SER UNA OLLA DE GRILLS
Mireu, en un moment que caldria empassar-se les pròpies
misèries i mostrar cinc cèntims d’empatia, no cap als qui ens són contraris per
definició, sinó cap als qui considerem nostres, aquest collons de sistema de
partits carregats de vicis adquirits i amb el punt de mira més desviat que una
escopeta de fira ha convertit tot això en una “olla de grills”. Ja fa dies que
he deixat d’escoltar-los perquè em poso nerviós i ni em convé ni es mereixen
que gasti cinc cèntims del meu temps en les seves lletanies.
Ep, i encara no han començat de bo de veres, perquè quan qui sigui que ho hagi de fer, que tampoc no està del tot clar, doni el tret de sortida de les properes eleccions, el soroll serà eixordador. Estic pensant seriosament exiliar-me a l’Antàrtida, que allà van de cara al bon temps i es veu que encara no hi ha arribat el Covid-19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada