SIGUEM CLARS!

 Anar fent la puta i la Ramoneta per salvar els mobles sense implicar-se de forma significativa en la defensa del dret d’autodeterminació, aquesta amalgama de sigles que s’amaga rere els hereus del PSUC (perdoneu que sigui tan carrossa, però jo em vaig quedar en aquesta etapa) acabarà per anar-se diluint fins a desaparèixer. Jo els recomanaria que tornessin a les arrels i recuperessin el seu ideari en lloc en lloc d'entestar-se a nedar entre dues aigües. A la resta de l'estat pot funcionar, però a casa nostra cal una mica més de fermesa i dignitat. Ja és ben trist que les enquestes els donin uns resultats equiparables als d’un partit feixista del qual vaig dir que no en tornaria a escriure el nom.
Per por de perdre els vots dels castellanoparlants d’origen forà que obtenen a l’àrea metropolitana, juguen a emetre el discurs dels qui estan preocupats sobretot pel medi ambient i per la justícia social, dos objectius d’allò més lloables, i obliden referir-se als drets del país per no ferir susceptibilitats, però a cada nova convocatòria d’eleccions pateixen fuita de vots, suposo que cap a posicions més radicals.
Què hauria passat el mes d’octubre del 2017 si, en lloc de ser covards i votar “NO” ensenyant-ho públicament per evitar represàlies, haguessin triat una altra opció? Recordo molt bé la satisfacció del senyor Coscubiela mostrant la seva papereta. No ho podrem saber mai, però com que som força propensos a fer volar coloms podem imaginar-nos-ho.
En fi, tota la sort del món, i procureu no quedar per darrera, en vots o en escons, dels qui ja sabeu, perquè la vergonya seria majúscula.