DE BORBONS I EXILIS

Tant de bo m’equivoqui; de fet tant me faria si visquéssim en una república com la que desitgem, fora del domini i el saqueig a què estem sotmesos per part d’un estat centralista, però mentrestant el que passi en aquesta mena de regne caduc amb una monarquia corrupta suportada amb pinces pels partits que temen perdre la part de pastís que els pertoca des del 1978, resulta que ens deu afectar. Deia que tant de bo m’equivoqués, però molt em temo que s’està preparant el retorn del rei exiliat, i potser seria millor perquè ens sortiria més barat, però això no ho sabrem mai.  
Hi ha indicis evidents que ens fan intuir aquest retorn: un pagament d’impostos de ja fa temps, notícies sobre la seva salut, un rentat d’imatge a les Corts commemorant el fallit cop d’estat, una regularització d’un pila de milions que Hisenda valora en gran mesura...
Ja té pebrots la cosa! Procura no equivocar-te ni en 100€ a la teva declaració de renda, perquè ja has begut oli. Mentrestant el podrit manefla mentider, malbaratador, faldiller i tots els apel·latius que li vulgueu posar amb la caixa forta a rebentar a Suïssa i de vacances permanents als Emirats Àrabs. I encara li agraeixen que regularitzi una mínima part de tot el que s’ha embutxacat d’estranquis.
Si aquest personatge tornés, trencaria una vella tradició familiar que diu que tots els darrers borbons han acabat els seus dies exiliats fora del país on regnaven: Carlos IV va fugir a França i més tard a Roma; Fernando VII també va haver de marxar cap a França; Isabel II també va haver de travessar els Pirineus cap al país veí; Amadeu de Savoia s’hi va estar poc, va fugir cap a Lisboa i va acabar a Torí; Alfonso XII no va tenir temps d’exiliar-se perquè va morir jove de tuberculosi; Alfonso XIII va marxar per cames i va residir a diverses capitals europees fins que va acabar a Roma; Juan de Borbón, el rei sense corona, vivia a Portugal; i Juan Carlos I ha fugit als Emirats Àrabs Units. Potser per això desitgen el seu retorn, per trencar la tradició, pensant que d’aquesta manera s’estintola una monarquia que va perdre el poc crèdit de què ja disposava amb la figura de Felip VI (El Preparao), perquè lluny d’intentar acostar postures per resoldre un conflicte etern, va prendre part bel·ligerant per un dels sectors en conflicte. I aquí tenim memòria, molta memòria!  De fet, n’és plenament conscient, perquè quan trepitja el territori de la nostra nació ho fa d’amagatotis i amb el cul estret.