"ASÍ NOS VA"

No ens hauria d’estranyar que en un estat on els polítics abandonen la seva feina i es limiten a endossar-la als òrgans judicials, aquests, sobretot els que estan a les cúpules on han arribat per amiguisme, es considerin poc menys que déus, i en tot cas sempre per damunt del bé i del mal.
Tot el llistat de barbaritats executades pels de toga amb punyetes és esfereïdor: la sentència de la manada, la dels joves d’Altsasu, les causes de l’Audiència Nacional, el judici polític del Suprem, les sentències del Constitucional carregant-se una vegada i una altra lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, la caça de bruixes dels CDR, les barbaritats de les Juntes Electorals prohibint els mitjans de comunicació usar segons quins termes, les inhabilitacions del TSJC, les intromissions constants carregant-se decisions preses durant la pandèmia, la decisió de fer mantenir la data de les eleccions, la sentència que obliga a obrir els bars i restaurants bascos malgrat trobar-se en plena fase d’intent de control de la pandèmia...
I llavors t’adones que un dels personatges de què parlem i que forma part del Tribunal Superior de Justícia del País Basc és un tal senyor Garrido, que amb la cara ja paga. Fent servir argumentari de “carajillo” de bar de barri, que ell en funció del seu càrrec eleva poc menys que a la categoria de jurisprudència, es carrega de forma estúpidament desconsiderada tots els epidemiòlegs i la seva tasca que en aquests moments és imprescindible.
Estem parlant d’aquestes persones, de persones que malgrat els seus estudis i estar investits d’un poder excepcional, no passen la prova del cotó en termes com ètica, moral, justícia i, el que és més greu, sentit comú. “Y así nos va!”, que dirien en la llengua veïna.