AIXÒ S'HA DE CANVIAR!

Avui he comès la temeritat d’analitzar la llista que ens proposa Esquerra Republicana de Catalunya. Ni mai que ho hagués fet! Suposo que l’efecte hauria estat semblant o pitjor en el cas que m’hagués entretingut a furgar en qualsevol de la resta de llistes (s’entén de les que podem considerar de casa nostra perquè la resta em provoquen al·lèrgia i ni se m’acudiria).
Més enllà de reconèixer la consideració que em mereix en Pere Aragonès, un altre plat de segona taula, pel paper que li ha tocat en aquesta òpera tràgica d’execució desafinada que ha durat tres anys, no cometré l’estupidesa d’anar passant llista, perquè em duria molta feina i no compensa dedicar-hi tant de temps. Soc plenament conscient que tenen allò que tenen i que es troben a faltar personatges amb carisma, empenta, experiència i responsabilitat, perquè encara són a la garjola, però mantenir-hi certes persones que ja han demostrat la seva ineptitud gestora, tot i que deu ser una manera de pagar els serveis prestats, desvirtua la vàlua de la llista i et fa repensar el vot.
Ara més que mai cobra vigència la urgència de fer una llei electoral que estableixi llistes obertes on es puguin marcar les persones concretes que mereixen el nostre suport. Mentre les llistes siguin tancades i es formulin a partir dels interessos, de les lluites fratricides, de les promocions internes per favors rebuts, dels criteris que fixi l’estructura del partit, no hi haurà manera de canviar la gestió política del país. Ep, i que les circumscripcions electorals siguin per vegueries o, potser millor, per comarques, que ja n’estem fins als collons que l’àrea metropolitana de la capital fixi criteris per a tot un país la realitat del qual desconeixen per complet.
El partit que tingui el valor i la decisió de prometre que en mig any aprovarà una llei electoral pròpia amb les consideracions exposades, i immediatament dissoldrà el Parlament per tornar a convocar eleccions amb una nova fórmula té el meu vot.