SE'LS EN VA DE LES MANS

Quan ahir al matí vaig escriure l’article que acostumo a publicar a diari, encara no tenia coneixement del sidral que havien muntat al vespre a Barcelona. Si ho hagués sabut potser hauria sigut més contundent en algunes de les consideracions que hi feia.
Fa 12 dies que dura la murga i en alguns aspectes s’ha anat desvirtuant i complicant fins a extrems de comportament salvatge, com el d’ahir en què van estar a punt de rostir viu un policia municipal dins una furgoneta. Ja no parlo de la trencadissa de vidres de l’hotel ni dels altres establiments saquejats, perquè es veu que ja ens hi hem acostumat.
Els valedors i justificadors de la violència juvenil desfermada aquests dies no tenen res a dir sobre aquest fet? Hòstia, no es devien adonar que no era de la Brimo! Un dany col·lateral sense cap més consideració? Seguim insistint amb la broma que tot és culpa de la policia, especialment dels antiavalots?
Algú ha de clavar el cop de puny definitiu damunt la taula, i suposo que per a això cal ser una mica valent i no fer càlculs sobre les probabilitats que una decisió dura influeixi negativament en la seva carrera política. Altrament, la imatge de tots els polítics que hi tenen una certa responsabilitat ja està greument tocada, sobretot la d’en Pere Aragonès que va trigar una setmana a donar la cara.
El conflicte se’ls en va de les mans i voldria creure que les reaccions de “tots” els partits polítics acabaran confluint en una sola veu: “S’ha acabat el bròquil!”
Ho acabo d’escriure i penso: “És ben bé que encara creus en els contes de fades.”