EFECTES SECUNDARIS
El gel hidroalcohòlic, una substància l’existència de la qual ignorava per complet, ha arribat a les nostres vides per quedar-s’hi definitivament. La meva dona, que malgrat la jubilació no ha perdut ni cinc cèntims de la seva vocació didàctica, finalment ha aconseguit que en faci l’ús freqüent que aconsellen les autoritats sanitàries. Entre les vegades que m’hi frego les mans a casa i les que ho faig entrant i sortint dels comerços que visito, compto ben bé que l’esmentat producte es posa en contacte amb les meves mans almenys una dotzena de cops al dia. Algú pot pensar que aquesta afirmació és hiperbòlica, però pareu-vos a pensar-hi i us adonareu que no exagero gens ni mica. Ahir, mentre em trobava a la sala d’espera d’una consulta mèdica (no rigueu, que hi anava d’acompanyant) em vaig entretenir a llegir amb atenció un cartell que explicava com practicar una bona desinfecció de mans amb el producte de què estem parlant. Vaig adonar-me de com de malament ho feia i vaig memoritzar totes les fases i maniobres de mans que cal realitzar a fi que el gel arribi a tots els racons de les mans. Ara l’operació em suposa ben bé un minut de la meva vida. Comptat i debatut, cada dia destinaré un quart d’hora a desinfectar-me la part terminal de les extremitats superiors. Ja m’està bé, és una bona forma d’omplir el temps. A més, he descobert que l’ús perllongat del gel hidroalcohòlic té un efecte secundari meravellós: m’han desaparegut les taques epidèrmiques de les mans, aquelles que van apareixent amb la intenció de recordar-nos que anem sumant anys. No ho heu comprovat? És gairebé màgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada