiar el Camarada Arenas dels GRAPO...
Entre les sentències fermes i l’any addicional
de presó per no haver pagat cap de les multes que li han imposat, acumula un
total de sis anys i nou mesos de condemna.
El febrer de 2021 es tanca al Rectorat
de la Universitat de Lleida per protestar contra l’ordre d’entrada a la presó
que es fa efectiva fa pocs dies.
Jutgeu vosaltres mateixos si
el personatge en qüestió, que deu viure dels calers del “papà” perquè no crec
que el rap doni per a tant, es mereix el forassenyat recolzament que està
rebent. I que consti, com ja he dit repetides vegades, que la llibertat d’expressió
és sagrada i s’ha de garantir en tots els casos, no segons el barri ideològic
on t’hagis instal·lat.
dilluns, 22 de febrer del 2021
RETRAT DE PABLO HASÉL
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada